El President Mas no perd cap oportunitat per dir que les eleccions del 27 de Setembre han de convertir-se amb el Referendum que l’Estat espanyol, el seu govern i el PP i PSOE, i ara afegim Podemos, no ens han deixat fer.
Com que no serà un Referendum, que només tenen tres respostes Si, No i en blanc o nul, sinó que seran unes eleccions autonòmiques, el President les proposa com plebiscitàries. Sembla que els de ERC i les CUP hi estan d’acord.
Els que diuen que són autonòmiques pures, són els que conformen l’unionisme pur i dur, el federalisme i terceres vies varies.
Plebiscitàries i plebiscit tenen connotacions referendaries. El secret i diferencia, és tenir la capacitat política per fer la conversió. Però amb això no ni ha prou. Cal ajustar els propòsits i objectius al màxim. De fet no pots dir que són altra cosa si el que fas és el mateix que en unes eleccions normals.
Sembla que Romeva ex eurodiputat per ICV amb el vist i plau de la ANC i el seu President també ex de ICV, han dissenyat una campanya telefònica anomenada “vot a vot” d’Ara és l’hora. Res a objectar. Tot el que sigui mobilitzar i engrescar per una bona participació el 27 sempre és d’agrair i felicitar. El problema el podem tenir a l’hora de definir que volem de les eleccions del 27. Uns les volem plebiscitàries per comptar-nos i perquè quedi clar que volem iniciar el procés constituent per la independència.
Ara sembla que alguns dels darrers arribats a la ANC, pretenen convertir el 27 amb altra cosa, donant continguts, socials clar, per convèncer, això si des de la perspectiva "d’esquerres". De fet alguns tenim la mosca sota el nas. És provable que la pretensió d’utilitzar les organitzacions de la societat civil, sigui un caramel difícil de rebutjar, tot i així fer-ho no ens farà guanyar el 27, ens al contrari.
La ANC el que ha de demanar és el vot per la independència, i explicar amb dades, que amb un Estat català, amb totes les eines d’Estat a les nostres mans podrem tenir un futur millor. Ara bé el que és insidiós, manipulador i fora de lloc, és fer, des de la ANC, una campanya ideològica decidint i explicant com serà la Catalunya del futur des de una part. Que consti que a alguns ja ens va bé. Tot i així la Catalunya del futur s'ha de construir i s'ha de fer entre tots.
En Romeva diu, entrevistat al Punt Avui(dilluns 29 de Juny); “Volem una campanya de continguts, no de noms i llistes”. “Excel·lent”, en Romeva ja ens explicarà quins són els continguts, don surten i si han de formar part del procés d’aquí al 27, o d’algun programa electoral.
D’aquesta forma, i amb programes politics electorals, el que segur que no tindrem són unes eleccions plebiscitàries. Curiosament el mateix que volen els unionistes, federalistes i terceres vies.
Si finalment anem cap el 27 amb llistes separades, i per que quedi clar que les volem plebiscitàries, el “Programa polític” electoral ha de ser clar, concret i concís. La base política aconseguir la independència. Sense independència cap política social és possible. Sense independència les politiques socials les marca España. Sense independència i ates la marxa que porta la recentralització, el que és segur si no guanyem el 27, és que continuarem com una “región española” 300 anys més, Queda clar doncs que la solució no ésta en el "programa" sinó amb la independència, i sense independència res de res, només el que decideixin els de Madrid.