Cada cop és més evident, Espanya i el seu Estat estan abocats a noves eleccions, i Podemos i el PP els més interessats. Potser ara els del PP ja no tant.
La corrupció generalitzada a can PP i la dimissió de la presidenta a Madrid d’Esperanza Aguirre, els està convertint en veritables empestats. Ningú vol pactar amb Rajoy i fins i tot Ciutadans comencen ha desmarcar-se de la seva abstenció si el PP no fa renuncies expresses i renovacions profundes.
Podemos, que pretén legítimament, ocupar l’espai del PSOE, un PSOE tant corrupte com el PP, no només ha ridiculitzat al Pedro Sánchez, sinó que ha situat el pacte de “progrés i d’esquerres” com impossible. La primera andanada va ser presentar a Podemos com els abanderats i únics promotors per poder fer un “Govern de Progrés”. Pedro Sánchez el que havia de fer és donar gràcies als astres i la seva alineació per poder ser investit, van dir. Reclamar Vicepresidència i Ministeris, va conjuminar supèrbia i prepotència, convertint-se en la primera estocada.
La definitiva, l’estocada volem dir, acaba d’arribar, a traves d’un document, dient-los que el referèndum a Catalunya “és imprescindible”. Podemos ho te clar. Si Pedro Sánchez ho accepta, els dinosaures i barons del seu partit li faran el passeig federal. La seva proposta militant arribarà tard i sense poder executiu i organitzatiu.
Pedro Sánchez sap que el Referèndum per Catalunya és el camí dissenyat per Podemos per acabar amb el regnat del PSOE. També sap que acceptar-ho és dir no al PP i Ciutadans i que la suma aritmètica només és possible amb Podemos, Izquierda Unida, PNB i el si o abstenció de ERC i DiLl.
Hi hauran eleccions i la partida aquest cop la perden el PP, el PSOE i Ciutadans. Guanyen Podemos i les seves marques blanques o roges, tant s’ha val.
Que Podemos vol emmirallar-se en el procés Angles i Escocès, és notori i públic. Que Podemos està contra la independència de Catalunya, com el primer ministre anglès, també. Utilitzar el Referèndum per guanyar les properes eleccions a Espanya és l’objectiu i això sembla que ho sap tothom, menys catalans de bona fe que encara creuen en el miracle espanyol, per encaixar-nos. Desmuntar el procés, fer-lo inviable i dir-nos que un altra Espanya és possible, n'ès l'objectiu.
Les eleccions espanyoles seran al Juny i només una abstenció de ciutadans que faci innecessari el paper de ERC i DiLl, les evitarien. Tant improbable com que el PSOE accepti el referèndum.
Arribats a una nova confrontació espanyola, i més que mai, les forces independentistes hauran de refer l’estratègia i fins i tot la tàctica. El que si que hauria de quedar clar però, és qui guanya a Catalunya. Si ho fa Podemos, la lectura critica en cap cas afavoreix el procés. Si guanyessin els unionistes desfermats, tampoc.
Que els independentistes guanyem, voldrà dir que el procés és més viu que mai. Guanyar és possible, fer-ho transversalment i demanant als de la CUP que s’integrin també. Els de la CUP hauran de triar i aquets cop i per necessitat vital de ser o no ser. O amb els que volen Espanya, inclosos els de Podemos, o amb Catalunya.
La victòria a Catalunya posaria en valor que és el que vol la majoria de catalans i fins i tot és podria proposar com una segona volta del 27 S. Ja sabem que no cal, però si finalment hi tornem potser ens cal que serveixi per quelcom més que per tenir Grups Parlamentaris a Madrid.
RSS Feed
