Tots els indicadors confirmen que no és només l’Estat espanyol el que propicia i abona el “a por ellos”. La "nació" espanyola, Espanya i els espanyols unionistes, de dretes i esquerres, embolicats amb la roja i gualda dels borbons i Franco també.
Seria bo començar referir-nos a Espanya com la seva nació i Catalunya com la nostra. La seva amb Estat i la nostra de moment no. Ho diem perquè molt sovint, per no dir sempre, els politics favorables a la independència de Catalunya, és refereixen al Estat espanyol com responsables de ser on som, i no, els espanyols parlen i ens inclouen a la seva nació, Espanya, mai del seu Estat. Per tant, Espanya i tot el que engloba, la dels espanyols. Catalunya i el que significa la dels catalans.
Espanya és la que guanya i la que perd, a la Península i l’exterior, mai l’Estat. A la UE qui perd és Espanya i qui guanya és l’independentisme i la defensa efectuada pels exiliats a favor dels drets, individuals, col·lectius i internacionals.
No és pot, i no és creïble, defensar el dret d’autodeterminació i al hora adjudicar només al Estat espanyol la confrontació. La nostra confrontació és total, amb l’Estat espanyol, amb el govern espanyol, amb la societat unionista espanyola i els seus partits. És Espanya qui fa causa general contra Catalunya i els catalans. Sense diferencies entre independentistes o no. El 155 s’aplica per tots. La repressió judicial per tothom. La policial també. L’espoli i manca d’inversions també.
El MHP Carles Puigdemont, pot haver tingut alguna feblesa desprès de l’1 d’octubre, segur, però hores d’ara, ningú i diem ningú pot negar-li el paper de lluita i resistència contra Espanya, amb victòries rellevants davant la justícia de la Unió Europea i al Parlament de la UE. Puigdemont ha liquidat al Rajoy i la SSS. Ha liquidat al Albert Rivera. Ha liquidat a l’Arrimadas. Ha forçat, desprès de tres eleccions a Espanya, que a contra cor PSOE i UP pactin i que acceptin irremediablement el suport de “independentistes” per fer govern. Ha liquidat dos euro ordres amb la vergonya que això suposa pel poder judicial. Llàstima que els empresonats no puguin tenir aquest historial.
Anirem a eleccions autonòmiques aprovats els pressupostos. 3000 milions valen perquè JxCat se’ls empassin. És el peatge, que ER, per tenir la Conselleria d’hisenda, a de pagar als Comuns. Per cert ben jugat per JxCat que ara se’ls fa seus i deixa a Comuns i ER sense capacitat de resposta. Són els seus pressupostos.
Eleccions que és faran sota els termes de deslleialtat i desconfiança i a fe de Deu que JxCat en te un munt. Dins del Govern i del Parlament. JxCat, amb el Mas, Puigdemont i Torra han jugat les cartes de la unitat i transverssalitat intensament, no ER ni les CUP. El 9N, l’1O i la proclamació de la República, tenen l’estigma de JxCat sense discussió.
Hem de fer com els escocesos. No hi donem més voltes. Si volem tenir opcions per guanyar la partida amb Espanya, el camí estratègic és el que fan els nostres exiliats a la UE. Unitat d’acció; Puigdemont i Puig de JxCat, Comin de ER, i Ponsatí independent. Llàstima que la Gabriel i la Rovira no s’hagin sumat.
ER no vol la unitat i la seva estratègia, ara ja sense dubtes allunyada a la independència, només vol ser hegemònic a Catalunya, la qual cosa demostra que el de menys és Catalunya. Saben que ells sols res de res, i si cal tenir socis per Espanya, pagaran el preu. Els de les CUP, com sempre tindran la quota de vots que no sumen, de vegades resten.
L’alternativa dels que volem la República catalana lliure de la bota espanyola, és una, i l’únic que la pot construir és el MHP Carles Puigdemont. Una única alternativa estratègica on hi càpiga tothom; JxCat, PDeCAT, CUP, ANC, Òmnium, AMI, DC, Reagrupament, els de les Primàries, la intersindical, i tots el votants republicans i independentistes de ERC.
La resta, i donat que Espanya mai compleix, processisme, cansament i donar l’oportunitat als espanyols per incorporar-nos definitivament al seu “projecte espanyol”.
No poden ser eleccions autonòmiques per continuar fent el mateix que fins ara. Les hem de convertir en el darrer esglaó per la República. Guanyar-les i convertir-les amb plebiscitàries donaria més legitimitat al Referèndum de l’1 d’octubre. Podrìa ser el darrer tram perquè la UE assumeixi que la confrontació existent entre Catalunya i Espanya des de el 2010, no és un afer intern, és un afer entre democràcia i totalitarisme.
RSS Feed
