
Després de negar quatre vegades la presencia del president Artur Mas a la comissió per esclarir la corrupció global a l’Estat espanyol, ERC finalment ha cedit i s’ha sumat al conglomerat polític del Parlament. PSOE, ICV, PP, Ciutadans i la CUP i ara amb ERC, són els encarregats d’aclarir i escatir les mal i fetes del ex President Pujol. És preveu l’allargament de l’escarni que hores d’ara ja fa Espanya. De moment els reclamats per la Comissió, que segur podrien aportar força llum i que són de fora de Catalunya, Hisenda i la UDEF han contestat que no, i s’han negat a participar.
ERC, havia argumentat durant quatre vegades que el President ja està sotmès als controls parlamentaris i que ja ni havia prou. No ha estat a la tercera, sinó a la quinta quan finalment Esquerra, ha modificat, davant la mateixa petició de la resta, que si, que el President de la Generalitat i de Catalunya havia de ser interrogat per la Comissió. Han estat els vots d’espanyols unionistes, d’esquerres i de dretes, i d’aquells que volen la independència el que ho ha fet possible.
Cap patriota i demòcrata, posarà en dubta que Catalunya ha d’eradicar la corrupció. Segur que la majoria pensarà que mentrestant siguem part de l’Estat espanyol, ho tenim cru, de la mateixa forma que si no disposem dels nostres recursos, mai podrem fer les politiques per afavorir socialment al poble català com és mereix.
Corrupció i defensa de la societat del benestar, no són sinònims d’independència. És exactament a l’inrevés, només podrem atacar la corrupció i fer millors politiques socials el dia que siguem un Estat i de moment els “únics” que s’han posat les piles per arribar-hi són els de CDC i el President Mas. ERC i la CUP que amb matisos també estan per la feina, semblen allunyats d’una estratègia, pactada en part, però oberta i avant posen neteges politiques hi ho socials hipotètiques que mai seran judicials sinó politiques, per sobre del procés per la independència.
Un esquerranisme infantil sura excessivament dins d’un tacticisme curt de mires. Entreveure finament que potser l’objectiu només és possible si abans hem liquidat la corrupció i els corruptes i dir sense dir-ho, que dins de CDC és el que més abunda, té una lectura estratègica; desconfiança volgudament premeditada com eina de desgast política.
Pactar el full de ruta fins les eleccions de 27 de Setembre, aprovar els pressupostos autonòmics pel 2015, confirmar la validesa del pacte de “legislatura” signat entre CiU i ERC, vol dir assumir les contradiccions i digerir-les davant del partit i dels votants. Fet que els honora i enforteix.
Cedir als pressupostos d’una Comissió política, que tothom sap quina serà la seva utilització, vol dir que ERC ha mostrat la part més fosca de la seva pròpia debilitat. Catalunya si vol guanyar la independència i l’endemà, només serà viable dins d’una transverssalitat política, ideològica i social. Ara bé, si del que és tracta és de ser els únics, ens arrisquem, però vaticinem que ja hem perdut. Les debilitats tard o d’hora sempre és paguen i no sumar ara n'és una que en cap cas beneficia Catalunya.