Que el poder judicial no renovi els seus òrgans de control (CGPJ), que s’hauria de fer cada cinc anys, no és només una anomalia tècnica, es una anomalia democràtica i sobre tot un fet que ens mostra el cooperativisme que existeix al si del Estat espanyol.
El silenci de la fiscalia, de la advocacia i la poca habilitat del executiu per arreglar-ho, certifica el poder absolut del judicial.
Temps enrere, ja vàrem explicar que la transició tenia un flanc feble. El legislatiu i l’executiu decidien i volien aparentment democratitzar el franquisme. Per cert qüestió impossible perquè el franquisme d’arrel és feixisme en estat pur.
I va ser a partir del 23 F amb el fals cop d’Estat controlat i executat pel Juanca, amb la LOAPA, que els franquistes i els socialistes varen descobrir que amb el poder judicial controlat en tenien prou per salvaguardar la unitat pàtria.
Executiu, oposició o col·laboradors, poden iniciar processos per legislar i aprovar lleis o decrets. El que mai podran fer és la seva aplicació, com interpretar i com crear doctrina judicial, per decidir quin són i seran els preus a pagar pels delinqüents o pretesos delinqüents.
Pitjor, si el legislatiu aproves una llei, i amb la del SI es SI, n’hem tingut un tast, i el poder judicial no compartís el fons de la llei, veuríem com la seva aplicació no s’assemblaria gens al propòsit polític i de justícia de la mateixa.
Els jutges poden iniciar, amb la fiscalia o no processos d’investigació. Poden utilitzar les policies, totes, l’ertzanxa i els mossos també com policia judicial quan vulguin i sota qualsevol requeriment. Els jutges amb la fiscalia decideixen quan s’acaben les instruccions. Els jutges ha decidit i és comprat per la majoria de magistrat que les institucions que ajuden a la fiscalia, advocacia, tenen més credibilitat que la resta d’organismes i ciutadans.
Els jutges que haurien de ser imparcials, objectius i justos, haurien i farien el correcte silenciant els seus pensaments ideològics.
Al Estat espanyol, dia si i l’altra també comprovem que és manifesten, convoquen manifestacions, és posicionen en contra d’una llei abans que és tramiti i sense conèixer el text.
Un jutge, magistrat pot sentenciar anys de presó i un altre dir que no hi havia cas i no passar res. La justícia europea pot condemnar a la justícia espanyola per falsedat, manca de proves i per obviar els drets dels encausats i no passa res.
Ho sabem, la Constitució espanyola ho diu, el Borbó no està subjecte ni al codi penal ni al civil. Però des de que els polítics espanyols van descobrir que poden obtenir els mateixos èxits sense els fusells, amb el poder judicial, avui, confirmem, que els membres del poder judicial, semblen els nous monarques del Estat espanyol.
RSS Feed
