Tothom que ha volgut ha comprovat que els enemics del MHP Quim Torra, ha utilitzat els geriàtrics, a la gent gran, com eina de desgast, a nivell de gestió i polític. Sembla que desprès de comprovar que les propostes del molt Honorable anaven fent forat a Madrid, i fins que no han trobat un punt feble no han parat. El punt feble són la gent gran i la seva ubicació lluny de les famílies. Els geriàtrics.
A Catalunya existeixen tres tipus de geriàtrics. Els públics, els de iniciativa social i els de iniciativa mercantil. Tots ells sota el control del ICASS i de la Llei 9/1998 del 15 de Juliol, la Llei 12/2007 del 5 d’octubre i del Decret 3/2010 del 5 d’octubre. Institucionalment la Generalitat i Parlament han legislat per endressar i tenir un servei de qualitat i sobre tot pensat per donar un servei integral i sobre tot per aquells que arriben a la vellesa sols i sense recursos.
Els geriàtrics han de complir un grapat de requisits per poder donar el servei. Condicions funcionals pels establiments residencials Decret 176/2000. L’apartat més important d’aquest Decret, és garantir que professionals del mon sanitari, metges, ATS, cuidadors, més cuiners i servei de neteja, compleixen la Llei i en formin part. Els espais, ubicació i llicencia d’activitat correspon als municipis. La seva vigilància a Serveis Socials.
Els nostres avis ingressen amb un geriàtric públic si reuneixen les condicions establertes i amb un copagament. Actualment és impossible complir amb la llei de dependència, donat els incompliments reiterats del govern espanyol. Si n’és un de social, concertat, també és de copagament però el preu és condiciona a la seva renda. Als privats, de moment i que sapiguem el preu és lliure.
Actualment a Catalunya tenim 10.298 places publiques, 14.073 concertades o socials i 35.517 privades. S’entén que les privades tenen beneficis com qualsevol empresa privada.
Les condicions per entrar-hi són:
Tenir més de 65 anys (60 en cas de dependència moderada o severa)
Residir el municipi on estigui ubicada la residencia
Tenir la designació de persona depenent (mèdic i social)
No tenir cap sanció de cap altra residencia de titularitat publica
Aquesta és la situació legal i administrativa. Segur que millorable, però fins abans de la pandèmia del Covid_19, ningú i diem ningú feia puto cas als geriàtrics. Si de cas els que ho feien eren directors o gerents, de les residencies, per reclamar i fer pales la desídia de l’Administració a l’hora de complir els seus compromisos que sempre han estat econòmics. Sembla que les inspeccions generals han brillat per la seva absència.
El govern assessorat com deu mana, podia haver demanat, no sabem si ho podien exigir, que els familiars recollissin als seus amb previsió del que ja veia tothom, per confinar-los. Amb la família que és on haurien de passar els seus darrers dies. Cert, el Govern no ha fet res al respecte, els familiars tampoc. També és cert que com les residencies mai han estat incloses al servei de salut, però, les seves atencions sanitàries són les mateixes que ha rebut qualsevol ciutadà. El problema ha sorgit ara, no ahir, quan s’haguessin d’haver tractat com residencies sanitàries i no s’ha fet perquè alguns politics van decidir que atendre a la gent gran, sense malalties prèvies, era un negoci.
Si ja ho sabem, és el sistema i el que molesta o crea enrenous millors desfer-se’ns. Treballem tots. Ens veiem incapaços. Paguem perquè podem i ens trèiem de sobre un bon paquet. Com que els altres no se’n volen fer càrrec, jo tampoc. Excuses de mals pagadors i de curta memòria, oblidant que són els nostres pares. Els que ens van engendrar i donar la vida. Els que ens van cuidar fins emancipar-nos. Els que ho han donat gairebé tot pels fills. Oblidats i expulsats.
Potser és que som una mica miserables i hem perdut allò tant sagrat del que vol dir estimar i ser agrait. Abans els avis vivien a casa amb la família i morien amb família. Avui i que més dona si al geriàtric o l’hospital, molts moren sols. Això si desprès plorem molt.
I anem al fons de la cosa, a la critica desfermada per Alcaldes i Alcaldesses del PSOE i del Comuns contra el MHP Quim Torra per la causa de desatenció als nostres jubilats. Insistim, per fi, han trobat el punt feble. Alguns politics miserables que sempre volen treure redit politics de les misèries humanes, denunciant a tot hi ha dret que malament que ho fa, no el Govern, només el MHP Quim Torra. Govern que ha reconegut que s’ha de fer més del que és pugui per tothom i com no pot ser d’altra forma és reconeixen les mancances i és busquen solucions i avui sembla que la responsabilitat de les residencies canvia de conselleria a la de salut.
Cal reconèixer que sempre es pot fer més, però no podem callar per la immundícia que suren, i els denunciem per mala gent, per insolidaris, per posar pel damunt objectius espuris i sobre tot perquè la seva humanitat brilla per la seva absència. Obvien que a més d’atendre a les residencies publiques i privades, també tocava gestionar la resta de serveis sanitaris sense deixar d’atendre a ningú. Oncologia, trasplants, diàlisis, cirurgia, medecina general, analítiques urgents, trauma.......
Curiosament aquesta “esquerra progre” sempre oblida; que estem intervinguts. Que les compres dels materials les han volgut fer des de Madrid posant tots els impediments possibles per fer-ho des de Catalunya, que l’únic que se’ns diu abans de fer cas al MHP Quim Torra és que “unidos venceremos” i amb l’exèrcit segur. Són els mateixos que governant continuen fent el mateix que la dreta, incomplir la Llei de Dependència escatimant-nos els recursos que segur haurien beneficiat als nostres jubilats.
Que tothom valori i recordi que quan és fa política amb la gent gran i els morts, l’únic que podem dir-los és que són uns miserables.