Gestionar qüestions sobrevingudes, la pandèmia del Coronavirus ho va ser, sempre és un esport de risc.
Tothom convindrà que malgrat s’estableixin protocols per afrontar tot tipus d’inclemències naturals, sempre tindrem la especial, imprevista i per tant amb una gestió complexa. Ho entenem.
El que no entenem, malgrat que les competències sobre sanitat, gairebé estan traspassades a les Comunitats Autònomes, el Govern central, en lloc de reduir despeses i eliminar el ministeri de sanitat, al esclat de la pandèmia és va convertir amb el gestor fiscalitzador amb tot allò que va servir per combatre-la. Aquest fet va imprimir una gestió autonomista de poca volada.
Fins i tot quan a Catalunya vàrem tenir a Igualada un dels brots més importants, d’inici és va impedir, que la generalitat presidida pel MHP Quim Torra i assessorat pels tècnics de sanitat, és confines la població.
El ministeri de Sanitat, ergo el Govern espanyol, ho van voler controlar tot. Criteris de confinament, per subministrar els mitjans i sobre tot per comprar el necessari a nivell internacional.
Sembla que el Ministre de Sanitat Salvador Illa, amb el poder legal constitucional, va deixar clar que el tractament i lluita contra la pandèmia era responsabilitat seva i del “Gobierno de España”.
Ara be, per les seves declaracions a RAC-1, sembla que el control és va reduir al que podien, o no, fer les comunitats autonòmiques.
Busquin i comprin vostès, el ministeri d’indústria i el de transports, tot el material. Mascaretes, respiradors, bates, testos i facin la distribució. Sembla que la comprovació i característiques del material, que sempre hauria d’haver fet Sanitat, era el de menys. La justificació va ser la urgència.
Segurament l’exministre Avalos, secretari general del PSOE, va obeir i acceptar els termes del ministeri de Sanitat, i com sempre els corruptes del PSOE o del PP quan toca, ho van tenir clar. Davant d’una urgència i emergència social, el negoci estava servit. Poc control, i sobre tot aparentar que és feia tot el que es podia.
Que la presidenta de Ses Illes, l’Armengol, admetés unes mascaretes inservibles, per un cost de mes de quatre milions d’euros, ens mostra que el ministeri de Sanitat mai va exercir cap control sobre els materials comprats. Tampoc amb els criteris de compra, d’adjudicació i control final del producte.
No es que l’Avalos sigui un corrupte, no es que l’Illa sigui un corrupte, és que el Govern espanyol del moment, tot ell, és corresponsable de que assessors, funcionaris i empresaris varis privats, fotessin ma a la caixa.
Les decisions del Consell de Ministre, a mes de ser secretes son solidaries, i si els ministres Illa i Avalos són responsables del desastre econòmic, la resta del Govern també.
Conclusió: avui cap membre, ministre, que ho era més el seu President, avui no pot ser membre d’un govern espanyol.
Postdata: Donat que els polítics actuals no serveixen amb criteris democràtics, de dignitat i de principis, diem i creiem no equivocar-nos, que cap d’ells plegarà i la mostra és l’Avalos.