Ja n’és de curiós, que des de les dretes i esquerres catalanes, les espanyoles de moment guarden silenci, tractin a la Silvia com si fos l’estàndard de la ultra dreta del mon mundial.
La Silvia vol la independència de Catalunya. N’està farta de dir que vol deixar als seus fills l’Estat català. Vol i lluita per l’esforç productiu i denúncia les polítiques del subsidi i ajuts injustificables. Podrem estar d’acord o no, però creiem que aquestes posicions polítiques i de valors, d’ultra dreta no en te res.
Però sobre tot la Silvia, sembla que és contraria a les polítiques de que a Catalunya, ni a Ripoll, tothom és benvingut. Es contraria a les trampes que fan, sobre tot els marroquins, a la seva manca d’integració i a una servitud gairebé institucional per donar-los i deixar que visquin millor que els nostres.
El que de moment sabem i podem acceptar és que dia rere dia els seus seguidors a les xarxes mediàtiques superen amb escreix els que te Junqueras, Aragonès, Rufian, Turull, Rull, Comin, o la Nogueras. Poca broma.
De moment l’única certesa que tenim és que Aliança Catalana, el partit de la Silvia, de moment no ha obert boca sobre si participaran o no a les properes eleccions autonòmiques de Catalunya.
El que si sabem, és que els altres comencen ha donar-ho per fet, i potser d’aquí la campanyeta insistent per tractar-la com una radical d’ultra dreta. D’això alguns li diuen por.
A la Silvia Orriols se li pot dir i confrontar posicions contraries a les seves, faltaria. Ara be el que no és pot fer és combatre-les amb accions pròpies d’uns antidemocràtics. Sobre tot perquè ni ells, ni cap dels seus regidors, ni AC, en cap de les seves propostes atien la violència.
Ja sabem quina és la proposta del Estat espanyol per posar urnes. Ja sabem l’espoli que des de fa segles pateix Catalunya. Ja sabem que sobre les qüestions per qualsevol Estat, Catalunya mai tindrà cap posició de poder. I també sabem que dir-ho denunciar-ho i condemnar-ho no es d’ultra dreta.
I si explicar i demanar que necessitem controlar els processos migratoris, que no tothom te cabuda a Catalunya, que els nou vinguts han d’acceptar que ja no estan al seu país d’origen i que sobre tot no poden viure eternament de la subvenció, és ser d’ultra dreta, que tothom ho sàpiga, el que escriu aquest post també.
Boi Fusté i Carbonell