“Jo defenso el pacte fiscal per quedar-me a Espanya”, va dir en J. M. Álvarez. Contundent, èxplicit i molt d’agrair. Ara “entendran” molts afiliats, sobretot els independentistes, al sindicat UGT el perquè de tot plegat. Fem historia.
En Josep Valentín i Antorn és el primer S. General de la UGT a Catalunya després de la mort del dictador, i el succeeix en Justo Domínguez de la Fuente, Responsable de la Federació de transports i elegit S. General de la UGT de Catalunya el 1983 fins al 1990. En Justo Domínguez era a l’hora membre destacat de la federació del PSOE i va ser Diputat pel PSC-PSOE al 1984. Durant aquest període, tot absolutament tot el que feia referència a comunicacions dins el sindicat es feia en castellà.
Una “conspiració interna”, encapçalada per la Federació de Serveis Públics, prepara el relleu a la Secretaria General i en el 8e. Congrés, Maig del 1990, Pepe Álvarez(també milita al psc-PSOE), asturià de procedència i Secretari d’Organització de la federació del metall, és elegit SG de la UGT de Catalunya i substitueix en Justo Domínguez, càrrec que ocupa actualment.
En Pepe Álvarez empren “una nova línea política de compromís” amb el fet nacional, que s’encamina, entre d’altres, a reforçar la sobirania de l’organització. La catalanització i normalització lingüística interna i externa, és fa a través del Servei Lingüístic, creat amb l’objectiu de consolidar l’aposta i fer un nou marc de relacions laborals. Posar el català a l’abast dels treballadors, es “converteix amb un objectiu sindical”, i es planteja com un element per garantir i potenciar la cohesió social.
Des del 1995 és membre del Consell Social de la Llengua Catalana “a proposta" del Consell de Treball. Els seus 22 anys com SG han permés la creació de serveis com AMIC (associació d’ajuda als immigrants), la CTAC (Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya) i Avalot (Joves de la UGT de Catalunya).
Tot i així, en Pepe té algunes “desviacions” poc afortunades, una i prou representativa, és l’acceptació de l’edifici que pertany al CADCI (Rambla S. Monica 10), abans de la guerra civil i que és espoliat pels franquistes-falangistes, com una part del paquet de la devolució del patrimoni sindical confiscat pel franquisme. Ell sap qui són els legítims propietaris, i en cap cas és fa justícia. En Pepe només s’avé a la cessió d’un despatx “miserable” pels autèntics representants del CADCI. La transició política, ha tingut diverses formes de pagament, i les espècies en són una. L’altre desviació és més polític sindical. En Pepe ha aconseguit la quadratura del cercle, ell controla totes i cada una de les Federacions i serveis de l’organització i és només ell i el seu secretariat qui representa públicament la UGT de Catalunya. Aquest fet suposa un empobriment del “debat ideològic i la imposició de determinades idees”. Abans de la “transició”, les direccions sindicals ja ho deien, els “sindicats no fan política”, i així ens va.
L’actual conjuntura, és la que és, i és cert que qui de moment pateix i en rep les conseqüències, són les classes més desfavorides. Per tant, les Organitzacions sindicals, han lluitar per intentar esmorteir les seves ferides, però fer-ho estrictament en termes de subvenció i monetaristes, és distreure a tothom.
Catalunya té un tracte fiscal, no per la gràcia divina, si no per acords politics, acords on sempre han sortit afavorits els mateixos, inclosos sindicats, i ara quant el govern de la Generalitat ha dit fins aquí en el tema fiscal, tots els suports són benvinguts, inclòs la d’aquells que mai ho plantejarien com un pas més cap a la independència. Ara bé, començar amb un recolzament a la hisenda catalana clar, per desprès a continuació dir que és per continuar amb Espanya, és si més no confús, sobretot perquè el sindicat UGT mai ha exposat els termes politics de les relacions de Catalunya amb Espanya, i com s’ha de tractar el tema de l’espoli fiscal.
Pepe, no pots, vaja no deuries, utilitzar el teu “càrrec vitalici” per fer política espanyola, sobretot perquè a Catalunya se t’ha tractat amb respecte, i ens mereixem els catalans, que persones públiques com tu sigueu neutrals, i si no, convoca un Congrés Extraordinari per debatre i decidir si la UGT de Catalunya està a favor o en contra de la independència de Catalunya. Això seria democràtic i tots plegats en sortiríem de dubtes.
En Josep Valentín i Antorn és el primer S. General de la UGT a Catalunya després de la mort del dictador, i el succeeix en Justo Domínguez de la Fuente, Responsable de la Federació de transports i elegit S. General de la UGT de Catalunya el 1983 fins al 1990. En Justo Domínguez era a l’hora membre destacat de la federació del PSOE i va ser Diputat pel PSC-PSOE al 1984. Durant aquest període, tot absolutament tot el que feia referència a comunicacions dins el sindicat es feia en castellà.
Una “conspiració interna”, encapçalada per la Federació de Serveis Públics, prepara el relleu a la Secretaria General i en el 8e. Congrés, Maig del 1990, Pepe Álvarez(també milita al psc-PSOE), asturià de procedència i Secretari d’Organització de la federació del metall, és elegit SG de la UGT de Catalunya i substitueix en Justo Domínguez, càrrec que ocupa actualment.
En Pepe Álvarez empren “una nova línea política de compromís” amb el fet nacional, que s’encamina, entre d’altres, a reforçar la sobirania de l’organització. La catalanització i normalització lingüística interna i externa, és fa a través del Servei Lingüístic, creat amb l’objectiu de consolidar l’aposta i fer un nou marc de relacions laborals. Posar el català a l’abast dels treballadors, es “converteix amb un objectiu sindical”, i es planteja com un element per garantir i potenciar la cohesió social.
Des del 1995 és membre del Consell Social de la Llengua Catalana “a proposta" del Consell de Treball. Els seus 22 anys com SG han permés la creació de serveis com AMIC (associació d’ajuda als immigrants), la CTAC (Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya) i Avalot (Joves de la UGT de Catalunya).
Tot i així, en Pepe té algunes “desviacions” poc afortunades, una i prou representativa, és l’acceptació de l’edifici que pertany al CADCI (Rambla S. Monica 10), abans de la guerra civil i que és espoliat pels franquistes-falangistes, com una part del paquet de la devolució del patrimoni sindical confiscat pel franquisme. Ell sap qui són els legítims propietaris, i en cap cas és fa justícia. En Pepe només s’avé a la cessió d’un despatx “miserable” pels autèntics representants del CADCI. La transició política, ha tingut diverses formes de pagament, i les espècies en són una. L’altre desviació és més polític sindical. En Pepe ha aconseguit la quadratura del cercle, ell controla totes i cada una de les Federacions i serveis de l’organització i és només ell i el seu secretariat qui representa públicament la UGT de Catalunya. Aquest fet suposa un empobriment del “debat ideològic i la imposició de determinades idees”. Abans de la “transició”, les direccions sindicals ja ho deien, els “sindicats no fan política”, i així ens va.
L’actual conjuntura, és la que és, i és cert que qui de moment pateix i en rep les conseqüències, són les classes més desfavorides. Per tant, les Organitzacions sindicals, han lluitar per intentar esmorteir les seves ferides, però fer-ho estrictament en termes de subvenció i monetaristes, és distreure a tothom.
Catalunya té un tracte fiscal, no per la gràcia divina, si no per acords politics, acords on sempre han sortit afavorits els mateixos, inclosos sindicats, i ara quant el govern de la Generalitat ha dit fins aquí en el tema fiscal, tots els suports són benvinguts, inclòs la d’aquells que mai ho plantejarien com un pas més cap a la independència. Ara bé, començar amb un recolzament a la hisenda catalana clar, per desprès a continuació dir que és per continuar amb Espanya, és si més no confús, sobretot perquè el sindicat UGT mai ha exposat els termes politics de les relacions de Catalunya amb Espanya, i com s’ha de tractar el tema de l’espoli fiscal.
Pepe, no pots, vaja no deuries, utilitzar el teu “càrrec vitalici” per fer política espanyola, sobretot perquè a Catalunya se t’ha tractat amb respecte, i ens mereixem els catalans, que persones públiques com tu sigueu neutrals, i si no, convoca un Congrés Extraordinari per debatre i decidir si la UGT de Catalunya està a favor o en contra de la independència de Catalunya. Això seria democràtic i tots plegats en sortiríem de dubtes.
RSS Feed
