Diu sobre ell mateix, l’Oriol Junqueras, que és bona persona i una bona persona mai farà mal a ningú. Diu amb la seva darrera epístola que no entén la política de desgast continu que fa JxCat sobre ER. Ara la discrepància estratègica i contrastar les diferencies politiques se’n diu “política de desgast”. Amen.
En Junqueras, empresonat per obra y gracia de la justícia espanyola, dels legisladors i dels que executen i interpreten la Constitució espanyola, avui regim del 78, igual encara no s’ha n’ha adonat que és on és perquè tots els instruments del Estat espanyol així ho volen. I que sapiguem, JUNTS PER CATALUNYA no hi te res a veure.
Ara be, si denunciar que ER, amb el vist i plau del “monjo” investeix un espanyol d’esquerres coorresponsable del 155 i de la repressió que patim els catalans, és fer una política de desgast a ER, el “mossèn” te raó. Si denunciar que el que van pactar per la investidura, que va ser exclusivament una taula de diàleg, i que no ha servit per desescalar absolutament res, potser si que JxCat fa una política de desgast.
Ja no és curiós. Les inventives del Sol, Rufian, Tardà, Sabrià, i alguns més dirigides a la gent i organització de Junts, contrasten amb el silenci que ER té amb els que ara són els seus aliats, PSOE, UP, Izquierda Unida, Les Marees, Bildu, els Comuns, els de les CUP, ho diuen tot. Si ets d’esquerres o dius que n’ets, te’ns barra lliure i sempre seràs un potencial aliat. Això si, menys quan la critica suposi que de retruc rebi JxCat (Tema corrupció dels socialistes a Hospitalet per aprofitar que JxCat trenqui el pacte a la DIBA).
Oriol Junqueras és el President de ER. És el que permet que l’aparell de ER calli sobre el que fan PSOE i UP i que maldin per desgastar i esfondrar tot el que representa Puigdemont, començant per Junts i acabant pel Consell per la República.
Si Gabriel Rufian diu que Catalunya estaria molt satisfeta se’n com un Land alemany, o el Tardà, que diu que molts independentistes no tindrien cap recança en votar a favor d’un Estatut federal, ho diuen perquè són les directrius del Mossèn.
La epístola dominical del Mossèn ho ha deixat clar, o ER o JxCat. O les esquerres catalanes i espanyoles governant a la Generalitat, o la confrontació intel·ligent per aconseguir la República des de una majoria inequívoca per la independència de Catalunya amb un nou Estat.
ER no mereix cap acció política per desgastar-los. Ells solets ho fan i de forma insuperable.