ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ESPAÑA NO ES UNA DEMOCRACIA Y EN CASTELLANO PARA QUE LO ENTIENDAN TODOS

31/12/2017

0 Comments

 
Picture

De las fuerzas de derechas, neo franquistas y servidoras del poder económico y castas variadas, en el terreno de la democracia poco se puede esperar. Son los que siempre quieren ganar y hacerlo con trampas es lo de menos. A veces lo hacen sangrientamente, con golpes de Estado (18 de Julio del 1936) y otras veces manipulando, mintiendo y usando los poderes para ganar.

De las izquierdas españolas, de los progresistas españoles, si que tiempo atrás pensábamos que podíamos esperar solidaridad i fraternidad. El tiempo y con tristeza nos ha enseñado y mostrado con hechos que son los peores. Son los que pretenden denunciar acabar con las injusticias de la derecha, pero sin hacer el contrario. Son peores y lo son porque defraudan i engañan a los oprimidos, a los que tienen sed de justicia y a los que quieren un mundo más solidario i fraternal.

La derecha i izquierda unionista española, con su quehacer diario  legitima un Estado corrupto, un gobierno español que ni tan siquiera respeta sus reglas de juego. Un Estado donde la separación de los poderes ni esta ni se le espera.

Pedro Sánchez i sus lugartenientes. Pablo Iglesias i sus lugartenientes. Xavi Doménech i sus lugartenientes. Ada Colau y sus lugartenientes. Los progres españoles y sus seguidores, tendrían que sublevarse, ser los primeros que defendieran la razón democrática y las urnas. Tendrían que ser los primeros en ponerse al lado de los demócratas catalanes que una vez más han pretendido resolver el conflicto con las urnas.

Como puede uno callar si se pretende ser de izquierdas y progresista ante el ignominioso hecho de que Madrid convoque unas elecciones que le corresponde al Presidente legitimo, que una Junta electoral admita la candidatura i su programa electoral i después no se admitan los resultados? Admitir-los, que sería lo democrático, supondría de facto, excarcelar a los presos políticos i levantar cualquier amenaza sobre los exiliados. Su victoria electoral, la de los independentistas, que es incontestable, conlleva el reconocimiento democrático a ejercer como representantes de la soberanía popular y ningún juez, fiscal, político o policía, tiene ningún derecho a evitarlo. Hoy son los unionistas de todos los colores, los que afirman que Pugdemont ha de ir a la cárcel y todo por poner urnas.

Si, España no es una democracia y lo denunciamos y denunciaremos con el deseo fraternal que los hombres y mujeres de los pueblos de la Península, algún día puedan decidir que con estas derechas y izquierdas no se construye absolutamente nada que no sea más corrupción, más injusticia y menos libertades y derechos sociales. Ni más ni menos.

Posdata; Para los hombre y mujeres de buena voluntad, demócratas i solidarios un buen y mejor 2018. Para el resto las siete plagas.


0 Comments

AMB ESPANYA I EL SEU ESTAT, MAI TINDREM CAP ACORD

30/12/2017

0 Comments

 
Picture

El quart poder, l’Estat espanyol i els seus mes d’un milió i mig de funcionaris, mai i no ens cansem de dir-ho, MAI, acceptaran que Catalunya i els catalans puguem decidir altra cosa que el que ells ens permetin. Ni independència, ni cap autonomia amb drets i capacitat política que suposi trencar, o fins i tot millorar, els seus postulats.

Rajoy, va convocar les eleccions. Rajoy ara ens ha dit quan és constitueix el Parlament autonòmic. Cap proposta pels independentistes que hem guanyat les eleccions. Cap proposta per Catalunya. Cap proposta que no sigui més del mateix. “La legalidad y Constitución española”, o el que és el mateix  “régimen del 78”.

La transició a més de legitimar el franquisme, tenia l’objectiu "patriòtic" de finalitzar la construcció  de la Espanya gran i una. Aquest objectiu és irrenunciable pels peperos i socialistes. Els de Ciutadans, ni que dir-ho també. Són els de les FAES i Aznar. Són els d’una Espanya fins i tot sense cap descentralització administrativa.

La via democràtica i pacifica és la millor via per aconseguir objectius democràtics, però tenim un problema, l’Estat espanyol avant posa la via legal i judicial. L’Estat espanyol no pot, no vol i seria anular el que sempre han volgut. Les seves majories des de Madrid regulen i aproven lleis, que asfixien qualsevol pretensió. Cartes marcades. Madrid legisla i ningú pot impedir-ho, les autonomies pretenen fer el mateix i Madrid disposa de l’arma definitiva, el Tribunal Constitucional.

Els independentistes hem guanyat les eleccions. Unes eleccions convocades pel Rajoy i el seu 155. El fet més normal seria que la fiscalia retires totes les imputacions i el jutge deixes la persecució. Doncs no. Cap reconeixement al resultat electoral. Cap petició del Ministre de Justícia a la fiscalia per normalitzar res.

Hores d’ara, fins i tot, tot és pitjor. El govern del Rajoy no només no han reconegut el resultat de les eleccions que ell va convocar, sinó que mantenen la posició repressiva de que el President Puigdemont, si torna, anirà de cap a la presó. Altra cop veiem la separació dels poders. Politics i tertulians unionistes s’avancen a la justícia.

Que ningú s’enganyi, sempre han fet trampes i les continuaran fent. Espanya ha rebut de valent i no consentirà que Carles Puigdemont sigui restituït. Tampoc que Junqueras ho sigui. Fins i tot afegim que ni Jordi Sánchez, ni Marta Rovira. Un a la presó i l’altra perseguida judicialment.

Nosaltres insistim tot i que sabem que la decisió és del President i del entorn. Si volem guanyar la partida, hem d’aprofundir amb les seves misèries i contradiccions. Si volem els nostres presos al carrer, si volem restituir el nostre Govern legítim, ara de la República, ens cal el darrer “tour de force”.

El dia 17, Rajoy te presa, s’ha de constituir el nou Parlament. No sabem si l’acta de Diputat exigeix la formalitat presencial o no. Si és no, tampoc ha de ser el dia. A les hores el dia hauria de ser el de la investidura, que de totes totes, el President legítim hi ha de ser.

Que hi sigui no dependrà d’altra voluntat que la del President, la de Junts per Catalunya, el PDeCAT, ERC, les Cup, la ANC, Òmnium i els CDR. Una concentració de milers de catalans, convocats per donar la benvinguda al President i Consellers al exili seria determinant. Com fer-ho, en cap cas seria amb allò d’anar amb el lliri a la ma.

Si els que estan a la presó i continuen, amb acta de diputat, però sense poder estar a la investidura, haurien de dimitir i fer corra la llista. És un preu a pagar molt baix per la República.

Qui pugui pensar que farem un govern autonomista des de el sobiranisme, és que s’ha begut l’enteniment. Qui pensi que Espanya i el seu Estat actuarà en termes democràtics, s’ha begut l’enteniment. Qui pensi que el FLA, el control de les finances i la recentralització de competències s’ha acabat, s’ha begut l’enteniment. Qui pensi que ara i de cop el PP, el PSOE i Ciutadans s’han convertit a la democràcia, és que s’ha begut l’enteniment.

Qui pensi que la República s’implementa sense costos, que sempre els voldrem democràtics i pacífics, és que mai ha sabut que el preu de la llibertat sempre n’ha tingut de preu. Gandhi. Luther King, Mandela en són una bona mostra. Ni més ni menys.


0 Comments

COMPLIR COSTI EL QUE COSTI.

29/12/2017

0 Comments

 
Picture

Els del 155, més els no tant equidistants, ara malden per trencar-nos. Volem dir trencar la unitat d’acció estratègica i en alguns casos política entre Junts per Catalunya, ERC i les CUP. Els unionistes espanyols han patit les derrotes més doloroses d’ençà la “transició”. Abans guanyaven els nacionalistes de CiU i ara guanyen els independentistes. Ha quedat demostrat que Catalunya definitivament te la intenció de trencar amb el regim del 78, la seva monarquia i sobre tot allunyar-nos de la construcció de la Espanya única i unitària que fa temps entenem sense futur.

Tenim un embolic i no és pas menor. Tres electes a la presó. Un Vicepresident i un  Conseller. El President i quatre Consellers, tots ells també electes al exili.

Espanya. El seu quart poder l’Estat i els col·laboradors necessaris, sembla que no tenen cap intenció, primer en reconèixer que han perdut i segon restituir la normalitat a les institucions catalanes. Ells tenen els altres poders al seu servei i nosaltres tenim vots, democràcia i legitimitat, però tot i així de moment els que perdem som els demòcrates.

Constituir la mesa del Parlament i preparar el debat d’investidura marcaran la legislatura. Les finances intervingudes, la judicialització del procés i minvar-nos d’autogovern sembla que n’és la intenció dels unionistes. Són tant miserables com hipòcrites. Puigdemont ho va dir prou clar: “Estic disposat a reunir-me amb Rajoy sense cap “CONDICIÓ”. Ras i curt, va dir,  sense parlar de cap disposició que trenqui la Constitució espanyola. La resposta és demolidora: “Jo haig de parlar amb la Arrimadas que és qui ha guanyat les eleccions”.

Els unionistes i especialment PP i Ciutadans mai han volgut normalitzar res. Han volgut destruir el procés i als independentistes. Derrotats i vençuts és el seu objectiu i no s’estan de res a l’hora de manifestar-ho.

Aquest escenari és l’actual i no és virtual. Complir o no complir n’és la qüestió. És vulgui o no, els catalans hem legitimat unes eleccions il·legítimes. És obvi per tant, que hem de llegir el resultat amb intel·ligència i amb unes dosis extraordinàries de dignitat.

Hem guanyat els independentistes, punt. Hem guanyat per restituir i formar Govern i fer-ho només té un camí i aquest ni és telemàtic, ni espiritual, ni de delegacions, senzillament només pot ser presencial.

Abdicar a ser-hi és acceptar que no s’és legítim. No ser-hi és acceptar que hi ha delicte. No ser-hi seria acceptar que hem perdut aquestes eleccions.

L’Honorable President de Catalunya, legítim Carles Puigdemont té el dret polític i democràtic a prendre posició i restituir el seu Govern. Perquè ho va dir i perquè és el que la majoria, que ha guanyat les eleccions, vol. No fer-ho seria admetre una derrota en tota regla i segur que malmetria continuar sumant forces pel demà.
​
I si Espanya i el seu Estat deté al President, l’engarjola i l’humilia quedarà clar per sempre més que al davant no tenim adversaris politics tenim un enemic, rabiós i que prefereix destruir a construir. Ni més ni menys.


0 Comments

"DESAGRAÏTS I MISERABLES"

26/12/2017

0 Comments

 
Picture

La immigració a la Península, sempre s’ha produït del centre a la perifèria o estranger. Mai de la perifèria a l’interior. Els motius tot i que ningú pot asseverar-ne fefaentment quins són, sembla que la misèria social, i un paisatge social sense futur, són les causes més generals d’un “exodus” interminable.

Després de la Guerra Civil i la instauració d’un regim feixista i autàrquic, les penúries generals eren a l’ordre del dia. Racionament i fam van ser dos conceptes que fins els 60 i 70 van acompanyar a la població en general i als republicans en particular.

Els gallecs emigraven a centre Europa. Bàsicament a Alemanya. Els plans Marshall i una ma d’obra re constructiva afavorien que els espanyols sense estudis i necessitats, trobessin feina i un futur que a la Espanya franquista se’ls hi negava. Sud Amèrica també va ser un bon port.

Els menys atrevits, en tenien prou amb Catalunya. Extremenys, Murcians, Andalusos i Castellans van arribar a Catalunya. Amb una maleta de cartró lligada amb cordills i una ma alt davant i l’altra al darrera. Van ser expulsats de la seva terra per una guerra i per una dictadura que imposava la fam i l’expulsió don havien nascut.

Catalunya mai els va cridar. Va ser el franquisme el que va obligar a la diàspora col·lectiva de molts ciutadans del pobles de la Península. Catalunya va fer l’únic que podia fer, acceptar-los com ciutadans amb les mateixes condicions que els catalans. Els nous catalans van ajudar amb el seu esforç i treball que Catalunya esdevingués un lloc on per fi, ells i els seus tinguessin un mínim futur digne.

Mai se’ls va obligar a que renunciessin als seus arrels. Mai se’ls va obligar a parlar amb català. Mai se’ls va obligar a res que no fessin els catalans. Els nou vinguts com els catalans rebíem la repressió o els èxits a parts iguals. Això si, el treball és repartia i tothom gaudia de la possibilitat de triomfar. Fer-ho no depenia de la procedència, depenia del talent i l’esforç

Van arribar, van treballar i van viure amb unes condicions que mai al seu lloc de procedència haurien tingut ni imaginat.

Cap retret. Cap intenció per menysprear la seva cultura. És un fet incontestable que a Catalunya a ningú se li ha obligat viure com no ha volgut. A Catalunya han viscut com andalusos, com extremenys, com castellans i com gallecs, i qui digui el contrari menteix.

Els hem acollit i els hem respectat, a canvi un gruix important dels nou vinguts no només no agraeix el tracte rebut, sinó que ara ens insulta, ens menysprea i el que és pitjor ens vol espanyolitzar.

Se’ns podrà dir que els nouvinguts no han d’agrair res a la terra que els ha acollit. Uns ho diuen argumentant que estan a Espanya i que a Espanya és parla el castellà i que estan a Espanya. Els que ho diuen, volent-ho o no, són els que avui estenen el missatge franquista que Espanya és “una y grande”.

Són els desagraïts i miserables, que avui són capaços de votar l’opció que defensa aniquilar el català, al poble català i la seva historia, CIUTADANS. Són els desagraïts i miserables que avui obliden que Catalunya, malgrat que per dret de conquesta formi par d’Espanya, sempre els va rebre com persones lliures. Són els que avui han oblidat què han  estat foragitats de la seva terra pels mateixos que ahir els expulsaven de la seva terra i avui pretenen criminalitzar-nos per ser catalans. Són els nous desagraïts i miserables són els del segle XXI. Són els que no han aprés i entès que viuen en un País on els valors democràtics valen més que la procedència.

I si, no ens amaguem, desagraïts i miserables. Perquè ningú de Catalunya els va obligar a fer vida a Catalunya. Perquè ningú de Catalunya els va obligar a ser el que no volien ser. I si, perquè el respecte cap els catalans, la nostra llengua i cultura mai ha estat igualitari. I si perquè votar Ciutadans, que és votar bàsicament anticatalà, ara ens ha mostrat que de res ha servit d’immersió lingüística, el respecte a les altres cultures i proposar que amb tothom construirem un futur millor pels nostres.

​Amb aquesta gent no hi tenim res a fer. Cal aïllar-los, denunciar-los i sobre tot actuar i pensar com si no hi fossin. Trist però necessitat obliga i algú ho havia de dir. Ni més ni menys.

Picture

Les Hurdes, Extremadura en temps de la segona República espanyola. 
0 Comments

DIGNITAT, NI MÉS NI MENYS

24/12/2017

0 Comments

 
Picture

Acabat el recompte dels vots, fins i tot abans, els líders de les distintes opcions, uns s’amaguen, d’altres és mostren retòrics i els triomfadors surten pletòrics a gaudir de la victòria.

Els que perden o no obtenen premi a les seves previsions, mai fan com a les empreses. Com són ells els que controlen, són ells els que decideixen continuar o plegar i constatem que històricament ningú plega.

Començarem des de baix a dalt pel resultat d’aquestes eleccions il·legítimes i imposades. El PP, els impulsors de la repressió i d’un 155 anticonstitucional, han rebut la patacada que tothom a Catalunya preveia de 9 diputats a 3, be sembla que són quatre. Residuals i per poc extraparlamentaris. Ni l’Albiol ni la Levy plegaran. No només són indignes amb el seu fracàs, sinó que també ho són amb els seus electors. Els haurien de fer fora a petades. El que passi a Madrid se'ns escapa.

Els de les CUP han sofert també una davallada històrica. De 10 diputats a 4. La seva estratègia i el seu tacticisme és la convertit en irrellevants a l’hora de construir la República. Poden pensar que tenen la clau i no la tenen. El que haurien de fer és reflexionar sobre perquè la seva opció revolucionaria no qualla.  Malgrat tot hem d’agrair la seva posició inquebrantable a favor de la República. Ara només cal que pensin i decideixin que el moment no és ideològic és de País i de drets. Els de les CUP no cal que dimiteixin, són els únics que ho fan a cada procés electoral i no només és d’agrair és extraordinari perquè ens mostren que res els pot comprar.

Els de En Comú Podem liderats pel Xavier Domènech i la Colau a l’ombra, no han estat capaços ni de obtenir els resultats de quan els comunistes de ICV anaven sols. D’onze diputats a vuit. Els de la tercera via, aquets si, han fracassat estrepitosament. Els seus diputats no serveixen per conformar cap Govern de “progres i d’esquerres” com ells pretenien. No serveixen ni per canviar Espanya ni per construir la República catalana. Pitjor, són els col·laboradors necessaris del regim del 78, amb monarquia inclosa. D’aquesta gent no cal que n’esperem res. Ells no denuncien l’espoli, ni la repressió, ni l’acció judicial, ni les retallades. No ens escarrassem ni pretenguem esperar res d’aquesta gent que lidera i que vol una Nació de nacions espanyola, mai, i si, ho diem alt i clar, mai tindrem cap suport estratègic. Són els que ho justifiquen tot dient que aquí guanyen les dretes, però al mateix temps estan disposats a pactar amb el PSOE corrupte i defensor del regim del 78 com els del PP. Domènech si fos un polític d’esquerres amb dignitat hauria de plegar, ni han complert les seves expectatives ni podran conformar cap Govern. N’estem convençuts de que no ho farà, els pot més la cadira i una soldada indigne.

L’Iceta ballarí és dels pocs que ha aguantat l’envestida sobiranista i tot malgrat el suport inqüestionable al 155. El PSOE de 16 diputats en guanya un, 17. Iceta però té un problema i greu, ell mai serà President. Malgrat l’èxit de Ciutadans, 36 Diputats, els 17 del PSOE i els 4 del PP, NO SUMEN ni per fer una oposició mínimament forta als 70 per la República. El trio del 155 podran practicar el filibusterisme parlamentari, però reconciliació i conformar una proposta de País, molt ens temem que no, sobre tot perquè el 155 els marcarà per sempre més. En aquest cas i tot no poder fer viable el seu objectiu, no dimitir no entra en els paràmetres de dignitat i mantenir-se al cap davant del PSOE a Catalunya és digne i legítim.

Dels de ERC, poca cosa afegirem. Han mantingut el discurs de la República, la defensa de les institucions catalanes i l’alliberament dels presos politics. Fet que ningú dubtava que farien. El seu error, potser l’únic, és no haver entès que aquestes eleccions il·legítimes, no anaven de partit. El President Puigdemont amb unes pitjors condicions, a nivell estructural, la va encertar, o 155 o Catalunya, i la seva aposta, aquesta si, transversal ens ha mostrat el camí a propis i estranys. ERC tot i la seva aposta no encertada, ha mantingut la dignitat d’un sector del sobiranisme amb nota. Ara només cal que entenguin que la cosa encara no va de partits va de guanyar al regim del 78 i consolidar la República legitima de Catalunya.

El President Carles Puigdemont, ho va dir; “acabat el procés plego”. Només la dignitat institucional i per Catalunya, l’ha fet respondre de l’única forma que 155 requeria. Democràticament, i sense rebutjar les urnes. El president volia i desitjava que l’1 d’Octubre guanyes i la millor eina era una llista de País. El que està feta ho està, i com que el resultat acompanya, millor que tanquem escenaris passats i treballem per construir-ne de nous amb la majoria que tenim. En aquest cas la dignitat ha guanyat legitimant el que ja varem fer el 27 del 2015. Ara només cal esperar i desitjar que ERC i les CUP és posin al servei del President i de Catalunya per consolidar la República deixant que qui marqui l’estratègia sigui el President respectant la voluntat dels catalans que li han donat la victòria sobiranista.

Per últim, Ciutadans és la candidatura que ha guanyat amb vots i escons i així ho reconeixem. L’únic que ells hauran de reconèixer és que la seva “victòria” no serveix per absolutament res. Ni podran governar els unionistes espanyols dits constitucionalistes, ni podran controlar la mesa del Parlament, ni podran, ara si i MAI MÉS, fer-ne us de cap majoria silenciosa. Han perdut, tot i que qui ha marcat les regles del joc han estat els seus. La lliçó és pels republicans , com collons hem deixat que el nou feixisme populista d’arrel neofranquista obtingui més d’un milió de vots.

Estem sols i de l’únic que podem gaudir amb plenitud és de dignitat. Malgrat un Estat paupèrrim en termes democràtics, malgrat tots els poders espanyols, els catalans els hi hem donat una nova lliçó de dignitat, resistència i democràcia per construir i consolidar la República que ja fa dies està en marxa. Ni més ni menys.


0 Comments

VOLEM CONSOLIDAR LA REPÚBLICA CATALANA?

23/12/2017

0 Comments

 
Picture

Aquesta pregunta als que hem donat la victòria a la proposta del President Puigdemont, hauria de ser banal. Guanyar al Estat espanyol és possible. Guanyar als del regim del 78 és possible. Guanyar als de la Espanya una, és possible. Guanyar República i enviar als borbons al calaix de la historia també és possible.

En termes pràctics ho tenim pelut hi ho hem de reconèixer. Espanya i el seu Estat no han fet política i ara, malgrat la seva derrota, tampoc en faran. Traduït vol dir que Puigdemont probablement no continuí com President. Si aquest finalment és l’escenari, Junts per Catalunya, ERC i les CUP hauran de pactar d’acord al President legítim qui és el successor.
Un successor, que per imperatiu legal haurà d’assumir la legalitat espanyola, però per administrar i consolidar la República. Un successor que estableixi les condicions pel proper “raund”, que si ho fem be pot ser el definitiu. Les eleccions municipals.

Amb menys de dos anys tindrem eleccions municipals i 949 ajuntaments triaran batlle. Si som capaços de que el 80 % dels municipis triïn República, ho tindrem definitivament guanyat. Seria implacablement, incontestable.

Durant aquest temps fins les municipals estarem intervinguts, políticament i econòmicament, que ningú en tingui dubtes. El que no podran evitar és que ho diguem, ho denunciem i que serveixi per obrir els ulls a tots aquells que han decidit viure, treballar i fer futur pels seus a Catalunya.

Anem als arrels don surten els anhels de llibertat i democràcia, als pobles. Conjurem-nos per treballar i desemmascarar als unionistes que només volen mantenir els privilegis de les castes espanyoles dominants. Siguem humils i apropem-nos als que avui també són Catalunya sense haver nascut aquí.

PDeCAT, ERC, CUP i tots aquells que són demòcrates han de fer el darrer JUNTS per Catalunya. Aquest cop ha de ser un JUNTS pel POBLE. A tots i cada un dels pobles de Catalunya hem de preparar una candidatura transversal, per la República i per Catalunya i aquestes s’han d’anomenar Junts per Poble de Riudarenes, Junts pel Poble de Castellbisbal, Junys pel Poble de Castelldefels, Junts pel Poble de Viladecans, Junts pel Poble de San Feliu de Guíxols, Junts pel Poble de Palamós, Junts pel Poble de Figueres, Junts pel Poble de Roses, Junts pel Poble de Balaguer, Junts pel Poble de Reus, Junts pel Poble de Tortosa, Junts pel poble d’Amposta, Junts.........
​
Macià pocs mesos abans (tres), del 14 d’Abril va ser capaç de conjurar a republicans, federalistes, lliberals i demòcrates d’esquerres per conformar una nova plataforma política i va sorgir ERC. ERC el 14 d’Abril del 1931 va guanyar les eleccions a Catalunya. A les municipals un Junts pel Poble pot tornar a fer historia, penseu-hi els que heu guanyat aquest 21 de Desembre. Ni més ni menys.

0 Comments

AVUI SOM MÉS REPÚBLICA QUE AHIR.

22/12/2017

0 Comments

 
Picture

Els catalans ja hem triat, i els resultats són clars. Els independentistes i per la República catalana hem tornat ha guanyar. Una victòria, que malgrat Espanya, el seu Estat, el PP, el PSOE, C’S, ECP, els medis de comunicació, el 155, l’IBEX 35, els comandants de la UE, la reacció, els botiflers, els quinta columnistes,  que pretenien conformar la turmenta perfecta, han perdut i la seva derrota és inapel·lable. Junts per Catalunya, més ERC i les CUP tornem a tenir majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

De res els ha servit l’ocupació policial i el repartiment de xarop d’estopa. De res els ha servit la maniobra foragitant a empreses i empresaris de Catalunya. De res els ha servit un 155 per intervenir les nostres institucions. De res els ha servit més repressió, si cap, dins de les presons als nostres politics. De res els ha servit tenir al servei dels unionistes les juntes electorals. De res els ha servit el bombardeig mediàtic sense restriccions a favor dels unionistes. De res els ha servit les pressions a TV3, Catalunya Radio i als seus professionals. De res els ha servit tenir el quart poder, l’Estat, al seu favor per esfondrar i guanyar a la República.

Hem superat amb nota la “turmenta perfecta”. Ara convindria seny. Dissenyar una bona estratègia i implementar la República, encara que sigui utilitzant la seva legalitat.

No hem superat, ni de bon tros el repte de fer-nos entendre a l’àrea metropolitana de Barcelona. Sabem que serà una tasca complexa, socialistes i comunistes van muntar el seu graner de vots durant dècades. El problema és que els socialistes i comunistes espanyols, avui ja han estat superats pel nou populisme amb visos feixistes, Ciutadans. Haurem de ser-hi amb politiques socials, segur, però sobre tot donant-los la informació que avui no tenen o la tenen esbiaixada.

Hem aguantat i respòs amb una dignitat patriòtica que ja voldrien altres pobles, ara cal que completem la lliçó i per començar els hi hem de donar  oportunitat als progressistes de “En Comú Podem”. Ells que estan d’acord amb el dret a decidir dels catalans. Suposem que de la resta dels pobles de la Península també. Ells que volen un Govern transversal, ho diu en Domènech. Els hi hem de proposar que ens governem i que ells també hi han de ser. Junts per Catalunya, PDeCAT, ERC, ECP i les CUP, han de ser-hi. Un Govern transversal, progressista i determinat a fer polítiques socials justes a Catalunya, i un bloc a Madrid per foragitar al Rajoy, la seva corrupció i acabar amb el regim del 78. Perquè d’això és tracta no Xavier Domènech, no només ho canviaria tot, potser fins i tot la nostra independència seria molt més fraternal del que ho és ara.

Per acabar dir-vos que ens sentim orgullosos de ser catalans, del nostre poble i de la maduresa política, i que malgrat il·lusos enterradors, ahir i érem i avui i demà continuarem fen historia. Ni més ni menys i visca la República catalana.

Picture

0 Comments

PARLEM DE LEGITIMITAT?

20/12/2017

0 Comments

 
Picture

Els franquistes, els seus hereus directes i una oposició avida de poder i llocs remunerats des de les institucions, han tapat, amagat i obviat la legitimitat democràtica de la II República espanyola, que malgrat tot, la reconeixem democràtica i per la que van donar la vida ciutadans de tots els pobles de la Península i fins i tot de fora.
Franco va imposar la transició des de el moment que el seu fillol i hereu Juan Carlos I, és converteix a la seva mort i sense Constitució en el nou cap de Estat i “Jefe de las fuerzas armadas españolas”.

“De aquellos lodos estos barros”. Franco avui seria sens dubta constitucionalista. Una Constitució monàrquica, com ell volia. Una Constitució on només i caben espanyols, com ell volia. Una Constitució que només reconeix una sobirania, la espanyola, com ell volia. Una Constitució que proclama la unitat indivisible d’Espanya i que proclama que l’exèrcit espanyol n’és la garantia perquè mai pugui esdevenir res que vulguin els pobles que habiten a la Península. Franco seria constitucionalista i segur que estaria orgullós dels politics espanyols que han cuidat amb esmero el seu llegat.
​
Veure com socialistes, comunistes, ara els comuns podemites, i altra fauna política han renunciat a la República, la seva clar, ho diu tot. Són els legitimadors de tenir un Estat sense separació de poders. Exactament igual com quan la dictadura franquista. Són els legitimadors d’una monarquia foragitada pels republicans el 14 d’Abril del 1931. Són els legitimadors d’un govern espanyol corrupte que fa lleis contra els drets humans. Són els legitimadors d’un intervencionisme centralista en tots i cada un dels motius politics per millorar. Són els legitimadors de la persecució política que fan als que gosen discrepar i proposar altres objectius.
​

Picture
Espanya, si la Espanya actual dels borbons, la dels governs repartits entre el PP i PSOE, la del Estat corrupte i sense separacions de poder, és la Espanya construïda des de la il·legitimitat d’un cop d’estat, al 1936, i d’una transició controlada i imposada.

El mon antifranquista, malgrat algunes excepcions, va acceptar legitimar el cop d’estat del 36, el regim del genocidi i dels assassins dels republicans. A diferencia del que passa a Alemanya o Itàlia, on liquiden i condemnen el nazisme i feixisme, les esquerres espanyoles, PSOE, PCE, i les perifèries nacionalistes beneeixen la transició enterrant República, democràcia, restitucions i la construcció d’un lloc on els pobles decideixin el seu futur.
​
La seva legitimitat, els hi dona reconeixement internacional. D’aquí que els catalans no puguem ni hem de rebutjar la nostra legitimitat. Renunciar-hi, des de la imposició del regim del 78 i ara del 155, és la nostra mort com a poble diferenciat i com a poble amb futur.
Acceptar, acatar i implementar una acció de Govern des de posicions autonòmiques i des de un Estatut escapçat, és perdre la nostra legitimitat, i permetre-ho avui és una rendició en tota regla. 

Picture






​Avui aquesta és la nostra legitimitat, la

República catalana. Ni més ni menys


0 Comments

GUANYAR, DERRIBAR, ESCLAFAR. MAI MÉS CAP 155.

19/12/2017

0 Comments

 
Picture

El 21 de Desembre del 2017, pot suposar, si guanyem els de la República catalana, la fi del regim del 78 i el naixement, ara si, de la República catalana.

És més que provable que la Catalunya progressista, de País, democràtica i sobre tot la dels que hem decidit que els drets socials i personals estan per sobre de qualsevol altra objectiu, guanyem el 21.

Guanyar voldrà dir que l’Espanya una té els dies comptats. Només ens caldrà posar la guinda al pastis.

Si Junts per Catalunya, ERC i les CUP guanyem amb majoria absoluta, si és amb vots molt millor, caldria fer l’acte que no hem fet durant la campanya i fins el dia 21. La celebració de la victòria ha de suposar un acte de dignitat, generositat i de País que marquin el principi del nostre futur.

“Junts per Catalunya, ERC i les CUP han de fer la celebració amb un acte conjunt i reafirmar que el nostre Govern legítim tornarà a governar amb l’objectiu, ara si, d’implementar la República proclamada. Dignitat, generositat i cap partidisme”.

Tant s’ha val qui, de les tres forces republicanes, guanyi amb escons. El primer acte ha de ser imperiosament de restitució de la nostra legalitat i legitimitat. Li correspondrà al President Puigdemont, una vegada restituït, dir si ha d’haver-hi un altra President.
​
Una lluita per la presidència desprès de la victòria, no seria entès per la majoria de catalans. Primer Catalunya, des pres la República i finalment les institucions legitimes que avui passen per restituir el nostre Govern al exili i empresonat. Ni més ni menys.


0 Comments

ESTAVA CANTAT.

18/12/2017

0 Comments

 
Picture

ERC va rebutjar frontalment fer una llista de País. El President legítim Carles Puigdemont, que no volia repetir, ho va tenir clar: La legitimitat i continuïtat de les institucions de Catalunya no podien estar en mans dels neofranquistes i d’aquí la seva proposta i continuïtat.

El rebuig de ERC va suposar el rebuig de les CUP. La llista de País és historia i ara em penedir-se només resta. Aquest fet preveia, pot ser sense voler, que el 155, el govern espanyol i el seu Estat imposaven unes eleccions il·legítimes i actuar dins d’una normalitat anormal.

ERC pot desitjar el que vulgui, hi té tot el dret. Al que no tenen dret és a trair la legitimitat dels votants que el dia 27 de Setembre del 2015 van donar la majoria absoluta a Junts pel Si i les CUP, amb un programa netament independentista i per la República.

Són massa els indicatius que confirmen que ERC s’ha pres aquestes eleccions com unes de normals. Joan Tarda a Santa Coloma de Cervelló, Colònia Güell; “Ara és el moment de les esquerres”. Marta Rovira; “Estic disposada a ser Presidenta si se’m demana”. Oriol Junqueras; “Si guanyem haig de ser el President”. Carles Mundo; “el president ha de ser Junqueras”.

Estava cantat. ERC té un sector que pot més que el que vol dir, tenir i lluitar per una República transversal.

Hem seguit amb molt de cura i atenció la campanya de Junts per Catalunya. Ni un menyspreu als Consellers i Vicepresident legítims de la Generalitat i membres de ERC. Un recordatori emotiu a cada un dels actes de campanya dels empresonats. Una potencia lleial i legitima reclamant i exigint que l’única legalitat i legitimitat la té el Govern del 27 S.

No va de partits ni de programes. Qui pot guanyar amb majoria d’escons per governar? Possiblement ningú. Va de restituir legitimitats, drets i llibertats.

Estava cantat que ERC voldria retorçar i reduir els èxits dels darrers dos anys presidits per Carles Puigdemont. Estava cantat que la qüestió ideològica, si més no a un bon sector de ERC, els pot més que el País. Estava cantat que farien més cas a les enquestes cuinades i interessades que a sumar per aconseguir la República. Està cantat que ERC amb les esquerres espanyoles només pot acceptar el 155 i renunciar a la República, a canvi d’una hipòtesis de creixement amb aquells que mai han han admès que els que volem ser independents som majoria. Estava cantada la confrontació entre independentistes que sempre han buscats els Aznar i cia.

Sembla que les esquerres no acaben d’entendre que Catalunya és plural, diversa, de dretes, d’esquerres, de centre, amb cristians, amb apostates, amb una diversitat religiosa i cultural excepcionals. Catalunya i primer cop, aquets darrers dos anus ha tingut el Govern més ajustat a la realitat social. Pretendre una Catalunya exclusivament d’esquerres no és cap garantia de més justícia social i progrés.

ERC ha pretès convertir aquestes eleccions il·legítimes per triar President i per fer politiques d’esquerres. Si ERC, no modifica la seva actitud, pot ser responsable de la liquidació legitima de les institucions catalanes i de consolidar una Catalunya autonòmica controlada política i econòmicament des de Madrid. Estava cantat i ens agradaria pensar que tot plegat és un núvol passatger. Ni més ni menys.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.