Blog Archives

SI MAS CAU, EL PROCÉS CAU.

31/10/2013

Sembla que l’anàlisi dels caps pensants que habiten a la Moncloa, els ha conduit a la conclusió de que per aturar el procés d’independència de Catalunya, cal acabar amb en Mas. Fonts fidedignes d’en Marc Álvaro, el que diu el diari “La Razón”, més les actituds i afirmacions d’en Duran i Lleida, ho confirmen: El volen mort i ben mort políticament s’entén.

En Duran podrà dir que està d’acord amb que els catalans exerceixin el dret a decidir, però ara ja és públic que ell, en cap cas vol que és pregunti per la independència, ell vol una pregunta que digui si, a Espanya, però amb més competències. El seu problema és que la realitat empeny en direcció contraria, i ates que el PP i el PSOE, ja defensen la unitat d’Espanya sense fissures, és desprèn que no caldrà fer cap concessió, doncs ells són majoria espanyola, ahir, avui i demà.

La campanya encetada pel grup Godó, desprès de les entrevistes i afirmacions d’en Duran, pressuposen que ara si, ara va de debò. La Razón ho publica: “La Moncloa ha engegat l’operació per enfonsar i aïllar el President de la Generalitat Artur Mas”. Segons escriu aquest diari, el govern espanyol ha preparat un argumentari, i s’entén que acompanyat d’accions, amb el propòsit de donar el màxim joc al Duran i Lleida i marginar en Mas.

De fet els espanyols volen presentar al Duran com “l’home bo, centrat, assenyat i moderat” i Mas com el dolent, que aposta per la confrontació, que no vol dialogar i que només vol la independència.

Ja fa estona que la campanya va començar. El dossier apòcrif generat per la policia espanyola avalat pel PP i els socialistes durant la campanya electoral del passat Novembre ho certifica. Ara els tertulians, que cobren i no només dels mitjans, han fet un pas més brandant tot un catàleg de plagues que atacaran Catalunya si seguim al nostre President.

No seria dolent ans al contrari que tothom digui la seva durant el procés, i que desprès de convocada la consulta és fes la campanya oportuna en un sentit o en un altra. El que ens preocupa és que l’Estat espanyol, les seves clavegueres i tots els que estan a sou no juguen net. Ho sabíem però no per això deixarem de denunciar-ho.

Els catalans no podem competir fent una guerra bruta, tot i que de fet no ens fa falta, els nostres arguments i la nostra voluntat democràtica són tant consistents, que fins i tot Europa ho sap. Ara però, ens cal fer un dels darrers esforços per tal d’impedir que Espanya i els espanyols que no poden ser altra cosa, facin mal al nostre President.

És hora de que quedi clar que Catalunya i la majoria de catalans estem al costat o al darrere del nostre President Artur Mas. És moment que tots els sectors de la societat és manifestin, com és pugui fen-li costat. Intel·lectuals, periodistes, artistes, treballadors, mestres, metges, sanitaris, bombers, mossos, sindicats, organitzacions cíviques, emprenedors, empresaris, societat civil en general, i igual com ho va fer ell quant el no al “pacte fiscal” defensant la dignitat d’un poble i d’una institució catalana, ara ens toca fer el mateix a la resta. Fer-ho organitzadament, segur que ho haurem de fer, però per aquest menester, ja tenim a la ANC.

No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos. Prat de la Riba

0 Comments

DURAN ARA, S'ALIA AMB "ELS MODERATS".

30/10/2013

0 Comments

El govern del PP veta la possibilitat que la comissió bilateral de traspassos és reuneixi. De fet fa més de dos anys que no s’ha reunit. Mentrestant el botifler “moderat” i president de la comissió bilateral govern espanyol i Generalitat d’en Duran i Lleida, i amb tota la patxoca del mon, comunica que una petita esperança pels “moderats”comença a entreveure’s. Són els de la tercera via, i que en cap cas volen la independència. Duran sap que quedar-nos, pressuposa acceptar que Madrid ho decideix tot.

No pretenem denunciar l’operació muntada per avortar el dret a decidir o el que cada dia és més evident, evitar que Catalunya sigui un estat lliure. Són els fets que ho constaten abastament i la llei Wert ho certifica.

Avui volem tractar el fet indolent i natural que tenen els que volen ser espanyols perquè no poden ser altra cosa, amb la mania que tenen en definir als que no pensen i actuen com ells.

El grup Godó, La Vanguardia, 8 al dia d’en Cuní, periodistes variats i sobre tot el transmissor de la bona nova Duran i Lleida, donen per fet que la tercera via que proposen i que va adressada “als moderats”, que segons ells “són majoria”, vaja com la majoria silenciosa del PP, però que mai és poden comptar, n'és la via per sortit de l'entrallat.

La Vanguardia que fa la feina del “tam tam” i ventilador del Duran, sap el que si juga, el que no saben o no s’ha n’han adonat, o si, és que el procés per assolir la independència no te aturador. Fer una crida als “moderats seus”, bàsicament és com fer una apropiació indeguda dels silenciosos, vaja dels que no és manifesten però voten.

Intentar transformar realitats, és lleig, però condemnar les opinions, les actituds i sobre tot la excel·lència democràtica i el seu bon us social, és si més no d’una misèria antològica. Algú pot defensar que els gairebé dos milions de catalans i catalanes que van fer possible la “via catalana per la Independència”, eren uns terroristes, o uns eixelebrats plens de radicalitat, o fins i tot uns grupets enganyats pels interessos partidistes i politics sense escrúpols.

Duran i Lleida ens vol ensigalar, exactament com ho fa el PP. Ell te “la majoria dels moderats” i ell és l’únic que els defensa, i que la via que ell defensa s’ha de veure reflexada amb la pregunta que és faci a la consulta. Torna ha ser lleig. En Duran ni és el govern de Catalunya ni és pot oposar a acord de legislatura signat entre CiU i ERC. Ell pot, si ho vol manifestar-se a favor o en contra del que ha de ser la pregunta, però no pot i menys en nom dels “moderats” posar la pregunta que ell vulgui.

Sr. Duran i Lleida, ni vostè ni la Vanguardia representen ni als moderats ni als silenciosos, com a molt, vostès representen una de les opcions politiques, que per totes les enquestes, sembla que no només són una minoria, sinó que els del altra costat ni la compren ni la volen.

Vostè Sr. Duran, vol ser lleial als qui li paguen i gràcies a la seva moderació, Catalunya té un Estatut ribotat i retallat, uns incompliments pressupostaris del govern espanyol amb Catalunya, una nova llei d’ensenyament per anorrear definitivament el català, un espoli galopant dels recursos de Catalunya, una recentralització de les competències salvatge, i una comissió bilateral que ni és reuneix ni s’espera que ho faci, i davant de tot això vostè calla, i si aquesta és la moderació dels seus moderats, preferim la radicalitat democràtica dels catalans que l’11 de Setembre van donar un altre lliçó de modos i de convivència.

La historia segur que el jutjarà, i n’estem convençuts que en cap cas passarà com un bon patriota que va treballar per la llibertat dels catalans i els seus drets. Continuí vostè amb la seva tercera via i amb els seus moderats, que nosaltres ho farem amb el poble i no distingirem entre ciutadans moderats, de dretes, d’esquerres, radicals i fins i tot els anti sistema, perquè ara i de forma transversal, primer és Catalunya i la dignitat d’un poble.

0 Comments

EUROPA DESMUNTA ELS ARGUMENTS ESPANYOLS.

30/10/2013

0 Comments

Els espanyols van forts. Saben que hores d’ara avortar el dret a decidir, o el que és el mateix impedir el dret a votar, és una batalla perduda i ates que els estats de la UE, que són i volen continuar sent democràtics, mai els hi faran costat, han empres utilitzar tots i cada un dels recursos per evitar que Catalunya voti. Evitar-ho i com fer-ho és cosa d’ells, però sabem i intuïm que en cap cas els farà fàstic utilitzar qualsevol mètode per tal de que Catalunya i els catalans puguem decidir.

S'ens permet afirmar el que diem perquè com sempre els fets determinen. Un informe sorgit des de les clavegueres del ministeri de l’interior espanyol, el discurs etern de que ara els nazis som els catalans que volem la independència i en Mas el führer modern, que ens volen ofegar la economia llençant al mateix temps que els culpables de les retallades és el govern d’en Mas, que una hipotètica independència ens dura a temps de foscor, començant amb que se’ns farà fora d’Europa i que serem abandonats a la misèria de tal forma que ni podrem pagar les pensions.

Que l’estat espanyol no ens ha estimat mai com catalans, no és cap novetat, que el seu interès és estrictament una qüestió econòmica tampoc. Espanya, que és un bluf, no és suportable com estat sense Catalunya i això que és un problema pels espanyols, també ho és per nosaltres. La burgesia catalana mai és va preocupar de modernitzar l’estat espanyol, ells amb els seus negocis de baixa estofa en tenien prou i ara la seva dependència de Catalunya és el nostre problema.

L’estat espanyol i el seu govern més les castes que lluiten per mantenir el seu estatus quo, han posat en el seu argumentari i nombro 1 que se’ns farà fora de la UE i que això comporta la decadència econòmica de Catalunya. Aquest és l’argument estrella adobat amb unes dosis de por, dient que Catalunya sense Espanya no és res.

Però vet aquí, que la Unió Europea, que és passa pel folre gairebé tot el que diu i proposa Espanya, acaba de donar l’estocada a l’argument estrella dels espanyols. Europa en un comunicat oficial aclareix, que Espanya que hores d’ara encara és un dels quatre estats que no han recorregut a Kossove, que : Espanya en cap cas podrà vetar l’accés de Kossove a la Unió Europea.

“Ahir la Comissió va explicar que negociava amb Kossove en nom de la UE com a entitat legal internacional. És a dir, sense comptar amb els estat que l’integren, ni necessitar-los”. (Vilaweb del 29.10.2013)

Sembla que aquesta noticia no és esbombada per la resta de mitjans, cosa ben curiosa, sobre tot donada la seva importància i que és sens dubta un torpede als argument dels unionistes espanyols.

Ara ja sabem que el problema no és Europa, el problema som nosaltres i un estat que s’oposarà com sigui a que marxem, ells no s’ho poden permetre.

La perseverancia finalment dona els seus fruits.

0 Comments

ESPANYA ÉS UNA CLAVEGUERA.

29/10/2013

0 Comments

Els hereus directes del franquisme eren el del CDS, més tard AP i finalment el PP. Ser l’amo durant 40 anys i tenir que compartir és dur, i als espanyols mai els hi ha agradat. És evident que els hereus del franquisme han aconseguit gairebé la quadratura del cercle, això si amb l’ajut inestimable dels botiflers moderns d’aquí. Ara tenen una constitució que garanteix legalment la unitat i fins i tot el destí universal d’Espanya, exactament com el que volia Franco, ep, i amb una llegua predominant com també volia el dictador, el castellà.

Com sempre, els fets determinen i posicionen. Votar al Parlament D’Europa contra l’ús del català, vol dir que la constitució espanyola és paper mullat. No complir les resolucions del TC vol dir que les institucions espanyoles són paper mullat. Mentir respecte el contracte que és fa amb la ciutadania amb el programa polític electoral, ens mostra el tipus de serietat dels espanyols que no poden ser altra cosa.

El PP persegueix tot el que no sigui castellà i espanyol. Ho fa la Guardia Civil, ho fa la delegada, ho fa el govern espanyol i fins i tot ho fan els que dient-se catalans s’agenollen davant del poder omnipresent del Madrid imperial.

No condemnar el franquisme i els seus crims, fer una constitució a semblança de les lleis franquistes, espanyolitzar a tort hi ha dret, i fer tot un entramat legislatiu per major gloria dels espanyols i del franquisme, ja ho sabíem que ho farien. El que no sabíem, però ens ho pensàvem, és que el partit de Pablo Iglesias, ha treballat exactament pel mateix que ho ha fet el PP, durant aquets 35 anys.

El PSOE, ha estat l’eina atomitzadora, enlluernadora que ha fet possible que la classe treballadora abandoni el Marxisme, que Espanya entri a l’OTAN per anar contra RUSIA (ara són faves d’un altra historia), cedir al PP autonomies per liquidar diferències històriques, fer i crear una banda armada des de l’estat, els GAL, per donar resposta a ETA, al mon democràtic en diuen terrorisme d’estat, de iniciar la corrupció a gran escala en tots els apartats que depenen del govern espanyol presidit per Felipe González, començant pels fons reservats, la corrupció al BOE, a Filesa, al Fòrum Filatèlic, i el nepotisme més salvatge mai utilitzat a la funció publica (Germà del Guerra).

Fins ara tothom ho sabia, ningú ho afirmava i ningú tenia la intenció d’esclarir qui era l’home X dels GAL. El PP ho sabia, el PSOE també, però entre espanyols, ja s’ha sap. Ara en José Amedo, ex policia i 23 anys després de la formació per encàrrec directe de Felipe González, reconeix públicament que l’ex president González era el que estava al capdavant de la organització dels GAL.

El GAL va ser l’operació que definia a la perfecció el terrorisme d’estat. Van assassinar 27 persones, 12 de les qual eren innocents, en diuen errors i entre ells deuen parlar de costos col·laterals.

José Amedo, la cara executiva, i Barrionuevo i Vera van anar a la presó, ningú més. Amedo ha passat 12 anys dels qual 6 han esta de regim obert. Barrionuevo i Vera, nomes tres mesos i van ser amnistiats. Un tal Damborenea del PSOE a Euskadi també hi va dir i fer la seva.

En qualsevol estat democràtic, la fiscalia i a tenor de les informacions del policia Amedo, que ara te 80 anys i no te perquè mentir, hauria presentat una demanda en tota regla i demanaria posar a la presó de forma preventiva a l’ex president Felipe González. Una acusació formal per instigador al terrorisme d’estat amb causes de mort de gent innocent i com que les causes politiques doloses no prescriuen mai “demanaria 5 anys de presó i 1 milió d’euros per cada víctima”.

N’estem gairebé convençuts de que res d’això passarà. Espanya i la seva defensa pels espanyols que no poden ser altra cosa, impediran igual que com passa amb el franquisme cap revisió i molt menys una acusació d’aquesta magnitud, tot i que tothom, i ara si públicament pot dir que la X dels GAL era Felipe González, ex president d’Espanya i ex primer secretari dels socialistes espanyols.

Nosaltres si més no, a partir d’ara parlarem del terrorista espanyol no condemnat per defensar la unitat d’Espanya, anomenat Felipe González, que viu a cos de rei i que a dia d’avui és permet el luxe d’anar donant lliçons de democràcia. Els socialistes de bona fe i de base, ara tenen motius per reflexionar i pensar en la gran mentida que és i sempre ha estat l’ internacionalisme que ells, els del PSOE prediquen per impedir que els catalans puguem decidir votant el que vulguem.

0 Comments

ERC ES POT TORNAR A EQUIVOCAR.

28/10/2013

0 Comments

En que quedem tenim un Parlament que resolt i aprova que els catalans són sobirans a més de ser subjecte polític, si o no? Tenim un Parlament que farà no una, dos lleis de consultes i que és fa amb l’aquiescència i voluntat de fer una consulta emparada amb la legalitat que dona i empara el Parlament de Catalunya, si o no?

En que quedem tenim un Parlament que representa la voluntat dels catalans si o no? En que quedem el 25 de Novembre del 2012 no van guanyar els que volíem exercir el dret a decidir i per això ERC i CiU interpretant el resultat electoral, van fer un pacte de legislatura, si o no?En que quedem, volem donar patina política legal al Parlament de Catalunya, si o no?

Tot el que sigui i és faci al marge del Parlament, ara és un greu error polític. Tot el que és faci des de el Parlament, tindrà legitimitat i legalitat, perquè els fonaments d’aquest Parlament són els vots dels ciutadans.

Reduir el futur de Catalunya i dels catalans, al fet d’exercir el vot en una consulta hipotetica, és tapiar-nos qualsevol altra alternativa. Europa i les democràcies civilitzades funciones amb regles de joc molt ben definides i saltar-les ni és de rebut ni són volgudes. L’estat espanyol ara i a nivell internacional és una “democràcia” que juga a Europa, l’ONU, l’OTAN, i té un grapat d’acords internacionals que ho certifica.

Podrem ara reclamar que els catalans tenim uns dret nacionals, cosa que no hem fet els darrers 35 anys, però el que queda clar és que som dins d’una legalitat que “nosaltres” varem acceptar, legalitat que volem trencar i al que tenim tot el dret a fer-ho. Ara be, el que no podem és defensar que tot queda reduït a una consulta per decidir encara no sabem el que.

El govern d’en Mas defensa el dret a decidir en abstracte, ni a la seva federació de suport és posen d’acord perquè hem de decidir. Els d’Esquerra si, volen decidir ser un estat o no, el que no diuen és com ho farem i no fer-ho és perillós, millor dit en Junqueras entra en una contradicció flagrant i no gaire bona, ell ens diu que si li donem 68 diputats, això vol dir fer eleccions noves, proclamarà la independència i al mateix temps ara nega que fer unes eleccions i una DUI sigui la solució.

El que volem dir és que en el millor dels casos, que l’estat espanyol s’avingui a deixar-nos fer la consulta, que la pregunta sigui prou clara, cosa que encara està per veure, que és guanyi l’opció per fer de Catalunya un nou estat, algú ens ha d’explicar que farem al dia següent, i tot sembla indicar que amb una declaració des de aquest Parlament, amb una majoria conformada per CDC, UDC i ERC, que hores d’ara encara no sabem que volen alguns, és si més no complicat. Sortir de l’entrellat passa per definir noves majories i això només és pot fer amb unes noves eleccions.

El tacticisme de l’Oriol Junqueras o de ERC tant s’ha val, els pot conduir a l’èxit electoral en clau autonòmica i al mateix temps a la frustració dels catalans, i possiblement per sempre. Junqueras aposta per compartir punts en el programa de les europees i rebutja de ple la proposta de CDC d’anar junts. ERC comet l’error. Pensar i actuar en clau social i partidista ens du irremediablement al fracàs i a la derrota. Si finalment tenim certesa de que l’objectiu de ERC és convertir-se amb la força hegemònica, entendrem que el pacte de legislatura no ha estat res més que pur tacticisme per allargar el desgast polític i personal del President Mas i de CiU. No haver-lo defensat durant la darrera campanya electoral quan la policia espanyola fa filtrar l’informe apòcrif, ja en va ser una dada preocupant, no voler entrar al govern n’és la prova.

Si de debò volem trencar les cadenes amb Espanya i el seu estat, només ho podem fer junts, i les eleccions europees en són un bon punt de partida. Fer una candidatura amb la inclusió d’un espectre prou ample on quedi clar que els catalans ara si hem apostat per la independència, serviria per obligar a UDC a posicionar-se definitivament.

Escoltar a l’eurodiputat Joan Tremosa, que no si juga res, dir i proposar, que els partits catalans vagin junts en termes de país, tot i que després cada opció defensi els seus matisos, i que és el millor servei que podem fer al full de ruta, és si més no encoratjador. Veure com aquesta proposta és rebutjada per ERC, ni és entenible ni desitjable.

ERC està tibant massa la corda, i reduir-ho tot a una consulta, determinarà que ells siguin els responsables si finalment no és fa. No donar cap alternativa al més que previsible no legal o il·legal d’una consulta, en termes politics és un fracàs.

Els catalans, volem votar, i fer-ho en una consulta, referendum o eleccions, ens ha de ser igual. El que ha de quedar clar és el perquè ho volem fer, i tot indica que és per desempallegar-nos d’un estat que ens va a la contra. Votar ara per saber qui te més força política ni és el debat ni el que reclamen els catalans. ERC corre el perill de fer massa cas a unes enquestes que segur que tenen la seva cuina i que segur defensen uns interessos determinats. ERC ha de saber que no ni ha prou amb donar suport al govern, abans ho feien els del PP. ERC vol ser el pal de paller però s’ho ha de guanyar i demostrar amb els fets que primer és Catalunya. Guanyar-nos la llibertat no és patrimoni de ningú. Ara o ens hi posem tots els catalans o no ens en sortirem.

Catalunya no serà feliç ni respectada fins que no es separi d'Espanya. Albert Gobat

0 Comments

ESPANYA NO VOL LA LEGALITAT D'EUROPA.

27/10/2013

0 Comments

Aquest diumenge a Madrid associacions de les víctimes de terrorisme etarra, el PP, i les institucions de Madrid, és manifestaran contra la decisió d’un Tribunal. El Tribunal de Drets Humans d’Europa que resideix a Estrasburg.

Si l’estat espanyol i el seu govern de torn transgredeixen la seva pròpia llei, amb trampes i subterfugis avalats per la justícia i fiscalia de l’estat, esta be, complir la resolució d’un Tribunal, no només costa, sinó que crea un moviment de repulsa avalat i defensat per un dels partits majoritaris de l’estat, el PP i que ara és el que governa a Espanya.

Lleig, la casta del PP i totes i cada una de les seves invencions organitzatives, només assumeixen resolucions alienes si són a favor. Espanya i el seu estat defensa els drets de les víctimes, però només ho fa a les d’un canto. Curiosament lliga amb la defensa aferrissada que fan per homenatjar les víctimes d’un canto de la guerra civil.

Franco i els seus no van cometre 1000 assassinats, van fer una guerra civil i acabada, és calcula pel baix cap, gràcies a la “eficiència policial i militar”, en van assassinar més de 50.000.

Curiosament, els mateixos que van demanar la reconciliació, per poder fer una transició política pacifica, són que ara neguen aquesta possibilitat a un sector de la societat basca.

Cap generositat del PP i dels espanyols que no poden ser altra cosa. Només els interessa la venjança, la seva i si pugessin instaurar la pena de mort ho farien. Denominar el fet de com utilitzen els morts, tant mateix com quan prediquen la xenofòbia contra els catalans, només te una paraula, fastig.

Justícia, les seves víctimes l’han tingut i molts dels assassins s’han passat mes de 25 o 30 anys a la presó, però no, no en tenen prou, els voldrien penjats de la forca, o a la presó fins la mort. De les víctimes del franquisme, del GAL, i dels seus botxins, no podem dir el mateix.

Aquest que avui és manifestaran per anar contra la justícia de Europa, són els que mai han conegut que vol dir reconciliació, generositat i perdó.

La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos. Manuel de Pedrolo

0 Comments

DURAN I LLEIDA ESTÀ ATRAPAT.

26/10/2013

1 Comment

Per primer cop en els darrers dos anys, Duran i Lleida ha mantingut per un moment un cert punt de “dignitat personal”. “Estic atrapat”. Ell no vol la via que el govern del PP ens proposa i executa, però tampoc vol la via majoritària expressada pacíficament i democràticament pels catalans de la independència.

De fet, ahir a can Cunit, semblava escenificar que no hi ha res ha fer, però amb tot, ell continuaria treballant per un debat seré i constructiu, perquè té la certesa que la independència no és la solució.

Insistir que cal encetar el debat per descobrir si la independència és el camí, és el seu objectiu. Obviar on som ara i que ens ofereix Espanya, que és res, descol·loca al més pintat i per emmascarar la qüestió res millor que encetar altres debats.

En Duran, sap perfectament que les castes dominants de l’estat, liderades per les FAES, ja han fet la seva aposta. Ens volen sotmesos i desarmats per sempre més i finiquitar la disbauxa autonòmica.

El paper d’en Duran ara és inconsistent, sense contingut i el que és més important, sense seguidors a Catalunya. A la resta de la península, i a tenor de les valoracions personals, aviat no se’l creurà ni deu.

L’atrapament d’en Duran i Lleida, pot ser l’atrapament de Convergència Democràtica de Catalunya. En Duran no pot dir que en Pujol està en contra de la independència i que en Mas mai ha parlat d’independència. Fer-ho no tindria més importància, ara el que compta són els fets, si no fos per les declaracions contraries al govern català i a la transició nacional que fa setmanalment.

Duran, acabi com acabi el procés, sap que la seva carrera política a finiquitat. No és pot servir a dos amors i no estar boig. En Duran defensa la entesa amb Espanya i defensa formar-hi part. Les prebendes que n’obté ho certifiquen (amnisties i sous). Potser trigarem encara una estona a veure com CDC i UDC trenquen, si així ho volen els seus afiliats, però el que és segur, és que en Duran s’ubicarà al canto dels unionistes, amb solitari o acompanyat, tant s’ha val.

Cal que Convergència Democràtica de Catalunya decideixi si és bo o no, portar la motxilla d’en Duran, que cada dia és carrega amb més rocs, i si val el desgast polític que comporta. CDC, hauria de pensar que amb el desgast de governar ja ni ha prou. En Durant pot estar atrapat, perquè ni ell sap on va, donat que la seva tercera via és rebutjada per tothom. Però CDC, el seu president i els seus militants, ara han de decidir que no volen o si, quedar atrapats amb politiques petites o amb frustracions nacionals. Els convergents han de sortir del laberint.

Sabent que ho te tot perdut, que cap tercera via serà possible amb Espanya i els espanyols que no poden ser altra cosa, en Duran i Lleida llest com sempre comença ha llaurar la possibilitat de quedar-se a Catalunya amb un cert èxit, i és per això que diu “que si el poble català vol la independència, ell posarà tot el seu capital polític i els seus contactes al servei de Catalunya”. Lleig, ho podria haver fet durant molt de temps per evitat el maltracta, els insults, i la dèria d’espanyolitzar-nos, però no, deu ser perquè en el fons ja estava d’acord, o si més no, viure a cos de rei ja les te aquestes coses.

Els catalans no lluitem per resistir, sinó per guanyar. Francesc G.

1 Comment

ESPANYA NO ÉS CAP VOLUNTAT DE POBLE.

25/10/2013

0 Comments

Definició d’espanyol.- Ciutadà que no domina cap de les cinc llengües que existeixen a la península, descomptant el portuguès, el català, el gallec, el basc i l’occità, el castellà que és la llengua matriu justet. Tampoc entén el LAPAO, el Mallorquí, el Menorquí i el Valencia. Té zero o pocs coneixements històrics dels Celtes i dels Ibers, passant pels grecs i romans, sense deixar de banda un més que notable desconeixement del Al-Àndalus i la seva llengua, l’àrab. Tant mateix cal incloure en la seva disbauxa cultural no saber-ne res de la cultura sefardita i jueva.

Definició de català.- Ciutadà que domina gairebé dues llengües com a mínim. Que coneix la seva historia i com hem estat dominats reiteradament per Castellà, i les seves castes dominants. Que té una cultura pròpia i que és defineix com un excel·lent treballador i buscador de noves empreses per guarir un futur millor.

Definició d’Espanya.- Entelèquia a major gloria per crear i denominar una nova nació. Els seus fonaments, Castellà amb els seus feudals i la monarquia borbònica vinguda de França. L’estratègia per aconseguir-ho s’ha basat en utilitzar com matriu la llengua castellana i la historia d’un poble que senzillament ha fet la guerra i la pirateria a dojo en obligat compliment a pena de presó o mort si és rebutjava fer de soldat.

Definició de poble.- Conjunt de ciutadans i ciutadanes que usen una llengua comuna, que tenen una historia amb unes costums i que tenen la voluntat de ser.

Definició de nació.- És la voluntat d’un poble de preservar la seva naturalesa dins d’un territori i que ara en temps moderns és concreta amb un estat i unes institucions democràtiques que representen al poble.

Definició de Catalunya.- Nació dels catalans i de les catalanes per voluntat lliure i assumida con un fet de dret, com qualsevol altre poble de cultura democràtica, que conforma un territori, una llengua, una cultura i una historia.

Definició de democràcia.- El poder polític és defineix votant i són els vots els que conformen legitimitat i legalitat. En cap cas, les lleis poden ser motiu per anular voluntats majoritàries i democràtiques. Per tant democràcia és la essència de la convivència i del respecte universal al vot, on les majories s’imposen a les minories amb total respecte.

Definició de drets.- Tot ciutadà / ciutadana te dret ha ser membre d’un país pel simple fet d’haver nascut en aital país, i també te dret ha canviar la seva nacionalitat si així ho decideix. El seus drets són inviolables i qualsevol carta magna ha de respectar legal i jurídicament aquests drets.

Definició d’intolerància.- Persona o persones que no admeten la discrepància i que normalment volen imposar llur voluntat, sense arguments ni raons i per la força.

Definició de tolerància.- Persona o persones amb capacitat d’escoltar l’adversari, les seves raons i els seus arguments, amb capacitat per arribar a acords partint de la base de la equitat i la justícia.

Definició d’espoli.- Acció encaminada per treure el major rendiment del treball i esforç d’una comunitat amb l’objectiu d’afavorir altres indrets o classes socials.

Definició de solidaritat.- Acció presa de forma lliure i determinant per un ciutadà, un govern o el conjunt d’un país, amb l’objectiu d’ajudar altres col·lectius o societats immersos en la misèria social i econòmica.

Definició de quinta columnistes.- Agents a sou d’altres països que tenen com objectiu desestabilitzar i trencar la cohesió social d’un país. En períodes de guerra, eren els infiltrats a la reraguarda per desmoralitzar al poble resistent i trencar la cadena d’avituallament.

Nosaltres també farem pedagogia, sobre tot per contrarestar la gran quantitat de mentides que el govern espanyol i tot el seu estat és capaç de llençar a l’opinió publica sense el més mínim pudor o vergonya.

Espanya no és cap voluntat, és la imposició d’unes elits que volen mantenir els seus privilegis per sempre i per això ells apleguen en els seus llibre altres definicions, com per exemple qualificar al dictador, genocida i feixista Franco “d`Home excessivament dur”. Ells continuen com sempre pensant que poden fer lleis a la seva mida, manipulant i subvertint la historia. Ara però, Europa els i para els peus.

Som catalans per naturalesa i espanyols per coacció. Joan Camorera

0 Comments

INSISTIM, ERC HA DE FER EL PAS.

24/10/2013

0 Comments

Tornem-hi. ERC sembla que li agrada agafar el relleu de CiU massa sovint. La gran majoria de catalans que treballem per la independència de Catalunya, lloen la gran responsabilitat de ERC i el seu encert recolzant al govern i al President Mas. Fins aquí, tot ha seguit el full de ruta pactat i amb una lleialtat fora de dubtes.

Ara la situació política ha sofert uns canvis que en cap cas són conjunturals. L’estat, el govern espanyol va per feina i utilitza el seu corró impassiblement. Lleis recentralitzadores, afrontes protocol·làries, ofegament econòmic total, explica i justifica la necessitat de que Catalunya tingui ara un govern majoritari, fort i que no pugui ser qüestionat per ningú.

El President Mas, fa mesos que demana i ha proposat reiteradament a ERC que formi part del Govern. Ara ERC, ha d’abandonar qualsevol vel·leïtat partidista. Ara és hora d’assumir responsabilitats politiques. L’estat espanyol amb les darreres accions de confrontació protocol·lària, ens ha demostrat que ni negociarà ni permetrà res que ells no vulguin. Les possibles respostes a esdeveniments futurs requeriran d’un govern fort. La posició inequívoca de defensa del dret a decidir, ara s’ha de fer des de el govern, assumint totes i cada una de les derivades i cal fer-ho com govern.

ERC no pot, vaja no hauria de jugar a la “puta i la ramoneta”. ERC no pot anar dient durant uns quant mesos que entraran al govern quan hi hagi data i pregunta i ara afegir que no faran el pas si no s’asseguren el control del procés. Sembla que de res hagi servit el fet de que el govern hagi fet una previsió d’euros per la consulta en els nous pressupostos, i que existeixi la voluntat formal expressada pel President durant el debat de política general.

La confiança és treballa i és consolida en el temps, mai és d’avui per dema i no reconèixer que el President Mas ha donat prous detalls com per creure’l, pot suposar i creure’ns que ERC encara està en campanya electoral. Deien, “hem de tenir prou força per controlar el procés perquè no ens nen fiem”.

Caure en la temptació d’allargar l’assumpció de responsabilitat de govern, perquè les enquestes “donen redit electoral”, ara no serveix a Catalunya i qui ho faci ho pagarà ben car a les properes eleccions pel que siguin.

ERC, ho te molt senzill. Te el suport del President per entrar al Govern, CiU i està d’acord, per tant només cal pactar quin serà l’espai de responsabilitat que vol ocupar i si és el de governació per garantir, segons ells, el procés referendari, segur que el tindran. El que no poden fer, és visualitzar que ara a més de data i pregunta, volen controlar el procés. Fer-ho així denota una malfiança endèmica. Això és deslleial i és un lleig al President.

ERC exigeix ara anar més rapit construint estructures d'estat i tenir a pun l'Agéncia Tributaria Catalana, sembla que n'és una altra d'exigència. Oblidar que no fa pas gaire "Esquerra" va ser govern i no va treballar en cap cas per fer estructures d'estat, és menystenir als catalans. Els catalans podem perdonar certes vel-leitats esquerranoses, però no oblidem, fins i tot recordem el 1714 i ho fem cada any.

Catalunya i els catalans ens ho estem jugant tot, i per primera vegada tenim possibilitats de guanyar. Ara més que mai s’ha de demostrar que els partits són eines per aconseguir objectius i el d’ara és la independència de Catalunya.

El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià

0 Comments

ESPANYA NO VOL QUE VOTEM.

23/10/2013

0 Comments

Guerres, imperis desapareguts, de vells i de nous, mercats, models socials i politics, tot plegat forma part del llegat vell, que segur que ens ha permès arribar on som ara a Europa.

Qui te el poder per canviar les coses, aquestes que ens afecten el dia a dia, les que són bàsiques per tenir un cert benestar social, són els mateixos que decideixen fer guerres, crear imperis i mercats. Abans era un poder gairebé absolutista en funció de les armes i guerrers. Ara aquest poder i a Europa el poder que és polític i econòmic, s’obté mitjançant un procés democràtic, que ja els grecs antigament van definir i practicar fa més de 2.000 anys.

Hem perfeccionat el sistema democràtic i l’hem donat patent com "referent únic" i necessari per tenir una societat cohesionada, amb drets i deures, i amb un benestar social com mai en la dissortada historia de la humanitat i en concret a Europa.

El sistema té la gran virtut democràtica de valorar l’individu exactament igual. Quan s’exerceix el dret democràtic del vot, tothom, ric, pobre, empresari, treballador, home o dona, de dretes o d’esquerres, tothom val exactament igual. És per tant d’una evidencia aclaparadora el que persegueix un sistema democràtic, donar tot el poder, polític i econòmic als votants.

Són els votants els que decideixen les majories i són les majories, d’acord el sistema, els que representen als votants i tenen per delegació democràtica el poder per legislar i per fer que organismes i institucions varies, tinguin prou independència política i tècnica per garantir que els interessos de la ciutadania mai seran traïts.

Espanya però és diferent. Uns quants segles de desert democràtic més un poder absolut regit pels borbons, més unes quantes dictadures, han determinat que els ciutadans que conformen els diversos pobles que viuen a la península, no tinguin hàbits democràtics. Sumat al poc nivell de comprensió de lectura ens aboca a una democràcia de molt baix nivell. Veure com partits plens de corrupció de tot tipus, guanyen eleccions rere eleccions i de vegades per majoria absoluta, ens demostra que molts ciutadans no trien en funció d’uns valors o d’unes propostes politiques, ho per una gestió excel·lent durant el mandat. El resultat, te més a veure amb la picaresca, amb la utilització dels recursos públics amb interès partidista i amb la creació d’àrees d’influència controlades i controlables que no pas amb la critica ciutadana i el càstig electoral.

Á dia d’avui, encara existeix un bon percentatge de ciutadans que no saben el poder que tenen amb la seva papereta. El mon actual (democràtic) dirimeix les diferencies i projectes votant. El vot és el principi i ara en aquesta època ho és tot. La ciutadania i els vots són el poder.

Reclamar el dret a decidir, votar, no hauria de ser necessari a Europa i ara. Quan un poble reclama i exigeix aquest dret, senzillament és fa perquè no és té i quan els triats amb comtesses electorals prohibeixen aquest dret amb subterfugis i lleis imposades, vol dir que la ciutadania s’ha equivocat i no ha triat democràcia, ha triat altra cosa.

Cap estat d’Europa, en dret a Llei ens pot donar l’esquena. Ells volen i trien constantment democràcia. No donar suport al poble català en la seva demanda democràtica i pacifica del dret a decidir, faria trontollar les mateixes essències de la Unió Europea i Europa serà democràtica o no serà. Ara només cal que tots els indecisos entenguin el poder que tenen si exerceixen el seu a dret a votar. També és important que els pobles de la península vegin que el que demana el poble català és democràcia i poder decidir el seu futur votant, i que ells si és consideren demòcrates ens han de fer costat. Ser solidaris amb la democràcia, permetrà quan siguem independents, tenir la voluntat d’entesa amb la resta de pobles de la península. El poble català vol ser lliure i construir el seu futur sense anar contra ningú. Nosaltres sabem del poder del vot i per això volem exercir aquest dret universal. Espanya ens ho vol negar. Esperem que els ciutadans castellans, gallecs i bascos no.

0 Comments

<<Previous

Autor

Boi Fusté i Carbonell

Bomber jubilat.

contadores para blogger

RSS Feed

Arxius

March 2024
February 2024
January 2024
December 2023
November 2023
October 2023
September 2023
August 2023
July 2023
June 2023
May 2023
April 2023
March 2023
February 2023
January 2023
December 2022
November 2022
October 2022
September 2022
August 2022
July 2022
June 2022
May 2022
April 2022
March 2022
February 2022
January 2022
December 2021
November 2021
October 2021
September 2021
August 2021
July 2021
June 2021
May 2021
April 2021
March 2021
February 2021
January 2021
December 2020
November 2020
October 2020
September 2020
August 2020
July 2020
June 2020
May 2020
April 2020
March 2020
February 2020
January 2020
December 2019
November 2019
October 2019
September 2019
August 2019
July 2019
June 2019
May 2019
April 2019
March 2019
February 2019
January 2019
December 2018
November 2018
October 2018
September 2018
August 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
December 2017
November 2017
October 2017
September 2017
August 2017
July 2017
June 2017
May 2017
April 2017
March 2017
February 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
September 2016
August 2016
July 2016
June 2016
May 2016
April 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
August 2015
July 2015
June 2015
May 2015
April 2015
March 2015
February 2015
January 2015
December 2014
November 2014
October 2014
September 2014
August 2014
July 2014
June 2014
May 2014
April 2014
March 2014
February 2014
January 2014
December 2013
November 2013
October 2013
September 2013
August 2013
July 2013
June 2013
May 2013
November 2012
September 2012
August 2012
February 2012
December 2011
October 2011

Ara, com fa tres segles

"Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

UN PENSAMENT, UNA FLOR

Les tombes flamejants

"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."

Ventura Gassol

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.

La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit

Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Diputats de Catalunya,

els de l'antic General,
porteu en les cerimònies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase sòbria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lènsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu viva dels combatents,
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bé.

Al castell de les tragèdies
et dreces a peus descalç;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d'un màrtir antic:

-No et mataren per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè com jo,
has volgut lliure la Pàtria...

-Trèmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, màxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impía,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!

Antoni Rovira i Virgili