ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL PACTE DE VARSOVIA I L'OTAN

29/6/2022

0 Comments

 
Picture

La historia documentada ho explica gairebé tot. Hitler, inicia la seva expansió territorial a Polònia. Abans havia arribat a uns acords amb Àustria i alguns territoris xecs. Durant aquest temps Alemanya i l’exèrcit del tercer Raich gaudia del subministrament de carburants pel seu exercit de la ma de les empreses petroleres americanes del Rockefeller.

Els aliats, Rússia, EUA i Anglaterra, van guanyar al III Reich i amb els judicis de Nuremberg i la Declaració Universal dels Drets Humans volien impedir una nova guerra mundial.

Socialisme i capitalisme aliats per combatre al nazisme i feixisme. Cal saber però dos aspectes prou destacables com per entendre el perquè de tot plegat.

El primer és la tardança amb el que els EUA entressin al conflicte mundial. Fins l’atac del Japó a Pearl Harbour, l’expansió planificada dels nazis ja els hi anava be. L’anticomunisme de Hitler era una posició compartida pels poders del moment als EUA.

El segon és que els EUA van impedir que un dels aliats de Hitler i Mussolini, Franco, fos empresonat per crims de guerra i mai és  restituís la II República víctima d’un cop d’Estat militat. Franco, entre altres coses era un furibund anticomunista.

A Yalta, Stalin, Churchill i Roosevelt, van signar el tractat que repartia territoris, àries d’influència i mercats. Encara eren aliats i la guerra a Europa havia acabat. Mesos mes tard amb el llançament de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, la segona guerra mundial, definitivament havia acabat.

Al 1945 el mon està en pau. És a l’any 1949 quan, Bèlgica, Canada, França, Islàndia, Itàlia,Països Baixos, Portugal, Anglaterra i els EUA, signen el primer tractat del Atlàntic Nord i Eisenhower és nomenat comandant suprem de l’aliança. Al 1952 el tractat és converteix amb la nova i definitiva organització militar, l’OTAN. Al 1955 Alemanya ingressava.

La gerra freda iniciava el seu curs. El mon capitalista contra el mon socialista, anomenat comunista, per arrodonir relats de destrucció.

Al 1955 la URSS amb tots els territoris de la seva influencia i, desprès de més de sis anys de la construcció de l’OTAN, i per donar resposta a l’OTAN,  creen el Pacte de Varsòvia.

Al 1961 comença la construcció del mur de Berlin. Aquest fet constatava que a Europa la guerra freda ideològica i comercial era un fet que duraria fins l’època del enderrocament del mur de Berlin i la dissolució de la URSS. Gorbatxov primer i Boris Ieltsin desprès, varen ser els principals artífexs. Era el 1989.

Al 1991 el Pacte de Varsòvia és dissol i Gorbatxov durant les negociacions de la unificació d’Alemanya, és van donar garanties que l’OTAN no ampliaria la seva zona d’operacions cap a l’est.

1994 OTAN llença un ultimàtum als servis de Bòsnia i Hercegovina i entra a la seva guerra. 1995 desprès dels acords de Dayton, l’OTAN desplega les seves forces a l’extinta Iugoslàvia.
L’evidencia ens deixa clar que la UE no te un exercit de defensa propi i, l’OTAN és l’organització ideològica orquestrada pels EUA per controlar el futur d’Europa

Inflació i sense recursos propis la UE està condemnada a una crisi sense precedents i la irrellevància dins del concert mundial.

I una certesa absoluta inqüestionable ens permet afirmar que si l’OTAN, com el Pacte de Varsòvia, no existís, avui no tindríem aquesta guerra. Si avui Rússia formes part de la UE, tampoc.

Condemnar a tot un país per la seva historia, quan ja ni és omnipresent i quan fem tractes de tot tipus amb ells, és d’una màxima hipocresia.
​
No és que Rússia estigui amb guerra amb Ucraïna, és que algú o alguns l’han volguda i alimentada. I com sempre seran els habitants de la UE i d’altres indrets els que ho patirem. Els que segur no ho patiran són els màxims dirigents politics i dels oligopolis mundials. La foto del article n’és una bona mostra.


0 Comments

D'UNA GUERRA NOMÉS EN SURTEN I QUEDEN DESGRACIES

24/6/2022

0 Comments

 
Picture

El govern americà, amb el seu President que te la potestat d’anomenar jutges al sanedrí superior de la seva justícia va anomenar als jutges més tronats, reaccionaris i de dretes per formar-ne part. Sembla que la llibertat per avortar te els dies comptats. Aquest fet seria prou motiu per dubtar de les seves intencions respecte a la pau i la defensa dels drets universals.

El capitalisme salvatge necessita guerres i confrontacions mes o menys soterrades. Les petites concessions del capital sempre han estat la frontera per millorar mercats i beneficis.

La guerra entre Rússia i Ucraïna era evitable, fins i tot encara és pot aturar. El com no és gents complicat. D’entrada cal deixar clar en primer lloc que Anglaterra, fora de la UE, no hauria de pressionar ni  fer-nos esclaus de les decisions d’una OTAN que controla, per mitjans els EUA.

La solució no vindrà mai de la ma d’Anglaterra ni dels EUA. La solució i defensant els interessos de la UE s’ha de procurar des de casa.

Segur que l’OTAN organització militar, serveix per defensar-nos dels dimonis russos?, Portem negociant des de l’època del Gorbatxov i Yeltisn signant tractats de no proliferació d’armes nuclears i mercadejant com bons veïns. Doncs no l’OTAN nomes serveix als interessos americans i aquells que pretenen enemics permanents sota un comunisme inexistent. Igual els fabricants d’armes hi tenen a veure.

Que hauria de fer la UE per defensar la pau i els seus interessos? Doncs primer de tot, deixant clar que l’OTAN, avui, com el Pacte de Varsòvia ahir, no tenen raó de ser a Europa. Primer esglaó per acabar amb la guerra; Sense OTAN avui no hauria guerra.

Segon fent una declaració que a Europa ningú és enemic de res, ni per qüestions ideològiques i que la democràcia, drets i llibertat és la seva impronta.

Tercer continuar treballant per la Europa dels pobles que no dels Estats, sense excloure a ningú.

Quart declarar Europa lliure d’armes d’extinció total i químiques.

Cinquè completar la declaració de drets humans afirmant que és treballarà perquè cap ciutadà de la UE mai serà tractat de forma distinta per cap raó.

El conflicte en termes bèl·lics entre Rússia i Ucraïna, és podria haver evitat, insistim. Per les vides que ja han finit. Pel desastre que ha suposat de destrucció i fugida del habitat. Per una despesa de recursos que és podrien haver usat per millorar les condicions de vida de tothom.

I si, no és entenible l’estultícia, l’ambició, el poder militar, els lobbys per controlar la democràcia, els morts, la fam, la destrucció en general, d’aquells que s’omplen la boca de valors i democràcia, però fan la guerra, la provoquen i els agrada. Desprès sempre podran reconstruir i augmentar els beneficis. Son aquells que mai seran carn de canó.

Deixeu les armes, que els que patim som els que som de pau. Feu el que calgui per acabar la guerra. Continuar-la serà el major desastre que patirem els ciutadans de la UE. Encara hi som a temps. La UE i Rússia han de signar la pau i construir una UE de tots. Si Rússia i Ucraïna ja fossin membres de la UE, avui no hi hauria guerra. Els que no han treballat per aconseguir-ho són uns criminals i sembla que l’OTAN i els que han volgut la seva obstinada existència formen part del mateix grup criminal. Queda dit
.


0 Comments

DEPRIMIR-NOS O LLUITAR

23/6/2022

0 Comments

 
Picture

Els aliats de la segona guerra mundial, mai, diem mai, van pensar negociar la fi de la guerra amb Hitler. L’objectiu sempre va ser guanyar-la i acabar amb el nazisme i feixisme. Al menys això deien.

Els jueus, poble perseguit i sovint a prop del seu extermini, també van decidir que calia lluitar fins la victòria. Avui són un Estat.

Els catalans som potser un dels pobles més estranys del planeta. Celebrem la derrota del 1714, tot i que posem amb valor la defensa que és va fer de Barcelona front al borbó de l’època.

Ningú pot dubtar que una part majoritària dels catalans al llarg dels mes de tres segles hem tingut catalans disposats a treure petroli dels minsos espais de llibertat i gestió que borbons i dictadors ens permetien.

La catalanofòbia, incompliments dels acords pactats, dir-nos que la democràcia no val res quan els tribunals de justícia espanyol imposen i decideixen al marge de la voluntat popular, la persecució institucional estructurada contra el català, Lleis per impedir acords de futur amb els Països Catalans.

Catalunya sota la bota castellana, ara espanyola i els catalans mes papistes que el Papa. Sempre tant submisos, tant col·laboradors i sempre amb la por com divisa per entomar l’odi espanyolista de la millor forma.

I per segon cop els catalans varem deixar la depressió permanent sobrevinguda per tants segles d’ignomínia, repressió i espoli (amb Macià per primer cop), i amb el MHO Puigdemont dient-nos referèndum o referèndum i varem tenir, i defensar el nostre referèndum com si fóssim al 1714. Catalunya i els catalans per primer cop érem els aliats o els jueus que havíem dit prou. I per fi érem un poble combatiu sense depressió política i decidits a entomar la lluita com mitja d’alliberament.

El “a por ellos” i tenir les ordes unionistes espanyoles contrari als preceptes democràtics i drets humans ens ho van posar difícil. Nosaltres som i serem els de les urnes, els que defensarem els drets i valors individuals i col·lectius, vaja, els de la democràcia en estat pur.

I si, ho hem de reconèixer, Espanya, el seu Estat i els unionistes espanyols, amb la repressió física, violenta i judicial i el 155 ens van guanyar el primer pols. Per deprimir-nos.

I si, ens varem deprimir, perquè malgrat haver posat les urnes, haver votat i fer-ho amb la legitimitat democràtica des de una llei aprovada al Parlament, els nostres dirigents politics, creiem, no van estar a l’alçada. La confrontació no va reeixir i fins i tot alguns ens enviaven a casa. I no era només la por, és que alguns mai la han volgut la independència.

Avui que les histories ja són fets, Operació Catalunya, Pegasus, Catalan Gate, Inversions, llengua, llei mordassa, fons europeus, corredor del mediterrani i tot una recula d’insults i incompliments com per exemple el mes flagrant la “Taula de Diàleg”, toca tornar ha decidir.

Dir prou, vol dir acabar amb l’estar deprimits. Toca encetar altra cop la lluita organitzada. Prou va dir amb contundència el MHP Puigdemont. Doncs això prou amb estar deprimits i plantem cara. Sobre tot perquè de temps no en tenim gaire. Espanya i el seu Estat és un vaixell amb unes vies d’aigua profundes i sense poder tapar.

Hem de fer que el PROU és converteixi amb el nou crit de joia per finalitzar el que varem fer l’1 d’octubre.

Si hi anem, Espanya i tot el seu poder, no podrà impedir que Catalunya sigui el proper Estat lliure en forma de República.

Per acabar, els de ER i desprès de les contradictòries declaracions posteriors a la reunió Vilagrà – Bolaño, més tot els incompliments del PSOE, només tenen un camí; Construir el Grup Parlamentari per la independència de Catalunya entre ER, JxCat, CUP i PDeCAT.
​
I com no, a Catalunya el Govern a de reunir a tots el partits i entitats socials per la independència urgentment, amb l’objectiu de construir el darrer full de ruta per la independència. I si tenim presa, perquè està dat i beneit que tenim mala peça al teler pel conflicte bèlic i perquè en temps de recesió els que guanyen sempre són les dretes i no qualsevol, les feixistes.


0 Comments

QUE MÉS HA DE FER ER PERQUÈ JXCAT HO ENTENGUI

22/6/2022

0 Comments

 
Picture

De vegades, massa sovint, ER tracta més d’enemics que d’adversaris a JxCat. De dretes, neo convergents, de tarats, de fugits, de 007, i més. Són qualificatius vells i moderns. No parlem de les deslleialtats a la taula de diàleg, amb el “Gobierno de España”, al Parlament, amb els MHP Puigdemont i Torra, amb la MHP Borràs.

ER te un diputat més, cert, i tot el dret a proposar Govern i pactar-lo. JxCat però, també te tot el dret a posar al damunt les seves propostes. I per obra i gracia de les CUP i, el seu pacte amb ER, varem tenir Govern, mandat i com sempre una legislatura capada i controlada per Espanya i el seu Estat.

Un pacte de repartiment de Conselleries amb els seus assessors corresponents i només amb una condició per la independència, que al cap de dos anys és fes un balanç de la feina feta al respecte. El pacte de les CUP amb ER, sembla que ja està al calaix dels oblits.

El darrer acte de deslleialtat el tenim avui mateix la Consellera de Presidència, Laura Vilagrà és reuneix amb el ministre Felix Bolaños, sense coneixement previ dels Consellers de JxCat. No és la Consellera és tot el Govern i és l’estratègia de ER, que malgrat espionatges, operació Catalunya, el Junqueras ens diu que mai trencaran el diàleg amb el “Gobierno de España”.

Ho sabem i creiem tenir-ho clar, estar a l’oposició o fora de les institucions és molt fred. Ara be, ser-hi per prebendes ajustades no visivilitzant perquè si és, pot ser la fi de moltes coses, fins i tot el de la credibilitat. Simone de Beauvoir ja ho va dir: “L’opressor no seria tant fort si no tingues còmplices entre els propis oprimits”.

També ho sabem, els partits, tots si no fos pels ajuts, subvencions públics, institucionals estarien perduts. Malgrat això JxCat va demostrar que sense diners públics és pot afrontar unes eleccions. Tot plegat gracies a les aportacions dels militants i simpatitzants, però que s’han de tornar i, només amb la quota militant seria insuficient. Indirectament son els situats a les institucions els que ho faran possible.

Aquesta és la greu contradicció. Hem demostrat que no ens cal el diner públic, però l’utilitzem per tenir espais de poder polític organitzat. Si finalment s’instal·la a la societat que JxCat és on és pels diners, de res servirà dir que som els hereus de l’1 d’octubre i que anem de debò per la independència.

Que ER no vol la unitat independentista és d’una certesa galàctica i de la mateixa manera sabem que Espanya és irreformable, ER també.

Només, si JxCat plegues del Govern, creiem és donarien tres possibilitats, eleccions, governar amb solitari amb suports externs i un nou Govern entre ER, Comuns i suport extern dels socialistes o inclosos. Si aquesta formula s’executés, quedaria clar que per ER la independència mai ha esta el seu objectiu nacional ni de país.

Conclusió. Si anem a eleccions tornem a jugar la partida i amb positiu. Si ER vol continuar governant amb els suports unionistes allà ells.
​
És hora que el dret a decidir i triar s’imposi sense subterfugis. És hora de els catalans tinguin el mes clar possible que voten i perquè. És hora també de que JxCat ens aclarim i si fer-ho té costos, assumim-los.


0 Comments

DONAR SUPORT AL MILLOR CANDIDAT, ÉS CONTRARI A IMPOSAR-LO

21/6/2022

0 Comments

 
Picture

Les primàries són de moment el millor “invent” pseudo democràtic dels partits per fer veure que el candidat/a és qui te més suports. El plantejament i proposta d’entrada te una excel·lència indiscutible, és millor que la imposició directe des de l’executiu.

Ara be, qui dubti que tota operació és manipula ble, s’autoenganya. Sembla que l’executiva de JxCat vol fer i per saber, una enquesta tipus diagnosi per saber si cal estar al Govern amb ER. Fer-ho només amb la militància té trampa. Cal saber que tots els electes, assessors i d’altres interessos també juguen la partida. Per tant la netedat d’un procés de primàries te falles.

Formar part d’un Govern, saben que ser-hi és per tothom, d’entrada hauria de condicionar qualsevol consulta al respecte. Aquesta consulta s’hauria de fer al conjunt de la ciutadania. Triar l’Alcaldable per la capital de Catalunya, Barcelona, creiem que també requereix unes primàries obertes a tots els veïns/es de Barcelona.
ER no voldrà, perquè seria negar la seva estratègia, fer unitat independentista per aconseguir la plaça de Barcelona. Abans preferiran pactar amb els socialistes i comuns. És un fet actual i històric. Els de les CUP com sempre a la seva.

Per tant JxCat, encara que no ho pugui semblar pot guanyar. També dependrà de les resolucions del Congres de Juliol. Com fer-ho és estratègicament indispensable.

En primer lloc no s’ha de premiar a ningú pel fet d’haver estat com regidor a l’oposició. Als fidels premiats tampoc.

Tothom te dret a presentar-se. Això si, ha de ser militant del partit per defensar els objectius del partit i les seves propostes de gestió.

Un dels aspectes democràtics i per estar d’acord amb l’objectiu suprem, de moment la independència, cal demostrar que el tema de la transversalitat ens la creiem i només els fets ho poden demostrar.

Per tant insistim les primàries han de ser obertes a militants, simpatitzants i amics. El poble tria i decideix. Molt a la corda d’allò que defensem; el dret ha decidir.

Que siguin els candidats els que proposin, és defineixin i sobre tot que siguin els millors.
​
Per tant seria bo, que l’executiu obris un període per tal de que qui vulgui presentar-se com candidat/a a l’Alcaldia de Barcelona és postuli i ens expliqui la seva proposta de gestió. La política d’entrada no cal. Suposem que tots estaran per la independència quan abans millor.


0 Comments

"LAS PETROLERAS"

18/6/2022

0 Comments

 
Picture

Titol d’una pelicula rodda als anys 71 integrament a Burgos. Les actrius Claudia Cardinale i Brigitte Bardot les actrius principals. Unes dones del vell Oest marginades i dos famílies enfrontades per unes terres.

Avui tenim un sanedrí format la Colau, Janet Sanz, Lucia Martin, i Monica Oltra, totes elles imputades per uns presumptes delictes que s’erigeixen amb defensores de les dones, dels immigrants, dels pobles oprimits i per la pau mundial. Elles no estan enfrontades, són les màximes defensores de la unitat espanyola, i res a veure amb les independentistes.

Sona be si no fos perquè els fets, ni les acompanyen, ni amb el que son i representen. Són les que no han pogut modificat res d’allò pel que diuen lluitar. Això si, els fets si que ha demostrat que són dones de “paraula i principis”. Imputades i no dimiteixen i tampoc compleixen el que diu la organització del partit.

Presunció d’innocència, si, tota, la que aquestes no han tingut mai amb el MHP Pujol, amb el Xavier Trias, amb el MHP Mas, amb el MHP Puigdemont, amb la MHP Borràs, i tants d’altres.
​
Són les que han condemnat sense sentencia. Són les que han utilitzat les mentides policials per guanyar eleccions. Són les que pretesament van d’esquerres i bones gestores. Però també són les que legitimen el regim del 78 saben que els drets feministes avui encara estan a les Hurdes.


0 Comments

L'ESTAT ESPANYOL NO HA CONSTRUIT EL CORREDOR MEDITERRANI, EL CATALÀ TAMPOC.

15/6/2022

0 Comments

 
Picture

En Vicent Partal a la seva editorial de Vilaweb la clava. “No fer el corredor mediterrani i no invertir als Països Catalans és una decisió estratègica espanyola, un autèntic projecte nacional”.

No tenir enllestit el corredor del mediterrani via ferrocarril o per vehicles, s’està demostrant un autèntic desastre per la mobilitat, per respectar el medi ambient, per abaratir costos amb el transport i sobre tot per deixar de fer cues interminables que el sofert ciutadà pateix cada dia i de forma punyent els dies festius.

Els nostres gestors, complidors exquisidament de la legalitat espanyola, ho tenen clar les competències que no se’ns han donat no és poden exercir. I punt.

Abans la Generalitat podia endeutar-se. El Montoro del PP primer i ara els “de izquierdas” mantenen que l’únic que ho pot fer és l’Estat espanyol. Fet que ha despullat a la Generalitat per obtenir els recursos necessaris per afrontar qualsevol repte.

Ningú, podrà desmentir, creiem, que les diverses forces catalanes amb el seu numero de diputats, en moments determinants  podrien haver pactat les inversions i com no, el seu compliment. Sembla que hem esta capaços de pactar les inversions però mai del seu compliment.

I perquè va ser així, nosaltres des de aquest bloc, volem retre homenatge al MHP Pujol donat que sense tenir competències, el 10 de setembre del 1983 va fer possible que Catalunya tingues la seva televisió nacional i amb la nostra llengua. Va ser el primer cop que Catalunya va tirar pel dret sense esperar la benedicció de Madrid hi ho el permís.

I si, ja sabem que la xarxa de trens és de RENFE-ADIF, Espanya, que les carreteres “nacionales” també i que mai Espanya, el seu Estat i qualsevol “Gobierno” de torn mai ens traspassaran les competències.

És d’una incompetència brutal que el Conseller d’Interior Ignasi Elena ens digui ara que els col·lapses que ara patim són culpa del alliberament sobtat dels peatges i la manca de previsió en termes d’inversió per poder haver evitat els col·lapses.

Talment com si la Generalitat no sabes les dificultats històriques en termes de mobilitat i accessos que pateix Catalunya. Per exemple a la Jonquera m’entres el francesos han fet els deures construint el tercer carril a la autopista, Catalunya encara en mante dos.
​
I la reflexió és clara i diàfana, si l’Estat no executa el que està aprovat als PGE, perquè la Generalitat no ho ha fet. L’Estat mai podrà dir que és il·legal, però sobre tot haver-ho fet demostraria que la Generalitat és quelcom més que una comunitat autònoma administrativa amb gestors espanyols.


0 Comments

UN ENGANY COMPARTIT, "LA TAULA DE DIÀLEG"

13/6/2022

1 Comment

 
Picture

Ens importa ben poc si els del PNV negocien millor que els d’algun partit català amb posició d’exigir.

Ens importa ben poc qui gestiona les Diputacions. El seu impacte institucional ni és democràtic, donat que és nodreix de directius i assessors depenent dels resultat electoral de les municipals, ni trafica al Parlament de Catalunya com un lobby. Són exclusivament una repartidora de diners provinents directament des de Madrid i sense cap control des de les institucions catalanes.

No ens hauria d’importar els acords legítims post electorals per constituir i decidir qui és el President o Alcalde del país o municipi. Però en aquest cas fem uns matisos, donat que parlem de compliments programàtics i sobre tot d’objectius compartits.

 No fer el que calgués per investir al Carles Puigdemont, o pactar amb els del 155 per una Alcaldia com la de San Cugat, és directament  un incompliment flagrant programàtic que impedeix la unitat i apropar-nos a la independència.

JxCat va guanyar les eleccions autonòmiques i ER les espanyoles. Aquest fet deixava en el seu moment la clau per investir al Pedro Sánchez a les seves mans. La seva vella o nova estratègia, permetia a ER una negociació com la dels vells temps del MHP Pujol.

ER sabia que no podia exigir traspassos ni diners, fer-ho suposava donar mes competències i diners als de JxCat que formen part del Govern actual. Amb tenien prou amb demostrar que la seva estratègia del eixamplament i sumar amb el temps era la bona i deixar qualsevol confrontació amb el nou “Gobierno de España”, teòricament d’esquerres, PSOE-PSC-UP-Comuns, era l’objectiu.

Només una proposta amb un cert calat polític i de compromís podia donar fe que ER marcava el pas. D’aquí la proposta d’una taula de diàleg, feta efectiva el 2 de gener del 2020.

Hores d’ara i veien amb els fets el traga-la de ER sobre el que ha suposat la taula de diàleg, ens veiem en cord de dir-vos al respectable, que les esquerres espanyoles i ER ens han enganyat a tots, fins i tot als poquets de JxCat   que creien que era una bona proposta.

L’acord signat el 2 de gener, indicava que als 15 dies de la investidura hi hauria la primera reunió. Aquesta és va fer el 26 de Febrer. Primer incompliment.

El document signat entre ER i PSOE en el seu apartat 1) diu; Composició: El “Gobierno de España” i el de la Generalitat. S’establiran les delegacions de forma paritària, amb els membres que les dues parts decideixin.

ER va vetar als membres que JxCat havia proposat i la reunió és va fer nomes entre el PSOE i ER. ER deia que els assistents eren els que el Govern decidia i que només podien ser membres del Govern. Acords, el més important, establir ordre del dia per les properes reunions, informar dels acords i reunió de la taula una vegada al mes. A la tercera i darrera reunió feta a Barcelona, el Sánchez va preferir fer un cafè amb l’Illa abans de ser-hi. Ni acords ni calendari.

Han passat, exactament des de la constitució de la mesa, 29 mesos i 11 dies. Sembla que la propera reunió, el Sánchez la vol pel Juliol. No és banal que la ministra vingui a dir-nos que ara si que invertiran i que el “President” digui que ara ens reunirem. El problema és que la taula és va constituir com reconeixement d’un conflicte polític i que els seus dos eixos que donen sentit a la taula eren la negociació del dret d’autodeterminació i amnistia i el Sánchez ja fa estona que ha deixat clar que ni parlar-ne i que com a molt convertir-la en una taula bilateral per discutir qüestions autonòmiques.

Un partit on principis i dignitat fossin la seva senyera, ja fa estona que els haguessin engegat. Per cert l’excusa de la pandèmia no serveix, perquè de reunions inútils i estèrils del Sánchez durant aquest temps n’ha fet a cabassos.

Conclusió. Tot apunta que l’enganyador és el “Gobierno de Espanya”, però poc perquè ja ha dit reiteradament quan és reuneix la taula i perquè ha de servir.

Per contra les declaracions del Junqueras i l’Aragonès, dient-nos que ells mai s’aixecaran de la taula de diàleg, de moment de negociació no, confirma que ja han acceptat el que diu el Sánchez.
​
Una taula de diàleg, que no és reuneix, que una part ha vetat parlar del conflicte polític, i que sobre tot va néixer per una investidura, avui ja podem dir que és un engany i acabem el post dient que ER, avui ja és corresponsable d’aquest engany que només ha servit per consolidar al “Gobierno de Espanya” i no per reformar Espanya que sembla que és el que volen els de ER.


1 Comment

CATALUNYA I ELS CATALANS CADA DIA MÉS POBRES

11/6/2022

0 Comments

 
Picture

És un fet indiscutible que Catalunya és un espai nacional ple d’oportunitats. Si més no fins abans de la pandèmia i de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

L’avinguda d’immigrants vinguts d’altres indrets de la península, i ara d’altres països, demostren que Catalunya sempre ha estat país de rebuda amb els braços oberts i on el mestissatge és a l’ordre del dia.

És també un fet indiscutible que Espanya, el seu Estat i el seu Govern de torn, han emprat Catalunya pels seus desitjos inconfessables. Espoliar-nos, acabar amb la llengua i historia d’un poble i fer-ho amb “disimulo sin que se note el efecto”.

No és només que sapiguem, amb dades irrefutables provinents de la hisenda publica espanyola, que Catalunya ha rebut al 2021 un 37% de les inversions i Madrid un 180%. No és que el corredor del Mediterrani ni el tenim ni se l’espera. No és que les rodalies de RENFE-ADIF siguin un desastre a tots els nivell. No és que mai els PGE és compleixin a Catalunya. No és que no se’ns pagui la addicional tercera d’un Estatut retallat i vigent. És senzillament que no volen invertir, gastar ni un euro més del obligat per les lleis espanyoles, perquè tenen clar que marxem.

Però el que també és un fet és l’empobriment general de Catalunya. Els nostres tècnics busquen altres indrets. Tenim un Govern i altres institucions com la DIBA i la AMB, que han d’inventar nous impostos per poder fer front a necessitats de tot ordre.

Catalunya ja no és la locomotora del Estat espanyol. Catalunya avui te problemes a sanitat, a ensenyament, a la mobilitat general a tot el país, i el que és més greu no és pot aturar la despoblació rural.

El greuge econòmic que Catalunya pateix, només pot resoldre des de la independència i amb un Estat i unes institucions que ho decideixin tot, fins i tot el grau de solidaritat amb d’altres pobles.

Catalunya i mentrestant les seves institucions estiguin subjectes a la legalitat espanyola, només podrà gestionar el que ens deixin. Aeroports, ports, mar, carreteres, rodalies, duanes, immigració, energia, educació, collegis professionals, legislació municipal, Bancs, relacions internacionals amb la UE, ONU, OTAN i d’altres, Seguretat Social, Pensions, són la base d’un Estat i de moment qui ho controla absolutament tot és l’espanyol.
​
I mentrestant, si no aconseguim que Catalunya ho pugui ser, el que sabem, perquè els fets són tossuts és que Espanya, el seu Estat i Govern, fan que cada dia Catalunya sigui més pobre.


0 Comments

JUNTS NO POT AMAGAR, PER MÉS TEMPS, EL CAP SOTA L'ALA

9/6/2022

0 Comments

 
Picture

L’estratègia de ER està donant els seus fruits. Que socialistes i comuns s’hagin afegit a la nova llei i decret sobre l’ensenyament, que els comuns donessin suport als pressupostos, són la prova irrefutable que JxCat ha assumit definitivament la seva estratègia. Negociació pel dret d’autodeterminació i amnistia, sense negociació, i un eixamplament espanyolista que no per la independència. I sobre tot deixant clar que gestionant la comunitat autònoma com en temps passats la felicitat és complerta.
Que ER vol hi ha deixat prou clar que la seva estratègia té dos objectius. Un evitar que la dreta espanyola és faci amb el poder a Madrid. Per cert cosa que no podrà evitar. L’altra acabar amb el procés donat que el seu objectiu final és la República federal espanyola.
Les diferencies entre JxCat i ER són publiques i d’un calat extraordinari. També ho és que ER no està còmoda governant amb JxCat, malgrat que governa amb Consellers més propers a l’estratègia de ER, que de la confrontació intel·ligent.
Que ER estaria més còmode amb un nou tripartir ho sap tothom. De fet si no fos per temes com Pegassos, les inversions i les eleccions andaluses, segur que aquesta opció ja estaria en marxa.
El tonto útil, o no, del Rufian és el que posa oli a l’operació, però que ningú en tingui dubtes, totes les malifetes tenen i van acompanyades per deixar amb evidencia que JxCat no trencarà res. És la nova convergència de la que és desprendran quan convingui hagen deixat clar que JxCat és incapaç de desprendre’s de la motxilla autonomista. La gestió s’ha imposat i ja pot ER traspassar totes les ratlles vermelles que JxCat tragarà sense avergonyir-se.
Que l’Aragonès desprès de dir-nos que així no Rufian, avui mateix ha deixat les coses on han d’estar. El Rufian és un actiu polític de primer ordre per ER. I és queda tant ample.
JxCat té un problema i la de resoldre. Ha de decidir i, cada dia que passa està fonent els actius que pretenien ser i deixar clar que l’1 d’Octubre és irrenunciable, ho que l’estratègia de ER, la de gestionar i la de “exigir” al “Gobierno de España” que compleixi amb Catalunya, cosa que sembla segons els fets, no farà mai, és la bona. 



0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.