ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LES DONES A CATALUNYA SÓN LLIURES.

31/5/2013

0 Comments

 
Imagen
Radicalment en contra de que les dones portin el burca com distintiu de dona  musulmana.


Ningú, que jo sàpiga, posa en dubta que som i vivim en un mon completament globalitzat i les injustícies i diferencies socials en formen part vulguem o no.

A aquestes alçades, els responsables del govern català i institucions varies, saben que una immigració,  la del mon àrab, en concret del Marroc i sud-americans, ha estat orientada des de fa anys pels governs espanyols de torn, perquè s’assentin a Catalunya. És la estratègia dels espanyols, diluir culturalment i lingüísticament Catalunya sempre ha esta la seva obsessió i ho fan a partir de massives immigracions.

Ara però, volem endinsar-nos en un tema que ni és nou, ni és agradable, però vull donar el meu punt de vista i contraposar-lo al dels  “progressistes de cap de setmana”, que sembla estan d’acord amb aquells que practiquen l’esclavisme camuflat i justifiquen les seves raons amb arguments de costum i de llibertat religiosa.

El tema que ens ocupa, és visualment esperpèntic, veure com una dona és foragitada de la vida social en vida, és si més no d’una injustícia social que cap país democràtic acceptaria pels seus. Fins i tot  és tracta d’una vestiment lletxa  i que  fa por.

No entraré a qüestionar si en els seus països d’origen cometen injustícia o no, allà ells i elles. Si accepten aquestes costums com normals i cap moviment si oposa, per cert molt estrany, i tenen tot el dret i si ho han decidit encara més.

Ara be, i partint de la premissa de que ningú vol marxar de la seva terra si no és forçosament, l’arribada a Catalunya, i només ens referirem als musulmans o àrabs, com més  agradi, no comporta en cap cas un traspàs immediat de les seves costums a casa nostra, tot i que ho pretenguin, ens hauria de ser al contrari, caldria que els nou vinguts coneixesin i acceptessin que són dins d’una nova realitat social.

Les nostres institucions catalanes, tot i que de moment sense competències amb immigració, han de fer tots els esforços perquè els nous vinguts visquin dignament i fins i tot puguin practicar les seves creences amb llibertat i dignitat. Si finalment s’integren i decideixen entomar Catalunya com la seva nova llar per sempre, nosaltres hem de posar-hi totes les facilitats.

Catalunya, sempre ha estat terra d’acollida, i els nouvinguts mai han rebut imposicions a l’hora d’integrar-se, fins i tot en tenim que després de més de 60 anys no ho han fet i viuen en perfecta harmonia amb la resta.

Que és el burca? Visualment no deixa de ser una “vestit” que provoca repulsa, incomunicació i secretisme. De fet, dona i “vestit” semblen més una garjola ambulant que surt de la presó per fer un tom que altra cosa. El burca, tanmateix se’ns ofereix com una part de l’obscurantisme més radical desenvolupat per la Inquisició, amb les seves caçaries i tortures.

Catalunya no pot, no ha de permetre cap tolerància amb el burca. Sabem si les dones el porten de bon grat? Sabem si del que és tracta és simplement d’una imposició arcaica i pretesament cultural?

Aquí cap dona va tapada si no és amb el seu consentiment. Nosaltres no podem consentir que les seves joves deixen d’anar a les escoles pel motiu de que els ha arribat el moment del burca. Aquí tenim les nostres lleis, imperfectes si és vol, però les que tothom practica i els nou vinguts també ho han de fer i si no hi estan d’acord, ja ho saben, en els seus països d’origen no tenen cap problema.

Malgrat tots els arguments, la realitat és que a Catalunya tothom va amb la cara descoberta, ens agrada i volem que així continuï. Modificar això seria tant absurd com demanar als països musulmans que obrin botigues amb carn de porc i amb alcohol. Impensable no, doncs això, aquí la cara descoberta, perquè vulguin o no els nous vinguts, no ho fan a un país musulmà, ho fan a Catalunya i insistim aquí tothom va amb la cara descoberta i ens agrada i molt.

Postdata. Coincidir amb propostes que venen d’opcions populistes i demagògiques, i que tenen un cert contingut ideològic, no hem preocupen gents, sobre tot si n’estic plenament convençut de que el que defenso és just. En aquest cas no comparteixo la decisió, legitima, del Parlament de rebutjar la prohibició del burca, tot i que la moció la presentes Ciutadans. Al respecte coincideixó totalment amb la Pilar Rahola.

Ningú pot fer de tú un esclau, si tu no penses com a esclau.                                Martin Luther King



0 Comments

LA REPRESENTATIVITAT A CATALUNYA

30/5/2013

0 Comments

 
Imagen
MUNICIPIS.


Regidors   CiU         Psc-PSOE       ERC         PP      ICV       CUP      C’s

                 3.897          2.119         1.379          475     400          89         7       

Alcaldes   CiU           Psc-PSOE        ERC        ICV       PP      CUP      C’s

                  518                196           139              23         8         4           0

              PARLAMENT DE CATALUNYA

Diputats del Parlament de Catalunya

CiU          ERC        Psc-PSOE        PP        ICV        C’s       GMixt

50              21                20               19         13           9            3

Bloc segur pel dret ha decidir           Total                Percentatges

CiU + ERC + ICV + CUP

Regidors......................5765               9083                63,4 %

Alcaldes........................684                  942                72,6 %                   

Diputats..........................87                  135                64,4 %


Bloc de moment ni si ni no

Psc - PSOE

Regidors.......................2119                                         23,3 %

Alcaldes..........................196                                         20,8 %

Diputats...........................20                                         14,8 %

Bloc contrari al dret ha decidir

PP + C’s

Regidors...........................482                                        5,3 %

Alcaldes................................8                                        0,8 %

Diputats..............................27                                     20,0 %

La representativitat queda prou clara i per molt que ho intentin, els números són els que són i en cap cas existeix un empat tècnic. La representació institucional, està al costat i molt majoritàriament pel dret ha decidir. Guanyem sense baixar de l’autobús com deia l’Helenio H., només cal que ens ho creiem.

Per primer cop després de la mort del genocida i dictador, tenim un posicionament transversal a vessar de dignitat. La majoria de la ciutadania s’ha  posicionat hi ha dit que ja en tenim prou. Gestionar i no fracassar políticament és ara la mara de totes les nostres penúries. Acabar amb les retallades, amb els insults i amb l’espoli, ara és possible i el suport de base més necessària que mai per guanyar.

Ara i donat on som, el secretisme i estrategies varies no només no serveixen sinó que ens despisten. Ara tot ha de ser clar i obert. Nosaltres no ens hem d’amagar de res, ans al contrari és convenient que espanyols i el mon sàpiguen que municipis, Diputacions, Consells Comarcals, Parlament de Catalunya i el Govern anem a una. Per tant des de aquets bloc, aplaudim la iniciativa de convocar al conjunt d’institucions, societat civil i forces politiques pel dret ha decidir i fer de la trobada una forta afirmació de que cap govern espanyol, tribunal ni Congrés, podrà evitar que els catalans decidim el nostre futur

Cap ciutadà no és lliure, si el seu poble no n'és.                      Josep Pallach


0 Comments

SEGONA CARTA OBERTA AL MEU PRESIDENT ARTUR MAS

29/5/2013

0 Comments

 
Imagen
Sr. President, vostè va fer el pas i jo també. De ser un crític a la política autonomista de CiU, i contrari als suports inconfessables a governs espanyols que sempre ens han maltractat, he passat ha defensar que, “sense Convergència no tindrem la independència”. Ara, vostè és el meu líder, el que hem representa i sobre tot, crec que vostè ara és incanviable. Vostè s’ha guanyat el dret ha liderar tot el procés.  Personalment aniria més lluny, vostè hauria de ser el primer President de la República catalana moderna, però això ho hauran de decidir els catalans.

Fer camí per tenir raons, quan en tenim a cabassos, seguir escrupolosament la legalitat  espanyola, que ens va a la contra, i fer pagar als catalans la disbauxa del govern espanyol, ara ja podem confirmar que és un greu  error. Cal retallar el calendari Parlamentari, fer-ho és menys costos que retallar els pressupostos. Fer declaracions, cimeres, i debats, està prou bé, però ara els espanyols unionistes no canviaran ni un mil·lilitre les seves posicions ens al contrari, aniran sumant les seves forces com acaben de fer a Hospitalet del Ll., on PSOE, PP i PxC ja fan campanya contra la consulta i contra la independència de Catalunya. Per tant, fem via, que la cosa està que trina i 900.000 aturats més el que ara patim per arribar a fi de mes, està posant en perill la nostra societat del benestar i cohesió, i no ens ho podem permetre.

No és que ens ofeguin econòmicament, no és que ens buidin les competències cedides graciosament, no és que ens vulguin espanyolitzar com sempre, no és que mai hagin cregut amb la diversitat i amb la democràcia, no, senzillament és que no ens volen com catalans i aquest és el problema de fons, històric i actual. Volen acabar d’una vegada el que van començar fa 299 anys, la resta són operacions de distracció. Ells pensen que una vegada espanyolitzats, treballarem com les formigues catalanes, però aleshores ho farem per Gloria de Madrid, dels castellans i de la seva Espanya i sense protestar, fins i tot n’ estarem agraïts de la bona nova.

Ara els espanyols ens estan encolomant tot un seguit de debats, la majoria estèrils i d’altres fora de contexts. Tot plegat te l’objectiu de crear mala maror i dividir les forces politiques. Trigar en acabar el procés, ara serà la nostra perdició. El problema dels catalans i de Catalunya no és el dèficit que ens imposa l’estat espanyol, ni ara la llengua, el nostre problema és el 8,5 per % de solidaritat imposada,traduït amb més de 16.000 milions que van a Espanya i que els catalans mai més veurem, ep i cada any.

A Catalunya des de l’any 1978 que s’aprova el Real Decret 2092 el català te el reconeixement com llengua oficial a Catalunya. La immersió lingüística aprovada amb la Llei 7/1983, mai ens ha portat cap problema i Catalunya va ser hi ho és el miratge lingüístic envejat arreu, i ara els unionistes espanyols volen utilitzar-la com mercaderia política de confrontació. Exactament el mateix que van fer al País Valencià i que ara han traslladat a les Illes i a La Franja.

Les andanades del estat espanyol i el seu govern cada cop són més potents i que dir de les forces politiques espanyoles i els mitjans de comunicació públics i privats. El Parlament de Catalunya s’està omplint de populisme i d’una agressivitat mai vista. Ens ho volen trencar tot, van començar amb vostè el dia 25 de Novembre del 2012, volen trencar les nostres institucions, volen que quedi clar que qui te la culpa de les retallades a Catalunya és vostè i el seu govern, ells van de debò i nosaltres?

Sr. President potser no tingui clar si la majoria dels catalans volem gaudir del dret ha decidir, ni si guanyarem la consulta, però per sortir d’aquest atzucac, només és possible si el poble parla, i si no pot fer-ho amb un referendum doncs fem-ho amb unes eleccions. No faci vostè que els catalans perdin la confiança, Ara cap resposta que no sigui acordar la pregunta, aprovar la llei de consultes, i posar data al Referendum pot servir per mantenir la flama. La resposta formal del govern espanyol no la tenim, cert, tot i que en sabem quina serà la resposta. Treballar amb l’escenari per unes noves  eleccions serà el pas inevitable al no previsible dels espanyols.

Vostè vol la màxima unitat de les forces parlamentaries per arribar a un referendum i treballar-hi per aconseguir-ho, és molt lloable. Nosaltres no volem cap fractura social, però els unionistes espanyols si, i cada dia que passa és rearmen amb nous “arguments”, que escampen arreu, ells poden, van un BMB que paguem nosaltres, i nosaltres tot just amb un Seat Panda.

Sr. President, com va dir el nostre President Francesc Macià; “El seny si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies”. Convocar, “cimeres” esta bé, és visualitza una certa unitat política, tot i que al govern espanyol li preocupa tant com les manifestacions i vagues generals que és puguin fer. Per tant o és prenen i s’adopten les mesures politiques adients o el desànim pot acabar fent forat. La majoria per fer-ho la teniu i l’acord èxplicit de Legislatura també.

De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble.                     Josep Armengou


0 Comments

LES PENSIONS

29/5/2013

0 Comments

 
Imagen
Sembla que finalment toca tocar i seriosament, les pensions.  Tots aquells que van cotitzar durant tota la seva vida laboral, als que cotitzen ara i demà  seran pensionistes, i els que ho seran en el futur i que també cotitzen ara si tenen aquesta sort perquè treballen en seran els beneficiaris. Diuen que el sistema no és sostenible, però no diuen que durant 34 anys si que ho era. Ens tornen ha enganyar i ens volen manipular.

Potser, tot i que només fa sis mesos, alguns ja no recorden la campanya electoral al Parlament de Catalunya, quan la Sánchez Camacho amenaçava i posava la por al cos a dos col·lectius prou sensibles donada la situació de crisis actual. Als jubilats els hi deia que no cobrarien la pensió amb una Catalunya independent, i als que treballen que mai arribarien a cobrar una pensió fora d’Espanya.

Ara el govern espanyol ens diu que cal reformar el sistema de pensions, ara és insostenible. No calia que la Camacho amenaces als catalans, ara sembla que són tots els espanyols  els amenaçats. El que no diuen és que és la crisis, que banquers sense escrúpols i politics ineptes ens han dut i que posa en perill l’estat del benestar, i no només les pensions, volen que ens afecti més als catalans que a la resta.

La reforma de les pensions fa estona que només era un sondeig, ara ja comença ha ser una necessitat que més aviat que tard el govern espanyol haurà de fer. L’endeutament de l’estat és de tal magnitud, i la combinació disminució dels ingressos i el malbaratament dels diners públics, fa a curt termini inviable l’actual sistema de pensions. També forma part de les exigències de la CE.

Si Espanya fos un país on la gestió fos excel·lent, on els recursos públics és destinessin per oportunitat social i rendibilitat, si el malbaratament del diner públic fos penat, si el diner públic no és destines per salvar les empreses privades, en aquest cas els bancs i caixes, els pensionistes, tot i no mereixeu, potser si avindrien a una reforma que els hi perjudiques, n’estic segur. Ara be, quan els treballadors, han cotitzat més de 45 anys per arribar al somni de ple dret, la jubilació,  per gaudir d’uns pocs anys de pau i tranquil·litat, ara el govern espanyol, pretén carregar-se aquest somni guanyat a pols durant tota una vida.

Aquest govern del PP i podria ser un del PSOE,no proposa deixar de construir trens d’alta velocitat que són immantenibles. No proposa disminuir un 80 per % les forces armades i la seva despesa, traspassant la seguretat a l’OTAN. No proposa reduir el govern de l’estat a un President, Un Vicepresident i un Secretari d’estat i traspassar totes les competències a les CA. Les castes que controlen l’estat espanyol, volen viure com sempre com nous rics, encara que això suposi portar a la ruïna als pensionistes.

Fan malbé tot el que toquen i remenen. Van fer malbé el seu Imperi. Han dilapidat els diners del fons estructurals rebuts de la CE. Han dilapidat la solidaritat imposada que Catalunya ha donat a l’estat espanyol, i ara als jubilats els hi toca pagar part de la nota del Barcenas, Gurkel, Bankia. Els govern espanyol del PP fins i tot fa trampes i modifica amb Decrets els acords que regulen els estalvis dels cotitzants (fons de pensions) per reconvertir-los  amb deute publica espanyola, deute que ja no vol ningú.

No és que els catalans vulguem la independència perquè ens hem tornat bojos, no, ¡hi ara¡.  La volem per fer un país diferent, per fer un país on els servidors públics no siguin els amos del pati, per fer un país on el diner públic sigui sagrat, per fer un país on l’excel·lència en el treball sigui model de referència, per fer un país on els acords és respectin, per fer un país on la democràcia estigui per damunt de les lleis i de les institucions.

Si. Volem construir un país que mai pugui assemblar-se a la Espanya que volen els de sempre, centralista, amb una sola llengua i una sola realitat. Aquesta Espanya no ens pot interessar, ni ara ni mai, sobre tot si prefereix malmetre el somni del jubilats, abans que tocar els privilegis dels de sempre.

Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat.                
Liah Greenfeld


0 Comments

SI ESPANYA ENS FÀ BOICOT ENS EN SORTIREM.

28/5/2013

0 Comments

 

0 Comments

RECONCILIACIÓ

28/5/2013

1 Comment

 
Imagen
Fer veure que tot era possible partint de la reconciliació dels dos bàndols, n’era la intenció que alguns dels reformistes i revisionistes volien utilitzar per dignificar al màxim el que és va anomenar la “transició nacional espanyola” titllada per els espanyols de modèlica. Deu ser que algú pensava que mort Franco i desprès de 40 anys de submissió, el de menys era com, el de més era participar del repartiment del poder polític i institucional. Fer una “transició” encara que fos controlada, era tot el que és podia esperar. Fer-ho fent veure que ens havíem reconciliat, bàsic.

Reconciliació i renuncia van íntimament lligades i en termes politics, proposar-ho i fer-ho, són propòsits  d’un valor simbòlic indestructible si la voluntat és lleial i és fa de tot cor.
Tota reconciliació però, només és possible quan les parts accepten tot el passat i acorden construir de zero, o el que és el mateix s’enterra per sempre més el “jo vaig guanyar i la raó és meva”. Sense guanyadors i perdedors podríem haver-nos reconciliat. Ara el que tenim és un traga-la espanyol.
És hora de fer historia i d’utilitzar les dades objectives per convertir-la en certa, no hem tingut cap reconciliació com a molt una transició continuista. El que va haver-hi, i és va implementar va ser el legat de Franco. Els seus hereus ho van escampar a tort i ha dret; “Todo está atado y bien atado”.
Franco va imposar la forma d’estat abans de morir i el seus successors instauren la monarquia borbònica que ja va ser foragitada el 14 d’Abril del 1931. La justícia roman intacte, i fiscals i jutges de tota mena continuen exercint amb lleis i continuïtat d’acord el que fan els vencedors. Són els vells falangistes recolzats per un exercit vencedor els que imposen una constitució on queda reflexat fil per randa tot el que volia Franco.

Unes pinzellades de la imposició continuista i franquista, d’una imposició que va quedar blasmada en una constitució espanyola feta sense cap reconeixement de la barbàrie que va representar el franquisme i la seva dictadura.

La unitat de la pàtria espanyola i indivisible queda establert de forma predominant a la constitució espanyola. Franco i els seus sempre han  defensat el mateix. Els separatistes n’eren l’excusa per fer un cop d’estat, els fons era que els de sempre no volien perdre el poder de les institucions que era en mans de republicans i demòcrates.
Només existeix una sobirania i aquesta és propietat dels espanyols. Aquesta definició exclou que a la península existeixen diversos pobles. L’excusa pel cop d’estat era la disgregació d’Espanya per culpa dels nacionalistes separatistes, per això la constitució determina que només existeix una sobirania la espanyola. Franco dixi.
L’exèrcit espanyol és el garant de la unitat de la pàtria espanyola. Franco fa l’aixecament amb el suport de la facció feixista de l’exèrcit del moment, ells guanyen i ells imposen que han de ser els garants de la unitat pàtria.
A Espanya existeixen unes particularitats reconegudes que formen part de la diversitat regional i cultural, però que en cap cas qüestiona la centralitat espanyola de que a Espanya només hi viuen espanyols.
La constitució “democràtica” espanyola, determina que només existeix una llengua, el castellà, al que tots els espanyols tenen el dret i l’obligació d’usar. La resta de llengües són part del grup de les particularitats regionals.

Qualsevol jurista constitucionalista advertirà que la base jurídica de la constitució espanyola té tres elements basics i franquistes: Espanya com pàtria indivisible i única, la sobirania que és hi ho serà sempre dels espanyols i una llengua única per els espanyols, el castellà. L’exèrcit és anecdòtic, ho era al 1978 i ara ho és en més motiu, som a Europa.

És obvi la constitució espanyola és franquista, si és vol amb unes pinzellades democràtiques, però franquista a la fi. Ara la defensen els que sempre han estat successors del franquisme i els nous, que han descobert que poden viure eternament del diner públic fins al final del seu temps.

Ara els responsables politics i venedors de la bona nova anomenada constitució espanyola, són els que neguen cap reconeixement als pobles de la península i són els que fan mans i mànigues per generar una nova concepció democràtica, la espanyola i per això recentralitzen les concessions fetes a les autonomies i fan lleis per espanyolitzar a tothom.

El PSOE, el PP, IU i UP y D, són els valedors politics d’aquesta constitució, és l’eina amb la que pretenen convertir-nos en espanyols des de el seu us i des de la derrota. Cap reconciliació és possible amb aquets termes i amb aquestes condicions, ni abans ni ara. Els espanyols que van fer la “transició” eren els franquistes més uns quants àvids de poder i riquesa i ara els que defensen la continuïtat de la transició són el que sempre han negat la reconciliació i viuen col·locats en consells d’estat o d’administració d’alguna empresa que no fa gaire era publica. 

Ens volen altre cop derrotats. Ara negar que els catalans tenim dret ha decidir, és continuar defensant una transició franquista. Construir un estat nou espanyol podia haver estat possible, construir una Espanya pàtria dels catalans, és d’una imbecil·litat digne dels que volien fer una nova raza superior d’ulls blaus i cabells rosos, sobre tot perquè hem patit com ho van fer els jueus, els anglesos, els austríacs, els russos, els polonesos, els italians, els grecs, els holandesos, els suecs i els noruecs, però amb la gran diferencia de que els alemanys han demanat perdó, cosa que ha permès una gran reconciliació. Els espanyols ha dia d’avui encara no han entès que sense reconciliació i democràcia no és construeix res i fins i tot una gran valedor com el ex President Jordi Pujol finalment s’ha na adonat: “Amb els espanyols de la transició no hi tenim res ha fer”.

T'adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'esscriga o es pense.      Ovidi Montllor


1 Comment

L'ESTAT ESPANYOL VOL LA SEVA HISTORIA I PROU

27/5/2013

0 Comments

 
Picture
          ELS NAZIS
Picture
                    GUERNICA
Picture

 FRANCO I EL SEU HEREU
Picture

 
El deliri espanyol pot arribar en breus dies al seu paroxisme més extraordinari mai vist. Franco va ser un demòcrata. Guernica no va ser bombardejada, és un invent del Times, Barcelona tampoc. La guerra civil va ser provocada per la República i els republicans. Afusellar al President Lluis Companys va ser un “acte democràtic”, l’holocaust no va existir i el franquisme ens ha dut i proporcionat el que tenim ara un estat “democràtic i de progrés”.


         BARCELONA BOMBARDEJADA                               


Els apunts, com foragitar d’una escola una catedràtica per qüestions ideològiques, tractar als catalans de nazis quan hem estat nosaltres els exterminats aquí i als camps d’extermini nazis, de voler-nos espanyolitzar i de crear una nova pàtria a cop de lleis, formen part d’un estudi planificat. Els nazis adoptats per Franco acabada la segona guerra mundial van ser uns bons mestres. Una mentida repetida fins la sacietat és converteix en una veritat. 

Deu ser per això que ara la “gran” “enciclopèdia de la bibliografia espanyola” i finançada pel govern espanyol, tracta Franco d’home dur, estricte i prou. Res és casual i quan el PP a dia d’avui encara no ha condemnat el franquisme i s’oposa a restituir l’honor i els bens dels assassinats del franquisme, és perquè l’estratègia senzillament te com objectiu canviar la historia.

Els primers en donar legitimitat al regim genocida franquista van ser els americans. Aquest miserable episodi de la nostra historia s’haurà de tractar algun dia, com també s’haurà de tractar a cada escú segons les seves actituds i fets. Els interessos del caire que siguin no han d’estar mai per sobre de les persones, els americans (els dirigents i lobbys) han gaudit d’aquesta mania massa sovint.

Els que han de ser els nostres aliats d’Europa avui perquè el poble català democràticament pugui exercir el dret al vot, són els mateixos que van decidir que els pobles de la Península no havien de ser alliberats del feixisme i d’una dictadura terrible que ja és visualitzava a l’any 1939. Els vencedors ens van abandonar i van permetre 40 anys ignominiosos, on l’assassinat, la tortura i el pillatge van quedar instituïts i legalitzats. La Europa democràtica, ha d’impedir la tergiversació de la historia i si l’estat espanyol pretén manipular-la s’ha d’impedir a qualsevol preu, Catalunya i els demòcrates ens ho mereixem.

Ara al segle XXI, amb una Europa que treballa des de els fonaments democràtics i de llibertat, no poden, no deuen deixar-nos altra cop sota la barbaria i els predemócrates. Ara els estats democràtics i els seus pobles ens han de fer costat, els catalans ens hem guanyat per historia i voluntat aquest dret. Torna ha ser hora de fer-los saber que som hi volem, i un altre 10.000 per la independència a Brussel·les potser seria oportú.

Per cert no m’he enalteix ni hem satisfà gens la situació predemocràtica de l’estat espanyol. Una transició basada amb la ruptura del regim franquista, hauria estat un bon inici per fomentar la reconciliació basada amb el reconeixement del fets bons i dolents de cada bàndol. Aquesta Espanya, la d’ara, continua sent la d’uns. Els catalans amb aquesta Espanya no hi tenim res ha fer, ni ara ni mai.


Imagen
Imagen
VISIONS DE L'EXTERMINI NAZI

La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos.          Manuel de Pedrolo

0 Comments

JA NI HA PROU, DEIXEU DE MENTIR.

26/5/2013

0 Comments

 
Imagen
Els culpables de la major crisis dels darreres 70 anys han estat llicenciats, economistes, banquers i politics sense escrúpols. La bombolla Inmobiliaria, els productes financers per fer grans beneficis, l’enginyeria fiscal i econòmica ha esta possible per gent “tant preparada” com sense escrúpols.

Cap pretensió hem dir que tots els llicenciats són culpables de ser on som. Però si que dic que som on som perquè els que ens hi han dut ho són. Alguna cosa haurem fet malament a les escoles i universitats.

Escoltar un periodista i llicenciat amb Dret com en Lluis Foix, hem produeix pena i sobre tot no entenc que pugui tenir seguidors ni generar audiència. El Sr. Foix és parcial amb els seus anàlisis politics, econòmics i socials. És el clàssic sibil·lí, que mai diu el que vol ser però insinua permanentment el que ens anirà malament als que no combreguem amb els seus postulats. Deu ser per això que és un personatge fixa del Grup Godó. Articulista a la Vanguardia espanyola i  tertulià al 8TV del prolífic J. Cuní.

Aquest Sr. que pel que sembla vol ser ciutadà espanyol, ni és rigorós, ni és objectiu amb el que diu. Sé així, hauria d’estar penat.

Tot indica que les intencions dels unionistes, és pot comprovar seguint les tertúlies dels diferents mitjans, és demostrar que la culpa de la crisis, de les retallades i d’una austeritat budista, és dels alemanys i de la seva Cancellera Merkel. Fins i tot plantegen que potser ens anirà millor si som fora de l’euro. Ho argumenta el Sr. Lluis Foix i els seus companys de tertúlia assenteixen.

Encolomar-li la crisis a la Merkel, dient que te postulats comunistes, és un despropòsit de tal magnitud que només s’entén si estan comprats per els grans lobbys que defensen com moneda única de referència el dolar.

Però anem a pams i intentarem fer la classe pedagògica i demostrar si més no que el Sr. Foix menteix i que la seva proposta analítica com la del Sr. Bernardo és  falsa i tenen una intencionalitat política. Volen demostrar que Espanya, el seu país ho ha fet be i que són els voltors dels alemanys els culpables de que Espanya ara sigui un país sense crèdit, amb un 27 per % d’aturats, amb un bilió d’euros de deute i rescatats.

Acabada la segona guerra mundial, els americans vencedors, i amb una economia capdavantera, aproven el que s’anomenaria el pla Marshall. Aquest pla distribuït i dotat de centenars de milions de dòlars, fa fer possible el miracle europeu, fins i tot una Alemanya destruïda i col·lapsada surt en dos dècades de les seves cendres i és converteix novament en una potencia econòmica i industrial. Ells van utilitzar adequadament els diners dels americans. Anglaterra, França, Holanda, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, Noruega etc. I sobre tot Alemanya van ser-ne el receptors.

Al 1975 el grup de països que conformaven l’embrió del mercat comú europeu, aprovaven el que s’anomenaria Fons estructurals comunitaris, que tindrien l’objectiu d’anivellar les rendes per càpita i transformar Europa en un gran mercat, on mercaderies i persones tinguessin portes obertes arreu d’Europa.

La diferencia amb el Pla Marshall i el seu aprofitament ara és pot constatar. Alemanya va rebre del Pla des de l’any 1949 fins el 1951 un import de 1448 milions de dòlars. L’estat espanyol ja com ha membre de la CE, comença ha rebre ajuts dels fons estructurals al 1986, que encara no han acabat, per un import de 130.000 milions d’euros. Alemanya amb el Pla és modernitza i ara és l’economia més dinàmica de tot Europa i res és casual, conceptes com productivitat, previsions i austeritat són els seus baluards. A dia d’avui Alemanya és el país en menys atur d’Europa i amb un cert creixement. També és el país que col·loca el seu deute al nivell més baix d’interessos.

Que és ara mateix Espanya? Senzillament un país sense prestigi i a la deriva, és gairebé irreformable i segurament per molts europeus fins i tot poc aprofitable si no fos pel clima. Les seves marques de identificació són la prepotència, la corrupció i una certa astúcia per viure còmodament aplicant la llei del mínim esforç.

Mentrestant la Europa dinàmica treballava, a l’estat espanyol és feien becaines. Mentrestant a Europa els ciutadans és formaven, aquí utilitzàvem el FORCEM per finançar partits, sindicats i institucions publiques. Mentrestant a Europa feien trens per transportar mercaderies, aquí és feien autovies gratis i sense cotxes i trens d’alta velocitat sense passatgers que mai podrem amortitzar. Mentrestant ells diversificaven els sectors basics, aquí especulàvem amb el totxo, amb els toros i terrens de marquesos i “grandes d’España” com la Cayetana o el Godó. De la qualitat democràtica és tant baixa que fins i tot costa situar-la.

Sr. Foix si vostè vol donar la culpa als alemanys i a la Sra. Merkel de tots els mals del planeta està en el seu dret. Ara bé culpar de que l’estat espanyol, que ara ja deu més d’un bilió d’euros, de que som el país d’Europa amb més Km de Tren d’alta velocitat, de que tenim més aeroports que Alemanya, de que no tenim el corredor del mediterrani com demanen els europeus, de que encara tenim una sola via de tren per connectar Tarragona amb Castelló, de que tenim unes rodalies a Catalunya tercermundistes, i una línea la de Puigcerdà que triga el mateix que fa un segle per anar de Barcelona a Puigcerdà, de que fan lleis contra el català i el poble català, que ens volen espanyolitzar, que encara no tenim a dia d’avui connectats els ports amb Europa, és per suposat d’un cinisme fora de dubte, sobre tot quan ara tornem ha saber les balances fiscals, més de 16.000 milions d’euros que cada any ens pren l’estat espanyol.

Europa de moment ha posat 130.000 milions d’euros dels fons estructurals, Catalunya 230.500 de la solidaritat imposada, i ni així regions com Extremadura, Andalusia, Castella i Murcia no han deixat de ser mai comunitats, receptores de diner públic, improductives on una majoria dels seus ciutadans viuen del subsidi. L’estat espanyol és irreformable i per molts corifeus a sous que tingui se’n sortirà.

Pot ser Espanya tindria una oportunitat i aquesta ha d’esdevenir forçosament a partir de la independència de Catalunya. Els ciutadans que volen ser espanyols tenen tot el dret a un país pròsper i democràtic, però han de fer el seu sor passo. Per cert, Sr. Foix vostè deu ser l’únic que no és economista i que va dient que una Catalunya independent mai podrà pagar el deute que te ara, 52.000 milions d’euros i vostè torna a mentir. No cal ser economista per veure el que és elemental i obvi, si ara malvivim sense els 16.250 milions que l’estat espanyol ens roba, si ens roba, doncs això amb  menys de 10 anys Catalunya si volgués i fos independent no tindria deute. El que no sabem és si Espanya podria fer el mateix i ha fe de deu que ens preocupa, i per això, crec que Catalunya hauria de ser  ferm defensora de que els fons de estructurals de cohesió continuen, això si, amb una condició a partir d’ara amb control per part de Brussel·les i amb data d’acabament.



El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies.             Francesc Macià

0 Comments

SEGON ACTE D'ESTAT A LA FARÀNDULA DE SABADELL.

24/5/2013

0 Comments

 
Imagen
Alguns dels nostres representants ens demanen paciència, però els esdeveniments són toçuts i van amb una marxa gairebé sideral. El govern espanyol, governa i legisla, amb una sola intenció fotre als catalans. Llei Wert de reforma de l’ensenyament, Decrets per anular la capacitat impositiva de Catalunya, llei de banderes, repartiment del objectiu pel dèficit pressupostari de forma barroera i deslleial. Ara ja ni mantenen les formes ho volen tot i s’apliquen desmesuradament, fan plegar una catedràtica als Estats Units per qüestions ideològiques, homenatgen a “la División Azul”, ens volen espanyolitzar i ens volen obligar a canviar de pàtria, ens amenacen amb les pensions, ens diuen que serem uns paries i que romandrem fora de la Comunitat Europea. La diferencia entre nosaltres i ells, és que nosaltres volem ser lliures sense fotre a ningú.

Ningú podrà dir el contrari, els catalans som plens de paciència i des de aquest humil bloc no demanem trencar aquesta tendència. Ara bé, el que demanem són gestos politics i de societat. El full de ruta parlamentari és compleix, res ha dir, declaracions, organismes assessors i comissions ho deixen clar, però no ni ha prou.

Ahir a Sabadell, a la Faràndula, és va fer quelcom més que un acte polític. Ahir dia 23 de Maig, per primer cop, els que lideren al Parlament el full de ruta pel Dret ha Decidir, van demostrar a la ciutadania dues coses; Primer que de la mateixa forma que van interpretar el resultat electoral, ara interpreten el que demanda la societat, els catalans, UNITAT, l’altra aspecte no menor és que tot sembla indicar, i que tertulians i opinadors de tota mena en prenguin bona nota, que el tacticisme i partidisme ha estat relegat fins la victòria final. CiU, ERC i les CUP, més un sector important d’Iniciativa, van fer la cerimònia de la sortida solemne perquè tothom és sumi al procés. La Assemblea Nacional de Catalunya, mestre de cerimònia hi va posar la clau i ara si la porta s’ha obert. Òmnium i va ser i va donar fe que la societat civil està amb els nostres politics que lideren el procés.

Tinguem paciència i fem la feina ben feta, però no deixem de fer el que calgui. Paciència i pressió no estan renyides, ans al contrari, la seva simbiosis segur que ens dura a l’objectiu que volem, que Catalunya sigui un nou Estat lliure, dins o fora d’Europa, però lliure.



Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut.              Bertold Brecht

0 Comments

ACABEM LES DISPUTES TAVERNÀRIES I FEM ESTAT

22/5/2013

0 Comments

 
Imagen
Omplir un article amb les bogeries que prediquen els espanyols del PP,  el PSOE (les seves marques blanques, UPyD i Ciutadans també), i els mitjans espanyols és a aquestes alçades reiteratiu i pesat, tot i que cada dia s’esforcen en superar-se.

La centralitat del debat, i tothom ho sap, ara és independència o submissió. Tot indica que hem encetat la darrera batalla d’una guerra que va començar el 1714. Cap concessió espanyola, pot reconduir al que s’albira un final cantat. Catalunya serà un nou estat i ho serà per voluntat democràtica dels catalans.

El camí el farem sense cap autorització ni pacte amb l’estat espanyol, malauradament. Ells així ho volen i nosaltres no volem renunciar al dret ha decidir el nostre futur. De fet la guerra moral la van perdre el 11 de Setembre del 1714, avui encara vivim i parlem en català.

El passat, passat està. Treballar-nos el futur preparant el dia a dia,  ara mateix és del que és tracta. Necessitem saber si controlarem la vida social i quotidiana. Hem de saber si podrem garantir la seguretat de les persones i del bens. Hem de saber si els pensionistes cobraran al mes següent. Hem de saber si el nostre espai radioelèctric i de comunicacions el tenim garantit i controlat. Hem de saber que les nostres exportacions estan garantides. Hem de saber si les ajudes que rep l’estat espanyol de Brussel·les seran direccionades adequadament (corredor del Mediterrani). Hem de saber si els mercats internacionals els tenim consolidats. Hem de saber que tindrem reconegudes totes les titulacions expedides per les nostres escoles i Universitats. Hem de saber quans pobles, països i estats ens reconeixeran com a nou estat. Hem de saber si podrem fer tota la recaptació i liquidació d’impostos com fa qualsevol estat democràtic i de dret.

Aquestes han de ser les nostres obligacions, i no només del govern de Catalunya i de les forces que li donen suport, ha de ser l’acte patriòtic més important dels darrers 35 anys dut a terme pel conjunt de la ciutadania. Ens hi juguem ser un poble i país capdavanter. Podem ser, si ens ho proposem un lloc on l’harmonia, la justícia i la democràcia tinguin un sentit suprem. Ara és hora de deixar els debats estèrils i les confrontacions autodestructives amb l’estat espanyol i els espanyols que només volen viure amb espanyols.

Sabem que de moment hem de complir una legalitat imposada, fem-ho, avancem donant lliçons de democràcia, que a la fi és del que més en sabem. Cal arribar ple de raons i arguments, si, però també cal arribar-hi preparats. Qualsevol fracàs serà utilitzat en contra nostra. Ells ens volen espanyols i nosaltres volem ser lliures i decidir el nostre futur, acabem la partida i guanyem-la, ja va sen hora.

La llengua i la història són els botins més preuats a l'hore de sotmetre un poble.             Àngel Guimerà

0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.