ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA SENTENCIA: LA VIDA PEL DAMUNT DE TOT

29/5/2021

0 Comments

 
Picture

Els temps on els líders pagaven preu per defensar els seus propòsits i idees, ha finit. Ningú vol estar dotze anys empresonat per defensar obvietats democràtiques i menys si és fa democràticament i pacíficament. Als delinqüents no els hi queda mes remei.

Temps era temps quan els Gandhi o Mandela lluitaven per objectius de poble i país disposats a tot. Avui els nostres “líders”, sobre tot els que avui són presoners del Estat espanyol, no ho diuen obertament però esperen amb delit que el “Gobierno de España” els indulti. I si no ho fan ells directament el missatge surt dels cercles íntims.

No anar junts per defensar-se i utilitzar la llengua del imperi, va ser tota una declaració d’intencions i no seguir al MHP Puigdemont també.

ER ja te govern. ER i JxCat han normalitzat l’autonomia catalana. Continuem espoliats. Amb dèficits competencials i alguns reciclats. Amb presos per posar urnes. Exiliats perseguits. Més de 3.000 perseguits, reprimits i segurament condemnats. Empobrits per decisions administratives. I L’únic que se’ns acut és donar dos anys al PSOE còmplice del 155 i de l’actual repressió. A CANVI DE RES. Be, sembla que la Consellera Vilagrà amb uns possibles indults i una reunió de la taula de diàleg, de moment en te prou.

Amb indults o amb una amnistia, els gairebé quatre anys de presó, exili i repressió judicial i policial són un fet. No saber o no voler-ne saber res sobre quines són les posicions dels espanyols unionistes respecte tots els afers catalans, és una temeritat. Espanya i el seu Estat ja fa temps que ha condemnat als catalans a ser espanyols sotmesos a les decisions castellanes.

Ens volen integrats a Espanya. Uns com un Estat incorporat, d’altres dins d’una República espanyola federal i els més agosarats dins una Confederació de Repúbliques Ibèriques. Macià ho va fer i va durar dos dies. “El Gobierno de la República espanyola li va dir que de eso nada monada i como mucho una autonomia concedida por el Estado español”. Això passava l,any 1931.

No serà fàcil. Deien els nostres politics que van encetar el procés. Llàstima que no veiessin que una gran majoria de catalans estàvem disposats a tot. Una majoria que mai va pretendre liderar res, en tenia prou seguint als que ho lideraven tot.

Avui el que si podem dir afirmar és que mai va ser fàcil, també podem afirmar que la traïció i va ser. Algun dia i per sortir del entrellat haurem de decidir i no decidir que volem fer del país, haurem de fer el que fins avui no hem fet de debò, triar que pot i qui no conduir-nos per alliberar Catalunya de la Espanya “qutre” i negra i nosaltres humilment proposem que ja tenim organització i institució el Consell de la República.


0 Comments

SERIA BO ACLARIR-NOS

24/5/2021

0 Comments

 
Picture

L’Elsa Artadi ho ha deixat prou clar; “Dins de Junts l’acord de JxCat amb ER no desperta entusiasme”. Gairebé podríem afegir que desprès de la carta del MHP Puigdemont, l’entusiasme d’uns pocs també s’ha evaporat. Fins i tot alguns han dit que no volen formar part d’un Govern presidit per l’Aragonès.

Ja en són uns quants d’anys que Junts i ER governen. N’haurien de ser-ne prous per haver construït llaços de fraternitat i lleialtat. Res ni així. Sembla que els de Junts serveixen per fer coalició i governar junts, però no per teixir complicitats politiques amb el propòsit de construir una estratègia de país i per la independència. Sempre més a prop d’una insuportable i tediosa col·laboració obligada que per un objectiu sublim.

Jordi Sánchez, creiem, que ho ha deixat clar: Hem pactat la gestió però no l’estratègia. Molt a veure amb allò de no volem eleccions i si cal os deixarem quatre escons.

Potser, i desprès de fer un Rufian, s’entén que l’Aragonès hagi donat al Sánchez rang suprem per decidir qui i qui no és ho serà Conseller/a.

Si del que és tracta és de gestionar, tant s’ha val qui ha de ser Conseller/a. Administrar les misèries i saber que legisles controlat pel “Gobierno de España” i el seu Tribunal Constitucional, només és fa per una bona soldada o perquè el que menys interessa és la independència. Sobre tot quan la gestió no va acompanyada amb una estratègia de país.

Junts per Catalunya, com el seu nom ven trobat indica, volia ser la proposta organitzada transversal on tot català disposat a treballar per la independència i tingues cabuda.

Jordi Sánchez i sense saber ni entendre d’objectius superiors, d’una tacada ha liquidat aquets propòsit.

Ens queda el Consell per la República, organisme amb pretensió institucional, però que seguin les dades, les actuacions i als que no ho volen, avui, i desprès de mes de tres anys, creiem que ho te pelut.

L’1 d’Octubre del 2017 més de dos milions de catalans van votar SI a la independència de Catalunya. L’única organització per la independència de Catalunya que no pot reprimir Espanya i el seu Estat. L’única organització que fins i tot ara ja te més poder de convocatòria que la ANC i Òmnium i, la reflexió que ens fem com és que el CxR no te avui més d’un milió d’associats. Tenir-los seria la avantsala de fets i reconeixements històrics. El CxR és crea el 8 de març del 2018 i desprès de més de tres anys, només te 98.500 associats.

Sabem qui és i són els que volen liquidar, empresonar i si poguessin afusellar al promotor del CxR, el MHP Puigdemont; Espanya i el seu Estat. Fins feia poc no sabíem, si més no de forma fefaent, qui, des de Catalunya volia gairebé el mateix.

Hem recriminat i criticat profundament als que han pactat a Madrid, amb els nostres botxins, donar-los legitimat a la seva repressió a canvi de res. Jordi Sánchez a legitimat als que dia a dia ens han insultat, desprestigiat i han deixat sol al President Puigdemont i a tot allò que representa. I continuen fent-ho desprès de signar l’acord de Govern. I Tot per acordar unes cadires per gestionar, amb la col·locació dels amics i saludats. Ni presos al carrer, ni tornada dels exiliats, ni amnistia, ni fi de la repressió judicial i policial.

Jordi Sánchez, Secretari General de Junts per Catalunya, si, no repetirem eleccions, però has de saber que has acordat un Govern a canvi de cadires i res més. Avui Espanya, el seu Estat i totes les forces unionistes estan cofois i respiren millor. Saben que amb aquest Govern el Consell de la República no tindrà ni agua i quan encara és tenia mes d’una setmana per negociar l’estratègia i vas renunciar. Junts quan negociava amb ER i els de les CUP sempre havia d’esperar fins l’últim minut per saber si teníem fumata o s’utilitzava la paperera de la historia.
​

Segur que la Elsa la clava i, si és així Junts per Catalunya necessita una bona sacsejada per aclarir si el que som de transversal no en te res, o si.


0 Comments

DE MOMENT LA HISTORIA NO ACOMPANYA

23/5/2021

0 Comments

 
Picture
 Tarr
Al 1931 Macià va proclamar la República catalana i Companys la espanyola. Això és un fet històric i constatable. I Macià, sol, només amb els d’Estat català, a contracor, va acceptar instaurar la Generalitat amb un Estatut d’Autonomia, que com sempre seria retallat.

Que Tarradellas s’entregués en cos i anima a perdonar, “reconciliar” i assumir que una restauració valia una amnistia dels crims del franquisme, sempre ha estat la màxima dels catalans que derrotats, esclavitzats, insultats i empobrits des de el 1714 van acceptar que al dia següent el que tocava era anar a treballar com si no hagués passat res. Alguns dels submisos, serien premiats amb el control del territori físicament i administratiu. Al Tarradellas amb un marquesat. Tarradellas mai va internacionalitzar cap conflicte.

Tractar els temes identitaris, és pelut. Automàticament et poden tractar de racista, homofob, supremacista i més. Però sens dubta les realitats i els fets confirmen les practiques i els seus resultats. Els catalans, parlem, actuem i si poguéssim demostraríem que ho fem diferent als espanyols.

Espanya i el seu Estat amb la seva insistència i desprès de més de tres segles d’ocupació, gairebé ho tenen fet. Ens han incorporat al relat espanyol i, ara, cap gira cervells, i entendre que som altra cosa comença a ser una tasca titànica. Els borbons, els dictadors i personatges com Calvo Sotelo o el Wert, han fet possible una normalització perversa.

Els catalans/es hem ofert, sempre, als nouvinguts de tot el que hem disposat. Mai els hem demanat res a canvi. Ni una mínima integració. Això si i, salvant excepcions, molts dels nou vinguts han actuat com veritables destructors del que és i representa Catalunya. Contra el català, contra la seva historia i costums, contra una integració adequada i portadors d’una espanyolitat tant incomprensible com acceptada. La lliçó ben apresa; “estamos en España y esto es España y aquí se habla el castellano”.

Doncs si, una mobilitat moderna acompanyada de la històrica on Catalunya ha tingut un atractiu d’empenta social amb capacitat per llaurar futurs, ens ha acompanyat amb positiu i també amb negatiu. Sobre tot perquè des de el 1714 mai hem disposat de les eines adequades per respondre ni oferir un país endreçat i autèntic.
​
Entendre perquè tenim opcions politiques d’esquerres que pretenen ser alhora independentistes i republicans espanyols, és senzill i el mestissatge en negatiu potser ens pot explicar el perquè de tot plegat. Ahir per una repressió desfermada i avui perquè tenen els mitjans per insistir amb un relat que ve d’antuvi: “En España solo hay españoles y la lengua oficial és el castellano”.


0 Comments

A ESPAÑA JA ENS VAN DIR QUE ELS NOSTRES VOTS NO VALEN RES

18/5/2021

0 Comments

 
Picture

El MHP Pasqual Maragall va endegar la proposta d’un nou Estatut. És va negociar al Parlament de Catalunya. És va retallar (cepillar) al Congres. El referèndum d’aprovació en cap cas va ser un esclat d’alegria. I va ser aprovat.

Malgrat el recorregut del nou Estatut, la espanyolada de dretes i també d’esquerres, van iniciar la seva campanya per suprimir-lo o modificar-lo. L’iniciativa va ser del PP, però destacats del PSOE si van afegir (Múgica defensor del poble).

El 28 de Juny del 2010, els catalans farien be recordant que aquesta data posava punt i final a l’acceptació lleial a la transició i regim del 78.

Espanya, el seu Estat, concretament el seu poder judicial, van dir-nos que els vots dels catalans valien el que una merda, res. Tancaven la porta a tenir el reconeixement d’una sobirania popular catalana i ens deien que l’única era l’espanyola.
​
D’aquí be tot el que hem recorregut per intentar deixar clar que el poble català mai cedirem a que Catalunya és i serà la Nació dels catalans amb tots els drets universals.

No serem nosaltres els que qüestionem, diuen el “preacord de coalició”, que acabarà amb una investidura tant si la “militància” de JxCat l’accepta com no.

Ens felicitem per que tenim acord. Del contingut potser no tant. Un 52% i 74 escons obligaven.

Ara be, el que no podem és normalitzar el que ja va fer el Tribunal Constitucional espanyol, dir-nos que els nostres vots valen una merda.

El Jordi Sánchez com S. General de JxCat te algunes prerrogatives però en cap cas pot decidir estratègies i propostes que superen al partit. Els òrgans i la militància hi són per decidir.

Insistim, no posarem en dubta que els negociadors de JxCat ho han fet el millor que han pogut. El que si qüestionem per principis democràtics que se’ns proposi triar quan la tria és redueix al mateix, que ER governi amb JxCat o sense i amb el nostre ajut.

Aquesta proposta mantinguda i proposada només pel S. General no dona a la militància triar i decidir. Alguns obliden com anat el govern dels darrers tres anys. Com ens han menystingut, insultat i difamat.

Si és fa una consulta referendaria el SI serveix tant com el NO. Utilitzar el no per fer gairebé el mateix que es vol amb el si és pur “trilerisme”.

Si sortís el no, que no creiem, investirem, segon el S. General, Jordi Sánchez, al Pere Aragonès que farà el seu Govern i, que ningú en tingui dubtes, continuaran amb el recolzament del “Gobierno de España”. Liquidant lentament el Consell per la República. Minoritzan la nostra llengua i finalment donant-nos un horitzó de 20 anys.
​
Així no companys i companyes. No amb el meu nom.  Només el respecte i el convenciment que són els “militants” associats els que tenen la darrera paraula ens pot fer lliures.


0 Comments

SI ER NO FA UN GIR DE 180º, ELECCIONS

17/5/2021

0 Comments

 
Picture

 
Totes les possibilitats que ER te per investir l’Aragonès, avui és redueixen a una; O pacten amb JxCat o eleccions. Sembla que avui al quarts de dues ER i JxCat al Palau Robert faran públic que ja tenen un preacord.

I te raó en Barbeta al seu article publicat al Nacional.cat, “Aragonès president; Catalunya incandescent”, quan diu que si ER i Aragonès volen ocupar la Presidència de la Generalitat, només tenen l’opció del pacte amb JxCat. La resta de forces ho han deixat clar. Els Comuns, que pensaven que els socialistes els farien costat també han fet figa.

Hores d’ara l’alternativa, l’única que té un full de ruta creïble i possible és i són els de Junts per Catalunya. El de suportar a les esquerres espanyoles unionistes, fa aigua per tot arreu. Si finalment anem a noves eleccions la partida estarà més equilibrada. JxCat tindrà tots els drets que se’n deriven.

Seria bo que els 77.059 vots del PDeCAT, els 4.976 del FNC i els 4.583 del PNC, pensessin si el més convenient és llençar els seus vots a la paperera o servissin per construir una alternativa de país, la primera, a imatge del SNC escocès per la independència.

El 14F JxCat va obtenir 568.002 vots. Imaginem que els havans esmentats haguessin vota a Junts. El resulta hauria estat de 654.620 vots. Junts hauria estat la primera força de tots els grups i la primera per la independència.

No fer del clam al carrer a favor de la unitat una translació en termes electorals, és un crit que no serveix de res.
​
De moment no sabem si el preacord anirà a missa. Sobre tot si JxCat compleix consultant als associats. Hem de saber quin és el producte negociat entre Pere Aragonès i Jordi Sánchez per decidir. Cal deixar clar i signat que tenim full de ruta i que sobre tot el llastimós espectacle que ens han donat el passat mandat no és pot tornar a produir. No aprofitar el 52% i 74 escons només ho poden fer els indigents politics.


0 Comments

QUATRE ESCONS A CANVI DE RES. PERÒ QUE S'HAN CREGUT QUE SÓN

15/5/2021

0 Comments

 
Picture

El vice president en funcions Pere Aragonès el dissabte 8 de maig ho va deixar claríssim: Quedaven trencades les negociacions per acordar un Govern de coalició amb JxCat i, ER, amb l’acord de les CUP és disposaven a Governar sols.

Avui la portaveu Vilalta amb una vintena d’alcaldes, ha demanat a JxCat que “no allargui l’agonia” de les negociacions per evitar una nova convocatòria electoral. Els republicans han apel·lat a la “honestedat” dels post convergents per garantir els seus vots en la investidura de Pere Aragonès com a nou president del Govern, així com per formar un nou executiu monocolor que desbloquegi la situació. La portaveu i secretària general adjunta ha instat JxCat a tirar endavant un suport que, ha recordat, ells mateixos havien plantejat els últims dies.

La indecència de ER és inaguantable, insuportable i fastigosa. Han trencat les negociacions i pretenen que els de JxCat siguin els tontos útils perquè ER continuï aparcant la independència, donant suport al Govern espanyol del 155, controlant els mitjans de comunicació públics de Catalunya, aplicant la màxima del silenci sobre l’estratègia internacional i el Consell per la República.

Ens hauria de ser igual que diguin que som els post convergents, neo convergents, la dreta catalana, la ultra dreta, que no tenim paraula. La nostra actitud, el boca orella i els mitjans lliures fan la feina per posar a cada escú al seu lloc.

Ara bé, no podem permetre que el seu relat insultant i desqualificatiu s’imposi un minut més. No hem estat nosaltres els que hem trencat el diàleg i les negociacions per fer un Govern de coalició interpretant el mandat popular amb el 52% i 74 escons per la independència.

Queden 8 dies per anar a noves eleccions. Fem que siguin ells que expliquin perquè no volen un Govern de coalició. Fem que ens expliquin de que va el tema de 10 o 20 anys. Fem que ens expliquin perquè JxCat que vol la independència no són bons companys de viatge i els Comuns que en són contraris si. Fem que ens expliquin perquè a Madrid són bons companys de viatge i a Catalunya no.

Desemmascarem-los i demostrem que nosaltres no hem trencat res. I com fer-ho és tant senzill, com fer l’actuació adequada.

Negociadors de JxCat, a partir de dema, os tanqueu al Parlament de Catalunya, a despatx neutral i amb les portes ben obertes, tot i explicant que nosaltres no hem trencat cap negociació. Ni la de fer Govern, ni la de prestar quatre escons, ni la dels continguts estratègics, ni quantes Conselleries i quines per cada forca hem de tenir. I que els esperem fins el darrer minut abans d’una nova convocatòria electoral.
​

Que aquests 8 dies se’ls facin eterns i si no volen rectificar que és el que sembla, que ningú en tingui dubtes, el seu relat estarà ple d’esquerdes i si com tot pinta anem a eleccions, creiem que pels de ER venen molts giravolts.


0 Comments

l'1 D'OCTUBRE DEL 2017 VA AFLORAR EL PITJOR D'ESPANYA

13/5/2021

0 Comments

 
Picture

Suposem que ni ER, ni JxCat, ni CUP, ni ANC, ni Òmnium posaran en dubta que tot el que hem i estem patint els catalans és pel fet d’haver posat urnes per decidir.

També és una obvietat que les dues estratègies s’han anat conformant, la de ER i la JxCat des de el primer tripartit. ER pensant, creient i dient-nos ara que cal defensar un Govern espanyol d’esquerres encara que fossin culpables del 155 i JxCat proposant una organització transversal, internacionalitzar més el conflicte entre Catalunya i Espanya i ser fidels al 1 d’octubre i continuar amb la confrontació intel·ligent. La nit i el dia.

Els divorcis mai són fruit d’una nit d’estiu. Són el resultat d’un cúmul de fets i accions. El divorci polític entre ER i JxCat ve de lluny i els darrers tres anys de govern amb coalició per restituir allò que ens va prendre el 155, ho ha empitjorat i, les malfiances, els desacords, les traïcions i les desavinences han aflorat com mai.

No és banal i si molt perniciós que ER digui obertament que JxCat és la dreta catalana comparable a Vox. No és banal que ER no vulgui saber-ne res del MHP Puigdemont, destituït per un cop d’Estat i del Consell per la República que avui són els únics que internacionalitzen la confrontació i conflicte amb Espanya i el seu Estat.

És una constatació que la estratègia de ER, és de submissió. Els presos on són; A la Presó. I sense poder gaudir dels beneficis penitenciaris. S’ha aturat la persecució judicial a càrrecs electes i de partit; No, i encara pitjor, ara pretenen arruïnar-los la vida Professional i econòmica. On és la petició d’amnistia; Ni al calaix, és a la comuna. Perquè el “Gobierno de España” està retardant la concessió dels indults; Sembla que hi ha dos motius un de redit electoral i l’altra de càstig i venjança fins que no assumeixin que són uns delinqüents.

No entrarem a destacar de com ens hem beneficat de la coogovernança, ni de que no sabem que fer amb la pluja de milions que ens han arribat d’aprovar els PGE.

De moment l’estratègia de ER només ha tingut un èxit, “la taula de diàleg” que de moment i desprès d’un any i mig nomes ha tingut una reunió per decidir les que havien de ser mensuals.
L’Altra “èxit” constatable de la coalició resultant de les eleccions del 155, és que hem anat desballestant la unitat del carrer a les eleccions que s’han produït  i institucions. No ha anar junts a les Europees. No a fer unitat per guanyar, coma mínim a les gran ciutats de Catalunya a les municipals. Guerra oberta per constituir Ajuntaments i diputacions.

En fi, de moment l’Estratègia de ER només ha servit per fer guanyadors als del PSOE, UP i Comuns. Els presos, els represaliats i els exiliats de moment i, que sapiguem no només no han notat cap millora sinó que sembla que la cosa va a pitjor.

JXcat malgrat tenir una estratègia diferent, no és que ho hagi fet meravellosament bé. Ens referim a tot el que te a veure amb la constitució del Govern per la efectivitat. La deslleialtat i sobre tot  no haver pres les decisions que tocaven que era convocar eleccions. El resultat tothom el sap, la justícia espanyola és qui governa a Catalunya.

Part de l’estratègia de JxCat si que ha tingut els seus èxits. Èxits que no són ni de ER, ni de les CUP, ni de la ANC ni d’òmnium. Són els èxits del MHP Carles Puigdemont i els seus seguidors.

Èxit deslliurant-se del PDeCAT. Èxit construint un Nou Partit JxCat. Èxit competint sense drets electorals i sense finançament públic ni privat, només dels associats. Èxit, perquè ha desgrat de la espanyolada unionista avui, ell, Comin i Ponsati són euro diputats. Èxit perquè de moment han guanyat a tot un poder, el judicial espanyol. Èxit perquè malgrat tots els entrebancs interns de Catalunya i d’Espanya, avui el Consell per la República te gairebé 100.000 inscrits. Èxit perquè més aviat que tard els veurem lliures per Catalunya i Espanya i el seus aparells repressors no podran fer res legalment.

No convé anar a noves eleccions. Tenim un 52% de vots i 74 escons a favor de la independència, creiem. Anar-hi és un risc perquè les urnes les “carrega el diable”. Ara bé, el que tampoc podem fer és autoenganyarnos i ER i JxCat ja fa estona que van decidir que el divorci era el millor. Per tant si la incapacitat per acordar Govern amb lleialtat no és possible, només queden dues alternatives: Eleccions o que ER faci Govern amb els espanyols.
​
Desprès ja veurem qui guanya el relat per guanyar les properes eleccions. Ens cal recordar que a ER el segon tripartit no els va anar be de 23 escons van passar a 10.


0 Comments

EXCUSES DE MAL PAGADOR. MILLOR QUE HO EXPLIQUIN

12/5/2021

0 Comments

 
Picture

Sembla que els del PSOE poden negociar fer Govern, no arribar a cap acord, ni amb els de Ciutadans ni amb els de Unidas Podemos. Al Estat espanyol en cinc anys quatre eleccions generals. La darrera del 28 d’Agost del 2019 tampoc va reeixir repetint-se el 10 de Novembre del mateix any.

A les del 28 d’agost, Pedro Sánchez va deixar clar que la dreta espanyola impedia la seva investidura, però afegint, que el veritable responsable era Pablo Iglesias;  “Té el rècord d’haver impedit quatre vegades que hi hagi un Govern progressista a Espanya, bloquejant-lo amb el suport de la majoria conservadora”, va dir.

ER a 18 dies per acabar el termini de negociació, va sortir a la palestra dient que fins aquí. Que no estaven disposats a que algú pugues fora del Govern tutelar-los. És referien al Consell i Puigdemont. Menys mal que Lluis Llach, votant de les CUP, i membre del Consell ho va deixar clar; “Que ningú ens faci servir d’excusa, no som moneda de canvi”.

Podria ser que ER tinguis tancat la investidura i Govern comptant amb altres forces. No ho sabem. El que si sabem és que ara te prou temps per vendre el seu relat que culpa a JxCat el no haver fet Govern.

JxCat ha de fer i esmerçar tot el que pugui per demostrar que no és així i que la proposta per construir un Govern independentista i per la independència, continua tenint tota la vigència del mon. El 52% de votants per la independència i 74 escons així ho confirma. Si ER continua enrocat amb la seva intenció amb constituir un Govern de ER amb el vots de les CUP, el que s’ha de fer entre tots, és obligar a ER que doni explicacions a tots els votants del perquè.


0 Comments

NO CAL INSISTIR NI PERDRE MÉS TEMPS

9/5/2021

0 Comments

 
Picture

Posem com ens hi posem ER amb JxCat  no faran unitat estratègica ni organitzativa. L’entramat ideològic d’esquerres, els és igual si és catalana, espanyola o internacional, els pot més que alliberar als pobles de la Península Iberica inclòs el català.

Tres anys per fer restitucions i tres anys on ER ha practicat la deslleialtat i traïcions varies(Investidura del MHP Puigdemont, pactar una taula de diàleg amb nom del Govern sense saber-ho el MHP Torra i actuacions amb el suport del PSOE i Comuns contra diputats de JxCat i la nul·la defensa de la destitució com diputat i President den Torra).

ER, té un diputat més que JxCat, i Aragonès ha dit que te “la intenció” de ser investit i conformar un Govern de ER. Els de les CUP han dit que si, sempre que lo acordat és mantingui, però que no formaran part del Govern. Aquets el tema de les responsabilitats, com sempre, la toquen força be.

Be els números són els que són i d’entrada dues són les possibilitats: “o un Govern per la independència amb 74 escons”, o un Govern espanyolista autonòmic amb els vots de ER, PSOE, CUP i Comuns amb 83 escons.

El problema és que desprès del daltabaix, del PSOE i en part UP a Madrid, la cosa ja no està tant clara. Donar suport a independentistes a les eleccions espanyoles tenen preu i perdonar-los amb un indult també. I sembla que tindrem més aviat que tard eleccions a Espanya i autonomies. La dreta espanyola, el poder judicial i sectors militars estan per la feina. Aquesta opció deixaria clar que per ER la independència de Catalunya no és el seu objectiu.

Una tercera opció de moment poc previsible, és la que amb o sense opcions va oferir Jordi Sánchez, deixar 4 escons de JxCat per poder investir l’Aragonès (ER + CUP + Comuns = 50 escons, PSOE + Vox + C’s + PP = 53 escons, Aragonès amb 4 de JxCat surt investit).

ER ho ha deixat clar, tant clar com el “Gobierno de España” més d’esquerres i progr. del univers, No a la amnistia i no a la autodeterminació. Amb JxCat ni a la cantonada. Els volen a Govern però amb les seves condicions: A Madrid fen el que vulguin, El Consell per la República i Puigdemont no pinten res i l’estratègia passa per donar dos anys a la taula de diàleg.

Si JxCat vol unitat d’acció a Madrid, si vol una estratègia internacional participada, i si vol una estratègia de confrontació intel·ligent, la resposta és que fem o farem un Govern de ER.

Cal aclarir-nos. Ni volen la unitat, ni volen la transversalitat i, ara ja sabem que la República la volen d’aquí a 10 o 20 anys.

Els afiliats de base de JxCat, crec o vull creure, no som ni tontos ni estrets de mires. Sabem que per fer politiques des de Govern calen diners i també sabem que per fer política organitzada calen diners. També sabem que ser al Parlament i ser Govern dona, en termes econòmics bastants diners pels associats que en formen part i, per atendre les estratègies generals del partit.

Ara be, de vegades renunciar vol dir posar les bases per obtenir majors “beneficis”. Ser digne i guanyar-nos la confiança dels catalans, ens pot permetre sumar guanyar i assolir finalment els objectius.

Sense els quatre escons Aragonès no serà investit. A no ser que el PSOE els hi doni. La decisió d’investir l’Aragonès, avui ja no pot ser de JxCat. Com podem ajudar-los si mai ens han volgut a Govern?

Anem a eleccions o forcem a ER que accepti els vots i acord amb el PSOE. Si això passes, no en tinguem dubta, JxCat patirà, però ho farà des de la més alta dignitat i haurem posat les bases per les properes.

I si finalment anem a eleccions, aquestes no podran ser amb els mateixos termes, sobre tot perquè uns volem la independència i els altres volen utilitzar el terme per enganyar i obtenir redit electoral.


0 Comments

AMB AQUESTA ER NI A LA CANTONADA

8/5/2021

0 Comments

 
Picture

Si JxCat, ER i CUP haguessin volgut implementar la República, ja hi seriem. El resultat del 14 F se’ns ha mostrat com un bluf, fals. Si a la mateixa nit els 74 diputats haguessin fet una compareixença dient que el plebiscit s’havia guanyat i que emplaçaven immediatament al “Gobierno de España” a negociar, o que s’implementava la República constituït el Parlament, ara no ens trobaríem on som, saben que la independència uns la volen aparcar, si és que de veritat la volen, 10 o 20 anys, altres ser-hi sense molestar i, per últim als que sembla els hi costa decidir.

Aquesta seria l’explicació bonista per justificar on som. Però no, l’anàlisi polític del moment té molt a veure amb la moció de censura del Rajoy i la investidura de Pedro Sánchez com nou President. JxC hi va accedir a canvi de res. Pitjor caient de quatre grapes amb l’argument de ER que sempre serà millor un “Gobierno” espanyol d’esquerres que un de dretes. ER va ser l’artífex, sumant Junts i Bildu amb el PSOE i UP per guanyar la moció. A canvi del suport els socialistes medrarien contra Torra i Junts durant els tres anys i si les eleccions anaven be, conspirar perquè ER tingues el Govern.

No és que l’Oriol Junqueras digui que la cosa va per llarg. No és que en plena negociació militants destacats de ER no parin de posar aigua al vi. No és que sembla que ER a Madrid hagi fet un pacte de sang amb els del 155, d’esquerres clar, senzillament es que ER te un pacte de sang amb l’esquerra espanyola a Madrid, Barcelona i ara pel Govern de la Generalitat.

Algú amb el bull ben posat pot creure que ER i JxCat poden tornar a fer un Govern de coalició. ER odia a Puigdemont i tot del que ell se’n derivi. Tres anys governant junts. Tres anys de deslleialtats i punyalades. Tres anys boicotejant l’acció dels exiliats. Tres anys utilitzant els mitjans per confondre i tractar al nou partit JxCat de neo convergents. Tres anys de boicot directe al Consell per la República. Tres anys obeint a Espanya i deixant a independentistes als peus dels cavalls de la espanyolada venjativa.

És hora d’admetre que no som el 52% ni tenim 74 escons per la independència. L’1 d’octubre tampoc en teníem 72 per la independència. D’aquí les traïcions, que per cert relata Puigdemont i, mai desmentides.

Junts per Catalunya no pot fer Govern amb els que a Madrid donen suport als del 155. Als que no volen desescalar la persecució judicial. Als que continuen la ràtzia contra independentistes judicialment, policialment i econòmicament. I sobre tot amb els que persegueixen la nostra llengua i practiquen l’espoli permanent. Als que mai construiran res federal. Als que volen la Espanya negra de sempre i centralista. Amb aquests JxCat no pot associar-se per governar. L’única associació possible seria per implementar la República i ER ja ha dit que te altres objectius.

Toquen noves eleccions. Avui tothom ja sap quin partit està per la independència i qui no. Noves eleccions i que siguin els catalans qui posin a tothom al seu lloc i, si l’ independentisme no te prou força, que així sigui. Si ER vol Governar ja sap, ho pot fer amb els amics del 155 i els unionistes espanyols d’esquerres.

Ens cal una veritable proposta organitzada per la independència i, tot i que no ho sembli JxCat trencant amb ER s’està llaurant l’únic camí possible per guanyar la independència: “Una sola força transversal, sense posicionaments ideològics i amb un únic objectiu, la Independència”.

La resta només serveix per destruir-nos solets i donar-li la raó al Ansar: “los catalanes, solos se destruiran”.

Per cert, sense diners no és poden fer politiques de cap tipus i avui amb el que ens “regala” Espanya i el seu Estat, el que gestionem és la misèria. Acabem amb el relat de que ens cal fer Govern per sortir de la crisis. Fins que no siguem lliures els Governs han de servir fonamentalment per crear les condicions per ser-ho. La resta traïdories.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.