26 DE JUNY I DESCOMPTANT.
Ja n’és de curiós, els diaris més a prop de les terceres vies que del procés, La Vanguardia – El Periódico, i de forma insistent, ens ofereixen un cuinat interessat d’enquestes de com quedaria el Parlament. El que més destaca és l’obsessió en remarcar que ERC guanya i CiU perd. Aquesta dèria només te una explicació, no han pogut laminar el prestigi del President Artur Mas i pretenen, via tangencial la seva destrucció. Com?, afavorint el trencament de la seva federació. El tractament del que suposaria una candidatura unitària per la independència, mai hi és i nosaltres creiem que arrasaria.
L’esforç de responsabilitat que el president Mas i la seva federació, per governar Catalunya, amb una ofensiva en tota regla de l’Estat espanyol, encaparrat en exterminar l’Estat de les Autonomies i en particular la de Catalunya, tindrà i n’estem segurs, la seva recompensa en termes electorals.
ERC hauria de fer oïdes sords als cants de sirenes que no paren d’ensabonar-los. “El seu èxit” podria ser la seva “mort”. Oblidar que van ser i suposar els dos tripartits, és no tenir en compta que qui finalment decideix és el poble.
Llegir les declaracions de Lluis Salvador, secretari general adjunt de ERC, ens fa posar la mosca a l’orella. “Necessitem agafar múscul i el temps és un aliat. Venen cites molt importants, la consulta, les eleccions municipals, les autonòmiques i les generals”. Te raó, els partits en temps ordinaris s’han de preparar per afrontar, i si pot ser, guanyar les eleccions amb el clar objectiu de governar, en temps excepcionals, no només. Cal però, diferenciar el que és partit, programa polític, estratègia i més múscul que només és vol referenciar amb el nombro de militants, cosa que no determina ni possibilita la victòria electoral. Per contra llegir, fer costat i ho liderar el que vol el poble, acostuma ha ser part de l’èxit. De fet i tal com s’està desenvolupant tot plegat, sembla que ara el més important és fer primàries. La independència de Catalunya ja vindrà.
D’ara al 9 de Novembre qui està gestionant la governabilitat és el govern del President Mas. Qui esta responent als atacs institucionals, fiscalitat, ensenyament, municipis, infraestructures, és el President Mas. Qui respon als atacs del PP, PSOE i Ciutadans al Parlament, és el President Mas. El President ho continuarà fent com a mínim fins les properes eleccions. Ell és el màxim responsable del que passi fins el dia 9 de Novembre també i sembla que alguns encara no s’han en adonat.
I no hi haurà consulta ni legal ni il·legal si el President Mas no signa el Decret de convocatòria. Tampoc tindrem eleccions si el President Mas no les convoca, o fins que ho faci per imperatiu legal.
De fet i en termes politics tampoc tindrem desobediència ni insubmissió si el President Mas i el seu govern no ho recolzen. Continuar amb la cantarella de les retallades, quan els que volem la independència sabem que la fiscalitat és determinant per ser lliures, és esperpèntic. Continuar acusant al President Mas de ser el referent de la dreta, és .............No posar-se al costat del President que és qui ara per ara i des de la major instancia institucional lidera el procés, ras i curt vol dir que les prioritats de país no coincideixen amb les d’alguns politics que s’autoanomenen independentistes.