Els nostres avantpassats, van voler fer un país nou de trinca, foragitar la monarquia borbònica, va ser el primer pas. El 14 d’Abril del 1931 Catalunya omplia els seus pulmons de flaires de llibertat, democràcia i justícia social eren les màximes del moment La llibertat, igualtat i fraternitat franceses estaven empeltades i tot indicava que per sempre més.
La dreta espanyola i l’esquerra espanyola s’alien per fer d’Espanya un país monolític, amb petites concessions a les “intransigències” perifèriques, Estatuts en deien, lleis orgàniques supeditades al “Parlamento Español”, com ara. Mai van entendre, o si, que a la Península Iberica existien altres pobles amb tot el dret de viure i gestionar-ne la seva llibertat. Catalunya, i els catalans van decidir anar a la guerra, una guerra espanyola i amb interessos espanyols, mai catalans. Tècnicament d’això s’han diu solidaritat.
Que Catalunya és poses al costat de la legalitat de la República, per responsabilitat, mai va tenir la correspondència per part de les autoritats espanyoles, ens al contrari, Presidents de la República espanyola, van intentar pactar amb Franco, proposant una rendició per mantenir la unitat espanyola, abans que reconèixer la identitat i drets de Catalunya.
Durant la gerra civil els catalans defensaven la República com sinònim de llibertats i de legalitats, a més d’un posicionament antifeixista avantguardista. Mort Franco, cap reconeixement cap a Catalunya, la vida entregada per defensar la República espanyola no ha tingut cap reconeixement, a canvi hem rebut espoli econòmic i l’ofec cultural, ells ens ho han dit per activa i per passiva, només volen espanyols castellans i prou.
Actualment, com si el temps no hagués passat, els del PSOE i els del PP ho tenen clar, els d’Izquierda Unida depèn del lloc, ells són i volen ser espanyols, i per demostrar-ho, defensen aferrissadament la Constitució espanyola franquista i els seus símbols, Guardia Civil, Exercit, llengua castellana i la roja i gualda.
El problema no el tenen els espanyols, ells són el que volen ser, el problema el tenim bàsicament els catalans, i sobre tot els que no volem ser espanyols, cal defensar que volem ser catalans i europeus. Que els del PP, amb la Camacho al capdavant, o els Navarro del PSOE ens vulguin encolomar una nova definició patriòtica, la del catalans espanyols, no ens ha d’afectar, però si em d’estar amatents amb el que volen, ells en el fons volen la màxima borbònica “hagamoslo con cuidado para que no se note el efecto”, ens volen espanyols com abans, com sempre. La nostra ensenya; primer catalans, després europeus, i finalment universals.
Aquets personatges, amb el Duran inclòs, ho han deixat clar, la defensa de Catalunya pasa per Espanya i prou, per ells La Declaració Universal dels Dret Humans, són paper mullat, ells aniquilen un poble amb l’argument que ni a un altre de “superior”, en aquest cas l’espanyol.
Espanya ens espolia, ens insulta, ens menysprea, ens anul·la com a poble, ens obliga a retallar, ens mana jurídicament, ens ofega econòmicament, no ens deixa créixer, no compleix ni els seus compromisos, i no compleixen per la senzilla raó de que amb els colons no cal complir, per això són el que són.
Fins ara, tot el que han fet les forces independentistes, ha estat sotmès a les regles de joc espanyoles, traspassar fronteres és indispensable, cal que les democràcies internacionals sàpiguen que a l’Estat espanyol existeix un poble que no vol ser espanyol i, que si ho és, ho és a la força. El jurament o promesa a les institucions espanyoles per imperatiu legal, ha de tenir un afegitó: soc espanyol per imperatiu legal.
Ara és hora i no cal esmentar més dades, de cridar que volem estar fora d’aquesta i qualsevol Constitució espanyola, i que, sobretot, no volem ser espanyols, manifestació que hem d’exportar i internacionalitzar. Qualsevol organització que manifesti explícitament aquesta posició, suma. El que si volem és formar part d’Europa com qualsevol Estat europeu.
El temps de federar-nos s’ha acabat, ni monarquia ni República espanyola, mai ha estat possible, ni abans, ni ara , ni mai. Culturalment els catalans no som com els espanyols i, per tant, cal insistir; o acceptem que som espanyols amb particularitats o lluitem i, la fase en la que estem, ens obliga ha dir obertament i sense por, que nosaltres els catalans no som espanyols.
La dreta espanyola i l’esquerra espanyola s’alien per fer d’Espanya un país monolític, amb petites concessions a les “intransigències” perifèriques, Estatuts en deien, lleis orgàniques supeditades al “Parlamento Español”, com ara. Mai van entendre, o si, que a la Península Iberica existien altres pobles amb tot el dret de viure i gestionar-ne la seva llibertat. Catalunya, i els catalans van decidir anar a la guerra, una guerra espanyola i amb interessos espanyols, mai catalans. Tècnicament d’això s’han diu solidaritat.
Que Catalunya és poses al costat de la legalitat de la República, per responsabilitat, mai va tenir la correspondència per part de les autoritats espanyoles, ens al contrari, Presidents de la República espanyola, van intentar pactar amb Franco, proposant una rendició per mantenir la unitat espanyola, abans que reconèixer la identitat i drets de Catalunya.
Durant la gerra civil els catalans defensaven la República com sinònim de llibertats i de legalitats, a més d’un posicionament antifeixista avantguardista. Mort Franco, cap reconeixement cap a Catalunya, la vida entregada per defensar la República espanyola no ha tingut cap reconeixement, a canvi hem rebut espoli econòmic i l’ofec cultural, ells ens ho han dit per activa i per passiva, només volen espanyols castellans i prou.
Actualment, com si el temps no hagués passat, els del PSOE i els del PP ho tenen clar, els d’Izquierda Unida depèn del lloc, ells són i volen ser espanyols, i per demostrar-ho, defensen aferrissadament la Constitució espanyola franquista i els seus símbols, Guardia Civil, Exercit, llengua castellana i la roja i gualda.
El problema no el tenen els espanyols, ells són el que volen ser, el problema el tenim bàsicament els catalans, i sobre tot els que no volem ser espanyols, cal defensar que volem ser catalans i europeus. Que els del PP, amb la Camacho al capdavant, o els Navarro del PSOE ens vulguin encolomar una nova definició patriòtica, la del catalans espanyols, no ens ha d’afectar, però si em d’estar amatents amb el que volen, ells en el fons volen la màxima borbònica “hagamoslo con cuidado para que no se note el efecto”, ens volen espanyols com abans, com sempre. La nostra ensenya; primer catalans, després europeus, i finalment universals.
Aquets personatges, amb el Duran inclòs, ho han deixat clar, la defensa de Catalunya pasa per Espanya i prou, per ells La Declaració Universal dels Dret Humans, són paper mullat, ells aniquilen un poble amb l’argument que ni a un altre de “superior”, en aquest cas l’espanyol.
Espanya ens espolia, ens insulta, ens menysprea, ens anul·la com a poble, ens obliga a retallar, ens mana jurídicament, ens ofega econòmicament, no ens deixa créixer, no compleix ni els seus compromisos, i no compleixen per la senzilla raó de que amb els colons no cal complir, per això són el que són.
Fins ara, tot el que han fet les forces independentistes, ha estat sotmès a les regles de joc espanyoles, traspassar fronteres és indispensable, cal que les democràcies internacionals sàpiguen que a l’Estat espanyol existeix un poble que no vol ser espanyol i, que si ho és, ho és a la força. El jurament o promesa a les institucions espanyoles per imperatiu legal, ha de tenir un afegitó: soc espanyol per imperatiu legal.
Ara és hora i no cal esmentar més dades, de cridar que volem estar fora d’aquesta i qualsevol Constitució espanyola, i que, sobretot, no volem ser espanyols, manifestació que hem d’exportar i internacionalitzar. Qualsevol organització que manifesti explícitament aquesta posició, suma. El que si volem és formar part d’Europa com qualsevol Estat europeu.
El temps de federar-nos s’ha acabat, ni monarquia ni República espanyola, mai ha estat possible, ni abans, ni ara , ni mai. Culturalment els catalans no som com els espanyols i, per tant, cal insistir; o acceptem que som espanyols amb particularitats o lluitem i, la fase en la que estem, ens obliga ha dir obertament i sense por, que nosaltres els catalans no som espanyols.
RSS Feed
