Regles de joc. “Legalitats i legitimitats” per decidir, comprar, vendre i sobre tot endeutar-se. Aquests són els principis del sistema capitalista i, sobre tot tenir dos poders lligats. El del qui sanciona i decreta pena, i la dels fusells per garantir la legalitat, legitimitat i les regles de joc.
La part internacional no és altra cosa que el joc d’interessos comercials i com defensar els mercats evitant que d’altres se’l facin seu.
La Unió europea, mai prescindirà d’un mercat de 47 milions d’habitants, el regne d’Espanya. Se’ls hi en refot si el regim del 78 és la continuació del franquisme. També si desprès de 43 anys la democràcia en termes europeus brilla per la seva absència. En tenen prou col·locant i produint els seus productes i els espais per fer les seves vacances.
Si tenim en compta que la Unió Europea bàsicament és un mercat compartit per 27 Estats, on els pobles avui no pinten absolutament res, entendrem perquè la Unió europea, els seus Estats, els seus Comissaris i els seus Euro Diputats, malgrat alguna veu discordant, van callar l’1 d’octubre del 2017.
Que la Guardia Civil i policia espanyola atonyinés a la població catalana per votar i que la Unió Europea, practiques el silenci, va ser una sorpresa. Un silenci que legitimava i legalitzava l’ús de la força física repressora i més tard la judicial per condemnar homes i dones pel sol fet de defensar democràticament i pacíficament drets universals. El Parlament de la Unió europea és cobria de gloria i perillosament obria la porta a la pèrdua de drets dels ciutadans europeus.
No ho van fer només els càrrecs institucionals de la UE, ho van fer tots els ciutadans amb el seu silenci. Els nazis feixistes primer van assassinar als jueus, desprès als comunistes, desprès als socialistes, desprès als gitanos, desprès als impedits i desprès als contestaris, finalment no quedava ningú per lluitat contra la barbàrie nazi.
Voler la independència i al mateix temps legitimar la legalitat don volem marxar és la gran contradicció.
Pensar a curt termini és el que la majoria d’humans fan. Construir un nou futur és altra cosa, i que sempre requereix esforços. Por a canviar el que és te per no tenir garantit que ens donarà el futur.
Se’ns va instal·lar profundament la por que el franquisme repartia. Ni dues generacions desprès del 1978 han pogut apaivagar la por que generava la dictadura i les seves normes.
Ho tenim pelut. De moment el capitalisme no te alternativa. Els espanyols unionistes han entès que controlant el Congres i la justícia, ara al segle XXI en tenen prou. És un tema de costos. Doblar funcionaris, doblar politics és el preu que l’Estat espanyol és pot permetre per mantenir-se.
No ho diem nosaltres. Ho diu el “Gobierno de España”, el seu Estat i tota la parafernàlia unionista de base franquista i borbònica; Catalunya és territori espanyol, ahir per dret de conquesta i avui per dret democràtic legitimat per totes les comunitats autonòmiques espanyoles, inclosa Catalunya. I avui de moment saben com fer-ho per que res canviï.
RSS Feed
