Pep Andreu, alcalde de Montblanc i militant històric de ERC, que no de ER, desprès de tres dècades de militant ha trencat el carnet i ha dit que fins aquí. I no serà el l’últim.
Des de la consulta del 9N convocada i executada pel govern del MHP Artur Mas, amb abraçada inclosa de David Fernández, dirigent i diputat de les CUP, va segellar la malfiança entre ER i CDC, malgrat que CDC trenques amb els unionistes de UDC. ER i els Comuns podemites, a les hores ICV, van boicotejar la consulta inicialment i és van afegir per la onada popular que la consulta va originar.
Diàleg, confiança, negociació, entesa i pacte és el guio que qualsevol força política ha de dur en la seva gènesis. Cal saber però, que sense estratègia i sense posició de força, el diàleg, la confiança, la negociació, i el pacte normalment, el resultat sempre és desigual. Traduït és limita al peix al cove i obvia els problemes de fons. Repressió i dret a l’Autodeterminació.
ER va saber que desprès de les eleccions espanyoles, era determinant per investir al Pedro Sánchez, PSOE 155. També ho eren els de UP, PNV, Més país, Compromís, BNG, Nova Canàries, Terol existeix. Però sense el vot afirmatiu o l’abstenció de ER un nou procés electoral estava cantat. ER i Bildu és van abstenir. Els del si a canvi d’uns seitons i promeses varies. El cas més rellevant és l’acord amb el PNV que transfereix la gestió de la Seguretat Social a Euskadi. Els de Bildu a canvi de res, ni tant sols aconsegueixen l’apropament dels presos bascos a Euskadi. ER obté el compromís d’una taula de diàleg, on és podrà parlar de tot, data d’inici per xarrar i punt.
Bé per ER. Per fi aconsegueixen que Pedro Sánchez parli de conflicte polític, cosa que des de que és President no ha tornat a dir, i que els seus vots obliguin a seure als espanyols unionistes. Ara ja no hi són els del PP, ara hi són els “d’esquerres i progressistes”, això si tant espanyols i tant defensors del Estat espanyol i de la seva monarquia els uns i els altres. Defensors de la unitat pàtria, del 155 i del que calgui per sotmetre als malvats catalans. Són els mateixos que ahir utilitzaven tots els ressorts del Estat per reprimir-nos, i avui també, (fiscalia dixit; “de quien depende la fiscalia ?, deia Sánchez, i responia, del Gobierno. Tot aclarit.
Potser que ER tingui la voluntat d’iniciar i resoldre l’entrellat que ens tenalla i que calia aprofitar el valor dels seus vots per negociar el diàleg. Per cert, el diàleg entre demòcrates mai s’hauria de negociar.
Però al nostre entendre comet l’error estratègic pensar que ER és la força hegemònica o que ho seran i que aquest plus els dona carta blanca per en nom d’altres negociar. De moment la seva hegemonia només ha servit per fer President un del 155, ni tants sols perquè ens tornin l’IVA.
ER i els seus diputats a Madrid, mai podien parlar en nom del Govern de la Generalitat i menys sense el seu consentiment. Primer error. ER no podia pactar un document de negociació sense el coneixement i acord convenient, donat que la implicació del Govern era inevitable. Segon error no és pot aprovar una moció al Parlament que reclami la figura del mediador i després dir el contrari. Tercer error si creus que Amnistia, autodeterminació i fi de la repressió són els elements a negociar només te’ns alguna possibilitat per guanyar si mostres unitat i fermesa i avui ni una cosa ni l’altra.
Quan l’objectiu és suprem com aconseguir la independència i el partit que sigui només treballa per ser pal de paller i hegemònic, l’únic que és evident és que aquest partit vol altra cosa i segur que deu ser per això que alguns, com quan el segon tripartit, està abandonant el vaixell, i en Pep, ni serà el primer ni el darrer. Un servidor ja ho va fer quan el segon tripartit.
RSS Feed
