Ho sabem, ho tenim clar. Els conflictes només es resolen per la imposició d’una de les parts, o per una negociació i pacte que posa fi al conflicte.
També sabem que l’Estat espanyol i el seu Govern de torn, avui aparentment no pot imposar, si vol acabar amb qualsevol conflicte polític, aplicar la força repressiva física i també la judicial gairebé sempre és la pitjor solució. La negociació al segle XXI al si de la UE és el que molts volen que s’apliqui.
Però també sabem que l’Estat, qualsevol, pot legislar i aplicar lleis que poden aparentar i tenir la pretensió democràtica per imposar la seva legalitat. Per exemple la "llei mordassa" i les lleis franquistes que avui encara són vigents.
Catalans que somieu amb la independència. La confrontació entre la dreta i esquerre espanyola, avui, no ho és per uns pactes de l’esquerra espanyola amb els catalans.
La confrontació és una lluita pel poder i per garantir que l’Estat d’arrel franquista el mantè al complert, i que mai serà discutit. Vol dir que el poder judicial que en forma part, és intocable i cap pacte polític, legislat després, pot modificar.
Algú pot creure, que si el Consell de la República, ER, Junts, CUP, ANC i Òmnium actuessin amb la màxima unitat per implementar la República catalana, el PSOE, PP, Vox i Sumar, no haguessin fet un front immediat per reprimir-ho amb la utilització de tota la seva potencia repressiva. Ja ho van fer amb el 155, la seva policia i el seu poder judicial per posar urnes, i sense proclamar res.
L’aposta, estratègia de ER, que ja ve des de el 2017, negociar i peix al cove a canvi d’estabilitat i impedir que la dreta governi la coneixem i sabem el que ha donat de si. Ara també coneixem la de Junts que sembla ha trencat costures espanyoles, però que no deixa de ser més peix al cove, que sense trencar cap ou, no situa al Estat espanyol amb una trencadissa irreversible.
Ens al contrari. La pretensió de les esquerres espanyoles, és tant obvia com necessària per ells. Tancar la carpeta independentista i sota unes quantes concessions administratives i de gestió, i si pot ser jurídiques, estan aconseguint que els pretesos independentistes tornin al autonomisme pur i dur.
Dir-nos que una llei d’amnistia és el major èxit pels independentistes, és com dir que el pacte de la transició va liquidar el franquisme i condemnar als seus assassins colpistes.
Quan és el teu enemic qui t’aplica la seva legalitat, vol dir que tu l’acceptes i l’únic que fas és mantenir la retòrica dins del marc legal que mai podràs aplicar. I punt.
RSS Feed
