El gruix del moviment per la independència no va entendre res, donat que amb la majoria independentista que teniem al 2017, els politics independentistes, van ser incapaços de rematar la feina promesa.
Teníem estratègia. Teníem full de ruta. Teníem un suport extraordinari com mai al territori. Teníem calendari. Teníem perfectament establert el relat, argumentat i sobre tot 72 diputats que semblava disposats.
Varem fer la part més complexa, redactar la llei del Referèndum i la de Transitorietat jurídica. Vam ser capaços d’aprovar-les al Parlament. Van fer l’acte final fora del Parlament proclamant la República catalana més floral que efectiva. Acte que va suposar la fi d’un somni que entristia i defraudava.
La repressió que va venir desprès, que ja no calia que fos la de la porra, tot i que sempre hi va ser present, deixava clar que Espanya, el seu Estat i els unionistes espanyols, no permetrien cap més operació catalana per la independència.
La ràbia, odi, escarment, que l’espanyolada volia va tenir tres punts culminants; -presó preventiva, -una condemna amb un judici sense garanties estil franquista i la -persecució dels exiliats. La represió generalitzada feia el complert.
I que feien els tres partits “pro independència”, assumir-ho i preparar-se per participar d’unes eleccions autonòmiques, desunits, oblidar on érem i dient-nos amb la que ens estava caient que nosaltres mai deixarem les urnes soles.
No canviarem tot el que ha succeït desprès de les eleccions del 21D. Sense estratègia, sense full de ruta, sense un objectiu clar i sobre tot sense cap proposta per alliberar als nostres presos politics, fer possible el retorn del nostres exiliats, acabar amb la repressió i menys com fer que la República catalana sigui un fet.
Per acabar-ho d’adobar, ni tants sols hem aconseguit que el MHP Carles Puigdemont que és va presentar i guanyar les eleccions legalment fos investit com President. No hem aconseguit que l’Oriol Junqueras que també és va presentar legalment a les eleccions europees exerceixi com eurodiputat. Finalment tot i tenir la capacitat negociadora (fer President a canvi de), hem estat incapaços que els eurodiputats reconeguts i exercint, Puigdemont, Comin i Ponsatí, lluïres a tots els Països de la UE menys Espanya, puguin venir a Catalunya sota l’amenaça directe de la seva detenció malgrat la seua acta de eurodiputat els protegeixi.
És mereixen els presos politics i exiliats i tots el represàliats ser on són? Alguns pensen que si. Són culpables de no haver acabat la feina a la que és van comprometre. D’altres diuen que no, i donen la culpa a un Estat intransigent i poc democràtic. Com si no sabéssim amb qui ens enfrontàvem.
La realitat és que són o són i de moment Espanya i el seu Estat no pensen bellugar-se ni un mil·límetre per desfer res. Ni alliberament, ni fi de la persecució, ni fi de la repressió formen part del seu discurs i menys de cap proposta de reconciliació. Oblidem-nos de cap amnistia. Com a molt una gracia si tothom admet, sense dir-ho, que s’ha comés delicte, i exercida quan creguin oportú.
Hem normalitzat la presó, l’exili i la repressió i avui tot és redueix a la lluita contra el Covid_19 i com tenir millors recursos per afrontar la crisis econòmica que segur no serà menor. Crisi econòmica que gestionarà Espanya. La darrera només va servir per salvar la banca.
Si, és cert, protestem, reclamem i exigim, però la resposta sempre és la mateixa, qui decideix és el Gobierno de España. Aquesta pandèmia és l’excusa per liquidar la minsa autonomia i la resposta no pot ser que sense els favors del Estat espanyol no ens en sortirem.
I si, ja tenim pressupostos. També tenim presos politics i exiliats. Uns pressupostos que amaguen els més de 16.000 milions d’euros que cada any se’n van i no tornen. Uns pressupostos controlats per la hisenda espanyola. Uns pressupostos que ni tots els independentistes recolzen. Aquest és el govern efectiu. Un govern que ha permès la recentralització de competències mantenint a l’hora presos i exiliats. Un govern que acata estoicament que “esto lo decide el gobierno de España”. Un govern que no decideix quan és reuneix la taula de diàleg, la Comissió bilateral, ni com hem de fer el desconfinament quan toqui. Un Govern que ni tant sols té el recolzament de totes les forces independentistes. Per cert uns pressupostos que ni socialistes ni podemites recolzen ni per agraiment.
Espanya fa estona que construeix el seu relat. Guerra i comuns variats ja ho diuen, s’haurà de replantejar l’estat de les autonomies. Avui PSOE i UP en lloc de construir federalisme han decidit treures la mascareta i dir-nos que millor decidir des de Madrid que des de els territoris.
Catalunya no hi té res a fer. Estem condemnats. Només se’ns vol per produir, mai per decidir altra cosa que on posem les papereres i els horaris de RENFE.
Quan no tens poder per decidir altra cosa que el que et permet l’amo, ets un col-laborador. Quan obeeixes i acceptes lleis injustes ets un lacai. Quan acceptes negociar i ells tenen la penyora dels presos i exiliats, sense una posta a zero, ahir en deien botifler. Quan tens el poder per investir President hi ho fas amb presos i exiliats, amb excuses variades, directament s’és un traïdor insolidari.
No sabem que se’ns proposarà a la clientela catalana a les properes eleccions. Ens ho imaginem per com van les coses ara i avui.
Els de ER, més autonomisme, eixamplament amb l’esquerra espanyola, qui ni tant sols tenen la decència de votar a favor dels pressupostos, i dir-nos que ells son més independentistes que ningú, però que només ho aconseguirem amb diàleg i negociació amb l’Estat espanyol, España. Mentrestant els nostres a la presó i exili.
Els de les CUP ens proposaran el de sempre, res. Bé, ens diran que ells són el proletariat i que només la revolució social ens dura la independència, que ha de ser d’esquerres o no serà. Mentrestant cupaires de tot color faran el de sempre evitar la majoria estratègica i d’acció per implementar la República. Per ells millor utilitzar la paperera de la historia. Mentrestant cap dels seus a la presó.
Els de JxCat, contuberni format per gent del PDeCAT, independents s’han d’aclarir. No sabem si l’entorn del MHP Carles Puigdemont se’n sortirà. Consell per la República, La Crida i PDeCAT són el graner organitzat per decidir com és presenten i quina la proposta. De moment i si ens atenem als fets; no a la investidura del Pedro Sánchez i el darrer no al estat d’alarma espanyol, més el discurs de la Laura Borràs i el MHP Quim Torra, potser Puigdemont proposi una candidatura de País per acabar de fer el que no va fer. Això si, com va dir l’Oriol Junqueras, doneu-me 68 diputats i proclamo la República, la candidatura haurà de deixar clar que la via unilateral és l’única que serveix per desempallegar-nos d’Espanya i que si tenen majoria absoluta, confrontació política i democràtica, més la implementació de la República proclamada és la proposta.
Ho haurem de veure. Tanmateix cal saber que alliberar als nostres polítics, el retorn dels exiliats, acabar amb la repressió del estat espanyol, només té una via, la independència de Catalunya. Avui, i sense independencia, l'ùnic que tindrem d'Espanya i el seu Estat, és: Espoli, represió, presó i exili
RSS Feed
