La historia documentada ho explica gairebé tot. Hitler, inicia la seva expansió territorial a Polònia. Abans havia arribat a uns acords amb Àustria i alguns territoris xecs. Durant aquest temps Alemanya i l’exèrcit del tercer Raich gaudia del subministrament de carburants pel seu exercit de la ma de les empreses petroleres americanes del Rockefeller.
Els aliats, Rússia, EUA i Anglaterra, van guanyar al III Reich i amb els judicis de Nuremberg i la Declaració Universal dels Drets Humans volien impedir una nova guerra mundial.
Socialisme i capitalisme aliats per combatre al nazisme i feixisme. Cal saber però dos aspectes prou destacables com per entendre el perquè de tot plegat.
El primer és la tardança amb el que els EUA entressin al conflicte mundial. Fins l’atac del Japó a Pearl Harbour, l’expansió planificada dels nazis ja els hi anava be. L’anticomunisme de Hitler era una posició compartida pels poders del moment als EUA.
El segon és que els EUA van impedir que un dels aliats de Hitler i Mussolini, Franco, fos empresonat per crims de guerra i mai és restituís la II República víctima d’un cop d’Estat militat. Franco, entre altres coses era un furibund anticomunista.
A Yalta, Stalin, Churchill i Roosevelt, van signar el tractat que repartia territoris, àries d’influència i mercats. Encara eren aliats i la guerra a Europa havia acabat. Mesos mes tard amb el llançament de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, la segona guerra mundial, definitivament havia acabat.
Al 1945 el mon està en pau. És a l’any 1949 quan, Bèlgica, Canada, França, Islàndia, Itàlia,Països Baixos, Portugal, Anglaterra i els EUA, signen el primer tractat del Atlàntic Nord i Eisenhower és nomenat comandant suprem de l’aliança. Al 1952 el tractat és converteix amb la nova i definitiva organització militar, l’OTAN. Al 1955 Alemanya ingressava.
La gerra freda iniciava el seu curs. El mon capitalista contra el mon socialista, anomenat comunista, per arrodonir relats de destrucció.
Al 1955 la URSS amb tots els territoris de la seva influencia i, desprès de més de sis anys de la construcció de l’OTAN, i per donar resposta a l’OTAN, creen el Pacte de Varsòvia.
Al 1961 comença la construcció del mur de Berlin. Aquest fet constatava que a Europa la guerra freda ideològica i comercial era un fet que duraria fins l’època del enderrocament del mur de Berlin i la dissolució de la URSS. Gorbatxov primer i Boris Ieltsin desprès, varen ser els principals artífexs. Era el 1989.
Al 1991 el Pacte de Varsòvia és dissol i Gorbatxov durant les negociacions de la unificació d’Alemanya, és van donar garanties que l’OTAN no ampliaria la seva zona d’operacions cap a l’est.
1994 OTAN llença un ultimàtum als servis de Bòsnia i Hercegovina i entra a la seva guerra. 1995 desprès dels acords de Dayton, l’OTAN desplega les seves forces a l’extinta Iugoslàvia.
L’evidencia ens deixa clar que la UE no te un exercit de defensa propi i, l’OTAN és l’organització ideològica orquestrada pels EUA per controlar el futur d’Europa
Inflació i sense recursos propis la UE està condemnada a una crisi sense precedents i la irrellevància dins del concert mundial.
I una certesa absoluta inqüestionable ens permet afirmar que si l’OTAN, com el Pacte de Varsòvia, no existís, avui no tindríem aquesta guerra. Si avui Rússia formes part de la UE, tampoc.
Condemnar a tot un país per la seva historia, quan ja ni és omnipresent i quan fem tractes de tot tipus amb ells, és d’una màxima hipocresia.
No és que Rússia estigui amb guerra amb Ucraïna, és que algú o alguns l’han volguda i alimentada. I com sempre seran els habitants de la UE i d’altres indrets els que ho patirem. Els que segur no ho patiran són els màxims dirigents politics i dels oligopolis mundials. La foto del article n’és una bona mostra.
RSS Feed
