Pedro Sánchez no serà investit ni en primera ni en segones. Espanya i el seu Estat, segur, i de moment ho resistiran. Les eleccions comencen a planar com la sortida més plausible al conflicte d’interessos partidistes que espanyols i espanyolistes manifesten.
Analistes, politòlegs i politics intenten vendre el pacte entre PSOE i Ciutadans com un pacte de Govern i cometen l’error de primer de curs, sobre tot quan per fer possible la investidura primer i una certa estabilitat parlamentaria, el PP, i, o Podemos s’haurien d’implicar.
El PP tot i que volgués no és pot implicar. Implicar-se, comportaria un “araquiri” de cocció lenta. Acceptar que el seu govern ha estat un mal govern, amb uns acords que proposa modificacions substancials a l’acció del seu govern, i no haver participat en l’acord, impossibilita la seva implicació.
Podemos, a més de voler, i ara ja sense subterfugis, fer el “sorpaso” al PSOE i enviar-lo al calaix dels mals endressos, s’ha sortit amb la seva. Un pacte de la dreta amb el PSOE, serà l’argument permanent per laminar l’acord. Ciutadans reclamant insistentment que el PP és sumi com sigui, sentencia. Podemos sabia que el “Front d’esquerres” per un govern de progrés i canvi era inviable. El PSOE està massa “pringat” com per fer foc nou.
Pedro Sánchez volia un cop d’efecte per corregir una correlació de forces interna, i va triar la militància. Però com el mateix acord, un somni d’una nit d’estiu. El “Comitè Federal” va imposar un acord amb Ciutadans i zero amb Podemos. La militància ha recolzat l’acord, però qui guanya no és Sánchez és el “Comitè Federal”. L’acord amb Ciutadans i la negativa de Podemos posen el cap de Pedro Sánchez, quan hagi fracassat aquesta setmana, en safata. Mentrestant, gerros xinesos i barons ja preparen el relleu que segur serà la baronessa andalusa en el proper Congrés que és farà abans de Juny. Finalment pagarà el seu fracàs electoral i la seva incapacitat per superar electoralment un PP esmicolat per la corrupció i les seves politiques anti populars.
El quadre general, però ha tingut algunes virtuts. La més important és la consulta no vinculant dels militants socialistes i el seu resultat. Ara i sense por a equivocar-nos, afirmem que la nova marca blanca a Catalunya dels socialisme espanyol no seran els del PSC, seran els de Ciutadans.
Qui ho havia de dir. El procés català ha fet l’impossible, situar a tothom políticament, ideològicament i patriòticament. Afirmar que l’Iceta i el que queda del seu partit (PSC) ja és, i de forma irreversible, l’ombra del que van ser, creiem que no és cap gosadia.
Mentrestant el Govern de Puigdemont i el Parlament farien be en fer via i acabar la tasca pendent per ser lliures. La incompetència espanyola, ara, ens marca una temporalitat i la seva indigència política, no aprofitar-ho seria de ben tontos.