Els fenicis, i ja fa segles, i desprès els grecs i els romans i més tard els ibèrics, catalans i jueus sefardites acompanyats dels àrabs del àndalus, van establir i conèixer que amb l’intercanviï comercial era possible viure millor.
Els fonaments del capitalisme fa segles que és va establir. No va ser Marx. Marx el va analitzar i va concloure que era un sistema injust. A dia d’avui tampoc en coneixem d’altra que equilibri drets, llibertats, beneficis i justícia social. El capitalisme no funciona amb aquests paràmetres i per tant és globalment un sistema injust i qui la podrit és el poder físic i armamentístic.
Armes i diners són la droga universal per exercir i decidir el poder que és pot tenir. Si tens el poder del fusell i tens el poder econòmic, pots arribar a ser el deu modern. Ahir ho van ser els imperis començant pel hitites, persa, egipci i acabant per Inglés.
Acabada la segona guerra mundial, aquest poder és va repartit entre els EEUU, URSS i Anglaterra. La resta és van convertir amb els assistits i llepaculs.
Espanya desprès de conquerir Catalunya al 1714, mai més va fer res de bo. La seva decadència sempre proporcional als dirigents castellans van acabar amb l’imperi castellà, el segle d’or i qualsevol oportunitat per fer de la Península un lloc d’extraordinàries oportunitats i vivències com d’altres pobles europeus. L’afany castellà per controlar-ho i ser els amos de tot ha estat la ruïna dels pobles i habitants de la Península Iberica.
Som al segle XXI i Franco, màxim exponent del castellanisme frustrat i malalt, va morir l’any 1975 del segle XX, i avui les seves creences espanyoles imperen com si fos viu. L’exèrcit garant de la unitat territorial d’Espanya. La democràcia només pels espanyols i de forma limitada. Tot és decideix a Madrid malgrat tinguem governs autonòmics amb càmeres parlamentaries. Som autonòmics perquè Madrid no vol que siguem poble.
Avui un Tribunal de comptes espanyol, que sembla només controlen els partits espanyols, com el TC i la judicatura, ha decidit que els que “consulten al populatxo”, són uns delinqüents i han de pagar un bon preu. Pagarà Mas i els seus Consellers per una consulta, que ni tenia cap vinculació jurídica, pagaran els membres del Govern del MHP Puigdemont i els seus anomenats per posar urnes i per internacionalitzar Catalunya. Han pagat amb presó pel mateix i continuen pagant, també amb exili.
De debò hem d’esperar que fem un pacte amb Espanya i el seu Estat desitjant la bona nova d’una entesa convivencial, que per definició i actuació castellana mai serà possible. Podrem esperar tot el temps del mon, però els castellans espanyols saben que sense Catalunya Espanya serà altra cosa, exactament com quan van perdre totes les colònies d’ultramar. Eren imperi amb les colònies, sense, Espanya és va convertir amb un espai vulgar i pobre que ni les Repúbliques van aconseguir millorar.
Espanya sap que ha de fer per collar-nos. Sembla que alguns dels nostres no. La historia, els fets i l’actualitat ho deien clar. Espanya sempre ho deixa quan algú te més poder. Mentrestant i fins morir fins on calgui.
Que ningú dubti, si no ens aixequem, perdrem bous i esquelles. Els hi és igual l’opinió internacional sempre que no comporti deutes. Els hi és igual si diuen que la democràcia no és un dels seus valors. Pels espanyols posseir Catalunya està per damunt de tot.
Tenim 74 escons independentistes, sembla. Tenim un 52 % de vots a favor de la independència sembla. Tenim una llei de transició jurídica aprovada i legitimada al Parlament de Catalunya. Tenim un resultat d’un Referèndum aprovat i convocat pel Govern i Parlament que ens legitima a implementar la República catalana aprovada l’octubre del 2017.
Implementeu-la, la República, feu els Decrets legítims per controlar els poders catalans i tot el territori i anem per feina. Morir en l’intent o morir esclavitzats dins la ruïna d’una espanyolitat que no és nostra, que mai hem volgut i que la tenim per dret de conquesta, hauria de ser l’objectiu. Fer-ho no és un caprici, tenim la Declaració de Drets Humans defensada i aprovada legítimament pel organisme internacional més suprem mai conegut l’ONU, que diu que tots els pobles del mon tenen tot el dret a decidir els seu futur.
Pensem-hi. Som poble. Tenim raó i per sobre de tot volem fer-ho pacíficament, democràticament i d’acord la llei.
RSS Feed
