ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

#JO NO VULL SER ESPANYOL.

27/9/2017

1 Comment

 
Picture

De fet el 9N i el 27S una majoria va decidir que volíem deixar de ser espanyols. És cert que la Llei de transitorietat permetrà la doble nacionalitat. També pot ser cert que la gran majoria que vol i votarà si a la independència vol deixar de ser espanyol.

És pot pensar que els que volem la independència la volem per motius diversos, però el fonamental és que no volem ser ni assemblar-nos al que és i representa Espanya i el seu Estat.

Podem reconèixer, nosaltres ho farem, que un Referèndum és la millor forma per saber i resoldre situacions politiques. També sabem que els espanyols, que no volen ser altra cosa, són, i ara obertament, enemics de la democràcia i fervorosos defensors de les lleis que ells fan i desfan. Per tant podem dir ben fort que ser espanyol és sinònim d’antidemocràtic i legalista. Franco era practicant contra la democràcia i defensor de “las leyes fundamentales del movimiento”. Els catalans si més no,  defensem la democràcia, la participació ciutadana i lluitem legítimament per un projecte de país lluny del regim del 78.

Dos posicions antagòniques, i a tenor de com va tot plegat, irreconciliables. El dia 1 ens en sortirem segur. Potser que la independència formal encara trigui uns dies. Només un gran cataclisme o unes noves set plagues divines, impediran que el poble català sigui un poble lliure amb capacitat per decidir-ho tot.

Sembla que Espanya només té dos arguments per reprimir-nos i impedir el dret al vot. La Constitució i de que som espanyols – que pone en tu DNI – aquets dos preceptes sagrats pels unionistes és la seva excusa per no fer cap proposta, cap negociació i el que és més denigrant, preceptes que representen el traga-la desprès d’una pretesa victòria similar al “en el dia de hoy cautivo y desarmado el ejercito rojo la guerra ha acabado”.

Pot ser per por. Pot ser per desídia. Pot ser per indiferència, però malgrat tot l’evidencia és que volem fer un Referèndum per decidir, per autodeterminar-nos i per deixar de ser espanyols. Potser és hora de que els que volem una Catalunya lliure, amb plenitud democràtica diguem ven fort i ven alt que no volem ser espanyols. Potser si centenars de catalans, utilitzant les xarxes socials i mediàtiques diem ven fort i clar que no volem ser espanyols, potser, i diem només potser, Espanya i els espanyols  que ja han renunciat a ser catalans, castellans, gallecs i bascos, entenguin el perquè de tot plegat. També si suma el tracte institucional, econòmic,  recentralitzador,  manca de democràcia que hem rebut i continuem rebent.


1 Comment

I HITLER VA PUJAR AL PODER.

26/9/2017

1 Comment

 
Picture

Pocs discuteixen, tot i sense dir-ho, que els  d'ultra dreta són uns feixistes nazis, i enemics declarats de qualsevol democràcia. Definir-los com constructors de sistemes democràtics, defensant la pluralitat ideològica, no deixa de ser un exercici de bonisme tant inútil com menyspreable.

Segurament pels socialistes espanyols, el resultat de les eleccions a Alemanya no els hi traurà el son. Tampoc els hi dirà res que els socialistes del SPD liderat per Martin Schulz fins ara socis de govern amb la Merkel, hagin decidit passar a l’oposició i liderar-la. Val a dir que és l’únic pas per impedir que la ultra dreta (feixistes), és facin seu i és visualitzi que són l’oposició.
​
Ja és ben cert que els humans som l’única espècie animal capaç d’entrebancar-nos amb la mateixa pedra les vegades que calguin. El pitjor i més greu, és que ni una guerra mundial ho pot evitar. Sembla que Declaracions Universals dels Drets Humans tampoc.

Recordar que Hitler a l’any 1932 va guanyar les eleccions, però que un acord d’esquerres podria haver evitat el seu ascens al poder, va suposar el principi del que va passar i que avui tothom que vol saber-ho sap.

Els socialistes podien haver evitat amb un acord amb els comunistes que Hitler pugés al poder. Els socialistes van triar el nou nacionalsocialisme de base feixista. De fet van ser corresponsables de que Hitler tingues, controles i executes tot el poder institucional d’Alemanya.

Avui a Espanya el socialisme espanyol, i pels fets ningú ho pot qüestionar, han decidit: fer costat a la corrupció del PP, a un Estat on la separació de poders és inexistent, on el govern utilitza les institucions (clavegueres), i la seva legalitat per combatre als adversaris, o enemics politics.

Avui els líders del PSOE i PSC han decidit fer costat a un govern d’arrel franquista - feixista amb l’únic argument que esgrimia Franco, la defensa de la unitat d’Espanya. Els hi és igual si l’Estat i la seva maquinaria és carrega drets socials i individuals inviolables a la Unió Europea. Els hi és igual si es persegueixen càrrecs públics democràticament escollits pels catalans. Els hi és igual si la llibertat expressió publica i privada és perseguida amb amenaces de multes i inhabilitacions.

Avui els líders del socialisme espanyol, com ahir, han decidit fer costat a un Rajoy i al seu partit. Per molt que s’entestin en dir que estan al costat de la llei, a la practica són la crossa del PP. Ells haurien de saber i defensar que quan les lleis limiten les aspiracions legitimes de la ciutadania, quan les lleis estan sobrepassades per la ciutadania, els demòcrates només poden estar amb la ciutadania, mai amb un Estat que prefereix perseguir als demòcrates que volen urnes i votar.
​
El socialisme alemany al 1932 va decidir que primer el feixisme abans que el comunisme. Una segona guerra mundial amb més de 90 milions de morts va ser el resultat. Avui el socialisme espanyol ha decidit que primer la unitat d’Espanya abans que la democràcia. Que tothom ho analitzi, i reflexioni. Avui ja no defensem només el dret a decidir. Avui ens juguem a Catalunya a Espanya, i possiblement a Europa la democràcia. Ni més ni menys.


1 Comment

UN FUTUR "INCERT" I UNA CERTESA EMOCIONAL.

25/9/2017

1 Comment

 
Picture

El Govern de Catalunya ho té clar. El diumenge vinent dia 1 d’Octubre les urnes i seran. Nosaltres hi afegim, la gent i serà. La resta d’especulacions correspon al govern del Rajoy, PP, PSOE, la fiscalia, els magistrats i la policia espanyola. Els escolanets de ciutadans ni compten ni se’ls espera.

Són intencions que fins l’1 d’Octubre, segur entraran en el terreny de l’especulació i derives interessades per part del Estat i govern espanyol. És una obvietat, sobre tot a tenor dels darrers esdeveniments, que emocionalment una bona quantitat de catalans i catalanes, malgrat la legalitat espanyola, hem desconnectat, i fins i tot diríem que per sempre amb Espanya. Per cert, una desconnexió que ates les accions dels conjunt del unionisme, farà que per molt de temps i sigui. Provablement a més nivells dels desitjables.

Com anirà, com imaginar-nos un Estat sense escrúpols matant l’estat de dret. Com preveure les noves disposicions de la fiscalia governamental i els seus lacais de la magistratura, és inimaginable. Del que si estem segurs i fen honor al seu franquisme de base, és que ni posaran tota i sense escrúpols.

Manipulen, menteixen, intoxiquen, inventen, prevariquen, i és queden tant amples. Avui és constata que el regim del 78 i les autonomies eren una fal·làcia i un engany. Mai hem pogut decidir. Mai han reconegut que som sobirans ni que compartim la sobirania amb els espanyols. 13 jutges d’un Tribunal, ara sancionador, pot mes i te més sobirania que 7, 5 milions de catalans. Aquesta és la seva legalitat, legalitat que avui ja és pot dir d’arrel franquista i falangista.

Aquest cop segurament no ens bombardejaran, aquest cop ens tornen a envair amb la pretensió que és legal i que a sobre ho fan d’acord la Constitució que els catalans varem votar. Curiós argument, el nostre vot va servir per aquesta Constitució, però el nostre vot no serveix per decidir altra cosa.

Un Futur incert és el que tenim la propera setmana, cert, una certesa emocional referida a futures connexions espanyoles també. La dreta franquista espanyola i l’esquerra que cada dia s’apropa més, també espanyola, han introduït i solets el divorci irreversible. Catalunya ja no és Espanya ni espanyola. Catalunya el dia 6 de Setembre, amb la aprovació de la Llei 19/2017, del Referèndum, va iniciar el final del camí per aconseguir la independència de Catalunya i la consecució del Estat Català en forma de República. I no només això, sinó que fins a dia d’avui el Govern, i els mitjans públics de Catalunya i altres de privats, estan desobeint la legalitat espanyola substituint-la per la  legalitat catalana, legitima i democràtica a través del nostre Parlament i institucions.

Els contingents de fiscals, policies i magistrats, en cap cas aturaran el fet que el dia 1 d’Octubre tindrem urnes. No sabem si UNA, o TOTES les previstes, però el que si sabem és que el recompta el farem, amb les paperetes d’una urna o de totes i que el seu resultat serà vinculant, perquè tenim una Llei, un Govern i un Parlament legítims i perquè el nostre President Carles Puigdemont, el Vicepresident Oriol Junqueras i tots els Consellers així si han compromès. I també perquè, ho diuen totes les enquestes, que més d’un 70 % de catalans volen votar.
​
Votarem, tindrem urnes i paperetes i cap govern, fiscalia, jutge, policia, botifler i col·laborador necessari ho podrà impedir i ho farem amb alegria, amb festivitat, amb democràcia i sobre tot respectant a tothom. Fer-ho així ens fa guanyadors. Ells fa temps que han perdut. El problema és que encara no ho saben.


1 Comment

SOM EL QUE SOM PERQUÈ LA HISTORIA ENS HA FET AIXÍ

23/9/2017

0 Comments

 


LA Historia que mai explicaran. La Historia que determina que som un poble, que som una Nació, que som un País i que més aviat que tard serem un Estat en forma de República.



0 Comments

VOTAR O IMPEDIR-NOS QUE HO FEM, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ.

19/9/2017

0 Comments

 
Picture

Si el dia 1 d’Octubre els catalans anem a votar, i votem, perquè com sempre les urnes són a lloc, les paperetes i sobres també, més els membres de les meses que vetllaran escrupolosament de la votació, i malgrat guanyi el Si o el No, Catalunya definitivament, s’haurà donat el darrer bany de legitimitat, dient al mon sencer que som subjecte polític.

Altra cosa serà que passarà amb el govern del PP, el seu Estat i la seva colla de corifeus, si votem. El seu daltabaix està garantit. L’Estat espanyol que ja fa estona que està en “franca” descomposició, no farà res més que visualitzar-la creant espais de conflictivitat socials i politics amb resultats i objectius incerts.

Pablo Iglesias, malgrat posicions fraternals i distants, és i amb molt dels pocs que l’encerta. Votem o no, res serà igual. Volem dir que ni el moviment sobiranista independentista desapareixerà, ni la lluita per les llibertats bàsiques que semblen avui en perill. Confluència de demòcrates. Confluència per lluitar pels drets universals. Confluència per respectar el dret a decidir dels pobles. Després del dia 1, si hem votat l’escenari només pot ser el del diàleg. Amb el PP i Ciutadans segur que no. Dubtes i cada dia menys per fer-ho amb els del PSOE.

Si el PP, els seu govern, el seu Estat i les clavegueres s’alcen victoriosos i aconsegueixen que les urnes, paperetes, collegis, meses no hi siguin el dia 1 d’Octubre, tampoc res serà igual. Qui pretengui continuar dins del autonomisme i la legalitat espanyola, hagen defensat la independència, serà rebutjat immediatament de qualsevol suport popular. Altra cosa seria que guanyes el No.

Votar o no fer-ho aquesta és la qüestió. Si votem, som subjecte polític per sempre més. Fins i tot per alguns el de menys seria qui guanya. El concepte d’Espanya pels unionistes és bàsicament material. La seva espanyolitat és de butxaca i quan diuen que els catalans som uns mantinguts, certifiquen el contrari. Ningú vol mantenir vividors, ganduls i delinqüents. Els grans poders espanyols saben que sense Catalunya Espanya s’ha de reinventar i tot apunta que a la baixa.

Si no votem per impediments variats provinents d’Espanya, el mateix dia, la Presidenta del Parlament Forcadell, hauria de convocar un Ple extraordinari pel dia 2 amb un únic punt del dia: anàlisis de la situació política  i resolucions.

No en tindrem prou denunciant les accions il·legals del Govern i justícia espanyola. No en tindrem prou denunciant, a una justícia que no és imparcial, de la persecució política i manca de drets fonamentals. No en tindrem prou reflexionant des de les opcions politiques partidistes que hem de fer. No en tindrem prou instant al dret o instancies internacionals per esperar comprensions i fins i tot ajuts simbòlics. Cap reacció si abans no hem reaccionat. Si abans no hem fet el pas. Si abans i de forma unitària no assumim definitivament que no hi tenim res a fer.

Davant l’atac ferotge i antidemocràtic d’un Estat que mai dubtarà per utilitzar la seva “legalitat” per anul·lar els drets basics, l’única resposta legitima legal i democràtica, és Proclamar des de el Parlament de Catalunya la independència de Catalunya.
​

Com va dir Oriol Junqueras (hemeroteca dixit), “doneu-me 68 Diputats i proclamaré la independència”. Ara en tenim 72. Si ens han d’inhabilitar. Si ens han de dur a la presó. Si ens han de multar. En definitiva si ens volen condemnar per Independentistes i patriotes que ho facin per el motiu més sublim que un pot fer, per Catalunya.


0 Comments

EL PSOE NO TÉ RES A VEURE, DIU EL PEDRO SÁNCHEZ.

17/9/2017

0 Comments

 
Picture

El primer secretari socialista Pedro Sánchez, be, ara “secretario general” va dir i sense vergonya que ells no hi tenien res a veure amb el que passa a Catalunya.

Fins no fa gaire, semblava que PP i PSOE eren opcions politiques distants. Avui és constata que les politiques destinades a enfortir l’Estat espanyol, la Nació espanyola i tot el que se’n deriva per garantir el regim del 78 i el bipartidisme, és un pacte de sang entre franquistes, falangistes i socialistes espanyols.

D’exemples en tenim a cabassos. Recordem que el PSOE i el PP han governat amb majories absolutes. A tall d’exemple recordem:

El PSOE desprès del 23 F inicia un procés de re centralització amb la LOAPA. El seu federalisme passa a millor vida. AP el PP d’avui la recolza amb entusiasme.

El PSOE i PP voten al Parlament Europeu contra que el català sigui llengua oficial.

PSOE i PP han fet les reformes laborals més dures que treballadors i sindicats han respòs amb vagues generals.

PP i PSOE han establert com prioritari un sistema viari i Ferrovial de comunicacions contraris a qualsevol lògica social, empresarial i de competitivitat. La mostra és l’evidencia d’un corredor del Mediterrani, que i tot que és la proposta reiterada de la UE, a dia d’avui ni hi és ni l’espera.

PP i PSOE van retallar i van escapçar un Estatut aprovat en Referèndum pels catalans.

PP i PSOE han endurit la llei de seguretat, ara anomenada llei mordassa, que ratlla els millors moments de repressió d’un regim, el franquista, que ni Franco.

Diners per rescatar una banca en fallida que mai més tornaran. Diners per sufragar les aventures empresarials amb un pagament al comptat. Portes giratòries per col·locar als d’esquerres i de dretes i tot amb el vist i plau del PP i PSOE.

Ara el PSOE, “d’esquerres” diuen, ha tancat files amb la dreta corrupta espanyola. Els hi és igual, tant se val. Franquistes falangistes, de dretes, corruptes, miserables, lladres, antidemocràtics. Ells, amb el PP, amb la defensa d’un Estat franquista i corrupte, on la separació de poders és impossible. Ells fa temps que van assassinar a Montesquiu. Fa temps que van decidir que la construcció de la nació espanyola passava per defensar com fos, incloent-hi les clavegueres, el regim del 78 i el bipartidisme.

El PSOE és si cab més responsable que el PP, que ja és dir, del que avui passa a Catalunya i creiem que aviat a la resta dels pobles de la Península. Els socialistes espanyols diuen defensar la legalitat espanyola i l’Estat i menteixen. Menteixen admeten una reforma constitucional de nit, i a esquenes del Congres, de la Constitució. Menteixen quan callen sobre el buidatge del fons de pensions. Menteixen quan callen sobre 40.000 milions d’euros donats a la banca que no seran restituïts. Menteixen quan saben que Ministres i fiscals són reprovats i fan que el Rajoy sigui President. Menteixen quan callen la persecució judicials i policial al dret d’expressió i d’informació.

El PSOE pot ser el nou partit falangista. El que substitueixi al de José Antonio. “Todo por la patria i arriba el nacionalsocialismo”.
​

El PSOE si te a veure. Fa temps que a Suresnes van decidir, que primer el poder, desprès la butxaca i finalment Espanya incloent-hi la dictadura i els seus crims, per assegurar poder i butxaca. Els socialistes a Catalunya aviat seran historia i Pedro Sánchez i els Icetes de torn els seus enterradors.


0 Comments

QUE QUEDI CLAR.

16/9/2017

0 Comments

 
                V de Violència. V de Venjança.
​

                       Nosaltres preferim la


​                   V de Votar i la V de Victoria.
Picture

0 Comments

POCA BROMA.

15/9/2017

0 Comments

 
Picture

Ja podem dir que el relat internacional l’hem guanyat. Juncker, President de la Comissió Europea, ha declarat que caldrà respectar el resultat del Referèndum. El Departament d’Estat dels Estats Units, dient que s’entendran amb el Govern o entitat que sorgeixi, avalen per primer cop que el Referèndum del 1 d’Octubre serà vinculant. Poca broma.

Tot sembla indicar, sumat al fracàs celebrant l’11 de Setembre, que els Comuns, podemites i comunistes de nou encuny, ara, i desflorant la margarida han cridat a la participació del Referèndum, per imperatiu electoral. Segur que les accions maldestres del govern del PP i la utilització de les clavegueres, també i tenen molt a veure.

Unidos Podemos, les Marees, els comunistes, els ecologistes, els federalistes, els de terceres vies variades, els progressistes, els demòcrates espanyols i els espanyols fraternals tenen un problema i greu. O amb el PP, els ressorts franquistes del Estat, la persecució dels drets basics, la inseguretat jurídica, la repressió personal i general, el regim del 78, o amb la democràcia, i el dret a decidir personal i inviolable. Ni més ni menys.
​
Poca broma. L’Estat, el seu govern i la seva claca no podran aturar el clam democràtic dels catalans. Potser el que haurien de fer els espanyols de bona fe és començar a reflexionar amb l’Espanya que quedarà sense Catalunya. Hauran de decidir que volen i que prefereixen: O una Espanya franquista derivada del regim del 78, o una III República disposada a confederar-se amb Catalunya i  amb un futur amb els Països Catalans. Poca broma.


0 Comments

CAUSA GENERAL I ESTAT D'EXCEPCCIÓ.

14/9/2017

0 Comments

 
Picture

Unes urnes, un dret a decidir universal i una voluntat majoritària representada al Parlament tenen la culpa de ser on som: “Causa General contra Catalunya i un incipient estat d’excepció” amb la consolidació d’una manca de separació dels poders democràtics com té qualsevol Estat de la Unió Europea.

Quan la fiscalia actua lluny dels procediments judicials, quan és la fiscalia qui determina en funció dels seus interessos quina policia ha d’actuar, quan és persegueix als mitjans de comunicació, quant és tanquen webs publiques, quan es persegueix als alcaldes electes democràticament per la ciutadania, quan és persegueix als voluntaris i col·laboradors d’una llei legal i legitima aprovada al Parlament de Catalunya, quan s’amenacen als treballadors funcionaris o no, quan s’amenacen fins i tot als votants, el que és desprèn és una CAUSA GENERAL CONTRA CATALUNYA I ELS CATALANS.

La mateixa persecució dels demòcrates que només volen votar, com ho fa l’Estat, utilitzant tots el mecanismes legals, al·lega’ls i els sorgits del clavegueram, determinen que l’Estat d’excepció al que el franquisme era adictiu, esta en portes. Un estat d’excepció per defensar la unitat territorial del Estat espanyol, en cap cas per defensar i aprofundir en conceptes democràtics.

Causa General i estat d’excepció determinen que el diàleg amb els representants espanyols, corruptes i prohibidors de la llibertat d’expressió, avui, i demà és impossible.

No és cap sorpresa que els hereus del franquisme i la seva marca blanca de ciutadans, defensin com sigui els seus privilegis i el seu estatus. La sorpresa, poca hores d’ara, és que els socialistes, que d’antic defensaven primer les llibertats publiques, ara defensin la mordassa amb llei inclosa, contra  les llibertats individuals.
​
Malgrat tot, avui estem en condicions de dir que les urnes i seran. Com sempre. Que el Si guanyarà. Després un procés constituent ens dotarem d’una Constitució Republicana màxima expressió de la construcció d’un nou Estat, País, que desconnectarà definitivament del regim del 78 i del franquisme residual que du implícit. Amen.


0 Comments

AMB EL TEU PERMIS.

13/9/2017

0 Comments

 
Picture
12 de set. 2017. Ada Colau pujant al pòdium dels polítics més farsants i indecents

Tot el dia col·laborant en tasques de voluntari per a la mani d'aquest Onze de Setembre del 2017. He arribat a casa esgotat. Però encara amb l'emoció a la pell de tot el viscut, amb aquesta excepcional mobilització que, un altre cop, hem protagonitzat. 

L'últim que pensava quan he arribat a casa era en escriure res. Però al meu entendre avui hem assistit a un fet polític dels més repugnants i indecents que recordo. I no puc anar a dormir sense denunciar-ho. 

Avui la senyora Colau ha tingut la indecència de dir, en un míting davant els seus fidels, que "No aceptamos lecciones de nadie y menos de aquellos de Convergencia que nunca han desobedecido" 

Però com es pot tenir tanta pocavergonya? com es pot ser tan fastigosament immoral? 

Miri senyora Colau, "aquellos de Convergencia que nunca han desobedecido" resulta que hi ha un President de la Generalitat i 3 consellers que van ser imputats i han estat condemnats i inhabilitats pel 9N, per "desobeir". I que aquestes mateixes persones ara han de fer front a l'amenaça d'incautació dels seus bens per part d'un tribunal tan vergonyosament antidemocràtic com és el Tribunal de Cuentas. I amb ells també una desena d'alts càrrecs del Govern que va tirar endavant el 9N. En un fet inèdit des del 1978. 

Però com s'atreveix a dir que "nunca han desobedecido"??? Però com es pot ser tan indecent? 

Sap què, de vostè sí que no coneixem cap acte de desobediència. Excepte que entengui per desobediència disfressar-se de pallassa abeja maya i irrompre en actes polítics. Va home va, però de què va? Vostè sí que no pot donar lliçons. Però ni una. Perquè vostè no té cap fet que pugui acreditar "he fet això o he fet això altre". 

Sap què, senyora Colau, els qui no poden oferir res, cap obra, cap evidència de cosa feta, com és el seu cas, s'amaguen, com fa vostè, en la sacralització de conceptes abstractes. Perquè així, d'aquesta manera li sembla pot fugir d'una realitat que deixa tan en evidència la seva buidor i inconsistència. 

Parla de "desobediència". Com si això fos un valor en si mateix. I no, no ho és. Desobeir per desobeir, situar una "desobediència" abstracta com a fet polític no té cap mena de valor. Zero. El que té valor és obeir i fer realitat els compromisos adquirits amb la ciutadania. I fer-ho al cost que sigui. El que té valor és ser coherent amb el que s'ha defensat, i fer-ho quan arriba el moment. El que té valor és obeir els mandats i compromisos democràtics contrets. 

I això és el que en el seu moment van fer el President Mas i els 3 consellers imputats i condemnats. I això és el que ara ha fet la majoria del Parlament que formen Junts pel Sí i la CUP. I això és el que ha fet el Govern que Presideix el MHP Puigdemont. Obeir un mandat democràtic contret. I això és el que no fa vostè. Ni obeeix ni desobeeix. No fa res, s'amaga, acusa els altres del que és el seu gran pecat. Bé, de fet vostè sí que desobeeix, i greument: desobeeix el que va dir públicament que faria i no fa. 

I queda en una evidència vergonyant quan sí que ho han fet ja més de 700 ajuntaments catalans. Per això és vostè una farsant. Feia molt de temps que no ensopegàvem amb un polític tan indecent en l'art d'enganyar els seus votants, en l'art de fer el contrari del que públicament havia dit que faria. 

Farsant es lletreja C-O-L-A-U. 

Miri senyora Colau. En aquest país, en aquests moments hi ha unes 1.000 persones advertides de greus conseqüències penals i econòmiques per "desobeir". De fet això de desobeir ho diuen el govern espanyol i el seu exèrcit de jutges i fiscals que actuen al seu dictat. Perquè aquest Govern i aquestes 1.000 persones amenaçades el que estan fent és una doble obediència: 

- obeir el compromís contret amb la ciutadania les eleccions del 27S 

- obeir la legalitat catalana, que estableix la Llei de Referèndum i la Llei de Transitorietat. 

I això és del que vostè no pot presumir, d'obeir i ser fidel als compromisos que va adquirir durant la campanya electoral. I per això vostè llença aquestes soflames tan repugnants, tan profundament immorals. Per a molts no és cap sorpresa, a la vista de com es va aprofitar de la guerra bruta de l'Estat en aquella campanya electoral, amb una falta d'escrúpols que la va convertir en còmplice necessària de les clavegueres de l'Estat. 

I ja n'hi ha prou també d'intentar amagar les seves vergonyes agitant "el papu" de "Convergència". Ja n'hi ha prou home, ja n'hi ha prou. 

Vostè no ha d'acceptar lliçons de Convergència perquè Convergència ja no existeix. Vostè podria rebre lliçons de Convergència perquè té imputats i condemnats per desobeir, mentre vostè no ha desobeït res mai. Però és que Convergència ja no existeix. Qui li exigeix ser coherent amb allò que va dir que faria és el Govern que conforma Junts pel Sí i aquests 1.000 amenaçats que són de partits diversos, independents i simples servidors públics. Qui li exigeix ser coherent amb allò que va dir que faria i no fa és la majoria parlamentària que formen Junts pel Sí i la CUP. I qui en última instància li exigeix ser coherent suposo que són els votants als qui vostè va enganyar tan miserablement -excepte, és clar, tots aquells que, com vostè, no tinguin cap escrúpol-. 

Ja n'hi ha prou d'agitar aquest fantasma del passat de Convergència, contra el que se sentien tan còmodes fent discursets. Ja n'hi ha prou! 

Vostè el que fa és intentar fugir permanentment d'una realitat que és molt cruel amb vostè, perquè la deixa políticament despullada davant tota la societat. La deixa com el que és, una farsant. La deixa com el que és, una política sense cap escrúpol moral. I davant d'això la seva única resposta és aquesta permanent indecència des de la que encara intenta pontificar llençant la seva merda sobre els altres. 

Però la realitat és molt tossuda. Es pot intentar maquillar. Es pot defugir un temps. Però no es pot ocultar sempre ni a tothom. Vostè està acabada, sra. Colau, perquè la seva farsa ja no hi ha manera de maquillar-la.
Farsant es lletreja C-O-L-A-U. 

Publicat per Dies de fúria 9/12/20172


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.