De vegades sembla que tenim memòria de peix bullit. Les eleccions autonòmiques del 2017 convocades pel 155, les va guanyar Junts per Catalunya i per dret democràtic i donat que l’independentisme les tornava ha guanyar, li tocava al President Puigdemont, tornar ha ser President.
ER i des de la presidència del Parlament ho va vetar. Punt. Les explicacions eren més ha prop d’una covardia i entrega al regim del 78 que no d’un soci per complir els “objectius compartits”.
Junts, acceptant-t’ho, qui negociava era el Jordi Sánchez, van enviar una estocada, no mortal, però deu ni do al MHP Carles Puigdemont. El missatge; Els convergents de tota la vida controlen Junts. Quim Torra, que no era, ni és militant de Junts, va acceptar la substitució. Si hagués sabut com les gasten els de ER amb el tema de la lleialtat, segur que no si hagués posat.
Les darreres eleccions autonòmiques, liquidat el President Torra, i altra cop el paper del Jordi Sánchez, és convergent, accepta una negociació histriònica i de sotmetiment, començant pel paper secundari que ER dona a Junts i prioritari a les CUP.
Jordi Sánchez, ho accepta absolutament tot. Presidència de la Generalitat, presidència del Parlament per Junts i el control dels medis de comunicació públics a ER i PSOE-psc.
74 diputats donen la conformitat al pacte de “legislatura”. Els cupaires que com sempre mai assumeixen responsabilitats, tenen cadira a la mesa del Parlament i introdueixen a l’acord que el President presentarà una “Moció de Confiança”, que també accepta Junts.
Pere Aragonès i Garcia, és MHP gracies als vots de Junts i CUP, els de ER és donava per segur. Total 74 vots a favor i 56 en contra. Aragonès legalment és el 132è President i ho és, insistim, amb els vots de Junts i CUP.
No ve d’ara. Ve des de el moment que Junts explicant i demostrant que el pacte d’investidura no només s’incomplia sistemàticament, sinó que l’acció del govern compartit s’allunyava dia rere dia del pacte, va decidir que calia verificar si valia la pena ser corresponsable dels nous aires autonòmics. Els militants de Junts van decidir que no.
Amb qualsevol institució democràtica suposaria automàticament la convocatòria d’eleccions. Perdre el suport que donava majoria i estabilitat política de govern és el que toca. No fer-ho només és fa si canvies els suports i els pactes polítics. ERC ens va demostrar que aquest canvi era efectiu amb el suport dels pressupostos per part del PSOE-psc i Comuns (UP) ara Sumar. Suports que si alguna qüestió han deixat clares és que ni són ni volen la independència de Catalunya.
L’incompliment del MHP Aragonès, amb la CUP, moció de confiança, ara rebutjada per ER, més el canvi de suports en algunes qüestions, ens mostren les debilitats del seu Govern i el seu manteniment com President per sobre de valors que podríem considerar democràtics i ètics.
Avui pot ser President, però no serà el President per tothom. I si vol ser-ho l’únic que el pot legitimar són unes noves eleccions. Avui és un President autonòmic legal, però no legítim si ens atenem a la seva investidura.
Aragonès potser acabi el mandat, però podríem establir que no serà el 133 President. Les deslleialtats com la dita “Roma no paga traïdors”, tard o d’hora és compleixen.
RSS Feed
