Pocs discuteixen, tot i sense dir-ho, que els d'ultra dreta són uns feixistes nazis, i enemics declarats de qualsevol democràcia. Definir-los com constructors de sistemes democràtics, defensant la pluralitat ideològica, no deixa de ser un exercici de bonisme tant inútil com menyspreable.
Segurament pels socialistes espanyols, el resultat de les eleccions a Alemanya no els hi traurà el son. Tampoc els hi dirà res que els socialistes del SPD liderat per Martin Schulz fins ara socis de govern amb la Merkel, hagin decidit passar a l’oposició i liderar-la. Val a dir que és l’únic pas per impedir que la ultra dreta (feixistes), és facin seu i és visualitzi que són l’oposició.
Ja és ben cert que els humans som l’única espècie animal capaç d’entrebancar-nos amb la mateixa pedra les vegades que calguin. El pitjor i més greu, és que ni una guerra mundial ho pot evitar. Sembla que Declaracions Universals dels Drets Humans tampoc.
Recordar que Hitler a l’any 1932 va guanyar les eleccions, però que un acord d’esquerres podria haver evitat el seu ascens al poder, va suposar el principi del que va passar i que avui tothom que vol saber-ho sap.
Els socialistes podien haver evitat amb un acord amb els comunistes que Hitler pugés al poder. Els socialistes van triar el nou nacionalsocialisme de base feixista. De fet van ser corresponsables de que Hitler tingues, controles i executes tot el poder institucional d’Alemanya.
Avui a Espanya el socialisme espanyol, i pels fets ningú ho pot qüestionar, han decidit: fer costat a la corrupció del PP, a un Estat on la separació de poders és inexistent, on el govern utilitza les institucions (clavegueres), i la seva legalitat per combatre als adversaris, o enemics politics.
Avui els líders del PSOE i PSC han decidit fer costat a un govern d’arrel franquista - feixista amb l’únic argument que esgrimia Franco, la defensa de la unitat d’Espanya. Els hi és igual si l’Estat i la seva maquinaria és carrega drets socials i individuals inviolables a la Unió Europea. Els hi és igual si es persegueixen càrrecs públics democràticament escollits pels catalans. Els hi és igual si la llibertat expressió publica i privada és perseguida amb amenaces de multes i inhabilitacions.
Avui els líders del socialisme espanyol, com ahir, han decidit fer costat a un Rajoy i al seu partit. Per molt que s’entestin en dir que estan al costat de la llei, a la practica són la crossa del PP. Ells haurien de saber i defensar que quan les lleis limiten les aspiracions legitimes de la ciutadania, quan les lleis estan sobrepassades per la ciutadania, els demòcrates només poden estar amb la ciutadania, mai amb un Estat que prefereix perseguir als demòcrates que volen urnes i votar.
El socialisme alemany al 1932 va decidir que primer el feixisme abans que el comunisme. Una segona guerra mundial amb més de 90 milions de morts va ser el resultat. Avui el socialisme espanyol ha decidit que primer la unitat d’Espanya abans que la democràcia. Que tothom ho analitzi, i reflexioni. Avui ja no defensem només el dret a decidir. Avui ens juguem a Catalunya a Espanya, i possiblement a Europa la democràcia. Ni més ni menys.
RSS Feed
