Acabat el recompte dels vots, fins i tot abans, els líders de les distintes opcions, uns s’amaguen, d’altres és mostren retòrics i els triomfadors surten pletòrics a gaudir de la victòria.
Els que perden o no obtenen premi a les seves previsions, mai fan com a les empreses. Com són ells els que controlen, són ells els que decideixen continuar o plegar i constatem que històricament ningú plega.
Començarem des de baix a dalt pel resultat d’aquestes eleccions il·legítimes i imposades. El PP, els impulsors de la repressió i d’un 155 anticonstitucional, han rebut la patacada que tothom a Catalunya preveia de 9 diputats a 3, be sembla que són quatre. Residuals i per poc extraparlamentaris. Ni l’Albiol ni la Levy plegaran. No només són indignes amb el seu fracàs, sinó que també ho són amb els seus electors. Els haurien de fer fora a petades. El que passi a Madrid se'ns escapa.
Els de les CUP han sofert també una davallada històrica. De 10 diputats a 4. La seva estratègia i el seu tacticisme és la convertit en irrellevants a l’hora de construir la República. Poden pensar que tenen la clau i no la tenen. El que haurien de fer és reflexionar sobre perquè la seva opció revolucionaria no qualla. Malgrat tot hem d’agrair la seva posició inquebrantable a favor de la República. Ara només cal que pensin i decideixin que el moment no és ideològic és de País i de drets. Els de les CUP no cal que dimiteixin, són els únics que ho fan a cada procés electoral i no només és d’agrair és extraordinari perquè ens mostren que res els pot comprar.
Els de En Comú Podem liderats pel Xavier Domènech i la Colau a l’ombra, no han estat capaços ni de obtenir els resultats de quan els comunistes de ICV anaven sols. D’onze diputats a vuit. Els de la tercera via, aquets si, han fracassat estrepitosament. Els seus diputats no serveixen per conformar cap Govern de “progres i d’esquerres” com ells pretenien. No serveixen ni per canviar Espanya ni per construir la República catalana. Pitjor, són els col·laboradors necessaris del regim del 78, amb monarquia inclosa. D’aquesta gent no cal que n’esperem res. Ells no denuncien l’espoli, ni la repressió, ni l’acció judicial, ni les retallades. No ens escarrassem ni pretenguem esperar res d’aquesta gent que lidera i que vol una Nació de nacions espanyola, mai, i si, ho diem alt i clar, mai tindrem cap suport estratègic. Són els que ho justifiquen tot dient que aquí guanyen les dretes, però al mateix temps estan disposats a pactar amb el PSOE corrupte i defensor del regim del 78 com els del PP. Domènech si fos un polític d’esquerres amb dignitat hauria de plegar, ni han complert les seves expectatives ni podran conformar cap Govern. N’estem convençuts de que no ho farà, els pot més la cadira i una soldada indigne.
L’Iceta ballarí és dels pocs que ha aguantat l’envestida sobiranista i tot malgrat el suport inqüestionable al 155. El PSOE de 16 diputats en guanya un, 17. Iceta però té un problema i greu, ell mai serà President. Malgrat l’èxit de Ciutadans, 36 Diputats, els 17 del PSOE i els 4 del PP, NO SUMEN ni per fer una oposició mínimament forta als 70 per la República. El trio del 155 podran practicar el filibusterisme parlamentari, però reconciliació i conformar una proposta de País, molt ens temem que no, sobre tot perquè el 155 els marcarà per sempre més. En aquest cas i tot no poder fer viable el seu objectiu, no dimitir no entra en els paràmetres de dignitat i mantenir-se al cap davant del PSOE a Catalunya és digne i legítim.
Dels de ERC, poca cosa afegirem. Han mantingut el discurs de la República, la defensa de les institucions catalanes i l’alliberament dels presos politics. Fet que ningú dubtava que farien. El seu error, potser l’únic, és no haver entès que aquestes eleccions il·legítimes, no anaven de partit. El President Puigdemont amb unes pitjors condicions, a nivell estructural, la va encertar, o 155 o Catalunya, i la seva aposta, aquesta si, transversal ens ha mostrat el camí a propis i estranys. ERC tot i la seva aposta no encertada, ha mantingut la dignitat d’un sector del sobiranisme amb nota. Ara només cal que entenguin que la cosa encara no va de partits va de guanyar al regim del 78 i consolidar la República legitima de Catalunya.
El President Carles Puigdemont, ho va dir; “acabat el procés plego”. Només la dignitat institucional i per Catalunya, l’ha fet respondre de l’única forma que 155 requeria. Democràticament, i sense rebutjar les urnes. El president volia i desitjava que l’1 d’Octubre guanyes i la millor eina era una llista de País. El que està feta ho està, i com que el resultat acompanya, millor que tanquem escenaris passats i treballem per construir-ne de nous amb la majoria que tenim. En aquest cas la dignitat ha guanyat legitimant el que ja varem fer el 27 del 2015. Ara només cal esperar i desitjar que ERC i les CUP és posin al servei del President i de Catalunya per consolidar la República deixant que qui marqui l’estratègia sigui el President respectant la voluntat dels catalans que li han donat la victòria sobiranista.
Per últim, Ciutadans és la candidatura que ha guanyat amb vots i escons i així ho reconeixem. L’únic que ells hauran de reconèixer és que la seva “victòria” no serveix per absolutament res. Ni podran governar els unionistes espanyols dits constitucionalistes, ni podran controlar la mesa del Parlament, ni podran, ara si i MAI MÉS, fer-ne us de cap majoria silenciosa. Han perdut, tot i que qui ha marcat les regles del joc han estat els seus. La lliçó és pels republicans , com collons hem deixat que el nou feixisme populista d’arrel neofranquista obtingui més d’un milió de vots.
Estem sols i de l’únic que podem gaudir amb plenitud és de dignitat. Malgrat un Estat paupèrrim en termes democràtics, malgrat tots els poders espanyols, els catalans els hi hem donat una nova lliçó de dignitat, resistència i democràcia per construir i consolidar la República que ja fa dies està en marxa. Ni més ni menys.
RSS Feed
