Els culpables de la major crisis dels darreres 70 anys han estat llicenciats, economistes, banquers i politics sense escrúpols. La bombolla Inmobiliaria, els productes financers per fer grans beneficis, l’enginyeria fiscal i econòmica ha esta possible per gent “tant preparada” com sense escrúpols.
Cap pretensió hem dir que tots els llicenciats són culpables de ser on som. Però si que dic que som on som perquè els que ens hi han dut ho són. Alguna cosa haurem fet malament a les escoles i universitats.
Escoltar un periodista i llicenciat amb Dret com en Lluis Foix, hem produeix pena i sobre tot no entenc que pugui tenir seguidors ni generar audiència. El Sr. Foix és parcial amb els seus anàlisis politics, econòmics i socials. És el clàssic sibil·lí, que mai diu el que vol ser però insinua permanentment el que ens anirà malament als que no combreguem amb els seus postulats. Deu ser per això que és un personatge fixa del Grup Godó. Articulista a la Vanguardia espanyola i tertulià al 8TV del prolífic J. Cuní.
Aquest Sr. que pel que sembla vol ser ciutadà espanyol, ni és rigorós, ni és objectiu amb el que diu. Sé així, hauria d’estar penat.
Tot indica que les intencions dels unionistes, és pot comprovar seguint les tertúlies dels diferents mitjans, és demostrar que la culpa de la crisis, de les retallades i d’una austeritat budista, és dels alemanys i de la seva Cancellera Merkel. Fins i tot plantegen que potser ens anirà millor si som fora de l’euro. Ho argumenta el Sr. Lluis Foix i els seus companys de tertúlia assenteixen.
Encolomar-li la crisis a la Merkel, dient que te postulats comunistes, és un despropòsit de tal magnitud que només s’entén si estan comprats per els grans lobbys que defensen com moneda única de referència el dolar.
Però anem a pams i intentarem fer la classe pedagògica i demostrar si més no que el Sr. Foix menteix i que la seva proposta analítica com la del Sr. Bernardo és falsa i tenen una intencionalitat política. Volen demostrar que Espanya, el seu país ho ha fet be i que són els voltors dels alemanys els culpables de que Espanya ara sigui un país sense crèdit, amb un 27 per % d’aturats, amb un bilió d’euros de deute i rescatats.
Acabada la segona guerra mundial, els americans vencedors, i amb una economia capdavantera, aproven el que s’anomenaria el pla Marshall. Aquest pla distribuït i dotat de centenars de milions de dòlars, fa fer possible el miracle europeu, fins i tot una Alemanya destruïda i col·lapsada surt en dos dècades de les seves cendres i és converteix novament en una potencia econòmica i industrial. Ells van utilitzar adequadament els diners dels americans. Anglaterra, França, Holanda, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, Noruega etc. I sobre tot Alemanya van ser-ne el receptors.
Al 1975 el grup de països que conformaven l’embrió del mercat comú europeu, aprovaven el que s’anomenaria Fons estructurals comunitaris, que tindrien l’objectiu d’anivellar les rendes per càpita i transformar Europa en un gran mercat, on mercaderies i persones tinguessin portes obertes arreu d’Europa.
La diferencia amb el Pla Marshall i el seu aprofitament ara és pot constatar. Alemanya va rebre del Pla des de l’any 1949 fins el 1951 un import de 1448 milions de dòlars. L’estat espanyol ja com ha membre de la CE, comença ha rebre ajuts dels fons estructurals al 1986, que encara no han acabat, per un import de 130.000 milions d’euros. Alemanya amb el Pla és modernitza i ara és l’economia més dinàmica de tot Europa i res és casual, conceptes com productivitat, previsions i austeritat són els seus baluards. A dia d’avui Alemanya és el país en menys atur d’Europa i amb un cert creixement. També és el país que col·loca el seu deute al nivell més baix d’interessos.
Que és ara mateix Espanya? Senzillament un país sense prestigi i a la deriva, és gairebé irreformable i segurament per molts europeus fins i tot poc aprofitable si no fos pel clima. Les seves marques de identificació són la prepotència, la corrupció i una certa astúcia per viure còmodament aplicant la llei del mínim esforç.
Mentrestant la Europa dinàmica treballava, a l’estat espanyol és feien becaines. Mentrestant a Europa els ciutadans és formaven, aquí utilitzàvem el FORCEM per finançar partits, sindicats i institucions publiques. Mentrestant a Europa feien trens per transportar mercaderies, aquí és feien autovies gratis i sense cotxes i trens d’alta velocitat sense passatgers que mai podrem amortitzar. Mentrestant ells diversificaven els sectors basics, aquí especulàvem amb el totxo, amb els toros i terrens de marquesos i “grandes d’España” com la Cayetana o el Godó. De la qualitat democràtica és tant baixa que fins i tot costa situar-la.
Sr. Foix si vostè vol donar la culpa als alemanys i a la Sra. Merkel de tots els mals del planeta està en el seu dret. Ara bé culpar de que l’estat espanyol, que ara ja deu més d’un bilió d’euros, de que som el país d’Europa amb més Km de Tren d’alta velocitat, de que tenim més aeroports que Alemanya, de que no tenim el corredor del mediterrani com demanen els europeus, de que encara tenim una sola via de tren per connectar Tarragona amb Castelló, de que tenim unes rodalies a Catalunya tercermundistes, i una línea la de Puigcerdà que triga el mateix que fa un segle per anar de Barcelona a Puigcerdà, de que fan lleis contra el català i el poble català, que ens volen espanyolitzar, que encara no tenim a dia d’avui connectats els ports amb Europa, és per suposat d’un cinisme fora de dubte, sobre tot quan ara tornem ha saber les balances fiscals, més de 16.000 milions d’euros que cada any ens pren l’estat espanyol.
Europa de moment ha posat 130.000 milions d’euros dels fons estructurals, Catalunya 230.500 de la solidaritat imposada, i ni així regions com Extremadura, Andalusia, Castella i Murcia no han deixat de ser mai comunitats, receptores de diner públic, improductives on una majoria dels seus ciutadans viuen del subsidi. L’estat espanyol és irreformable i per molts corifeus a sous que tingui se’n sortirà.
Pot ser Espanya tindria una oportunitat i aquesta ha d’esdevenir forçosament a partir de la independència de Catalunya. Els ciutadans que volen ser espanyols tenen tot el dret a un país pròsper i democràtic, però han de fer el seu sor passo. Per cert, Sr. Foix vostè deu ser l’únic que no és economista i que va dient que una Catalunya independent mai podrà pagar el deute que te ara, 52.000 milions d’euros i vostè torna a mentir. No cal ser economista per veure el que és elemental i obvi, si ara malvivim sense els 16.250 milions que l’estat espanyol ens roba, si ens roba, doncs això amb menys de 10 anys Catalunya si volgués i fos independent no tindria deute. El que no sabem és si Espanya podria fer el mateix i ha fe de deu que ens preocupa, i per això, crec que Catalunya hauria de ser ferm defensora de que els fons de estructurals de cohesió continuen, això si, amb una condició a partir d’ara amb control per part de Brussel·les i amb data d’acabament.
Cap pretensió hem dir que tots els llicenciats són culpables de ser on som. Però si que dic que som on som perquè els que ens hi han dut ho són. Alguna cosa haurem fet malament a les escoles i universitats.
Escoltar un periodista i llicenciat amb Dret com en Lluis Foix, hem produeix pena i sobre tot no entenc que pugui tenir seguidors ni generar audiència. El Sr. Foix és parcial amb els seus anàlisis politics, econòmics i socials. És el clàssic sibil·lí, que mai diu el que vol ser però insinua permanentment el que ens anirà malament als que no combreguem amb els seus postulats. Deu ser per això que és un personatge fixa del Grup Godó. Articulista a la Vanguardia espanyola i tertulià al 8TV del prolífic J. Cuní.
Aquest Sr. que pel que sembla vol ser ciutadà espanyol, ni és rigorós, ni és objectiu amb el que diu. Sé així, hauria d’estar penat.
Tot indica que les intencions dels unionistes, és pot comprovar seguint les tertúlies dels diferents mitjans, és demostrar que la culpa de la crisis, de les retallades i d’una austeritat budista, és dels alemanys i de la seva Cancellera Merkel. Fins i tot plantegen que potser ens anirà millor si som fora de l’euro. Ho argumenta el Sr. Lluis Foix i els seus companys de tertúlia assenteixen.
Encolomar-li la crisis a la Merkel, dient que te postulats comunistes, és un despropòsit de tal magnitud que només s’entén si estan comprats per els grans lobbys que defensen com moneda única de referència el dolar.
Però anem a pams i intentarem fer la classe pedagògica i demostrar si més no que el Sr. Foix menteix i que la seva proposta analítica com la del Sr. Bernardo és falsa i tenen una intencionalitat política. Volen demostrar que Espanya, el seu país ho ha fet be i que són els voltors dels alemanys els culpables de que Espanya ara sigui un país sense crèdit, amb un 27 per % d’aturats, amb un bilió d’euros de deute i rescatats.
Acabada la segona guerra mundial, els americans vencedors, i amb una economia capdavantera, aproven el que s’anomenaria el pla Marshall. Aquest pla distribuït i dotat de centenars de milions de dòlars, fa fer possible el miracle europeu, fins i tot una Alemanya destruïda i col·lapsada surt en dos dècades de les seves cendres i és converteix novament en una potencia econòmica i industrial. Ells van utilitzar adequadament els diners dels americans. Anglaterra, França, Holanda, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, Noruega etc. I sobre tot Alemanya van ser-ne el receptors.
Al 1975 el grup de països que conformaven l’embrió del mercat comú europeu, aprovaven el que s’anomenaria Fons estructurals comunitaris, que tindrien l’objectiu d’anivellar les rendes per càpita i transformar Europa en un gran mercat, on mercaderies i persones tinguessin portes obertes arreu d’Europa.
La diferencia amb el Pla Marshall i el seu aprofitament ara és pot constatar. Alemanya va rebre del Pla des de l’any 1949 fins el 1951 un import de 1448 milions de dòlars. L’estat espanyol ja com ha membre de la CE, comença ha rebre ajuts dels fons estructurals al 1986, que encara no han acabat, per un import de 130.000 milions d’euros. Alemanya amb el Pla és modernitza i ara és l’economia més dinàmica de tot Europa i res és casual, conceptes com productivitat, previsions i austeritat són els seus baluards. A dia d’avui Alemanya és el país en menys atur d’Europa i amb un cert creixement. També és el país que col·loca el seu deute al nivell més baix d’interessos.
Que és ara mateix Espanya? Senzillament un país sense prestigi i a la deriva, és gairebé irreformable i segurament per molts europeus fins i tot poc aprofitable si no fos pel clima. Les seves marques de identificació són la prepotència, la corrupció i una certa astúcia per viure còmodament aplicant la llei del mínim esforç.
Mentrestant la Europa dinàmica treballava, a l’estat espanyol és feien becaines. Mentrestant a Europa els ciutadans és formaven, aquí utilitzàvem el FORCEM per finançar partits, sindicats i institucions publiques. Mentrestant a Europa feien trens per transportar mercaderies, aquí és feien autovies gratis i sense cotxes i trens d’alta velocitat sense passatgers que mai podrem amortitzar. Mentrestant ells diversificaven els sectors basics, aquí especulàvem amb el totxo, amb els toros i terrens de marquesos i “grandes d’España” com la Cayetana o el Godó. De la qualitat democràtica és tant baixa que fins i tot costa situar-la.
Sr. Foix si vostè vol donar la culpa als alemanys i a la Sra. Merkel de tots els mals del planeta està en el seu dret. Ara bé culpar de que l’estat espanyol, que ara ja deu més d’un bilió d’euros, de que som el país d’Europa amb més Km de Tren d’alta velocitat, de que tenim més aeroports que Alemanya, de que no tenim el corredor del mediterrani com demanen els europeus, de que encara tenim una sola via de tren per connectar Tarragona amb Castelló, de que tenim unes rodalies a Catalunya tercermundistes, i una línea la de Puigcerdà que triga el mateix que fa un segle per anar de Barcelona a Puigcerdà, de que fan lleis contra el català i el poble català, que ens volen espanyolitzar, que encara no tenim a dia d’avui connectats els ports amb Europa, és per suposat d’un cinisme fora de dubte, sobre tot quan ara tornem ha saber les balances fiscals, més de 16.000 milions d’euros que cada any ens pren l’estat espanyol.
Europa de moment ha posat 130.000 milions d’euros dels fons estructurals, Catalunya 230.500 de la solidaritat imposada, i ni així regions com Extremadura, Andalusia, Castella i Murcia no han deixat de ser mai comunitats, receptores de diner públic, improductives on una majoria dels seus ciutadans viuen del subsidi. L’estat espanyol és irreformable i per molts corifeus a sous que tingui se’n sortirà.
Pot ser Espanya tindria una oportunitat i aquesta ha d’esdevenir forçosament a partir de la independència de Catalunya. Els ciutadans que volen ser espanyols tenen tot el dret a un país pròsper i democràtic, però han de fer el seu sor passo. Per cert, Sr. Foix vostè deu ser l’únic que no és economista i que va dient que una Catalunya independent mai podrà pagar el deute que te ara, 52.000 milions d’euros i vostè torna a mentir. No cal ser economista per veure el que és elemental i obvi, si ara malvivim sense els 16.250 milions que l’estat espanyol ens roba, si ens roba, doncs això amb menys de 10 anys Catalunya si volgués i fos independent no tindria deute. El que no sabem és si Espanya podria fer el mateix i ha fe de deu que ens preocupa, i per això, crec que Catalunya hauria de ser ferm defensora de que els fons de estructurals de cohesió continuen, això si, amb una condició a partir d’ara amb control per part de Brussel·les i amb data d’acabament.
El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià
RSS Feed
