Suposem que ni ER, ni JxCat, ni CUP, ni ANC, ni Òmnium posaran en dubta que tot el que hem i estem patint els catalans és pel fet d’haver posat urnes per decidir.
També és una obvietat que les dues estratègies s’han anat conformant, la de ER i la JxCat des de el primer tripartit. ER pensant, creient i dient-nos ara que cal defensar un Govern espanyol d’esquerres encara que fossin culpables del 155 i JxCat proposant una organització transversal, internacionalitzar més el conflicte entre Catalunya i Espanya i ser fidels al 1 d’octubre i continuar amb la confrontació intel·ligent. La nit i el dia.
Els divorcis mai són fruit d’una nit d’estiu. Són el resultat d’un cúmul de fets i accions. El divorci polític entre ER i JxCat ve de lluny i els darrers tres anys de govern amb coalició per restituir allò que ens va prendre el 155, ho ha empitjorat i, les malfiances, els desacords, les traïcions i les desavinences han aflorat com mai.
No és banal i si molt perniciós que ER digui obertament que JxCat és la dreta catalana comparable a Vox. No és banal que ER no vulgui saber-ne res del MHP Puigdemont, destituït per un cop d’Estat i del Consell per la República que avui són els únics que internacionalitzen la confrontació i conflicte amb Espanya i el seu Estat.
És una constatació que la estratègia de ER, és de submissió. Els presos on són; A la Presó. I sense poder gaudir dels beneficis penitenciaris. S’ha aturat la persecució judicial a càrrecs electes i de partit; No, i encara pitjor, ara pretenen arruïnar-los la vida Professional i econòmica. On és la petició d’amnistia; Ni al calaix, és a la comuna. Perquè el “Gobierno de España” està retardant la concessió dels indults; Sembla que hi ha dos motius un de redit electoral i l’altra de càstig i venjança fins que no assumeixin que són uns delinqüents.
No entrarem a destacar de com ens hem beneficat de la coogovernança, ni de que no sabem que fer amb la pluja de milions que ens han arribat d’aprovar els PGE.
De moment l’estratègia de ER només ha tingut un èxit, “la taula de diàleg” que de moment i desprès d’un any i mig nomes ha tingut una reunió per decidir les que havien de ser mensuals.
L’Altra “èxit” constatable de la coalició resultant de les eleccions del 155, és que hem anat desballestant la unitat del carrer a les eleccions que s’han produït i institucions. No ha anar junts a les Europees. No a fer unitat per guanyar, coma mínim a les gran ciutats de Catalunya a les municipals. Guerra oberta per constituir Ajuntaments i diputacions.
En fi, de moment l’Estratègia de ER només ha servit per fer guanyadors als del PSOE, UP i Comuns. Els presos, els represaliats i els exiliats de moment i, que sapiguem no només no han notat cap millora sinó que sembla que la cosa va a pitjor.
JXcat malgrat tenir una estratègia diferent, no és que ho hagi fet meravellosament bé. Ens referim a tot el que te a veure amb la constitució del Govern per la efectivitat. La deslleialtat i sobre tot no haver pres les decisions que tocaven que era convocar eleccions. El resultat tothom el sap, la justícia espanyola és qui governa a Catalunya.
Part de l’estratègia de JxCat si que ha tingut els seus èxits. Èxits que no són ni de ER, ni de les CUP, ni de la ANC ni d’òmnium. Són els èxits del MHP Carles Puigdemont i els seus seguidors.
Èxit deslliurant-se del PDeCAT. Èxit construint un Nou Partit JxCat. Èxit competint sense drets electorals i sense finançament públic ni privat, només dels associats. Èxit, perquè ha desgrat de la espanyolada unionista avui, ell, Comin i Ponsati són euro diputats. Èxit perquè de moment han guanyat a tot un poder, el judicial espanyol. Èxit perquè malgrat tots els entrebancs interns de Catalunya i d’Espanya, avui el Consell per la República te gairebé 100.000 inscrits. Èxit perquè més aviat que tard els veurem lliures per Catalunya i Espanya i el seus aparells repressors no podran fer res legalment.
No convé anar a noves eleccions. Tenim un 52% de vots i 74 escons a favor de la independència, creiem. Anar-hi és un risc perquè les urnes les “carrega el diable”. Ara bé, el que tampoc podem fer és autoenganyarnos i ER i JxCat ja fa estona que van decidir que el divorci era el millor. Per tant si la incapacitat per acordar Govern amb lleialtat no és possible, només queden dues alternatives: Eleccions o que ER faci Govern amb els espanyols.
Desprès ja veurem qui guanya el relat per guanyar les properes eleccions. Ens cal recordar que a ER el segon tripartit no els va anar be de 23 escons van passar a 10.
RSS Feed
