Un dels problemes més greus de la política, és deixar l’explicació política a les interpretacions que el mon mediàtic ofereix.
Que Sánchez truques al Junqueras, és va interpretar com l’acció per donar a ER, el que no tenia per aquesta investidura, visibilitat.
Sánchez pot quan vulgui liquidar el Govern del Aragonès. Permetre que ER controli la Generalitat i la CCMA, és el preu que ER paga i no te res a veure amb la pretensió d’aturar la dreta espanyola.
El PSOE, Sumar i sobre tot Pedro Sánchez, saben que sense els set vots de Junts, eleccions. Hem de reconèixer que la construcció del relat per concloure amb una investidura positiva, està ven estructurat per part del PSOE i dels seus acòlits.
La foto. Diuen en política que qui es belluga no surt. No sempre determina res. Ans el contrari, formar part d’una foto podria dir que ets ho estàs compromès amb una posició ideològica, social o partidista i no ser-hi podria dir que ets una anima lliure.
Som dels que creiem, perquè la tercera autoritat del PSOE s’hagi reunit amb el MHP Puigdemont, de que no tot està fet i per que s’esmercin i molt en fer veure que el pacte per investir al Sánchez ja el tenen, ho dubtem.
Puigdemont que va deixar clar que la seva aposta era democràticament inapel·lable per aconseguir la independència era pacifica, sap que Espanya i el seu Estat faran tot el possible per deixar clar que Espanya és la Nació i la resta com a molt “comunidades autonomicas”. Per això va deixar clar que hauria de ser un pacte extraordinari.
Una part de Junts veuria amb bons ulls una amnistia a llarg termini. Un català a la Unió europea quan així ho deixi deixin tots els Estats de la UE. Fins i tot la promesa d’una reforma del mètode del finançament. Un traspàs de les rodalies RENFE-ADIF. I fins i tot que algun dia l’Estat espanyol podria pactar amb Catalunya un referèndum d’autodeterminació. L’altra part, que hi és, i que vol la independència, la bona, avui encara defensa la confrontació amb el regim del 78 i el dret que tenim els catalans ha decidir els nostre futur.
El problema, i greu, és el temps. Problema que cap foto pot arreglar. Algú pot creure que avui l’amnistia seria sobre la taula si els vots de Junts no ho determinessin tot. Algú pot creure que avui al Congres les altres llengües a banda del castellà és podrien parlar, i fins i tot l’estat espanyol i el seu govern haurien encetat la via d’oficialitzar el català a la UE.
Reflexionem, aquest preu el pot pagar l’Estat espanyol, el PSOE i Sumar. I tant. Aquest preu no modifica els interessos del regim del 78, ens al contrari, d’una tacada, els catalans deixaríem definitivament ser subjecte polític i fins i tot uns GOI.
Existeix la possibilitat que la part de Junts, més convergent, la del peix al cove accepti una investidura amb unes promeses, que segur mai és compliran, ho seran un paper tant flonjo com mullat.
Qui pensi que el fet de que Junts i Puigdemont hagin obligat als de Sumar primer, i PSOE després, a practicar pleitesia a Waterloo, tenen una impremta guanyadora l’erren. El PSOE i Sumar són una cosa, i qui controla les palanques del poder és l’Estat, que de moment ni controlen ni controlaran.
Insistim, investir al Sánchez és l’error més gran que pot fer un patriota que vol la independència de Catalunya. Només el fet, com va succeir al 1935 amb la victòria del Front Popular, que amb la victòria, el primer acte de la República va fer va ser amnistiar als presos dels fets d’octubre, alliberant a tot el Govern del President Companys, seria que el Govern espanyol asumis l’amnistia per tots els implicats amb el “catalan gate”, de forma immediata, i amb el reconeixement que Catalunya és una Nació, i que per tant te dret ha exercir el dret d’autodeterminació, a les hores podria, i diem podria, perquè tindríem un relator mediador que confirmaria els pactes d’avui i de futur. Signar el pacte només per la investidura seria el preu a pagar. La legislatura te una altra musica i lletra.
RSS Feed
