ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL VALOR DE LA PARAULA

31/12/2020

0 Comments

 
Picture

Que ningú en tingui dubtes. Espanya, el seu Estat i Gobierno volen tancar la carpeta independentista, secessionista i, colpista com diuen els unionistes espanyols.

Però és la política, “estupids”, com diuen els politics que venen la seva anima per mantenir-se dalt de tot, o per un plat de llenties poc treballades.

La dictadura franquista, no només ho va deixar tot lligat. Pitjor. De valors democràtics ni un. Els únics que va deixar per la posterioritat, són tant miserables com inservibles. Malgrat tot, Catalunya i, algun que altra indret peninsular, gràcies a la seva historia hem mantingut part del arrels històrics dels nostres camperols i gent de ciutat.

Segur que molts espanyols no deuen entendre res quan centenars de catalans marxen a Galícia per ajudar a la neteja “de los hilillos de plastilina del Rajoy”. O com any rere any fem la recol·lecta solidaria més important, potser fins i tot d’Europa, a TV3, per lluitar contra infermetats variades.

Però ve, som on som i el que tenim, són politics de tota mena que vergonyosament ens ofereixen sovint un espectacle fastigós, barbar, putrefacte i sobre tot adequat per construir el contrari del que sempre ens diuen; una societat solidaria, plena de concepcions progressistes, plena de valors democràtics, curosos amb l’entorn i,  respectuosos amb la vida com  valor suprem.

Tot un discurs vuit i proporcionalment populista segons la necessitat de vots a obtenir. Mentir o fer veure que ets un gran demòcrata, fent veure que compleixes les regles de joc és el pa de cada dia.

Avui en tenim que són milionaris i diuen que són d’esquerres. Avui en tenim que la seva màxima és dir-nos que volen justícia social. Avui en tenim que fins i tot és claven punyals per dir-nos que el mon està ven girat, però que no fan altra cosa que això, dir-ho i prou.

I són precisament els que van d’esquerres els pitjors. Haurien de ser els del exemple, els austers, els més solidaris del mon mundial, els de la fraternitat internacional, els que davant de qualsevol ignomínia és posessin dempeus. I no.

No esmentarem al Rufian i la seva paraula. No esmentarem la pantomima d’unes primàries que van ser però que mai van servir (Bosch versus Ernest Maragall). No esmentarem un acord per investir a canvi d’una taula de diàleg que no és reuneix. No esmentarem la infinitat d’acord pactats amb Espanya i el “Gobierno” de torn incomplerts. Tampoc esmentarem que 13 magistrats poden més que tot un Parlament, tot un Congres, i tot un poble que vota i diu amen. Finalment no esmentarem els canvis dels partits progressistes que ahir deien que els catalans teníem el dret d’autodeterminar-nos i avui no.

Finalment i per acabar, el “Gobierno de España”, ens ha volgut donar una lliçó i deixar clar on és el poder i qui mana a España i al seu Estat. Lo del Estat no està tant clar. Sense desescalada, sense taula de diàleg, amb els seus pressupostos aprovats que sembla a canvi de res, i el més important confirmant que qui posa i treu candidats a les llistes no són els militants és el primer secretari, com sempre.

La pregunta a fer-nos, i fa estona, és si amb uns partits que diuen i venen una cosa i fan el contrari tenim futur. Sembla que la espanyolitat s’ha empeltat profundament a Catalunya. No és pot criticar, denunciar que és pacta amb els del 155 i a l’hora fer el mateix. No és pot criticar i denunciar que és pacta amb els del IBEX 35 i a l’hora fer el mateix. No és pot dir que vols acabar amb la Diputació com institució espanyola i a l’hora defensar-la.

L’Iceta és un professional de la política. Al mon privat igual no. Be, sempre pot tenir una cadira a un Consell d’Administració. Els seus companys de partit hi estant prou avesats. Sembla que el darrer a tenir-la va ser el Montilla.

El més fastigós i dramàtic pel que sabem i veiem és que els militants d’alguns partits no pinten absolutament res. Avui també ha quedat clar que el PSC tampoc, per molt que ho vulguin amagar. Madrid fa ministres i Madrid posa els candidats. Certament els “socialistes espanyols” per qui ho vulgui veure la democràcia, la participació, la transparència i la informació se la passen pel engonal. Aquesta operació sembla que Sánchez, Iceta i Illa fa més de tres mesos que la preparaven. Avui ja sabem que els socialistes a Catalunya són el PSOE. I tot per impedir que Junts per Catalunya guanyi. 


0 Comments

INVESTIR A UN DEL 155 VA VALER UNA TAULA SENSE CADIRES

27/12/2020

0 Comments

 
Picture

Eixamplar la base republicana, independentista, sobirana o espanyola, és l’estratègia de ER. Aquesta es va fer visible investint al Pedro Sánchez del PSOE a canvi d’una taula de diàleg el dia 7 de Gener del 2017. D’aquí 10 dies farà una any. Una taula que per tal com anat tot plegat, sembla que només tenia un objectiu: "que el “Gobierno de España” reconeixes que existeix un conflicte polític".

A canvi el nou President i “Gobierno de España”, llençaven un missatge clar al mon; “La confrontació entre espanyols s’havia acabat”. I el més greu, els presos politics i exiliats són uns “delinqüents i fugats”.

ER s’ha cobert de gloria. I tot per aconseguir ser el pal del paller a Catalunya amb l’ajut dels republicans espanyols, d’esquerres o de dretes.

Alguns és pregunten a dia d’avui, perquè la famosa “taula de diàleg”, acordada mitjançant un pacte signat, on s’establia que s’havia de reunir mensualment, amb total llibertat pels seus continguts i, establint grups de treball amb la incorporació posterior dels Presidents per ratificar els acords, encara no s’ha tornat a reunir i si existeix.

Amb la excusa de la pandèmia aquesta “taula de diàleg” no s’ha reunit mai més. Ni per designar cap grup de treball.

La taula de diàleg ha estat l’engany perpetrat per ER per dir-nos que ara amb el “Gobierno de España d’esquerres i molt progre”, no cal que ens preocupem. Tindrem desescalada judicial i fi de la repressió. Ens retornaran tots els euros que ens deuen, inclosos els de la addicional 3ª del Estatut retallat. No perseguiran més la llengua catalana sibil·linament. La Guardia civil deixarà Catalunya i les seves casernes. La policia espanyola deixarà per fi l’edifici a Via Laietana on temps ençà els franquistes torturaven i assassinaven. I sobre tot que totes les inversions compromeses és faran al 2021.

Per completar el cercle d’obediència i vassallatge només calia posar fil a l’agulla amb els pressupostos espanyols. La seva aprovació aquest més de desembre del 2019 suposa de facto que Pedro Sánchez té garantida la cadira tota la legislatura. Mentrestant els nostres presos politics i exiliats són a la presó o fora de Catalunya, sense que la legislació penitenciaria espanyola sigui capaç de concedir-los el 3er grau perquè la seva justícia franquista si oposa. De traca i mocador.

El més trist de tot plegat, malgrat algun cas aïllat honorable, la militància de ER calla. Els de JxCat el que si notem, és l’atac miserable i continuat per par d’alguns militants, càrrecs destacats de ER i trolls i robots comprats, dient-nos que som el que no som. Com deia el poeta i el demòcrata la veritat tard o d’hora triomfa.

Constatar que la taula de diàleg no és reuneix ni és reunirà, en cap cas és un atac a ER, es una critica als responsables que van decidir que era el preu per investir i que ha resultat ser una llufa. Constatar que el suport permanent al Congrés i Senat de ER al “Gobierno de España” a canvi de res i pensant que quan toqui tindran el suport a Catalunya i que la militància no ho vegi, és una critica al lirisme.

El problema no el te ni Junts ni tots aquells que estan al dia de les malifetes d’aquest “Gobierno de España” i que mai ha volgut bescanviar la monarquia borbònica per una República espanyola. El problema el tenen tots aquells, independentistes o no que no saben que Espanya i el seu Estat mai compleixen.

Aquest 14 de Febrer, militants, simpatitzants, votants de ER, teniu una nova oportunitat per ser fidels al 1 d’octubre. Si voleu la independència en forma de República, Voteu Junts per Catalunya. A ER fa temps que l’arròs el tenen covat.


0 Comments

PER FI HA QUEDAT CLAR QUE JXCAT NO ÉS EL PDECAT

24/12/2020

0 Comments

 
Picture

Ha costat deu i ajuda deixar clar que l’exigència del dret a decidir formava part d’una operació de llarg abast. En cap cas, tot i que obertament mai és reconegui, el problema de CDC no va ser només el 3% del Maragall, era que poc a poc molts militants convergents van decidir que amb Espanya no teníem futur i calia donar la millor resposta democràtica.

Fer-ho però suposava un daltabaix a les files dels que tenen el copi raid d’esquerres i progressistes. La insistència amb situar-nos, dir-nos que som el neó convergents ni és gratuït ni banal.

Conjuminar centralitat i transversalitat és avui la proclama que pot tenir més seguidors. L’únic que s’ha de fer és deixar clar que la teoria i els discurs ha d’anar lligat als fets.

Junts per Catalunya, és una declaració d’intencions per guanyar. Junts com la mata de jonc. Per Catalunya perquè és l’objectiu i sobre tot perquè sempre s’ha dit i defensat una Catalunya on els catalans decideixin com ha de ser.

Els adversaris a JxCat insistiran en ubicar-nos al espai convergent i confondre al respectable. Ho faran els que van d’independentistes, i els que diuen que només els d’esquerres poden oferir una millor gestió i un horitzó més just. Vaja com si  no haguessin governat mai (A Espanya amb majories absolutes i a Catalunya amb dos tripartits i de moment ni millor ni pitjor que governant les dretes).

Junts per Catalunya és la conjunció transversal dels que creiem amb l’estratègia conformada per el MHP Carles Puigdemont. Segur que no és perfecte, però de moment no en tenim cap altra que no suposi posar-nos de genolls.

Aquest 14 de febrer no només decidim espais de poder autonòmics, decidim, de moment, decidim quina és la millor estratègia per la República catalana i tothom ha de saber que l’estratègia de Junts de moment  a Europa és guanyadora i la de ER que li preguntin al Oriol Junqueras.

JxCat no te res a veure amb el PDeCAT, PNC, ER, CUP, uns perquè en tenen prou amb una Autonomia, d’altres perquè volen ser part duna Espanya republicana i, els que volen arreglar-ho fent una revolució que ja no s’estila a Europa.
​
Recordeu o independència amb Junts o dependència amb la resta.


0 Comments

NI ENEMICS NI ADVERSARIS

20/12/2020

0 Comments

 
Picture

Tots els que volem una Catalunya lliure i independent, hauríem de compartir com un fet sagrat que les diferencies ideològiques, avui al segle XXI, en cap cas mereix una confrontació  entre compatriotes, argumentant que amb el poder autonòmic sempre ho faríem millor.

Cap contraposició de idees pot ser superior al objectiu d’independència. De fet establir els motius del perquè volem ser lliures ve d’antic, i només els que no ho volen veure obliden. El camí per aconseguir-ho te un punt de partida irrebatible, la unitat. De fet el mateix objectiu obliga acordar les discrepàncies perquè l’objectiu de la República catalana ens supera a tots els catalans.

Qui de ER cregui que els seus enemics i adversaris són els de JUNTS, l’únic que aconsegueix és que tota l’espanyolada, amb la bandera franquista, els borbons i tot l’Estat riguin, és freguin les mans i considerin que si una part que s’autoanomena independentista els legitima també ho farà la Unió Europea. Qui de Junts cregui que els seus enemics i adversaris són els de ER, en aquest cas tots els quintacolumnistes i botiflers riuen i estant convençuts que estan guanyat l’embat contra la independència.

Els nostres enemics, si enemics, estan a Espanya i al seu Estat. D’adversaris  no en tenim al Estat espanyol. La nostra dissortada historia des de el 1714 certifica que no han fet altra cosa que anar exterminant-nos, amb les seves monarquies, amb les seves dictadures i amb les seves Repúbliques. Per tant els que van d’espanyols ni enemics ni adversaris ciutadans d’un altre País.

Al 1714 els defensors de Barcelona eren un tot. Ningú preguntava al del costat perquè i era i la resposta sempre era la mateixa: Pels nostres drets i per la nostra llibertat.
​
Les grans manifestacions del segle XXI conformades amb gent d’arreu de Catalunya i amb sentiments ideològics dispars mai preguntaven al del costat perquè hi eren, tothom cridava i...inde.....independencia. Seria bo que els que avui és barallant per un ressego de pa entenguessin d’una vegada que el volem sencer i només el podem aconseguir si ens respectem, si ens tolerem, si ens estimem com represaliats, si anem junts  i, sobre tot perquè volem decidir el nostre futur desprès de no haver-ho pogut fer des de fa més de tres segles.


0 Comments

PER LLOGAR-HI CADIRES

19/12/2020

0 Comments

 
Picture

De debò, és per acabar bojos. ER no només no ha complert el pacte signat amb Junts, sinó que fins i tot va obligar al MHP Quim Torra ha dir públicament que eren uns deslleials. Dels coparies no cal dir res més que no serveixen per res. Fins i tot la seva paperera particular, és anar d’independentistes i fer oposició al Govern, teòricament independentista. Un Govern que els de ER sabien intervinguts fins el mes de Novembre hi ho callaven. De moment no sabem si els de Junts també.
​
Amb ER hem descobert que la independència és una fal·làcia utilitzada en campanya electoral amb una proposta dividida. Espanyolistes d’esquerres federalistes espanyols, amb els borbons una estona i, a l’hora independentistes de cap de setmana.

Una cosa els hem d’agrair als de ER. Si més no als que manen. Ja no amaguen que un dels seus objectius és liquidar, minorar, extingir, tot el que tingui a veure amb el MHP Carles Puigdemont. De retruc tots els personatges de nivell que pugui presentar Junts, com Laura Borràs i Joan Canadell. Ho fan dient que són els neó convergents, la dreta catalana, els burgesos nacionalistes i fins i tot alguns van més enllà dient-los supremacistes i racistes. I els de Junts governant amb coalició com si no hagués passat res.

Meritxell Budó estàs fent el paper d’estrassa. Ho sento algú ho havia de dir. No pots dir fa dies que les mesures serien altres si tinguéssim diners per afrontar socialment la pandèmia i ara dir que les mesures seran més restrictives sense afegir que les protestes de tots els sectors afectats no hi serien perquè el Govern de la Generalitat sense l’espoli que patim hi podria donar la resposta adequada.

No pots, no podeu consensuar amb els deslleials de ER absolutament res, sobre tot perquè escoltant-vos, tenim la sensació d’una culpabilitat amb la gestió i d’una justificació permanent saben que qui mana i decideix de debò viu a Madrid.

ER insisteix i de quina manera amb la DiBa, amb els PGE, amb la llengua, Contra el Consell de la República. ER ho deixa sempre que pot ven clar; No vol saber-ne res amb la gent de Junts. Fer-ho pressuposa que creuen que seran els guanyadors i que podran marcar els tempos i acords per governar. O amb les esquerres unionistes espanyoles, o amb Junts i CUP.

Junts no pot quedar impassible davant d’aquestes misèries. Junts, ha de deixar clar que anem a per la majoria absoluta i que comptem amb tots els votants independentistes, i que rebutgem els dobles jocs i l’entrega  permanent als del 155 i enemics de Catalunya.

Que vol dir que hem pactat amb ER i les CUP una proposta de resolució per pidolar una Amnistia, sense acabar amb els retrets entre les parts.

Volem estelades com símbol de lluita. Volem claredat i saber amb qui i amb qui no anem ni a la cantonada. Si Junts no obté la majoria absoluta per no dependre de ER ni per suposat els de les CUP, només serà pel fet que nosaltres no hem tingut l’estratègia adequada per guanyar. Cosa que no te res a veure amb implementar, configurar, legitimar i deixar clar que l’objectiu és la República catalana.

No la volen, la unitat, no cal insistir més. ER i els “cupaires” tenen altres prioritats, interessos i segur que tothom que ho vol saber, ho sap. Ja no passa per fer de Catalunya un País lliure. Doncs no fem veure el que no és. Per cert no ens agradaria que tot és reduís a una bona cadira i fer veure que som una mica més independents que els altres. Aquest 14 F, si volem guanyar,  la claredat i l’honestedat han de ser uns principis inviolables.


0 Comments

DE MOMENT LES DIPUTACIONS ESPANYOLES

18/12/2020

0 Comments

 
Picture

Si Catalunya fos un País normal, amb un Estat normal, amb capacitats econòmiques i politiques normals, les trifulgues infantils per repartit i obtenir els petits espais per semblar que manes, l’únic que no faríem és allò del i tu més.

Sembla que l’afer d’Hospitalet a l’àmbit d’esports, dona, i perquè així ho diuen els de la Guardia Civil adscrits a Hisenda (UDEF), de moment per un serial polític on els de ER volen treure tot el suc que puguin. Els Comuns podemites segur que no és quedaran enrere.

Les municipals del 2019 que se’ns dubta va ser una victòria per ER, va quedar deslluïda per tres fets extraordinaris: Sense l’Alcaldia de Barcelona, sense la Presidència de la Diputació i sense la Presidència de la AMB.

ER ha tastat el resultat d’una estratègia fracassada. Contraria a la unitat dels independentistes, i un eixamplament amb els que no són independentistes, ni volen la independència de Catalunya.

Els de ER són estranys companys de viatge; deuen pensar els socialistes. Companys per fer una moció, companys per investir, companys per aprovar uns PGE i enemics d’un un pacte on ells no hi participen, la DiBa.

Qualsevol patriota independentista català el que mai hauria fet és pactar amb els del 155 i tampoc amb els que blanquegen el feixisme. ER perd tota la seva autoritat reivindicativa quan en lloc de treballar per l’extinció de la DiBa, l’únic que vol és ocupar la presidència i fer tot el mal possible a Junts.

Junts va pactar amb els socialistes a la Diputació i a la AMB amb els Comuns. ER només és queixa de la Diputació. Igual té a veure que la Diputació té una aportació de més de 1000 ME directes del Estat sense control de la Generalitat i la AMB no. Van estar be o no aquets pactes? Doncs igual de be que els pactes que ha fet amb ER amb els socialistes per treure del Govern a Junts dels Ajuntaments de San Cugat, Figueres etc......

Com ens hem de veure els independentistes per fer-nos mal. Sobre tot perquè uns i altres obliden que les Diputacions són institucions que ens hem de treure de sobre més d’hora que tard i ER i JxCat sobre el paper hi estem d’acord.

JxCat o el PDeCAT va actuar amb despit, segur. El que de moment no sabem és si aquest afer ara te a veure amb les diferencies entre el PDeCAT, que era qui tallava el bacallà i Junts.

Tampoc sabem perquè ER va decidir pactar amb les esquerres abans que amb Junts, a no ser que les enteses de futur ja estaven dades i beneïdes.
​
El que si queda clar és que de moment ni ER guanya ni JxCat tampoc i de moment Catalunya continua sent “región de España”.


0 Comments

DANI GALLARDO

17/12/2020

0 Comments

 
Picture

En Dani és un madrileny, "rar", si el comparem amb l’espanyolada unionista del seu voltant. No sabem si només és una castellà de l’època dels Comuners, ho un espanyol empeltat amb les mal hi fetes del franquisme. Però la seva condemna per part de la injustícia espanyola franquista, ha deixat clar que el Dani és un demòcrata contrari a les tesis franquistes i tant tolerant com per saber que tots els pobles del mon tenen dret a decidir el seu futur. Dret d’autodeterminació. Ho diu la Declaració Universal dels Drets Humans.

Espanya i el seu Estat són un tot. La separació de poders és inexistent. El motiu és que qui te tot el poder és el judicial i la seva policia, amb el vist i plau del borbó i el seu exercit. Els partits espanyols, els comparses del franquisme i “de lo atado y bien atado”.

La justícia espanyola i els del 155 van encetar l’acció més venjativa des de el 1936 per deixar clar que Espanya i els espanyols no permetran cap dret que suposi l’esquarterament de la seva “pàtria”. Se’n diu causa general contra Catalunya, els catalans i tot el que faci ferum a català. I si els seus volen solidaritzar-se amb Catalunya i els catalans, que ningú en tingui dubtes, rebran de les ordes franquistes el major càstig possible.
​
Voler quedar-se saben i tenint la certesa  de que Espanya i el seu Estat són irreformables, és una temeritat que pagarem i molt car. Sembla que els de Junts tenen clar que marxar és l’opció.


0 Comments

LA PICONADORA ESPANYOLA NO TÉ ATURADOR I UNS QUANTS ALIATS

16/12/2020

0 Comments

 
Picture

Contraris com som, a la violència física, que el Sr. Otegi fos un dels actors fonamentals per liquidar la violència d’ETA, els independentistes catalans ho varem celebrar, donat que reivindicar independència i fer-ho violentament no només justificava la violència repressiva del Estat espanyol, sinó que se’ns posava als catalans al mateix llistó.

Ara bé la gran contradicció és fer un cop de timó que suposi anar d’una lluita aferrissada mitjançant la violència per la independència i dir que el que toca per arribar-hi, ara, és col·laborar amb aquells que si han oposat ahir i avui i continuen reprimint la diferencia ideològica.

Otegi diu que la col·laboració amb el PSOE – UP, investint i aprovant el que calgui per mantenir el “Gobierno de España”, perquè diuen que és d’esquerres i molt progressista, ho vulgui o no, és assumir sense dir-ho, que la independència d’Eusakadi i la unificació amb Navarra, és d’una realització tant futurista com irreal és que el franquisme és democratitzi. Com pots voler una situació politica institucional nova, si honores aquells dels que teòricament et vols separar.

Otegi va més lluny i ens diu als catalans que prenguem bona nota del que suposa un nou judici per ell dictat pel TSJE. Vaja com si els catalans, sense morts, no haguéssim tastat els mètodes repressius legals d’Espanya i el seu Estat. Otegi està fen la seva reconciliació amb el franquisme, com ho fa ER i te tot el dret. Deu pensar que els sis anys de presó sense beneficis penitenciaris és el preu que ha de pagar per ser admès al club dels constitucionalistes. I el que vingui amb el nou judici. S’assembla molt al que diu el mossèn.

Otegi i Junqueras estan cometen dins la seva estratègia, creiem, un greu error. Sumar, ser molts més és un bon objectiu, però pensar i proposar que si a dins de Catalunya, Euskadi i Navarra, Bildu i ER tenen la gran majoria, aconseguiran pactar la independència, és amagar, enganyar i no dir tota la veritat. Ni Bildu, ni ER tindran mai la majoria per modificar legalment, la Constitució espanyola, la justícia espanyola, la policia espanyola, l’economia espanyola i tot el poder concentrat a Madrid. I molt menys formar part d’un “Gobierno de España”.

L’entramat legal d’Espanya, legitimat des de l’any 1978 pels partits espanyols i perifèrics, és tant potent que fins i tot ara, la UE, diu que sobre les qüestions internes espanyoles no hi entren. Junqueras no és euro diputat tot i guanyar l’acta pels vots, perquè Espanya i el seu Estat l’ha sentenciat com un delinqüent.

No entendre que Espanya, el seu Estat i tots els espanyols unionistes s’uniran quan faci falta per defensar els seus interessos, insistim és enganyar i deixar frustrada a la ciutadania, que ja comença a veure clar que qui dia passa any empeny. Traduït, mentrestant ho intentem, volem viure el millor possible.

Seria bo no oblidar que el 155 per contrarrestar l’1 d’octubre, és va aprovar amb els vots del PP, PSOE i Ciutadans. Els de Vox encara no i eren. I quan ETA matava la jurisdicció especial també la van pactar els d’esquerres i dretes espanyols.

No hi haurà amnistia. Ni pels catalans, ni pels lluitadors bascos no tacats de sang. No hi haurà cap procés que suposi una condemna clara del franquisme. La construcció d’un Estat federal és una fal·làcia, la darrera dada: El “Gobierno de España” centralitzarà els plans d’emergència. La justícia espanyola d’arrel franquista continuarà actuant trepitjant drets i sentenciat contra drets fonamentals.

Otegi i Junqueras que sembla comparteixen estratègia, volen o sense voler-ho, estan legitimant precisament tot el que representa el regim del 78. Estar a la professo i repicar campanes és un miracle, i sembla que els miracles només els feia Deu i qui ell volia. Mandela ho va tenir clar, els seus anys de presó mai van servir per blanquejar l’Estat racista de Sud Africà.
​
Mandela i la seva causa va guanyar quan les pressions internes i internacionals van conjuntar-se per dir que ja ni havia prou. A España i el seu Estat en la mesura que s’accepti que la separació de poders i l’estat de dret i són i no es qüestionin, ni Catalunya ni Euskadi seran Estats del concert mundial. A Catalunya uns quants ho tenen, clar o DUI o submissió. A Euskadi i Navarra no cal, amb el seu Concert Econòmic sa són gairebé independents, i els del PNB ho tenen claríssim, i una part dels bascos també.


0 Comments

JA HEM FET LES PRIMÀRIES

15/12/2020

0 Comments

 
Picture

Participació, transparència i deixar clar que el poder polític i democràtic sempre va da baix a dalt, és el que han fet els de Junts. El MHP Carles Puigdemont s’ha na fet un tip demanant i reclamant unitat i sobre la base d’una transversalitat indiscutible. Les primàries de Junts han estat la demostració que tot l’entorn del President ho ha entès i de quina manera. Alguns van fugir cames ajudeu-me, ni estaven acostumats ni compartien els preceptes que demostren que la democràcia no és un fet banal.

Tenim organització, tenim un partit transversal, tenim candidats triats democràticament i amb una participació i transparència excel·lent. Ara, diríem que toca explicar el més detalladament que puguem que farem i que proposarem d’acord els nous escenaris que les eleccions del 14F ens donaran.

Independentment del que diuen les boles de vidre dels enquestadors, el que serà segur són els resultats tancat l’escrutini i fet el recompte de vots el 14 al vespre.  Serà el moment dels politics per iniciar la negociació i construir les majories per repartir-ne, de moment, el minso poder autonòmic.

Un primer escenari és que Junts tingui 68 o més diputats. Això seria majoria absoluta i podria marcar els tempos per assolir els objectius que ens hagin proposat en el seu Programa. Aquest escenari requereix que prèviament Junts hagi explicat públicament que vol fer. Implementar la República proclamada amb la recuperació de la llei de transitorietat jurídica. Intentar fer un Govern amb totes les forces independentistes per fer el mateix.

El segon escenari és que Junts guanyi amb diputats però la majoria absoluta és faci amb ER i CUP. Un escenari tant pervers com inoperant donat que les estratègies de les tres forces són propostes tant oposades que l’únic, segurament, permetria un acord, seria un nou repartiment institucional amb les respectives cadires. Un Govern per gestionar l’autonomia. Un nou acord amb ER i CUP només te sentit si l’objectiu és implementar la República. Acceptar un acord de gestió, creiem seria la mort de tot l’entorn del President Puigdemont.

El tercer escenari és que Junts quedi amb menys diputats que ER, però que la suma de ER, Junts i CUP doni majoria absoluta. És evident que ER voldria implementar la seva estratègia. Camí ample, recolzament als del 155, negociació i peix al cove i la República fins que les condicions la fessin possible, mai. És evident que si Junts acceptes fer coalició amb les condicions de ER, també podria significar la seva autodestrucció. Que ningú oblidi que les forces espanyoles, unionistes, quinta columnistes, col·laboracionistes, els del peix al cove i botiflers varis, tenen l’objectiu de destruir tot el que tingui a veure amb Puigdemont.

El quart escenari, si es dona, és el pitjor, que les esquerres espanyoles i catalanes sumin per governar. ER, PSOE, Comuns i CUP, i que ningú en tingui dubtes pactaran. Amb el discurs de que són d’esquerres i progressistes i que per ells primer és la qüestió social, per cert que mai és resolt ni que governen els socialistes i els comunistes. Aquest resultat deixaria per Junts el paper polític d’oposició amb la confrontació intel·ligent com senyera. 

El darrer escenari, creiem que és tant esperpèntic com impossible, que les forces espanyolistes i unionistes obtinguessin la majoria absoluta. Aquesta conjuntura només és podria donar si les forces independentistes continuen amb el nivell de confrontació actual i una majoria de votants per la independència ho engegen tot a dides.

Cinc escenaris i només dos ens afavoreixen en termes de País. El primer només depèn de que el vot útil vagi a Junts i que Junts pugui decidir sense pressions ni penyores dels altres partits independentistes. És possible que Junts guanyi amb més de 68 diputats? I tant. Només cal que els de Junts s’ho creguin. Que el MHP Carles Puigdemont s’impliqui. I sobre tot que Junts digui i deixi per escrit, clar i sense dubtes que farà si obté aquesta majoria absoluta. El segon escenari és imposible. Ni més ni menys.


0 Comments

UN MONJO SENSE MONASTIR

13/12/2020

0 Comments

 
Picture

Diu sobre ell mateix, l’Oriol Junqueras, que és bona persona i una bona persona mai farà mal a ningú. Diu amb la seva darrera epístola que no entén la política de desgast continu que fa JxCat sobre ER. Ara la discrepància estratègica i contrastar les diferencies politiques se’n diu “política de desgast”. Amen.

En Junqueras, empresonat per obra y gracia de la justícia espanyola, dels legisladors i dels que executen i interpreten la Constitució espanyola, avui regim del 78, igual encara no s’ha n’ha adonat que és on és perquè tots els instruments del Estat espanyol així ho volen. I que sapiguem, JUNTS PER CATALUNYA no hi te res a veure.

Ara be, si denunciar que ER, amb el vist i plau del “monjo” investeix un espanyol d’esquerres coorresponsable del 155 i de la repressió que patim els catalans, és fer una política de desgast a ER, el “mossèn” te raó. Si denunciar que el que van pactar per la investidura, que va ser exclusivament una taula de diàleg, i que no ha servit per desescalar absolutament res, potser si que JxCat fa una política de desgast.

Ja no és curiós. Les inventives del Sol, Rufian, Tardà, Sabrià, i alguns més dirigides a la gent i organització de Junts, contrasten amb el silenci que ER té amb els que ara són els seus aliats, PSOE, UP, Izquierda Unida, Les Marees, Bildu, els Comuns, els de les CUP, ho diuen tot. Si ets d’esquerres o dius que n’ets, te’ns barra lliure i sempre seràs un potencial aliat. Això si, menys quan la critica suposi que de retruc rebi JxCat (Tema corrupció dels socialistes a Hospitalet per aprofitar que JxCat trenqui el pacte a la DIBA).

Oriol Junqueras és el President de ER. És el que permet que l’aparell de ER calli sobre el que fan PSOE i UP i que maldin per desgastar i esfondrar tot el que representa Puigdemont, començant per Junts i acabant pel Consell per la República.

Si Gabriel Rufian diu que Catalunya estaria molt satisfeta se’n com un Land alemany, o el Tardà, que diu que molts independentistes no tindrien cap recança en votar a favor d’un Estatut federal, ho diuen perquè són les directrius del Mossèn.

La epístola dominical del Mossèn ho ha deixat clar, o ER o JxCat. O les esquerres catalanes i espanyoles governant a la Generalitat, o la confrontació intel·ligent per aconseguir la República des de una majoria inequívoca per la independència de Catalunya amb un nou Estat.
ER no mereix cap acció política per desgastar-los. Ells solets ho fan i de forma insuperable.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.