L’estratègia de ER està donant els seus fruits. Que socialistes i comuns s’hagin afegit a la nova llei i decret sobre l’ensenyament, que els comuns donessin suport als pressupostos, són la prova irrefutable que JxCat ha assumit definitivament la seva estratègia. Negociació pel dret d’autodeterminació i amnistia, sense negociació, i un eixamplament espanyolista que no per la independència. I sobre tot deixant clar que gestionant la comunitat autònoma com en temps passats la felicitat és complerta.
Que ER vol hi ha deixat prou clar que la seva estratègia té dos objectius. Un evitar que la dreta espanyola és faci amb el poder a Madrid. Per cert cosa que no podrà evitar. L’altra acabar amb el procés donat que el seu objectiu final és la República federal espanyola.
Les diferencies entre JxCat i ER són publiques i d’un calat extraordinari. També ho és que ER no està còmoda governant amb JxCat, malgrat que governa amb Consellers més propers a l’estratègia de ER, que de la confrontació intel·ligent.
Que ER estaria més còmode amb un nou tripartir ho sap tothom. De fet si no fos per temes com Pegassos, les inversions i les eleccions andaluses, segur que aquesta opció ja estaria en marxa.
El tonto útil, o no, del Rufian és el que posa oli a l’operació, però que ningú en tingui dubtes, totes les malifetes tenen i van acompanyades per deixar amb evidencia que JxCat no trencarà res. És la nova convergència de la que és desprendran quan convingui hagen deixat clar que JxCat és incapaç de desprendre’s de la motxilla autonomista. La gestió s’ha imposat i ja pot ER traspassar totes les ratlles vermelles que JxCat tragarà sense avergonyir-se.
Que l’Aragonès desprès de dir-nos que així no Rufian, avui mateix ha deixat les coses on han d’estar. El Rufian és un actiu polític de primer ordre per ER. I és queda tant ample.
JxCat té un problema i la de resoldre. Ha de decidir i, cada dia que passa està fonent els actius que pretenien ser i deixar clar que l’1 d’Octubre és irrenunciable, ho que l’estratègia de ER, la de gestionar i la de “exigir” al “Gobierno de España” que compleixi amb Catalunya, cosa que sembla segons els fets, no farà mai, és la bona.
RSS Feed
