Sembla que el Pedro Sánchez, PSOE, vol governar en solitari. La seva investidura gairebé garantida ho pot fer possible. L’envestida publica del Pablo Iglesias a favor d’un govern de coalició, també sembla que no reeixirà. Els barons “socialistes” i els de l’IBEX 35 en són però que molt contraris. Prefereixen a Ciutadans.
Governar amb acords dins d’una varietat ideològica, decrets lleis, i buscar una geometria de suports a lleis i l’Estat, serà la seva estratègia per mantenir-se quatre anys a la Moncloa. Objectiu consolidar el PSOE i acabar amb la rèmora del pretès sorpasso per part de Podemos.
Aquest escenari, deixa a ERC i JxCat tocats de mort. Ni necessaris ni indispensables. Cap però la remota possibilitat que finalment UP i PSOE pactin la investidura, donant suport a un govern monocolor, sempre que ERC faci el mateix. PSOE més UP i més ERC són 180 diputats, majoria absoluta.
Unidos Podemos, com dèiem, pressionen de valent per un govern de coalició. El problema és que el “tour de force” no és creïble, ates que van ser capaços de defensar els PGE del PSOE sense ser-hi, i fins i tot amb més determinació que el Pedro Sánchez dels 85 diputats. ERC pel seu canto i aplicant la seva màxima del eixamplament, avui estan més convençuts que millor peix al cove que el desert. Malgrat tot aquest escenari i tot i que sembla el menys conflictiu, és a l’hora el que genera més dubtes. Socialistes, comunistes i “independentistes junts segur que despertaria vells records.
Que ningú l’erri, Pedro Sánchez tot i que repeteix fins la sacietat que amb la Constitució i la llei tot, i que no va tenir cap recança amb sumar amb els independentistes per guanyar la moció de censura, si vol estabilitat, el seu pacte passa indefectiblement per UP i ERC. O Ciutadans preferència de les castes dominants i l’Estat.
Ara be, pot ERC renunciar al dret d’autodeterminació, a la independència, i que d’una vegada Espanya reconeixi que som una Nació? Creiem que no, i d’aquí se’n deriva el paper de comparsa de ERC i en menor mesura JxCat.
Malgrat la victòria de ERC a Catalunya, i analitzant els resultats, hores d’ara afirmem que la seva victòria, el manteniment de JxCat, i el “fracàs” del Front República, el resultat no serveix de res. Sense capacitat per bloquejar, sense capacitat per exigir una taula de negociació, sense capacitat per acordar un Referèndum.
Fer el paper d’estrassa, de llepaculs, ser irrellevants en termes institucionals i politics a Espanya, en cap cas resoldrà el conflicte. Legitimar al quart poder, l’estat espanyol de les clavegueres, pensant que l’estratègia de deixar governar al Sánchez, ens pot ser beneficiós, és el mateix que pensar que des de l’Estat ara invertiran, ens reconeixeran, ens estimaran i deixaran d’insultar-nos. Els catalans som els jueus sefardites del segle XXI.
Per acabar, dir-vos que el paper de comparsa, mai és agraït i de duració tant efímera com un caramel a la porta d’una escola. Sense incidir, la irrellevància està servida i la pèrdua de dignitat també. Sobre tot perquè quan hem incidit per evitar que el Sánchez caigués, la seva resposta, tant deslleial com indigna, ha sigut incomplir amb la taula de negociació, no rebaixar la tensió jurídica i convocar eleccions quan li ha convingut només a ell.
Paper d’estrassa, de comparsa, tant s’ha val, però ser-hi amb uns vots irrellevants, adjudicar-los sense res a canvi, insistim, no només és fer de comparsa, també és fer d’imbecil i traïdor a l’1 d’octubre i Catalunya.
RSS Feed
