L’argument dels de ERC i l’Oriol Junqueras és tant “inapel·lable” com fal·laç. “Els d’esquerres i dretes no podem anar a una, doncs foragitaríem per un costat els votants d’esquerres i per l’altra els de dretes”. ERC proposa interessadament el mateix però a l’inrevés dient que separats no és perdran vots d’esquerres ni de dretes. Els espanyols unionistes aquest problema no només no el tenen, sinó que treballen incansablement per fer el mateix que han fet per Barcelona, unir-se.
ERC pretén fer una Aliança d’esquerres per la Republicà catalana, legítim. També saben que des de l’any 1931, mai més han estat opció majoritària. A l’any 31 l’opció que proposava ERC, proposta política que sorgeix tres mesos abans de les municipals, tenia l’objectiu de crear un espai sociològic a favor de la República espanyola (Vida i mort de Lluis Companys, editorial Pòrtic editat l’Octubre de 1976 de Josep Mª Poblet, escriptor i diputat per ERC durant la segona República espanyola).
És historia i de la que no voldríem tenir, que Macià proclama la República catalana i que són els mateixos companys de ERC els que fan que renuncií. També són els mateixos que després proclamaran l’Estat català i aniran a la garjola. Lluis Companys i el seu Govern van descobrir, però tard que amb Espanya i els espanyols no hi havia res a fer. Un Front Popular d’esquerres i revolucionari, va per possible foragitar les dretes del govern, però en cap cas va evitar un cop d’estat i una guerra civil.
Sembla que la direcció de ERC no ha aprés dels seus errors. ERC pretén un front d’esquerres per guanyar. La pregunta escaient és, per guanyar que? Si és per la presidència de la Comunitat Autònoma de la España monàrquica està bé. Si és per la independència de Catalunya no només no està bé sinó que estratègicament pot suposar reincidir amb un passat negre, trist i salvatge.
ERC, ni l’esquerra de cap tipus pot ser el pal de paller per la independència. Un front ideològic del tipus que sigui menys. Europa i després de la segona guerra mundial va voler enterrar períodes dictatorials i revolucionaris. Un mercat europeu pactat entre les esquerres i dretes del moment, han fet possible construir, amb totes les seves falles, una Europa variada, amb grans espais de llibertat i democràcia. Cap exclusió. De vegades manen les dretes i d’altres les esquerres. Tothom ho accepta.
Bet aquí el quid de la qüestió. A Europa els Estats, a excepció d’Anglaterra no estan immerses en processos pel ser o no ser, i això els permet la lluita partidista per implantar programes socials. A Catalunya no.
Catalunya ara no discuteix per una justícia social millor o pitjor, tot i que alguns intenten que si. Només cal que prenguin bona nota de qui fa i aprova la reforma laboral. De moment la justícia social que s’aplica és la que vol Espanya, que és qui dicta les Lleis i “dona els recursos” graciosament per la seva implementació.
Si ERC no vol fer i participar, amb la construcció d’una alternativa guanyadora pel 27, i té tot el dret, però el que no poden, ni han de fer, és qüestionar que la societat civil, el President o qui sigui proposi una Llista de País transversal lluny de les esquerres i de les dretes, senzillament de País per guanyar. El 27 no triem entre esquerres o dretes, triem independència o dependència.
RSS Feed
