No seran unes Municipals normals, com tampoc ho seran les eleccions del 27 de Setembre.
Ni “Guanyem” ni “Podemos” són alternatives netes. Són alternatives oportunistes que surten amb l’objectiu clar d’ocupar l’espai de les forces amortitzades i per arreglar el que els unionistes espanyols de sempre no poden fer a Catalunya i sobre tot per anular en la mesura del possible el lideratge del procés, Artur Mas.
L’acord al que han arribat “Guanyem, Podemos, ICV-EUiA i Procés Constituent”, ho diu tot. Els de Guanyem, ho han deixat clar. Amb l’excusa de les castes i de que ho volen canviar tot s’alien amb els de ICV que fa molt de temps que són “casta”. Cal afegir l’acord total amb Podemos per eliminar al President Mas i amb això espatllar-nos el procés. Els de “Podemos” ja s’han tret la careta, els catalans no tenim dret a autodeterminar-nos. Són uns espanyols més, que des de suposades posicions “progres”, no fan res que no sigui el que fan els del PP i el PSOE, defensar la unitat d’Espanya. Els de ICV, són els rars i aprofitats d’aquesta coalició. Saben que per si sols, aquest cop a Barcelona no tocarien cuixa i al mateix temps no tenen cap inconvenient en compartir l’espanyolisme de Podemos i Guanyem. Ara bé els rars del tot són els de Procés Constituent, que volen una Catalunya Independent i no tenen cap inconvenient amb coal.ligar-se amb els pretesos “progres” espanyols.
Mentrestant i per la dreta, la Camacho del PP, no desaprofita cap moment per pressionar als de can PSC i als de Ciutadans, per construir un frontisme indissimulat. L’argument; si el PP i PSOE ho varem fer a Euskadi, perquè no a Catalunya. La Camacho proposa obertament un acord si obtenen la majoria suficient per governar a Catalunya. De moment, l’insigne Iceta en fa “fàstics”, però el seu discurs, curiosament no deixa de ser el mateix referint-se al procés que el del PP. El Rivera de moment ha d’acabar la seves negociacions amb UPyD.
Tot de manual els unionistes espanyols, cercant la seva unitat. Els que volem la independència, suant la cansalada per arribar a acords. El tema unitari, de moment el més calen a l’aigüera.
No construir en aquests 8 mesos la coalició electoral, que també ens caldria a Barcelona per les municipals, ens pot afeblir i molt. Sembla que Espanya tothom ho te clar, a Catalunya no.
El pitjor de tot és que no té sentit i no s’entén, aprovar uns pressupostos autonòmics, per molt que és digui el contrari, demanar entrar al Govern, arribar a pactar el full de ruta i no anar junts.
Si el 27 de Setembre perdem, ens l’haurem d’embeinar uns quants anys o fins i tot segles. Aquest cop serà caixa o faixa. De res serviran els pactes de partit per després del 27. Bé potser per conformar un nou Govern autonòmic, en cap cas per acabar el procés.
Dues propostes se’ns va presentar, una unitària, de país i transversal, l’altre de partits. Tothom te dret ha fer i proposar el que vulgui, però treballar amb la possibilitat de perdre les eleccions del 27, és el que pot passar si el que prevaleix és el partidisme pur i dur. Nosaltres, hi de forma insistent treballarem per la “Llista de País” i cada dia que passa tenim més arguments per defensa-la.
RSS Feed
