Els catalans independentistes, sobiranistes i catalans de bona fe, en general, deien, Espanya no s’atrevirà o la Unió Europea no ho permetrà.
Els fets, cruels, esperpèntics i sobre tot més ajustats a l’època franquista, han mostrat a tothom que si, Espanya i el seu Estat, han traspassat totes les línees agudes i per haver, i el silenci còmplice de la UE, ha estat tant esgarrifós com miserable. Menys mal que fora d’Espanya, la separació dels poders sembla que funciona i la justícia a Europa ha fet justícia en majúscules.
Tenir dubtes hores d’ara, que els nostres presos politics o són per venjança, per donar un avis a navegants del que pot fer l’Estat als que gosen posar en tela de judici l’estatu quo i el regim del 78 successor del franquisme, és impossible, sinó s’és una persona sense consciencia democràtica i cap esma per llaurar un futur millor pels que hi són i pels que vindran.
Els presos no seran alliberats. Ni com diputats espanyols ni senadors. La sentencia del “TOP” ara anomenat TS, condemnarà, fins i tot no hi haurà cap tipus de rebaixa que els pugues mostrar com dèbils.
Organització criminal. Això és el que ens diuen que som els catalans. Delinqüents per voler votar, per posar urnes, per creure’ns que tenim un Parlament on la representació és intocable, per organitzar-nos i tenir mitjans que preferentment usen la llengua catalana, per voler ser un poble.
Si, els tenim empresonats de forma indigne per una justícia i les clavegueres del Estat que ni Al Capone els hauria superat. Malgrat tot els Estats de la UE callen, amb aquell silenci com quan Hitler preveia i executava els seus plans malignes.
Cada dia que s’assumeix l’estada a la presó, és un dia més que és legitima l’Estat espanyol. Els poders fàctics o diuen; són a la presó complint exquisidament la legalitat constitucional i amb el vist i plau de la UE.
Diputats electes i senador que només tindran la benevolència temporal d’anar a recollir l’acta i tornar a la presó. El TOP mana i decideix. El Congrés i escoltant al PSOE sembla que els condemnarà i seran inhabilitats, fins i tot abans de ser sentenciats.
Una presó tant indigne com irrellevant si aquest fet no serveix com element de lluita i denuncia. De moment ser-hi no ha tingut cap rellevància “revolucionaria” ni internacional. Espanya no ha estat condemnada per posar politics a presó.
Hores d’ara hem de suposar que Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Sánchez i la resta deuen tenir clar que seran condemnats i restaran uns quants anys a la presó, a no ser que demanin clemència i s’agenollin. Cosa que per cert no veiem. Ates que ens ho creiem, només és pot aprofitar aquesta injustícia venjativa des de la denuncia, condemna i lluita, i tot comença per posar fi a la legitimació del regim del 78, el seu Estat i als borbons.
Mandela va passar 27 anys a la presó i el preu que va pagar va suposar, ni més ni menys, la fi del apartheid. Ell va ser capaç amb el seu compromís de liquidar tot un Estat racista.
Assumint i tenir clar que Espanya i el seu Estat no són democràtics, i sense una separació efectiva dels poders politics i públics, de que volem la independència per estricta subsistència, els nostres politics empresonats han de fer el pas i aquest és resumeix en dos. El primer acabar amb el judici farsa assumint la condemna convençuts que fa temps està escrita. Segon assumir d’una vegada que el preu de la presó forma part del procés cap a la llibertat i República catalana.
La resta submissió i legitimar un Estat corrupte espanyol. Presó, repressió i un buidatge dels drets individuals i col·lectius, són estàndard per activar-nos i no defallir, i aquest cop paguen amb presó i exili. Que aquest preu serveixi. Assumir, legitimar i normalitzar la repressió és la mort d’un poble; el català.
RSS Feed
