ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

DE DEBÒ VOLEM UN ACORD ON PRESOS, EXILIATS I REPRESIÓ CONTINUI

30/3/2021

0 Comments

 
Picture

Totes les qüestions socials són les primerenques per resoldre. Diuen els d’esquerres. Saben que no tenim prous recursos i que tot el poder és a Madrid, que volen resoldre aquesta gent. Les voluntats sense recursos són una gran mentida. La llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió, per més tard. Res tenim per negociar, ni un Consell de la República on tots els independentistes hi fóssim.

Això si, ho reconeixem, podem viure molt millor que als segles XVII, XVIII, XIX i XX, No tothom clar i, aquest fet ens pot fer mesells i dir-nos que ja no ens calen aventures per aprofundir amb l’estat del benestar, equilibrar desigualtats i perfeccionar la democràcia. El problema és que els espanyols unionistes quan els parlem d’això ni en saben ni contesten, i si contesten ho fan de males maneres.

S’han acabat les “revolucions”. Ni identitaries ni socials. Espanya és una “democràcia plena”, diuen. Tant plena com saber que tenim un Estat i “Gobierno de España” que practica la centralitat social i territorial al més pur estil franquista i borbònic. Podríem dir que és una democràcia particular on només algunes persones poden dir el que és justi i el que no.

Practicar l’espoli i la liquidació ètnica a Catalunya no és un fet nou, és el que patim des de el 1714. Espanya i la seva espanyolitat és el seu projecte definitiu. Mai han volgut construir una democràcia on els pobles, la seva llibertat i drets siguin els fonaments. La Espanya borbònica, dictatorial, centralista i única és el seu projecte i per això mai faran cap concessió que pugui entreveure cap altre projecte.

No ens enganyem, al davant tenim un mur, Espanya i un Estat construït al llarg de molts segles per dir-nos que qualsevol moviment, sempre serà el que ells vulguin. La resta serà perseguida, conquerida i subjugada.

De masovers al llarg de la nostra dissortada historia n’hem tingut a dojo. De senyors també. I de catalans convertits en falangistes franquistes i monàrquics un tou.

Un nou Govern, ajupit i tornant a demanar diàleg per pactar,  sense dir-los que res és possible sense l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i l’acabament de la repressió és un insult general a tots els independentistes disposats al que calgui per fer efectiva la independència.

És mentida. Ni ER ni els cupaires volen la independència de Catalunya. Ara mateix, amb la insistència que JxCat diu que no volen noves eleccions, els dubtes també volen qual orenetes que van i venen al compàs de la temporada.

Quin problema te fer noves eleccions saben que la unitat d’acció ni estratègica ha existit mai. Quin problema te donar la paraula a la ciutadania perquè decideixi els cops que faci falta. Quin problema te deixar clar qui és i qui vol la independència avui, i no d’aquí unes quantes generacions mes. Quin problema te decidir finalment si l’estratègia de ER de fer costat al PSOE i UP a Madrid o la confrontació intel·ligent amb una proposta democràtica de sumar units amb el Consell per la República. El problema el tenen aquells que creuen que amb noves eleccions la cosa pot sortir pitjor.

Toca saber els vots que te ER amb la seva proposta d’investidura, que no és la mateixa del Programa de campanya. Toca saber els vots que tenen els cupaires il·luminats que ara semblen els escolanets de ER. Toca saber el vots que tenen els de Junts, i si confirmen que la independència i confrontació va de debò. De la resta no ens cal, ja ha quedat clar que els vots espanyolistes transvasant de partit sense cap avergonyiment.

Cap pacte de Govern col·ligats amb ER i CUP és possible si abans no ha quedat clar que la gestió és la part del plat petita. La gran és la independència. El pacte que ara toca ha de ser tot un compendi.

Pacte de Govern per implementar la República ens aquesta legislatura.

Pacte de Govern per potenciar i internacionalitzar al màxim el Consell per la República.

Pacte de Govern per establir una única estratègia al Congres i Senat per afeblir el que es pugui a Espanya, al seu Estat i Govern de torn.

Pacte de Govern per potenciar al màxim la Conselleria d’exteriors per buscar aliats a la nostra independència.

Pacte de Govern per acabar la feina del esborrany de la Constitució catalana.

Pacte de Govern per preparar totes les eines d’Estat que a dia d’avui no és tinguin estudiades.

Pacte de Govern on els catalans/es comprovin per primer cop que el repartiment de cadires i soldades no és la part fonamental, ho és la INDEPENDÈNCIA.
​

El que pretén fer i no deixarà de fer l’Estat espanyol contra Catalunya no cal que tornem a dir-ho. I si, toca més que mai saber si el 52% de vots són per la independència i els 74 escons també i, si ens cal fer noves eleccions, doncs fem-les, que tampoc se’ns cauran els anell.


0 Comments

ESPANYA I EL SEU ESTAT VOLEN ABATRE AL MHP PUIGDEMONT. SEMBLA QUE ER TAMBÉ

29/3/2021

0 Comments

 
Picture

El MHP Carles Puigdemont, utilitzant la legalitat espanyola, ha fet una confrontació intel·ligent i prou encertada per donar a conèixer al mon sencer el conflicte entre Catalunya, Espanya i el seu Estat.

Des de l’exili ha pogut enfrontar-se a tot un poder judicial i de moment guanyar el que les euro ordres pretenien. Ni la justícia espanyola, ni el mil homes del Pedro Sánchez, dient que si calia el segrestarien, han pogut fer res. De moment, menys a Espanya i al seu Estat, Puigdemont a Europa és lliure.

Demà és el segon dia per investir al Aragonès. Sembla que tot està dat i beneit. No ho serà, la executiva de JxCat ha decidit abstenir-se. Tenen la certesa que la construcció i entesa del pacte de coalició està a les beceroles.

Al marge de que tothom al voltant de ER està fent una campanya duríssima pressionant a Junts perquè no se’ls hi passes pel cap anar a noves eleccions. Sembla que un dels esculls és el que representa i vol ser durant aquest nou mandat el Consell per la República (sempre hem dit que hauria de dir DE la República).

ER la vol liquidar. Tenim dades i proves. Aragonés pretèn deixar clar que tot el poder executiu és al Govern de la Generalitat. L'autonomic permes segur. Insinuar que Junts vol que el Consell tingui algun poder executiu, a més de fals és de molta mala llet.

La pretensió d'ER, anunciada de forma reiterada per alguns sectaris, és deixar Puigdemont sol i abandonat. Aquesta partida si fossin una mica intel·ligents, que la saben perduda (Perpinyà), farien el que  fan els estadistes patriotes, aprofitar-se’n i valer-se’n com arma de negociació.

De fet en nom del Consell de la República, no és poden fabricar pressupostos. Establir les modalitats concursa’ls. Donar ordres a la hisenda catalana. Establir concursos oposicions. Ni demanar crèdits a d’altres Estats o UE.

El que si podrà fer el Consell per la República i, si aconseguís que més dos milions de catalans/es estiguessin inscrits, seria deixar encara més clar, que el conflicte entre Espanya el seu Estat i Catalunya no és una bogeria d’uns quants, és de la majoria del poble català.

Qui rebutgi el paper internacional i d’una representació legitima a traves dels càrrecs electes des de el Consell per la República, podrà argumentar-ho com vulgui, però que no és digui que la pretensió és disminuir el paper del President de la Generalitat.

​És impossible perquè de moment Catalunya forma part de la legalitat espanyola i Espanya no ho permetria. Intentar-ho seria llençar-nos una pedra a la teulada. Disminuir el poder representatiu seria tant greu, com creure’ns que d’aquí dos anys pactarem un Referèndum amb Espanya.


L’escull no és el Consell, l’escull és saber que si ER no te clar com fem la independència, el MHP Carles Puigdemont segur que si i, el Consell n'ès l'arma definitiva.


0 Comments

52% 74 ESCONS I ELS DE LES CUP NO TENEN CAP CLAU

28/3/2021

1 Comment

 
Picture

ER no està fen res més que engegar el resultat històric del 12 de febrer a “can piltrafa”. Els de les CUP ajudant de forma complaent i deixant clar que si és amb ER tot és senzill i sense utilitzar la paperera de la historia. ER i CUP han pactat investir al diputat Aragonès a canvi de res. Sembla que se’ls ha empeltat l’estratègia de ER a Madrid. Diem a canvi de res perquè el que han pactat mai serà possible donat que la darrera paraula la te el “Gobierno de España” i els seu Tribunal Constitucional.

Aragonès ho va deixar i els de les CUP també. El pacte entre ER i CUP és intocable. És poden afegir altres coses i conceptes però ER i CUP hauran d’acceptar-ho. Vaja és com si la negociació ja s’hagués acabat.

Segons el discurs del Aragonès, la seva proposta, que segur és de ER i beneïda pel inefable Oriol Junqueras, JxCat s’hauria d’haver llençat als seus braços sense cap altra condició que acceptar com serà el nou Govern. Sembla que la jugada per encabir als cupaires il·luminats i deixar clar que la proposta de governabilitat estava tancat comportaria que en primera instancia l’Aragonès seria investit. Tal com va tot plegat, podria ser que ni en segona.

Ho són tontos politics, ho no saben que 32 són més que 9. Potser creien que JxCat és comportaria com l’antiga convergència. Millor tocar poder autonòmic abans que anar al desert de la butxaca. 

Els analistes de ER no han entès res. JxCat té molt clar que amb Espanya i el seu Estat, sense embat i confrontació democràtica no hi tenim res a fer. Els presos continuaran a la presó, els exiliats al exili i la repressió des de tots els àmbits espanyols no només no decreixerà sinó que s’incrementarà a l’alçada de la crisis econòmica que ja tenim a sobre.

Si ER i CUP volen fer Govern i governar, en cap cas pot ser per legitimar la justícia espanyola i les passes re centralitzadores del “Gobierno de España”. Tampoc per gestionar les concessions graciables que ens dona Espanya. El Govern s’ha de constituir per tenir-ho tot, començant pels nostres impostos. La dita és clara; Cap política és possible sense els calerons adequats i avui els te la hisenda espanyola.

I no companys de ER, durant els darrers tres anys, vosaltres heu demostrat que voleu dialogar i pactar. Vareu començar treballant, com si os anés la vida, la moció de censura al Rajoy. Vareu investir al 155, Pedro Sánchez, a canvi d’una taula de diàleg sense continguts. Heu aprovat tots els decrets llei proposats pel “Gobierno de España”. Vareu aprovar els PGE, cosa que garanteix que els del 155 podran acabar o no la seva legislatura. Vareu acceptat trencar el pacte amb JxCat no investint al MHP Carles Puigdemont. Vareu acceptar amb els del PSOE i Comuns retirar la soldada als electes exiliats. Heu acceptat la retirada d’acta de Diputat al MHP Quim Torra a petició d’un cos administratiu que no judicial. Heu acceptat amb silenci, altra cop, la destitució del MHP Quim Torra. Os heu oposat a construir una estratègia unitària al Congrés i Senat espanyols. I que hem obtingut els catalans a canvi d’aquestes demostracions d’amor etern.

Nosaltres creiem fermament, perquè els fets són tossuts, que RES. Pitjor, més increment de la repressió judicial, fomentada des de la fiscalia que depèn del “Gobierno de España”.

Vosaltres els de ER i CUP que proposeu dos anys de pau i de gestió autonòmic, perquè España el seu “Gobierno”, tot el seu Estat, que mana i molt, es repensin la seva estratègia, preteneu que JxCat tragui, amb el que ens a costat arribar fins aquí; 52% de vots i 74 escons, ara desistim i ens entreguem.

Doncs mireu esquerranosos de pa sucat amb oli i revolucionaris de boquilla, avui qui té la clau i, ho entenem no os agrada gents, és Junts per Catalunya.

Aquest cop, segons tots els indicis, la clau no serà per obrir un Govern autonòmic, només ha de servir per deixar clar que anem a totes per la independència i que la confrontació, això si democràtica, amb els repressors, fins el final està servida. Queda clar.
​

Postdata; Si dins de JxCat, cosa que de moment no s’ha visualitzat, algú, s’acostés als postulats de ER i CUP, millor que vagi presentant la seva dimissió, perquè ni la MH Laura Borràs, Artadi, Míriam, Cuevilles, Canadell, Lluis Puig i com no, el MHP Puigdemont i Jordi Sánchez, renunciaran al objectiu d’implementar la República catalana si potser avui millor que demà.


1 Comment

SI L'ACORD ÉS PER TORNAR A FER UN GOVERN AUTONÒMIC, PLEGUEM

26/3/2021

0 Comments

 
Picture

Tothom que a llegit l’acord entre ER i CUP, sap que la independència és un oximoron, que ni té data, ni full de ruta. Tota acció pendent de bones voluntats i sobre tot de que la gestió dels diners públics, a Catalunya inexistents, ens tregui del pou que cada dia és preveu amb més fondària, és una acció esportiva d'alt risc. I mentrestant ER no para de donar suport al “Gobierno de España”.

Com diu la Marta Rovira, que ara sembla que viu, la cosa va de legislatura i també, en segon terme, d’elaborar un programa per saber que hem de fer. Quatre anys saben que ni tenim diners, ni que la legalitat espanyola ens empara per aprofundir la democràcia, no serveix als catalans. Als espanyols unionistes si.

Pactar Govern i la seva distribució de Conselleries, amb l’objectiu de tenir una estabilitat de quatre anys, saben que els presos i exiliats romandran on són. Saben que no tindrem cap nou sistema de finançament. Saben que cada llei que aprovem al Parlament i no agradi al “Gobierno de España” serà invalidada pel seu TC. Saben que l’espoli continuarà. Saben que les lleis que s’aproven al Congrés espanyol i ens beneficien mai es compleixen. Saben que RENFE, Aeroports i Ports mai seran competència de Catalunya. Saben que no veurem un euro dels ajuts de la UE per la pandèmia per poder distribuir-los com millor creguem. Saben que serem perseguits per mar, terra i aire si gosem practicar la democràcia que  res te a veure amb el regim del 78. Saben tot això, algú ens pot explicar perquè serveix pactar un Govern autonòmic per gestionar les motlles i no establir cap full de ruta per la independència.

Per gestionar ja estan els funcionaris. Prescindir de la política és el que sempre ha volgut l’Espanya autonòmica dels seus vassalls. Comprar-ho només ho fan els que saben que depenen del diner públic. Això si sempre ens diran que ho fan per la gent i per Catalunya. Ara fins i tot per Espanya.

Si la proposta és l’oferta que ens fan ER i les CUP, directament i obertament se la poden posar on millor els hi càpiga. Si l’acord final entre ER, JxCat i CUP, és preparar-nos perquè amb aquesta legislatura tinguem la República catalana i que ens agradaria que sorgís d’un pacte amb Espanya i el seu Estat, endavant. 


0 Comments

ENS VOLEN PRESOS, EXILIATS I DE GENOLLS

25/3/2021

0 Comments

 
Picture

D’acord, ni els presos ni els exiliats van acabar la feina i avui estan pagant amb escreix haver posat urnes l’1 d’octubre, aprovar la llei de desconnexió jurídica i proclamar la República no publicada.

Els espanyols cuidadors i garants de la Espanya, ahir imperial, i avui vividors del espoli autonòmic, no podien permetre l’embat democràtic que suposava de facto l’obligació de reinventar la seva Espanya. I han respòs com sempre han fet, amb sentit de venjança, d’escarni i deixant clar que estant disposats a tot.

Sabem que no hi hauran indults. Si més no col·lectius. Dels individuals en parlarem, perquè sempre seran objecte del moment polític i dels empenediments que és puguin donar.

També sabem que no hi haurà cap amnistia. Aprovar una llei d’amnistia seria una esmena en tota regla al regim del 78. Qui ho proposi, qui vengui el producte com element mobilitzador enganya i vol aprofitar-ho per altres menesters.

Mes de dos anys de presó preventiva. Tractats com terroristes. Potser fins i tot pitjor. Condemnats i sense que se’ls hi apliqui els beneficis penitenciaris que la llei dicta. Exiliats i perseguits a Espanya i lliures a Europa però sabent que si tornessin, ni com euro diputats, evitarien anar de cap a la garjola. És la resposta del regim del 78.

I que hem fet els catalans independentistes al respecte. Guanyar eleccions. Recolzar als repressors del 155. Aprovar-los uns  PGE. Fer-los un pols judicial a Europa. I a Catalunya uns talls minsos de carretera. Fer uns tsunamis de pa sucat amb oli. Situar pancartes de denuncia i finalment el més gros, situar el color groc com element de denuncia. I ara encetar una campanya per una amnistia que només serveix per entretenir al respectable.

El resultat. Politics a la presó. Els politics continuen al exili. La repressió judicial i policial tant activa com al 2017. Ningú del carrer, a excepció dels politics amb càrrec ja no exhibeix el color groc i, el més lamentable hem normalitat que tenim presos, exiliats i sembla incapaços per donar la resposta adequada per posar fi a tanta infàmia.

Això si, anem a cantar a la porta de les presons i desitjar-les bona nit. Els hem escrit perquè es sentin acompanyats i per poder cantar allò de no esteu sols. Però ells a la presó i al exili per posar urnes. I nosaltres a casa  calents, menjats i potser dormin tranquils pensant amb el que passa a Murcia o Madrid. Si a les presons de Catalunya i per avergonyir-nos del tot, ara un Govern pretesament independentista són els carcellers en nom de Espanya. Tot plegat molt fort.

I ara que fem per alliberar-los. Fem allò tant tronat com inservible demanar a l’opressor que tingui pietat. Que som bons nois. Que no ho farem mai més. I que tot el que volem fer és amb el permís del amo.

Res, ni guanyant amb el 52% de vots i 74 escons, fem altra cosa que no sigui barallar-nos per saber quina és la millor estratègia. Qui té les millors Conselleries per poder col·locar als seguidors indestructibles i garantir que la majoria electoral tindrà un recorregut de quatre anys sembla que sigui l’objectiu.

No ho diem nosaltres, ho diu Espanya, el seu Estat i tots els partits espanyols unionistes de dretes i esquerres: mai pactarem cap referèndum d’autodeterminació. Ni alliberaran als presos, ni serem altra cosa que una autonomia, on qui decideix que podem fer i que no, és el “Gobierno de España”, el seu TC i les seves policies per fer complir el que calgui.

I davant d’aquest escenari, l’únic que toca i és pot fer, és acabar la feina que no varem acabar al 2017. Implementem la República. Busquem i preparem els suports internacionals. Tinguem advocats disposats a fer la feina com nous magistrats de la República catalana. Sapiguem qui del Mossos i policies locals estan amb la República. Preparem la nova legalitat amb els decrets adequats per controlar, Aeroports, ports i fronteres. Som el país que més Km. de fibra, aprofitem-ho, posem en marxa la Hisenda catalana a totes les comarques. Suprimim les Diputacions i passem el poder al Govern de Catalunya.
​
Aquest és el camí per alliberar als presos, que tornin els exiliats i que a Catalunya acabi la repressió. La resta només serveix que amb l’espoli que patim ens vagin acollant i exterminant com a poble. D’això se’n diu cornuts i pagar el veure i nosaltres un punt més miserables permeten que els nostres líders avui i demà continuïn a la presó i exili.


0 Comments

UN GOVERN PER FER LA INDEPENDÈNCIA I PUNT

24/3/2021

0 Comments

 
Picture

Que els Comuns podemites mantinguin que sense JxCat tot és possible, ho diu tot. Sostenen cansinament que els de JxCat són la "dreta catalana" i que per això no en volen saber res d'ells. Mai diràn que és per ser independentistes i voler ser lliures d'Espanya i el seu Estat.

​Si fos per posicionaments ideològics, ja fa estona que Unidas Podemos – Comuns, hauria trencat amb els del PSOE, per monàrquics, per incomplidors i mentiders i, per desenvolupar politiques de dretes que ja voldrien fer els del PP.

Un Govern “d’esquerres”, diuen que volen els d’ER, via ample, i Comuns. Les “esquerres” al Parlament han guanyat i tenen raó. Si la suma és entre els que volen la teòrica independència i els espanyols unionistes. PSOE, ER, CUP i Comuns, són majoria absoluta. Si foren conseqüents amb els seus desitjos farien Govern. El problema és que mai més alguns no podrien tornar a utilitzar el terme independentista.

ER vol donar temps al temps. El PSOE convocarà eleccions generals al 2023. Podem pactar un Govern que a Madrid mantingui el PSOE i UP al “Gobierno de España”, i al mateix temps comprovar que la seva majoria al Congres amb el suport de la dreta i ultra dreta, mes la justícia espanyola i el Tribunal Constitucional ens deixen amb el cul ben pelat.

Si l’objectiu és gestionar en termes autonomistes, que de moment és el que ER i CUP han publicitat, i aparcar tot allò que tingui a veure amb la lluita per la independència, si pot ser avui millor que demà, JxCat no pot formar part del Govern.
​
JxCat ha fet proclama publica d’un compromís irrenunciable que arrenca de l’1 d’octubre i que s’ha de traduir si o si amb la construcció d’un Parlament pro independència, que ja tennim i un Govern que també. Ni més ni menys.


0 Comments

51,78 % I 74 ESCONS. PLEBISCIT FET

22/3/2021

0 Comments

 
Picture

El resultat del 12F, per fi ho deixava clar. Tenim les majories adequades per implementar la República catalana i publicar la Llei de transició jurídica. Per allò de fer-ho tot be i complint els estàndards democràtics.

Doncs no. Sabem, perquè ho diu la norma, que el dia 26 de març és farà el debat per investir o no un nou President. La primera nota negativa ja va ser que el mateix 12F, amb els resultats definitius, ER, JxCat i CUP i com mata de jonc, no sortissin junts declarant que la INDEPENDÈNCIA havia guanyat.

Els del PSOE tot i ser el partit que guanya en escons, només sumen per tenir el Govern si forces unionistes i teòricament independentistes ho volen. En aquest punt sembla que ER ho té clar, els independentistes sumen i la presidència és per ells. Per tant o el Pere Aragonès és President o anem de pet a eleccions.

ER el dia 13, creiem, va posar fil a l’agulla per preparar la investidura. Primer cop d’efecte, la primera reunió és fa entre forces d’esquerres, ER i CUP. De moment JxCat espera, comença la festa i, és transmet i publicita que JxCat no és d’esquerres i que la independència immediata forçant la unitat ni hi és ni se l’espera.

Aquesta és la imatge que se’ns ofereix fins el 21 de març, on ER i CUP fan públic un preacord que certifica el que no havien dit i que interpretàvem.

El preacord, o pacte, al que tenen tot el dret, faltaria més, és un pacte que segur el volen d’esquerres. El problema és que qualsevol política, de dretes o esquerres només s’implementa si els calerons hi son. Molt ens temem que ni clau ni calerons, l’Estat espanyol no és poden permetre segons quins luxes. El d’acceptar que les autonomies tenen capacitats i decideixen segons marca la llei espanyola, aquestes si.

I sembla que ER i CUP ho saben i d’aquí el Preacord fet públic. Un preacord que ho diu tot i no serveix per la independència però si per la dita de qui dia passa any empeny.

S’han de preparar les condicions necessàries per un nou embat democràtic. Insinuar, ni que sigui de forma esbiaixada que tot el que hem fet els catalans fins adia d’avui no ha estat democràtic, és d’una irresponsabilitat que pagarem molt car. De moment s’accepta que els presos i exiliats són uns delinqüents i tot el que és va votar al Parlament va ser un frau de llei.

Embat que preferentment ha d’acabar amb un Referèndum. ER i CUP no només accepten que l’1 d’octubre no va legitimar res, sinó que accepten que la repressió exercida per les forces policials espanyoles van ser necessàries per fer complir la legalitat espanyola. Accepten que a Catalunya només és pot votar quan ho diu Espanya i el seu Estat.

Un nou model d’ordre públic. Com és pot ser tant tanoca i pretendre tractar-nos als catalans de retardats mentals. Mossos i policies locals estant sotmesos a la legalitat espanyola. Seves són les competències i, sobre tot, sempre a les ordres dels sistema judicial que mai podrem superar mentrestant siguem part d’Espanya. Això si podrem decidir com els vestim, horaris de feina i quins vehicles tenen per córrer més o menys  per reprimir-nos, multar-nos i dir-nos quins drets tenim i quins no tenim. Són l’autoritat.

Actualitzar protocols per evitar desnonaments. Regular llogues i evitar els desnonaments, creiem que era un acord entre el PSOE i Unidas Podemos per fer el millor “Gobierno de España” d’esquerres i progressista. El mes calent a l’aigüera, o pitjor, ara és no. Oblidar que a cada llei progressista que hem fet al Parlament, com per exemple la de la pobresa energètica, ha estat anul·lada pel TC a petició del “Gobierno de España” és enganyar al respectable.

Per últim: Assolir el 25 % dels Pressupostos per Sanitat. Sembla que la nostra sanitat és una merda. Doncs no. El problema és que no hem pogut decidir qui decretava l’Estat d’alarma. Qui comprava els subministres (respiradors, mascaretes, hidro gels). Qui decidia els ajuts als que s’obligava tancar el negoci. Quins recursos per ajudar la investigació per les vacunes. Amb quins recursos per incrementar les UCI’s. Amb quin recursos contractar nou personal sanitari. Per que hem hagut de tancar els CAP per manca de personal. La resposta és diàfana; perquè el 95 % dels impostos de Catalunya els recapta la Hisenda espanyola. Continuem sent un poble espoliat. La solidaritat no la fem nosaltres ens la fan.

Dir que és vol un 25% dels pressupostos per sanitat i no dir que només és pot fer deixant d’invertir amb educació, amb politiques de treball, amb cuidar els altres sectors productius i fer les inversions per ser competitius és mentir, enganyar i legitimar l’espoli que fa més de tres segles que pateix Catalunya.
​
Avui proposar allargar més l’agonia, que pagarem i molt car, és traïció a tots aquells que varen morir lluitant per una Catalunya lliure i sobre tot esfondrar un possible futur pels nostres joves.
Potser és hora que tothom ha de saber qui vol la independència de Catalunya, qui vol ser un espanyol autonòmic i, qui vol ser membre de la República espanyola que com sempre ni serà federal ni respectuosa amb els pobles de la Península. Abans eleccions i que tothom sàpiga a qui vota. No vindrà d’uns mesos més quan portem més de tres segles.


0 Comments

AMB ALGUNS PRIVILEGIS, PERÒ COLONITZATS

18/3/2021

0 Comments

 
Picture

Regles de joc. “Legalitats i legitimitats” per decidir, comprar, vendre i sobre tot endeutar-se. Aquests són els principis del sistema capitalista i, sobre tot tenir dos poders lligats. El del qui sanciona i decreta pena, i la dels fusells per garantir la legalitat, legitimitat i les regles de joc.

La part internacional no és altra cosa que el joc d’interessos comercials i com defensar els mercats evitant que d’altres se’l facin seu.

La Unió europea, mai prescindirà d’un mercat de 47 milions d’habitants, el regne d’Espanya. Se’ls hi en refot si el regim del 78 és la continuació del franquisme. També si desprès de 43 anys la democràcia en termes europeus brilla per la seva absència. En tenen prou col·locant i produint els seus productes i els espais per fer les seves vacances.

Si tenim en compta que la Unió Europea bàsicament és un mercat compartit per 27 Estats, on els pobles avui no pinten absolutament res, entendrem perquè la Unió europea, els seus Estats, els seus Comissaris i els seus Euro Diputats, malgrat alguna veu discordant, van callar l’1 d’octubre del 2017.

Que la Guardia Civil i policia espanyola atonyinés a la població catalana per votar i que la Unió Europea, practiques el silenci, va ser una sorpresa. Un silenci que legitimava i legalitzava l’ús de la força física repressora i més tard la judicial per condemnar homes i dones pel sol fet de defensar democràticament i pacíficament drets universals. El Parlament de la Unió europea és cobria de gloria i perillosament obria la porta a la pèrdua de drets dels ciutadans europeus.

No ho van fer només els càrrecs institucionals de la UE, ho van fer tots els ciutadans amb el seu silenci. Els nazis feixistes primer van assassinar als jueus, desprès als comunistes, desprès als socialistes, desprès als gitanos, desprès als impedits i desprès als contestaris, finalment no quedava ningú per lluitat contra la barbàrie nazi.

Voler la independència i al mateix temps legitimar la legalitat don volem marxar és la gran contradicció.

Pensar a curt termini és el que la majoria d’humans fan. Construir un nou futur és altra cosa, i que sempre requereix esforços. Por a canviar el que és te per no tenir garantit que ens donarà el futur.

Se’ns va instal·lar profundament la por que el franquisme repartia. Ni dues generacions desprès del 1978 han pogut apaivagar la por que generava la dictadura i les seves normes.

Ho tenim pelut. De moment el capitalisme no te alternativa. Els espanyols unionistes han entès que controlant el Congres i la justícia, ara al segle XXI en tenen prou. És un tema de costos. Doblar funcionaris, doblar politics és el preu que l’Estat espanyol és pot permetre per mantenir-se.
​
No ho diem nosaltres. Ho diu el “Gobierno de España”, el seu Estat i tota la parafernàlia unionista de base franquista i borbònica; Catalunya és territori espanyol, ahir per dret de conquesta i avui per dret democràtic legitimat per totes les comunitats autonòmiques espanyoles, inclosa Catalunya. I avui de moment saben com fer-ho per que res canviï.


0 Comments

LA NOSTRA INSISTÈNCIA NO SERVEIX PER RES

16/3/2021

0 Comments

 
Picture

L’Avalos del PSOE i en nom del “Gobierno de España” mes d’esquerres i progressista del mon mundial, per enèsima vegada ho ha deixat clar: No hi haurà Llei d’Amnistia ni indults generalitzats.

Insistim. El principi de tot plegat no és només el fet que quedes pales que com poble no som ni pintem res amb un Estatut retallat "cepillat" i humiliat que va deixar clar que no tenim cap sobirania i que tot el que decidim sempre depèn del que els amos ens permetin fer.

Tot be de l'insistencia que els representants catalans insistenment van demanar, suplicar, un acord per saber els possibles encaixos de Catalunya a Espanya i el seu Estat. La resposta sempre la mateixa, la Constitució del 78 ho deixa prou clar. Som territori espanyol i la llengua oficial el castellà. I punt.

Sembla que avui (16/03/2021) ER, JxCat, CUP i d’altres forces de fora de Catalunya, presenten i registren la llei d’amnistia al Congrés. I tots saben que serà rebutjada amb els vots del PSOE i Unides Podemos. Fins i tot si UP votessin a favor, els socialistes saben que ten el suport del PP, Vox i C’s per tombar-la.

La reflexió que ens fem és; Perquè i de que serveix insistir en pujar els colors als governants espanyols, saben que ni les condemnes internacionals els hi fa pujar.

Els nostres líders independentistes, sembla que no escolten. Que és i serà sempre NO. De que serveix fer una campanya a Catalunya, Òmnium, per una amnistia que mai tindrem. La del 77 si perquè la volien els franquistes.

Ens diuen que són independentistes i no engeguen cap acció a favor de la independència.

Només un apunt. Si ER, JxCat, CUP, ANC i Òmnium tots a una demanessin que tothom que vol la independència s’inscrigués al Consell de la República, no per, i aconseguíssim tenir-ne més de 2.000.000, segur que seria el millor referèndum i missatge internacional.

Però no, ER diàleg contra un mur, taula de diàleg i viva el rei. JxCat per un Parlament i Govern netament independentistes, però de moment sense saber que fer, com i quan. Els de les CUP pendents de la revolució social pendent. Els de la ANC controladors dels governants i del que faran. I els de Òmnium recollint signatures per una amnistia que mai serà.

De moment aquest és l’escenari. Espanya i el seu Estat sap que malgrat derrotes judicials a Europa, ningú qüestionarà que és membre de la UE i que rebrà 140.000 ME. I per part catalana millor viure del autonomisme que sacrificar el que calgui per ser lliures per part d’uns que diuen que són independentistes però que mai volen exercir-ne.

Insistim de que serveix ser a Madrid, si no fem el mínim que és defensar la nostra llengua amb l’excusa que s’ha de negociar les motlles econòmiques i legislatives per Catalunya.

No aprofitar el que avui ofereix Espanya i el seu Estat, directament i senzillament és d’una covardia que pagarem i no trigarem gaire. Les retallades per pagar el deute del Estat espanyol són a les portes. Desprès no plorem.


0 Comments

NI A LES SOLES DE LES SABATES

15/3/2021

0 Comments

 
Picture

Farem el sord amb el que han dit i diuen les males llengües sobre el MHP Quim Torra. Ja no està en actiu. De fet el millor és aplicar la dita castellana de “a palabras necias oidos sordos”

El que si que farem és parlar de la MHP’ta Laura Borràs, que si que està en actiu i sembla que en plena forma.

Els de les CUP tornen a equivocar-se. Ho van fer amb el MHP Artur Mas, malgrat abraçades. Ho han fet amb el MHP Carles Puigdemont. Ho van fer de forma sagnant amb l’honorable Jordi Turull. Ho han fet amb el MHP Quim Torra, i ara tornen a fer-ho amb la MHP’ta Laura Borràs.

Si els de les CUP són capaços de creure’s a les clavegueres del Estat espanyol comandada pels cossos policials espanyols, GC i PN, i la justícia espanyola, quan el tema afecta a oponents politics i no als seus, la lectura que se’n desprèn és un xic miserable i interessat.

Que ho facin els de ER que mai han amagat que volen liquidar el deute pendent, tot i que de moment no ho han fet directament, ja és de per si un greu error. De moment, que sapiguem, només Rufian, Tarda i Sol han entrat al joc. Silenciar-los ara, seria un bon detall per acabar les negociacions en curs de forma prou adequada per gaudir del que suposa el 52% i 74 diputats.

El Comissari Sanchis, “avui de ER”, demà ja veurem, ahir va entrevistar Laura Borràs com Presidenta del Parlament, no com diputada ni com membre de JxCat.

El Director de TV3, Vicent Sanchis, periodista valencià, no passarà a la historia per haver aconseguit la reprocitat entre la TV publica catalana i la valenciana. El seu triomf serà la d’haver castellanitzat TV3, minoritzar la qualitat lingüística i oferir una baixa alarmant dels productes propis.

Com diu un gran amic, com més punyets siguin les preguntes o reflexions del entrevistador, si l’entrevista’t te les taules adequades, millor per ell. Cert i cal deixar clar que els periodistes no només han d’informar objectivament i amb dades refutades, sinó que han de buscar les contradiccions per desmuntar tot allò que no te cap altra recorregut que confondre al personal o directament mentir-los.

No és el cas. Ahir el Sanchis va actuar com un comissari interrogador que busca ferir i deixar en evidencia al entrevista’t des de el convenciment que se’n sortirà.

Ahir el Sanchis, director de la televisió publica catalana, TV3, que a priori hauria de defensar totes les institucions catalanes va fer el contrari. Intentar ridiculitzar, desmereixi i deixar-la com una radical incapaç de representar des de la seva presidència els interessos de tots els diputats i la majoria de la que ella en forma part.

Va ser pitjor. Va intentar sostreure-li si obeiria o faria el contrari . amb l’Estat espanyol. Tot per justificar les droperies del Roger Torrent. Va quedar clar, ella sempre obeiria, primer la voluntat popular que per això serveixen els Parlaments.

Per acabar l’impresentable director, va donar per fet que la Laura és una corrupta. Com la Serret sembla que alguns tenen presa per blanquejar a la justícia espanyola, als cossos policials redactors d’infundis i a tots els que han fet possible el 155.
​
No sabem si tindrem “fumata blanca” entre ERC, JxCat i CUP, però el que demanem i, amb urgència, si la tenim, és que el Vicent Sanchis a l’endemà mateix ha de ser destituït per evitar en el futur més vergonyes i per salvar el perquè els mitjans públics de Catalunya no són qualsevol eina al servei dels catalans. Fi, i molt enfadat amb la deriva de TV3.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.