ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

PASSANT COMPTES

29/7/2021

0 Comments

 
Picture

En termes generals els vencedors sempre han passat comptes. Els catalans som l’excepció tot i que des de el 2017 ho intentem fer.

Sense anar-nos mes enrere en el temps, acabada la primera guerra mundial, “la triple entesa”, (França, Rússia i Anglaterra). Alemanya iniciadora del conflicte, al 2010 va finiquitar el deute adquirit per la guerra del 1914. Amb això queda tot dit.

La segona guerra mundial va ser més expeditiva. Els aliats que no volien cap altra de mundial van passar comptes i a fe de deu que van ser contundents.

Alemanya esquarterada i com el Japó i Itàlia sense poder tenir un nou exèrcit, condemnats a mes a pagar el cost de la guerra. Nuremberg va ser la darrera fita on els comptes van tenir aires d’escarment on els màxims responsables de la guerra i l’holocaust van pagar amb condemnes de per vida.

Sembla que és llei de vida el guanyador de la partida o pren tot per dret de conquesta i el perdedor normalment triga anys a plantejar-ne un altra.

Això passa amb termes bèl·lics i també comercials. Sembla que el capitalisme com pilar de la societat actual sempre passa comptes i com no sempre vol cobrar.

Segur que Espanya i el seu Estat, tard o d’hora li arribarà el moment. Pel seu deutes desfermat i per una historia que no només no ha liquidat sinó que la mante com si fos part del futur que mai podrem, els catalans, modificar.

Espanya, el seu Estat, els borbons i tots els espanyols morts o vius d’arrel franquista han de passar comptes. Demanar perdó, restituir el robat i sobre tot reconèixer que els militars comandats per Franco i els seus aliats van cometre un com d’estat i crims de lesa humanitat. I fins que no és passin comptes Catalunya mai pot formar part de cap confederació d’arrel espanyola i castellana.
​
Amb la independència de Catalunya, segur que els comptes quedaran saldats. Seria bo que els altres pobles peninsulars ho entenguessin d’una vegada.


0 Comments

MANTENIR-LA A COST DE SANG I LLÀGRIMES

26/7/2021

0 Comments

 
Picture

Espanya és com un espai  virtual que pretén des de temps ençà ser i, ho es, per l’imperatiu del fusell ahir i, avui per poders que van per lliure i d’altres que conspiren per fer de la justícia social el seu èxit econòmic.

Certament mai hi ha “revolució” si la necessitat no obliga. Avui, be ja fa uns quants anys PSOE i PP van descobrir que formar part de la UE i treballar perquè la separació dels poders del Estat ho sembli és el camí per desprès fer el que convingui.

El problema el tenim quan  els que volen que els “imputs” democràtics siguin objectivament ajustats a dret, fan el mateix.

Desprès de la transició, 1978, on semblava que les “nacionalidades”, Catalunya, Galicia i Euskadi, quedaven satistefetes per una semàntica publicada a la gran Constitució franquista, i si, franquista perquè els tres pilars que deixen clar que ho és son: Espanya és l’única Nació dels espanyols, que l’exèrcit és el garant de la unitat territorial i que la monarquia dels borbons són els únics que ostentaran la prefectura del Estat. Això és el que defensava Franco i el que volia. “Todo atado y bien atado”. I havíem si algú pot contradir que el que diem no és cert.

No ens enganyem si els responsables politics del moment no haguessin fets gaires escarafalls al “cepillado” dels espanyols socialistes i al que van fer els lletrats del Tribunal Constitucional, segur que no haguéssim tingut cap procés i ens haguéssim instal·lat definitivament amb la dita del qui dia passa any empeny.

A aquestes alçades, som dels convençuts que Espanya i el seu Estat estan disposats al que calgui per mantenir l’estatu quo i sobre tot la distribució territorial amb les seves competències. Això si, deixant clar que la darrera paraula surt de Madrid.

ER ha fet el seu estudi i anàlisis de la situació per “saber per on poden anar els trets”. ER a decidit que cal ser aliats lleials amb les esquerres espanyoles i com pensen que ells també ho seran, tot fet. Fins i tot la seva lleialtat, la de ER, és tant sublim que el Rufian i el seu grup a Madrid no paren donant suport a tots els Decrets i lleis, fins i tot pressupostos, malgrat serveixin per centralitzar competències. Tot per l’és esquerres.

Massa sang i masses plors perquè haguem de renunciar al que tenim dret; ser lliures i decidir com ens volem administrar.

L’1 d’octubre del 2017 va ser el dia on la prova del coto va deixar clar que Espanya, el seu estat i els espanyols que mai podran ser altra cosa, prefereixen sang i plors. La democràcia per ells és un concepte sense cap altra pretensió de semblar que la practiquen i prou.
​
Seria bo que algun dia, que desitgem proper, i sense sang siguin els espanyols els que plorin per haver perdut un tros de les seves conquestes i tot per no haver entès que a la Península Iberica el que hi ha són castellans, catalans, gallecs i bascos.


0 Comments

LA NOVA GUERRA DELS EE.UU CONTRA RÚSSIA

23/7/2021

0 Comments

 
Picture

Tot i que sembla que la guerra freda instaurada pels interessos dels EEUU va acabar amb el President Gorbatxov, els EEUU han mantingut una pressió política i econòmica sobre Rússia, per tal d’evitar que la Unió Europea estableixi protocols comercials, socials i de bon veïnatge amb Rússia, com si estiguéssim als millors temps de la guerra freda.

Potser que si que a Rússia, els drets universals tenen mala peça al taler. Potser que els poders institucionals no tinguin els seus espais democràtics com cal. Però si parlem de Turquia, d’Espanya, de Polònia segur que tindríem greus problemes per saber qui incompleix més els estàndards democràtics.

La Unió Europea al 1999 aprova, d’acord resolució del parlament europeu l’euro com moneda única. Moneda que va suplir les dels 12 estats que en formaven part.

La Unió Europea des de el 2000 compra el petroli d’Irak amb euros. Alhora els EEUU es van comprometre a garantir la seguretat de la monarquia a l’Aràbia Saudita.

Quan els EEUU envaeixen amb la seva guerra il·legal, segons nacions unides, amb els seus aliats, Anglaterra i Espanya, la primera decisió que prenen els EEUU és la conversió del euro al dolar a totes les compres del petroli. Només el dolar permet comprar petroli.

Va ser el primer gran èxit dels EEUU, el petroli mundial només te de referència el dolar i només és pot comprar amb dòlars. El segon que Anglaterra hagi sortit de la UE. Calia debilitar la Unió Europea com un gran mercat i com un pol social, industrial i amb un futur que d’altres mai voldrien.

I ara volen aconseguir el tercer. Els EEUU veuen amb molt mals ulls que Rússia pugui abastir de gas i com no de petroli a la Unió Europea. De fet Rússia i Alemanya, que no la UE de moment, van pactar els subministra de gas sense passar pels Estats. El subministra és farà per un gasoducte marítim, directe de Rússia a Alemanya. Sembla que els EEUU afluixaran la seva posició si finalment Ucrainià també llepa gas.

El que és aterrador es, que en lloc de fer aproximacions d’entesa i col·laboració entre la UE i Rússia com veïns, sempre tenim els del altra cantó del Atlàntic que no paren de posar pedres i ben grosses per tal d’impedir-ho. Deu ser per justificar l’OTAN i tots els complexes defensius militars i armamentístics, que curiosament a qui més beneficien és als EEUU.
​
Esperem que la Merkel abans de retirar-se mantingui l’opció i per una vegada els EEUU no guanyin la partida. I com no, seria fantàstic que finalment la Unió Europea també s’afegís a l’acord.


0 Comments

UNITAT ¡¡¡¡¡¡¡¡¡

19/7/2021

0 Comments

 
Picture

Els que tenim una edat creiem que la unitat política estratègica, solidaria, fraternal i internacional sorgia dels continguts basics de la dignitat i principis.

Quan es té País, on els seus amos son els seus ciutadans cap unitat és desitjable ni necessària. Només per si cal defensar-lo.

Catalunya des de l’any 1714 no és un País lliure i els més convençuts poc o molt sempre han defensat que la Unitat popular és l’únic camí per ser el que havíem estat, un País lliure i confederat amb el País Valencia i les Illes.

Hem de reconèixer que les adversitats a la Península i fora sempre ens han deixat a l’estacada. L’imperi Austro Hungar ens va deixar tirats perquè tenien el seu front a Europa per mantenir-se com imperi. Castella ho va tenir clar, l’aliança matrimonial amb els borbons francesos els donava carta de vencedors i per això van guanyar al 1714.

Fins i tot al 1931 quan semblava que comptant amb la resta de pobles peninsulars per ser lliures, l’espanyolisme iniciava el seu recorregut que avui encara és mante. La segona República, molt espanyola, ens va deixar i sacrificar en ares d’un intent revolucionari per canviar i modernitzar la seva Espanya. El resultat un cop d’Estat militar i una dictadura de 40 anys.

La tant esventada transició és va fer sense cap tipus d’unitat. Els partits i organitzacions del moment eren artefactes dirigits i sense cap participació popular. Ningú mai va demanar unitat per fer res. Espanyols i nacionalistes perifèrics amb una transició, una llei d’amnistia i saber que la legalitat esdevinguda d’una nova constitució els donava els espais politics de control adequats per mantenir cadires i organitzacions.

Som al 2021 i donat que són fets històrics, en podem constatar tres: El primer, la unitat al carrer des de el partits no ha existit mai. El segon, la unitat al carrer sempre ha vingut des de l’Assemblea de Catalunya, la ANC. El tercer, i potser més important son les convocatòries institucionals, el 9N, consulta que mai va tenir la unitat dels partits i l’1 d’octubre on institucions, partits i societat civil organitzada o no ens van mostrar que amb UNITAT el poble català és imbatible.

Les eleccions convocades pel 155 (PP, PSOE i Ciutadans) van exposar públicament les mancances patriòtiques dels partits politics a favor de la independència.

No a fer candidatura de país a les eleccions autonòmiques del 2017. ER deia que els culpables eren els de les CUP i les CUP que eren els de ER. El MHP Puigdemont, liquidant el PDeCAT, a corre quita va construir JxCat que per cert va guanyar. No a fer una candidatura de País per deixar clar a la Unió Europea que anem de debò. El no de Junqueras va ser esclatant. No a les municipals, ni per guanyar les alcaldies de les ciutats mes importants. El no  de ER va suposar que Barcelona caies en mans dels espanyols.

Despres de la sentencia del TC esbotzant l’Estatut “cepillado” mai cap partit ha convocat per lliure una manifestació, sempre ho ha fet la ANC i desprès amb Òmnium. Tenien clar que el fracàs el tenien assegurat. I fins el 2020, amb unes manifestacions que han fet historia, semblava que teníem la unitat garantida. I no, és mentida, la unitat popular sempre a existit i existirà. La que no existeix ni existirà mai, m’entres l’actual direcció de ER sigui la mateixa, és la que demana el MHP Puigdemont, JxCat, ANC i Cuixart. Diem Cuixart, perquè una cosa és el que diu i altra el que fa Òmnium.

I mentrestant es fa el paripe a Waterloo i Elna, ER es nega a pactar l’estratègia a Madrid. Ni de Govern ni de partit. Cuixart pot demanar el cel, però els fets son espectacularment diàfans.

No varen practicar la unitat ni per decidir com és feia la desbandada. Ni per afrontar la defensa al judici. Ni per ubicar-se al exili. La UNITAT és la desgraciada del procés. Sembla que la cadira la beneficiada.
Diuen que Omnium va neixer per defensar la nostra llengua i cultura. Igual durant el franquisme com que la politica de partit fer-ne era imposible, es el que feien sense grans escarafalls. Ara sembla que volen ser actors politics llençan misisves que mai és fan.

“Gran èxit del Cuixart”, reunir al MHP Puigdemont, al Junqueras, a la Gabriel i d’altres indultats, per celebrar  l’aniversari d’Òmnium i utilitzar-lo per dir-nos que la UNITAT és indispensable. Però per fer que. Implementar la República ja proclamada des de el Govern i Parlament. Per dir-nos que l’estratègia de ER a Madrid és la bona. Per dir-nos no res sobre el Consell de la República i las pretensions de ER per controlar-la. Per dir-nos que la feina des de l’exili és mereix el recolzament mes gran de l’ independentisme. O per dir-nos el que ja sabem, que ER no vol la unitat.
​
Gràcies Cuixart per insistir-hi, però a aquestes alçades igual millor torneu a treballar pel que Lluis Carulla, Joan Cendrós, Felix Millet, Joan Vallvé i Pau Riera van fundar Òmnium en plena dictadura, sobre tot perquè tenim la nostra llengua i historia pitjor que durant la negra nit del franquisme.


0 Comments

I POC A POC ELS CASTELLANS VAN ENGOLINT CATALUNYA

16/7/2021

0 Comments

 
Picture

Els Decrets de Nova Planta emesos al 1715 per Felip V van ser la continuïtat violenta repressiva, física i mentalment exercida per Castella per deixar clar que Castella i la seva futura Espanya eren els que tenien tot el poder.

De fet els borbons i castellans sempre ho han tingut clar; entre Portugal i Catalunya, sempre Catalunya per la seva posició geoestratègica a Europa i la Mediterrani en termes productius i sobre tot saben que des de el 1714 el poble català havia decidit viure com esclaus abans que morir en mans dels castellans.

Mai en van tenir prou amb el control del territori català a traves dels Governadors, exercit, i més tard la seva policia (Guardia civil i “policia nacional”). Amb això no en feien prou per executar la reconversió sempre tant desitjada pels castellans. Fer-nos castellans i ara espanyols.

Els temps moderns i uns nous estadis de comunicació, premsa i radio, desprès les televisions va suposar que els castellans espanyols s’empesquessin nous mètodes d’anorreament. Cens, llengua, historia, costums i ser catalans eren i continuen sent els objectius a liquidar.

I fem historia: Martinez Anido a Primo de Rivera, 1923, “Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España”. Queipo de Llano, 1936, “Transfomaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica i Barcelona en un inmenso solar”. Jose Antonio Gimenez Arnau, 1938, “Pero una advertencia. Ja se acabó esta conducta, se acabó la traición, porque nosotros prefeririamos ver estas tierras pulverizdas antes que verlas otra vez en contra de los sagrados destinos de España”. Leopoldo Calvo Sotelo, 1975, “Hay que fomentar la emigración de gente de habla castellana a Cataluña y Baleares para asi asegurar el mantenimiento español que comporta”. Felipe Gonzalez, 1984, “El terrorismo en el Pais Vasco es una cuestión de orden público, pero el peligro es el hecho diferencial catalán”. Jose Prat, 1984, “Los catalanes sólo son importants cuando hablan castellano”. Felipe V de borbón, 1715, “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano”. Manuel Fraga, 1968, “Cataluña fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil”. Franco, “catalán, judio y renegado. Pagaras los destrozos causados. Arriba escuadras a vencer en España empieza a amanecer”.

I aquest sentiment anticatalà avui, any 2021, el tenim present. Wert ministre d’educació, del PP, defensant la llei d’educació; “Pues si, està ley tiene el objetivo irrefutable d’españolizar a los niños y niñas de Cataluña”.

Fernández Diaz, ministro del PP, conversant amb el jutge amb excedència i director de l’oficina antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso; “Nos hemos cargado la sanidad publica de Cataluña”.

Contra la llengua catalana al Parlament Europeu. El PP, el PSOE, Ciutadans i ara Vox, i no una vegada tres.

I per acabar, només recordar que al 2017, la policia espanyola, uns dels seus pilar varen ser enviats a Catalunya, amb l’acord del PP, PSOE i Ciutadans amb el crit del “A POR ELLOS” Només ens cal afegir el silenci vergonyant dels pretesos progres d’esquerres i espanyols.

Avui el que ens defineix com catalans, està en un veritable retrocés. Desprès de la guerra a la península, la majoria dels nou vinguts a Catalunya no nomes s’integraven i aprenien la llengua, sinó que fins i tot agraïen  que els catalans els tractessin com un mes.
​
Han calgut no gaire més de mig segle per reverir-ho tot. Els nou vinguts de la Península o de l’estranger han après la lliçó, són a España i amb el castellà en tenen prou i si algun català pretén dir-li on són la resposta ara és; ets un feixista, racista, de dretes i supremacista. De continuar així, no caldrà que ens espanyolitzen, finalment ens hauran fotut fora de Catalunya.


0 Comments

ELS DINERS HO PODEN GAIREBÉ TOT

4/7/2021

0 Comments

 
Picture

Els fenicis, i ja fa segles, i desprès els grecs i els romans i més tard els ibèrics, catalans i jueus sefardites acompanyats dels àrabs del àndalus, van establir i conèixer que amb l’intercanviï comercial era possible viure millor.

Els fonaments del capitalisme fa segles que és va establir. No va ser Marx. Marx el va analitzar i va concloure que era un sistema injust. A dia d’avui tampoc en coneixem d’altra que equilibri drets, llibertats, beneficis i justícia social. El capitalisme no funciona amb aquests paràmetres i per tant és globalment un sistema injust i qui la podrit és el poder físic i armamentístic.

Armes i diners són la droga universal per exercir i decidir el poder que és pot tenir. Si tens el poder del fusell i tens el poder econòmic, pots arribar a ser el deu modern. Ahir ho van ser els imperis començant pel hitites, persa, egipci i acabant per Inglés.

Acabada la segona guerra mundial, aquest poder és va repartit entre els EEUU, URSS i Anglaterra. La resta és van convertir amb els assistits i llepaculs.

Espanya desprès de conquerir Catalunya al 1714, mai més va fer res de bo. La seva decadència sempre proporcional als dirigents castellans van acabar amb l’imperi castellà, el segle d’or i qualsevol oportunitat per fer de la Península un lloc d’extraordinàries oportunitats i vivències com d’altres pobles europeus. L’afany castellà per controlar-ho i ser els amos de tot ha estat la ruïna dels pobles i habitants de la Península Iberica.

Som al segle XXI i Franco, màxim exponent del castellanisme frustrat i malalt, va morir l’any 1975 del segle XX, i avui les seves creences espanyoles imperen com si fos viu. L’exèrcit garant de la unitat territorial d’Espanya. La democràcia només pels espanyols i de forma limitada. Tot és decideix a Madrid malgrat tinguem governs autonòmics amb càmeres parlamentaries. Som autonòmics perquè Madrid no vol que siguem poble.

Avui un Tribunal de comptes espanyol, que sembla només controlen els partits espanyols, com el TC i la judicatura, ha decidit que els que “consulten al populatxo”, són uns delinqüents i han de pagar un bon preu. Pagarà Mas i els seus Consellers per una consulta, que ni tenia cap vinculació jurídica, pagaran els membres del Govern del MHP Puigdemont i els seus anomenats per posar urnes i per internacionalitzar Catalunya. Han pagat amb presó pel mateix i continuen pagant, també amb exili.

De debò hem d’esperar que fem un pacte amb Espanya i el seu Estat desitjant la bona nova d’una entesa convivencial, que per definició i actuació castellana mai serà possible. Podrem esperar tot el temps del mon, però els castellans espanyols saben que sense Catalunya Espanya serà altra cosa, exactament com quan van perdre totes les colònies d’ultramar. Eren imperi amb les colònies, sense, Espanya és va convertir amb un espai vulgar i pobre que ni les Repúbliques van aconseguir millorar.

Espanya sap que ha de fer per collar-nos. Sembla que alguns dels nostres no. La historia, els fets i l’actualitat ho deien clar. Espanya sempre ho deixa quan algú te més poder. Mentrestant i fins morir fins on calgui.

Que ningú dubti, si no ens aixequem, perdrem bous i esquelles. Els hi és igual l’opinió internacional sempre que no comporti deutes. Els hi és igual si diuen que la democràcia no és un dels seus valors. Pels espanyols posseir Catalunya està per damunt de tot.

Tenim 74 escons independentistes, sembla. Tenim un 52 % de vots a favor de la independència sembla. Tenim una llei de transició jurídica aprovada i legitimada al Parlament de Catalunya. Tenim un resultat d’un Referèndum aprovat i convocat pel Govern i Parlament que ens legitima a implementar la República catalana aprovada l’octubre del 2017.

Implementeu-la, la República, feu els Decrets legítims per controlar els poders catalans i tot el territori i anem per feina. Morir en l’intent o morir esclavitzats dins la ruïna d’una espanyolitat que no és nostra, que mai hem volgut i que la tenim per dret de conquesta, hauria de ser l’objectiu. Fer-ho no és un caprici, tenim la Declaració de Drets Humans defensada i aprovada legítimament pel organisme internacional més suprem mai conegut l’ONU, que diu que tots els pobles del mon tenen tot el dret a decidir els seu futur.
​
Pensem-hi. Som poble. Tenim raó i per sobre de tot volem fer-ho pacíficament, democràticament i d’acord la llei.


0 Comments

SEURE JUNTS NO VOL DIR COMPARTIR-HO TOT

2/7/2021

0 Comments

 
Picture

Qui digui que la confiança i lleialtat avui imperen entre ER i JxCat, menteix i punt. Masses són les dades que confirmen un cert divorci, tant estratègic com personal. Un dels llocs on més es visualitzat és al Congres espanyol. Escoltar que diu Rufian o la Míriam ni a prou per adonar-se de que va tot plegat.

Amb els indults més del mateix. Tenim exiliats a Bèlgica i Suiza. Tenim una repressió d’alt nivell i sense por a no encertar-la creiem que Espanya i el seu Estat estan disposats a tot malgrat accions i discursos per que dubtem i abandonem la lluita.

La feina política de confrontació incansable amb Espanya i el seu Estat per uns es un no parar i pels altres un silenci ple de complicitats tant estrany com inexplicable

Hem de reconèixer que els de ER s’han esforçat molt, per constituir govern. 74 escons i el “52 % de vots a favor de la independència” feien complicat no acordar el Govern de coalició. I sobre tot saben que desprès del 78 i per primer cop des de la República espanyola ER podia, com així ha estat, tenir la Presidència

Som dels que creiem que la confiança i lleialtat s’ha de construir en tots i cada un dels escenaris politics i institucionals. Volem dir als Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, AMB, TMB. Si els interessos de partit suren pel damunt del procés, vol dir que el que menys importa és el procés i el seu objectiu.

De moment i amb tota la distribució amiga, feta per ocupar els llocs de dependència publica, ens adonem que les accions i propostes del President són per un costat autonòmiques i pel altre sense cap consistència organitzada, un clam per pactar amb el “Gobierno de España” el que sabem mai pactarà.

Com és pot construir un escenari de confiança i lleialtat, si no som capaços d’acordar l’estratègia. Com podem tenir els arguments adequats per negociar si llencem a la paperera de la historia el 9N i l’1 d’octubre.

Espanya i el seu Estat, segur rebran 140.000 milions d’euros per lluitar contra els efectes de la pandèmia i Catalunya rebrà el que ens vulguin donar. Cap capacitat per tenir el que de justícia ens pertoca i, encara en tenim a casa nostra que ens diuen que hem d’estimar España.
​
España i el seu Estat sap que ha de fer concessions per complir els mínims com un Estat de dret. Els indults en formen part. El problema és que ER ho veu com un bon camí i JxCat ja ens diu que així no. Tenim un problema i no és menor. Uns volen una autonomia amb el màxim de competències i altres volem una Catalunya lliure en forma de República i no compartir el projecte nomes vol dir que seiem junts i res més.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.