Blog Archives

PERQUÈ VOLEM LA INDEPENDÈNCIA.

28/6/2014

28 DE JUNY I DESCOMPTANT.

El perquè a dia d’avui, te un argumentari tant variat com contundent. Fonamentat amb la identitat, els diners i la capacitat de decisió. El gruix del perquè, s’engrandeix en la mesura que els espanyols de la “Espanya gran i lliure”, actuen com els esclavistes moderns i enterren Montesquiu.

De fet el cabreig dels catalans és de tal magnitud, que no caldria fer més manifestacions ni protestes per ser lliures. Votant i amb uns politics compromesos ni hauria prou.

Ara bé, cal explicar, si més no, el discurs i missatge del perquè volem la independència. El nostre discurs, ha de tenir uns continguts radicalment oposats al que volen i fan els espanyols.

Cal fer una campanya, i no nomes per explicar que necessitem estructures d’Estat, sinó per que quedi clar que volem fer un país nou en termes politics i socials.

Regeneració, que vol dir canviar lo vell per foc nou, no pot convertir-se en un mot de moda. fins i tot els del PP i PSOE gosen parlar-ne. Hem de regenerar i és queden tant amples, sobre tot ells que són els artífex dels Gal, de les LOAPA’s, dels BOE, dels ERE’s, dels Gurkel’s, i que continuen dirigint aquest país per a major gloria dels borbons. Ells mai és regeneraran.

Catalunya no pot ser més del mateix. La independència ha de suposar construir amb noves cimentacions. Noves estructures. Noves formes i sobre tot amb noves cares en el mon de la política.

Si Catalunya, els que volem la independència no deixem clar que la regeneració social i política ha de ser inexcusable, correm el perill de perdre, i tots els motius que tinguem poden “desaparèixer” com per art d’encanteri.

Ha de quedar clar que volem un país nou, amb una justícia nova, amb les estructures d’Estat que calguin, però ni una més. Volem un país sense corruptes ni corrupteles. Ha de quedar clar que volem un país amb els valors universals de solidaritat i de justícia com referents.

Finalment, ha de quedar clar que ens volem independitzar per deixar de semblar-nos als espanyols que no poden ser altra cosa. Que els motius per ser lliures no ens tapin les nostres vergonyes, que de tenir-les les tenim, com tothom. Només cal aprofitar el procés per fer net.

1 Comment

FER LA CONSULTA ESTÀ BÉ, ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA MILLOR.

26/6/2014

0 Comments

26 DE JUNY I DESCOMPTANT.

Ja n’és de curiós, els diaris més a prop de les terceres vies que del procés, La Vanguardia – El Periódico, i de forma insistent, ens ofereixen un cuinat interessat d’enquestes de com quedaria el Parlament. El que més destaca és l’obsessió en remarcar que ERC guanya i CiU perd. Aquesta dèria només te una explicació, no han pogut laminar el prestigi del President Artur Mas i pretenen, via tangencial la seva destrucció. Com?, afavorint el trencament de la seva federació. El tractament del que suposaria una candidatura unitària per la independència, mai hi és i nosaltres creiem que arrasaria.

L’esforç de responsabilitat que el president Mas i la seva federació, per governar Catalunya, amb una ofensiva en tota regla de l’Estat espanyol, encaparrat en exterminar l’Estat de les Autonomies i en particular la de Catalunya, tindrà i n’estem segurs, la seva recompensa en termes electorals.

ERC hauria de fer oïdes sords als cants de sirenes que no paren d’ensabonar-los. “El seu èxit” podria ser la seva “mort”. Oblidar que van ser i suposar els dos tripartits, és no tenir en compta que qui finalment decideix és el poble.

Llegir les declaracions de Lluis Salvador, secretari general adjunt de ERC, ens fa posar la mosca a l’orella. “Necessitem agafar múscul i el temps és un aliat. Venen cites molt importants, la consulta, les eleccions municipals, les autonòmiques i les generals”. Te raó, els partits en temps ordinaris s’han de preparar per afrontar, i si pot ser, guanyar les eleccions amb el clar objectiu de governar, en temps excepcionals, no només. Cal però, diferenciar el que és partit, programa polític, estratègia i més múscul que només és vol referenciar amb el nombro de militants, cosa que no determina ni possibilita la victòria electoral. Per contra llegir, fer costat i ho liderar el que vol el poble, acostuma ha ser part de l’èxit. De fet i tal com s’està desenvolupant tot plegat, sembla que ara el més important és fer primàries. La independència de Catalunya ja vindrà.

D’ara al 9 de Novembre qui està gestionant la governabilitat és el govern del President Mas. Qui esta responent als atacs institucionals, fiscalitat, ensenyament, municipis, infraestructures, és el President Mas. Qui respon als atacs del PP, PSOE i Ciutadans al Parlament, és el President Mas. El President ho continuarà fent com a mínim fins les properes eleccions. Ell és el màxim responsable del que passi fins el dia 9 de Novembre també i sembla que alguns encara no s’han en adonat.

I no hi haurà consulta ni legal ni il·legal si el President Mas no signa el Decret de convocatòria. Tampoc tindrem eleccions si el President Mas no les convoca, o fins que ho faci per imperatiu legal.

De fet i en termes politics tampoc tindrem desobediència ni insubmissió si el President Mas i el seu govern no ho recolzen. Continuar amb la cantarella de les retallades, quan els que volem la independència sabem que la fiscalitat és determinant per ser lliures, és esperpèntic. Continuar acusant al President Mas de ser el referent de la dreta, és .............No posar-se al costat del President que és qui ara per ara i des de la major instancia institucional lidera el procés, ras i curt vol dir que les prioritats de país no coincideixen amb les d’alguns politics que s’autoanomenen independentistes.

0 Comments

ELS ESPANYOLS DEL PP I PSOE CONTRA EL CATALÀ I LA DEMOCRÀCIA.

25/6/2014

1 Comment

25 DE JUNY I DESCOMPTANT.

Els “delinqüents” del PP amb la complicitat del PSOE al País Valencia, han imposat des de el seu Parlament un càstig a la diputada Monica Oltra del grup Compromís, consistent en un mes de suspensió de la condició de diputada i el pas barrat al Parlament del País Valencia. La diputada Monica Oltra, ha recorregut aquesta decisió i l’argument és tant obvi com democràtic; ningú pot anular el que la ciutadania a votat i l’acta de diputat no la proporciona un Parlament la dona el haver participat en unes eleccions.

Els del PP, aquest cop han reblat el clau, i el seu paroxisme antidemocràtic supera amb escreix temps preterits on ningú posseïa acta de Diputat, per la senzilla raó de que no havien eleccions.

És al País Valencià, on més de 120.000 famílies no poden dur els seus fills a escoles amb línees pedagògiques en Valencià, perquè la Generalitat valenciana les ha retirat i no passa res.

Ara el ministre Wert, ja ens ha dit quin serà el descompte que rebrà la Generalitat per cada nen escolaritzat en castellà, 6057 euros. Per fer el mateix als nens escolaritzats en Valencia al País Valencia zero euros.

El PP i el PSOE ho tenen clar, per sotmetre un poble cal eliminar la seua llengua i modificar la seu historia i com no elaborar-ne una de nova.

L’ofensiva contra el català al País Valencià, a ses Illes i a la Franja, és prou notori. A Catalunya també. El PP n’és el promotor amb la seva majoria, els del PSOE els seus còmplices amb el seu silenci.

1 Comment

I DESPRÉS DE LA CONSULTA QUE? ELECCIONS?

24/6/2014

0 Comments

24 DE JUNY I DESCOMPTANT.

Del que tothom i sense excepció, n’està segur, és que desprès del dia 9 Novembre, vindrà el 10. A no ser que un forat negre se’ns empassi.

Exactament el que volem dir, és, que passi el que passi, s’haurà de gestionar. Si hem fet la consulta, el seu resultat, que fins i tot, potser que els del SI i SI no haguem guanyat, també. Si no l’hem feta per avatars espanyols, l’escenari serà explícitament un altre, que també s’haurà de gestionar, i com que també és poden donar dos escenaris, el legal i el de la confrontació, necessitem urgentment preparar-nos.

La consulta amb data 9 de Novembre, ja és un fet inamovible, i no perquè des de aquí no s’estigui disposat a moure fitxa, bàsicament és per el que diuen i practiquen “els demòcrates” del PP i el PSOE; els catalans no tenen dret a votar pel seu futur. Partir d’aquesta premissa, la del dia 9, a nosaltres no només ens està fent més forts cada dia que passa, sinó que Espanya té menys espai per negociar.

És obvi per tant, descartada per ells la negociació, que el govern espanyol tindrà dos recursos per fer trontollar la consulta, la legal, impugnant la nova llei de consultes i la física fent retirar les urnes per les forces de seguretat espanyoles. Tot i que de moment només parlen de legalitat.

La conclusió de tot plegat, és que també s’haurà de gestionar el dia 8 de Novembre, havent acceptat la legalitat espanyola, ho tirant pel dret i entrant directament a la confrontació pura i dura.

Actuar i encertar políticament el repte, serà gairebé tant important com el mateix resultat de la consulta. Ara mateix la defensa de que la consulta s’ha de fer de totes totes, és l’opció majoritària dins la societat catalana i com no pels partits politics signants del dret a decidir.

Executar l’acord fet per CiU, ERC, ICV i les CUP, dins la legalitat catalana, és el que toca? Han de ser els juristes els que determinin si la legalitat espanyola i la sotmesa de Catalunya ens permet actuar contra les decisions d’un govern espanyol?, tenint en compta que a dia d’avui Catalunya és una Comunitat Autònoma del regne d’Espanya, amb una Constitució referendada pels catalans i que determina que som espanyols i prou. El que diem, ho fem des de la més estricta legalitat.

No fer cas al govern espanyol, que representa constitucionalment la nació espanyola, ens fa xocar directament, i no només políticament, legalment amb el sistema polític que “tots plegats” varem acceptar l’any 1978.

Si mantenim la consulta, la posada de les urnes, voldrà dir que el President Mas haurà signat el Decret de convocatòria, i que haurem fet campanya per defensar les posicions varies. Aquest fet voldrà dir que l’opció política triada serà la de la confrontació i poden passar, al meu entendre, dues coses, al marge de que les forces unionistes no facin campanya per intentar des legitimar el resultat. La primera, que el SI i SI guanyi però que la participació no arribi al 50 % del cens electoral i la segona, que el SI i SI no guanyi. Tant un resultat com l’altre seria un desastre, i tot haver fet la consulta, la consulta en si no garanteix absolutament res i inevitablement hauríem de tornar a la casella de sortida.

Donat que no creiem que els partits que defensen la independència és retractessin dels seus postulats ideològics. La casella de sortida són 68 Diputats amb l’únic objectiu polític de Proclamar la Independència de Catalunya. Unes eleccions legals, democràtiques i pacifiques, és la via per evitar legalitats espanyoles i confrontacions.

No cal renunciar al 9 de Novembre, però el que no hauríem de fer, sobre tot ara que la majoria vol independència, és donar-los ni que fos un mínim argument que poguessin utilitzar internacionalment, i si no ens deixen fer la consulta, fem les eleccions i si s’escau, el mateix 9 de Novembre. Temps ni hauria. Fer-ho així ens permetria no gestionar una consulta, sinó el Parlament, un nou Parlament legal i legítim, que amb 68 Diputats o més, podrien proclamar la independència de Catalunya. Reagrupament independentista, ja ho va dir, i no pas ahir, haurà d’haver-hi un moment de trencament i com que s’ha de fer, fem-ho on Catalunya tingui més legitimitat democràtica i aquest lloc és al Parlament de Catalunya, desprès d’haver passat per les urnes i haver comptat els que volen independència o més del mateix.

Gestionar una consulta no referendaria, sense cap efecte jurídic, no és gestionable. El que fa senzillament és dir-los als politics que si, que la majoria vol independència. La resposta immediata, és convocar eleccions al Parlament, que de fet és a l’únic lloc on es pot proclamar la independència, és clar, si el resultat acompanya i aquesta ha de ser la gestió que de debò ens ha d’interessar.

0 Comments

MAI HAN VOLGUT DEIXAR LA POLITICA.

23/6/2014

0 Comments

23 DE JUNY I DESCOMPTANT.

Els humans, en general “som bona gent” i fins i tot capaços de recaure infinitat de vegades en el mateix despropòsit. Imperis ancestrals, guerres locals, guerres mundials, certifiquen que en un moment donat els humans perden la humanitat. Construir societats equilibrades, sempre n’ha estat l’excusa. De fet tota construcció comporta servituds i privilegis. El que més costa és fer-la justa.

Dèiem que som en principi bona gent i fins i tot volem creure’ns allò que mai passarà. Alguns ben pensats, d’altres tenallats per pors inconfessables i una minoria que defensa els seus privilegis, són culpables d’introduir nous temors i ficticis acords.

Un discurs, on el que sura és més Espanya i més llengua castellana, ha fet possible un cert miracle, per una interpretació del mateix. Una paraula, millor dit dues, “moltes gràcies”, més una “diversitat” abstracta, han estat prou perquè els de les terceres vies, empresaris varis i unionistes espanyols desaforats, emprenguin de nou l’atac contra el dret d’autodeterminació al que tenim dret els catalans. El problema és que a Catalunya terceres vies amb proposta o sense ja no són creïbles.

Miquel Nadal, home representatiu del socialisme català espanyol i emprenyat per la deriva del PSC, sobre tot perquè ell vol votar i votar SI i NO, i el seu partit ha abdicat del sentit democràtic, “de moment”, ara torna ha estar cofoi. El seu ídol i ideòleg dels socialistes espanyols, retornarà el bon seny, i democràtic als socialistes de Catalunya, ens diu i és queda tant ample. Sembla que no hi era quan l’incombustible Miquel Iceta va dir, jo soc espanyol, antiindependentista, federalista, defensor de ser part del PSOE i vull, i estic a favor del dret a decidir sempre que és faci de forma legal i acordada. Exactament com deia el seu predecessor, que ara el vol al seu costat. No fotem senyor Nadal, el problema mai és de persones, és de propostes, de projectes i de moment el senyor Iceta ens proposa més del mateix. Això si, amb una rialla profident.

Tot els indicis apunten que finalment tindrem una oferta, si més no això diuen. Un nou cap d’Estat, el darrer no tenia prestigi. Uns moviments estratègics dins dels partits majoritaris espanyols. Un que proposa una reforma constitucional sense precisar, l’altre per una reforma tributaria burlesca i el inici d’unes obres inacabades, poden ser el símptoma de que és possible. Una patronal catalana que comença tímidament ha reclamar la consulta, ho confirma. El que ningú públicament sap, encara, quin tipus d’oferta ens faran. En Vinent Partal l’altre dia en l’editorial de Vilawep.cat feia cas d’una oferta “hipotètica”, per cert brillant, a la Navarresa. Drets forals, una certa confederació i un tracte fiscal a prop del concert econòmic, i tot això sense modificar la Constitució espanyola.

Aquesta podria ser la màxima oferta. La mínima seria tornar a l’Estatut del 2006. El problema és que Catalunya ha superat amb escreix els dos escenaris i propostes. El terme polític autonòmic és mort i en Felip VI, ho va certificar amb el seu discurs, “una sola nación, España”. L’altra és impossible perquè ens continua definit com espanyols i no reconeix la nació catalana.

Preparem-nos, nosaltres creiem que no ens arribarà cap proposta i perquè arribi hauríem de renunciar a fer la consulta. Espanya és en un cul de sac i ara han fet tard. Ara toca un 11 de Setembre espatarrant, democràtic i pacífic. Ha de ser la darrera demostració del poder cívic i democràtic dels catalans i tanmateix ha de quedar clar el suport als que lideren el procés des de l’òptica política.

0 Comments

ENS DIUEN QUE SOM ESPANYOLS, PERÒ MAI ENS HO HAN PREGUNTAT.

22/6/2014

0 Comments

22 DE JUNY I DESCOMPTANT.

Estem convençuts. Ho hem de dir amb claredat i fermesa: “No volem ser espanyols”, i deixar-nos d’estar de semàntica i del políticament correcte. Ens volen espanyols i nosaltres no ho volem ser, i ara, i és urgent, han de tenir clar que si ho som, és per estricte dret de conquesta, en cap cas per convenciment o per decisió dels catalans.

Els atacs de darrera fornada, ja no tenen cap contingut polític, són directament insults llençats des de l’oprobi i la misèria intel·lectual. Suportar diàriament les inventives per aprofundir en la catalanofòbia a Espanya, és desagradable i cansat. Els insults que rep el President Mas per no aplaudir el discurs espanyol, ens mostren la fauna de la caverna espanyola en tota la seva plenitud.

Hauríem de deixar-nos estar amb el que fan els espanyols. Tot i que i prenguem opinió i acció, en cap cas podrem modificar els seus plans.

La seva estratègia, ho hem dit per activa i per passiva, és utilitzar la legalitat democràtica per fer-nos desaparèixer com el que som, catalans. No tenim res a pelar si el que plantegem és una confrontació directe. Jugar amb les seves cartes marcades, és una derrota cantada. Per tant i és obvi, hem de fer el nostre camí.

La consulta, estratègicament és un encert polític i d’una potencia transversal, que ha fet possible ser on som. Manca el darrer pas per fer-la legal, la Llei de consultes no referendaries que s’ha d’aprovar abans de l’11 de Setembre de enguany.

Els darrers moviments d’Espanya, Felip VI, Congrés extraordinari al PSOE i PSC, nou discurs de certes patronals, admeten la consulta, tot i que amb uns altres paràmetres, obligaran als espanyols a moure fitxa, segur.

Cap fiabilitat ni que la “futura proposta” si arribes, fos la “hòstia”. Hem de tenir clar que tot el que se’ns proposi no serà res més que l’acceptació definitiva de l’espanyolitat i posar fi al nostre desmesurat “apetit insolidari” a canvi d’unes engrunes repartides i fiscalitzades des de Madrid.

Mai com ara. Els espanyols volen una victòria definitiva i busquen la confrontació a major gloria. Nosaltres a lo nostre, llei de consultes i si l’Estat espanyol la porta al TC, eleccions. El dia 9 de Novembre hem de votar SI o SI. Allargar l’agonia no serveix per res més que pel rearmament continu dels espanyols. Anem a per totes i si perdem serà per voluntat dels catalans, però hem d’acabar amb aquest mal viure i de no saber fins quan ho podrem aguantar.

0 Comments

ENS OFEGUEN POC A POC, PERÒ ENS OFEGUEN.

20/6/2014

0 Comments

20 DE JUNY I DESCOMPTANT.

La depredació dels espanyols no té límit. No només incompleixen l’acord per construir i finançar els accessos al port de Barcelona quan tocava, sinó que ara el govern espanyol pretén fiscalitzar el 50 % dels beneficis del port de Barcelona. L’argument triat; “és per ajudar als que tenen dèficit”. El govern espanyol i com sempre, penalitza la eficiència i beneficia la ineficàcia.

La maquina majoritària del PP i PSOE al Congres espanyol i aplicant les tesis de les FAES, no s’atura. Llengua, cultura, papers de Salamanca, Municipis, comerç, seguretat, infraestructures, esport i l’espoli mantingut, són l’oferiment dels governs espanyols. El govern del PP, ara va a preu fet. Vol enllestir la feina recentralitzadora. Recuperar el minso poder administratiu i polític cedit a les autonomies n’és l’objectiu definitiu dels nacionalistes espanyols.

El nou monarca seguint fil per randa el discurs governamental, ho ha deixat prou clar. Els símbols i el discurs malgrat les formes han estat determinants. Ell és el cap de les forces armades i representa la unitat d’Espanya. Aquesta és la seva centralitat. La diversitat és pur folklore.

No sabem fins quan els federalistes de bona fe i els de les terceres vies capades veuran quin és el pa que si dona. Que se’ns pixin a sobre, ja fa tres segles que ho fan, però que ho facin a la boca i la resposta sigui obrir-la, no només és lamentable, senzillament és indigne.

0 Comments

ELS BORBONS CABALQUEN DE NOU

19/6/2014

0 Comments

COMUNICAT D’URGÈNCIA.

En Felip VI, nou rei d’Espanya, ens ha predit el futur; una sola nació Espanya, una sola llengua la castellana i una diversitat ètnica que cal preservar.

Ni una sola paraula del patiment i de les guerres borbòniques imposades als catalans i ben mirat a la resta dels pobles de la península. Cap intenció per derogar “los Reales Decretos de Nueva Planta” implantats pel Felip V, un dels seus. Cap paraula que certifiqui que ell no te res ha veure amb el franquisme i la seva dictadura que condemna sense pal·liatius. Cap paraula a les víctimes del terrorisme de L’Estat espanyol i si a la resta.

Espanya i els espanyols són el seu referent. Cap intenció en modificar res, ja ho sabíem. Els borbons, i les castes dominants van a una i per tancar el cercle la dreta i l’esquerra espanyola també.

Cap tercera via. Cap federalisme, simètric o asimètric. Cap compliment tàcit per continuar amb el pacte de la transició. Cap intenció de que els catalans pugem practicar la democràcia votant.

Catalunya i els catalans, i preveien el que ens ve a sobre, ja cal que anem fent via, i si finalment no tenim consulta, unes eleccions ens resolen el problema. Per cert el paper del President de Catalunya Artur Mas practicant pleitesia al nou borbó senzillament de vergonya.

0 Comments

PERQUÈ EN DIUEN PSC QUAN VOLEN SER PSOE.

19/6/2014

0 Comments

19 DE JUNY I DESCOMPTANT.

Als que fa anys i panys que treballem i lluitem per fer de Catalunya un país i Estat lliure, els avatars dels contraris no ens hauria de fer ni fred ni calor. Tant mateix i donat que els contraris desenvolupen la seva acció política a Catalunya i ho fan per consolidar la pertinença de Catalunya a Espanya en som obligats ha desemmascarar-los contínuament.

Encetem avui un seguit d’escrits dedicats a les forces històriques, recents i futures que tenen com denominador comú defensar que Catalunya és d’Espanya i dels espanyols. El ventall polític és reduït, l’organitzatiu és prou ample com per pensar que, servidors, quintacolumnistes i botiflers en el futur seran recompensats pel seu Estat espanyol.

Avui li toca el torn al PSC, als socialistes catalans i als espanyols integrats als PSC però que els agradaria que fos al PSOE de Catalunya.

El PSC mai ha tingut cap més anima que la de construir una Espanya gran. Els matisos han estat l’eina que han emprat per embolicar la troca. 36 anys per fer de l’Estat espanyol un Estat federal amb majories absolutes per fer-ho, i res. Tot just ara s’ha "n’adonen" que han de construir un Estat espanyol federal.

El PSOE, no només va legitimar el resultat d’un cop d’Estat dirigit, sinó que van ser els responsables directes del cafè per tothom i d’aigualir Catalunya. Els socialistes espanyols, no només no van eliminar ministeris sense competències, sinó que varen torpedinar traspassos i finançaments justos. Mentrestant els socialistes a Madrid ens feien la punyeta, els d’aquí construïen els seus guetos i refermaven un poder institucional de la ma de Madrid. Impedir que el català fos llengua oficial a Europa i a l'Estat espanyol, és un dels seus majors èxits.

El partit socialista a Catalunya, i fins el naixement de Ciudadanos, ocupaven l’espai de l’ambigüitat catalanista barrejat amb la d’una Espanya color fúcsia. De fet mai van entrar dins del debat. El seu poder a Madrid evitava vel·leïtats de caire nacionalista i sumat a una dependència volguda i sibil·lina, contrastava amb els gripaus que assíduament els pretesos catalanistes és menjaven.

Els Raventós, els Obiols, els Serra, els Maragall, els Montilla, els Navarro i ara els Iceta, mai han dubtat ni qüestionat la pertinença de Catalunya a Espanya. Amb una descentralització administrativa i un autogovern controlat des de Madrid i el seu Congrés, sempre n’han tingut prou

La conjuminació de l’actitud dels espanyols cavernaris més la crisis capitalista, ha fet aflorar la realitat catalana. Una nació, i el sentiment patriòtic dels catalans, dien prou, davant la enèsima estratègia d’integració espanyola, fa que els catalans ens posem en marxa. Els únics que no diuen prou són els mateixos que han renunciat al seu republicanisme. Són els mateixos que avant posen la unitat d’Espanya pel damunt de la democràcia i de la llibertat. Franco ens en va oferir un bon tast.

L’Iceta cuiner de l’aparell del partit dels socialistes a Catalunya, ho ha dit clar, jo soc espanyol i contrari a la independència de Catalunya i combrego amb una consulta sempre que sigui legal i acordada. Si algú tenia dubtes del paper dels socialistes a Catalunya, avui s’han esvaït. El bloc de la copa de xampany és consolida i el front unionista espanyol a Catalunya cada dia és més evident.

Al nou i vell líder socialista, mai li ha preocupat el maltractament que rep Catalunya de Madrid. De fet, ell hi participa des de el moment que el PSOE vota conjuntament amb el PP per negar-nos als catalans el pa i la sal. Ell i els seus, i per això en Navarro i en Balmont li fan costat, s’estimen Espanya i la seva espanyolitat, el ser català és pura anècdota.

La maquina electoral buida de continguts programàtics i politics arriba a la seva fi. La maquina de fer cadires a institucions i empreses publiques ja no funciona i aquesta és la seva desgracia. Sense poder polític, no són res i el seu buidatge és reflexa amb la seva proposta federal, proposta que a dia d’avui ningú sap com és concreta, a part de la entelèquia de reformar la seva Constitució.

Ens volen tornar a entabanar Com quan la OTAN, com quan la LOAPA, com quan la LOCSE, com quan el darrer Estatut. Els socialistes espanyols, i ara ja ho podem afirmar, no són d’esquerres o de dretes, són espanyols i prou i l’Iceta ara mateix és l'encarregat per demostrar-ho. Per si algú encara no ho havia entès.

0 Comments

CATALUNYA ÉS REPUBLICANA.

18/6/2014

0 Comments

17 DE JUNY I DESCOMPTANT.

Sembla que tot està preparat perquè aquest proper dijous els espanyols entronitzen un nou monarca de la casa dels borbons com cap de l’Estat d’Espanya.

Jo que no vull ser espanyol, ni monàrquic, “m’ho haig d’empassar”. Sembla que els espanyols, independentment de si són castellans, bascos o gallecs també.

Els que ens van proposar fer del continuisme una “forma democràtica” de vida, ara ens tornen ha imposar el seu model polític d’estat. Ho fan amb nocturnitat i malastrugança. Com sempre la propietat mal entesa s’imposa i uns quants tornen a decidir per tothom.

Posar fi a tanta ignomínia antidemocràtica des de Catalunya és possible. Deixar de suportar costums decimonòniques i absolutistes també.

Aquest dijous i més que mai cap roja i gualda a Catalunya, Emplenem balconades i places de senyeres i estelades.

Va ser un borbó Felip V qui ens va fer la guerra i ens va dur la misèria com forma de vida. Ara ens volen encolomar un nou borbó Felip VI. Els castellans espanyols, en són orgullosos de la seva historia. Demostrem-los que nosaltres també de la nostra.

0 Comments

<<Previous

Autor

Boi Fusté i Carbonell

Bomber jubilat.

contadores para blogger

RSS Feed

Arxius

April 2023
March 2023
February 2023
January 2023
December 2022
November 2022
October 2022
September 2022
August 2022
July 2022
June 2022
May 2022
April 2022
March 2022
February 2022
January 2022
December 2021
November 2021
October 2021
September 2021
August 2021
July 2021
June 2021
May 2021
April 2021
March 2021
February 2021
January 2021
December 2020
November 2020
October 2020
September 2020
August 2020
July 2020
June 2020
May 2020
April 2020
March 2020
February 2020
January 2020
December 2019
November 2019
October 2019
September 2019
August 2019
July 2019
June 2019
May 2019
April 2019
March 2019
February 2019
January 2019
December 2018
November 2018
October 2018
September 2018
August 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
December 2017
November 2017
October 2017
September 2017
August 2017
July 2017
June 2017
May 2017
April 2017
March 2017
February 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
September 2016
August 2016
July 2016
June 2016
May 2016
April 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
August 2015
July 2015
June 2015
May 2015
April 2015
March 2015
February 2015
January 2015
December 2014
November 2014
October 2014
September 2014
August 2014
July 2014
June 2014
May 2014
April 2014
March 2014
February 2014
January 2014
December 2013
November 2013
October 2013
September 2013
August 2013
July 2013
June 2013
May 2013
November 2012
September 2012
August 2012
February 2012
December 2011
October 2011

Ara, com fa tres segles

"Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

UN PENSAMENT, UNA FLOR

Les tombes flamejants

"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."

Ventura Gassol

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.

La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit

Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Diputats de Catalunya,

els de l'antic General,
porteu en les cerimònies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase sòbria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lènsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu viva dels combatents,
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bé.

Al castell de les tragèdies
et dreces a peus descalç;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d'un màrtir antic:

-No et mataren per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè com jo,
has volgut lliure la Pàtria...

-Trèmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, màxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impía,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!

Antoni Rovira i Virgili