ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA CENSURA ESTÀ SERVIDA

29/3/2019

0 Comments

 
Picture

Doncs si, la censura està servida i acostuma a ser la avantsala d’escenaris dictatorials i sense drets.

La dictadura franquista, és el període més proper per saber que és i on s’aplica la censura. La censura sempre liquida drets basics, com el d’expressió i comunicació.

Franco va imposar la censura com element per liquidar qualsevol manifestació democràtica. De fet per imposar el “nacionalcatolicisme” de base feixista i falangista, només és podia fer amb una censura ferotge i represió violenta.

Control dels mitjans, control de les institucions, control del Estat i sobre tot control del poble, per instal·lar una societat buida i sospitosa amb arguments  poc democràtics com dir-nos que el que fan és per nosaltres dient-nos sempre que el populatxo ni té capacitat, ni criteri i que millor un poder concentrat que la anarquia.

Franco va imposar la censura amb tots els camps socials. Va imposar el seu ideari hi ho va poder fer pel poder de les armes. La dissidència no només va patir censura, varen ser liquidats, afusellats i torturats. El regim va establir una inquisició en tota regla.

Fa estona, espanyols de falsa bandera,  ens van dir que en absència de violència, tot era possible, vaja que és podia defensar qualsevol idea si és feia democràticament i pacíficament. El context era el d’una ETA en plena forma. Santes paraules, el problema és que els qui ho deien eren els hereus del franquisme i pel que sembla era mentida.

Catalunya s’ho va creure. Primer que seriem respectats com “Nacionalitat” amb un pacte, el del 78. Desprès que si la ciutadania recolzava un Programa polític on aconseguir la independència i la democràcia, la negociació i el pacte era el camí. Il·lusos de nosaltres.

Espanya i els espanyols sempre han tingut el mateix objectiu acabar la feina que va començar Felipe V i els seus successors i vassalls; construir la “España grande. Amb Espanya o et sotmets o ets un enemic a batre.

No és el judici farsa conduit per magistrats controlats pel darrera. No és el “a por ellos oe, oe”. No és la persecució inapel·lable a tot el que fa ferum de català. No és una llei mordassa, que va aprovar el Congres espanyol controlat pel PP i mantinguda pel PSOE. És, i ara en tenim les proves UNA CAUSA GENERAL CONTRA CATALUNYA.

L’Estat espanyol ho té clar, volen liquidar, escapçar, escarmentar i deixar clar que mai renunciaran al seu objectiu. Avui han posat en marxa un dels darrers passos, la censura. Prohibeixen colors i la  paraula. Potser no ho saben però la Junta electoral central, per cert formada per magistrats de part, han reblat el clau. Avui ja és pot dir que Espanya i el seu Estat no és una democràcia i si volem democràcia i drets, ja ho sabem República i punt.


0 Comments

NOMÉS QUAN ES TÉ CLAR L'OBJECTIU LA UNITAT ÉS POSSIBLE

24/3/2019

0 Comments

 
Picture

El 28 d’Abril tornarem a decidir, tot i que en aquest cas és per ser diputat i senador de la nació espanyola del PP, PSOE, Ciutadans, Unidos Podemos i ara VOX.

Catalunya, en general, que mai ha renunciat a les urnes, i serà. Hi seran el independentistes, els federalistes, els unionistes i com no els feixistes camuflats o no.

Unes eleccions que ens tornen a donar certes oportunitats. Oportunitat per saber si som majoria i oportunitat per saber que hi anem a fer a Madrid, capital de la nació dels unionistes espanyols.

Establir els condicionants i el perquè hi anem és potser el que ens pot mostrar la manca d’unitat estratègica que ara mateix tenim. Junts per Catalunya, ERC i les CUP, que de moment diuen que lluiten i treballen per la independència de Catalunya, ja han dit que ni la unitat ni l’estratègia és indispensable.

Els de les CUP i per primer cop sembla que tenen un litigi intern i de moment sembla que la intel·ligència s’imposa i d’aquí la proposta del “Front Republicà” i un cert compromís per no promocionar l’abstenció.

Ve, al que anàvem. Que anem a fer a Madrid, al Congrés espanyol? A les xarxes sembla que s’imposa el “fem un Estat espanyol  ingovernable”. Però les xarxes ni governen ni tenen capacitat per influir al Congrés ni al Senat espanyols.

La obvietat està servida. Que volen fer els de Junts per Catalunya, que volen els de ERC i que voldran els del Front Republicà.

De moment els “més clars” han estat els del Front. Anem a Madrid, si podem a fer una Espanya ingovernable, tot i que l’Antonio Baños no descarta res.

Junts per Catalunya, malgrat ja hagin dit que el seu objectiu negociador serà un Referèndum pactat a canvi d’una “certa governabilitat”, tampoc acaben d’explicitar amb claredat si l’escenari és una negació al referèndum, que és el que faran desprès.

Els de ERC, no parlen però els seus fets els delaten. Nuet, Alemany, i darreres incorporacions a les seves llistes, deixen clar que la seva estratègia eixampladora, en cap cas rebutja la lluita per enteses pro Espanya, per un front antifeixista espanyol, i per una tercera República espanyola, que ni tant sols l’expliciten Confederal.

Aquesta situació és sens dubta la que impedeix exercir la unitat i construir una estratègia de país. Manen els partits, els aparells dels partits i la menjadora i tot sembla indicar que anar a Madrid, per alguns no vol dir res més que anar-hi per allò que el President Pujol va fer durant molt de temps, posar peixets al cove. Ara però l’inconvenient, és que els espanyols ja no volen ni donar-nos la morralla.
​
Oblidar que els nostres presos politics seran condemnats, que els exiliats trigaran en tornar, que els unionistes mai faran politiques que posin en perill el seu objectiu nacional espanyol i que sobre tot l’Estat de les Autonomies ha finit, és el pitjor que ens pot passar, si no entenem que per revertir-ho, només la independència és la solució i aconseguir-la és possible si entenem que la UNITAT, ara i fins que no siguem República és la pedra filosofal.


0 Comments

L'ESTAT ESPANYOL ENS DIU QUE SOM I QUE VAN A PER TOTES

22/3/2019

0 Comments

 
Picture

Han estat els plens dels Ajuntaments, i la majoria parlamentaria que recolza al Govern del President Torra, els que han aprovat posar elements reivindicatius que en cap cas són partidistes. Són de denuncia.
​
Va ser un Tribunal espanyol el TC qui és va imposar i va deixar el parlamentarisme, un referèndum i el que van votar els catalans en paper mullat.

Va ser el Govern espanyol el que va intervenir els comptes de la Generalitat i va convertir-la en un estament sense capacitat per fer politiques i deixant clar que qui liquidava i fiscalitzava era l’Estat espanyol.

Va ser la justícia espanyola, els que van decidir que els representants electes, sense cap condemna i mantenint tots els seus drets, se’ls impedeixi ser investits i exercir el càrrec pel que han estat elegits.

Ha estat el contuberni del Estat espanyol, justícia, guàrdia civil, policia espanyola, la hisenda, el govern espanyol, les forces politiques unionistes, els que han empresonat a representants electes, que ja porten més d’un any, sense cap prova que ho justifiqui.

Ara  i com sempre, altra cop les instancies espanyoles, JEC, institució formada per jutges espanyols, algun dels quals també jutgen als nostres presos politics, tornen a dir-nos que ells i ningú més imposen les normes i avaluen la neutralitat política. Govern i Parlament no pinten absolutament res.

Podríem continuar i fer un relat prou contundent que demostra que l’autogovern, la capacitat de decisió, el poder econòmic de la Generalitat és inexistent. Parlament “condemnat” i dissolt per debatre. Govern “condemnat”, dissolt i empresonat per complir el Programa polític avalat a les urnes. Mana Espanya i punt.

Si hores d’ara encara no reconeixem que som una colònia, que cap decisió des de la ciutadania és pot complir, que tenim un Govern i Parlament de fireta, que qui mana i decideix és l’Estat, i que si no implementem la República proclamada d’acord el Referèndum del 1 d’octubre del 2017, existeix la gran possibilitat, cosa que no ha passat els darrers tres segles, que desapareixem i aquest cop amb termes pseudo democràtics i amb l’aval de la Unió Europea.

Pensem-hi. Si hem de pagar per el que no hem fet, fem-ho i si s’ha de pagar fem-ho també, implementem la República i no maregem més la perdiu.
​
Ahir van dir no al català a Europa. Ara ens han dit que la presó és el camí a la dissidència democràtica. Avui ens tornen a confirmar que només volen la seva Espanya, castellana i amb el seu Estat d’arrel borbònica i franquista. Qui no ho tingui clar vol dir, ras i curt, que ja ha decidit plegar, i avui aquest és el perill. La confrontació està servida. La rendició també.


0 Comments

PEDRO SÁNCHEZ: SI GOVERNA EL PSOE CATALUNYA MAI SERÀ INDEPENDENT

18/3/2019

0 Comments

 
Picture

Si governa el PP, Ciutadans, VOX i Unidos Podemos tampoc. Els catalans tenim mala peça al teler. Les forces organitzades i defensores de la Espanya imperial, van al uníson. Sense fissures, sense discrepàncies. Espanya una i gran, d’arrel castellana i amb una sola historia i llengua. La resta concessions gracioses de sa majestat borbònica.

Les eleccions espanyoles tenen la virtut per definir propòsits politics i estratègics dels partits de Catalunya. ERC ho fa bastin, i proposant un front antifeixista per barrar el pas als constitucionalistes franquistes i feixistes de VOX. La seva aposta en cap cas, sembla, és negociar el dret d’autodeterminació per una investidura. Sembla que el front supera el dret a decidir i estan disposats que el PSOE governi si suma. La ingovernabilitat d’Espanya no forma part de la seva estratègia. Potser va de peix al cove hi ho amaguen.

Els de Junts per Catalunya, malgrat que l’aposta d’unitat no ha tingut èxit, han proposat uns candidats compromesos amb la independència i el dret d’autodeterminació i pel que diuen sembla que la governabilitat d’Espanya té un preu, “Referèndum o Referèndum”, acordat. Dret d’autodeterminació un dret irrenunciable.

El Front Republicà, si pot, i treu representació afirmen que ells no faran mai President al Sánchez si no accepta el dret d’autodeterminació i punt. Volen ser-hi per un intercanvi, governabilitat per autodeterminació. La resta no els interessa.

El que si que queda meridianament clar és que els del regim del 78 diuen que no a drets universals i els d’aquí que anem força dividits.

És cert que si els números donen, podrem complicar-los la vida i molt. Ara ve imaginem per un moment que PSOE, UP i ERC sumessin, saben que ara els de ERC primer volen l’alliberament dels presos, dels exiliats en parlen poc, i d’autodeterminació ja no en parlen. Que Maragall digui que està disposat a fer cos amb la Colau i socialistes, ens confirma la teoria del eixamplament, però només d’esquerres i segur que només per gestionar. La independència directament al calaix o l’oblit. Sobre tot saben que PSOE i Comuns d’independència res de res.
​
Potser el Casado té raó, aquestes eleccions poden ser un plebiscit. A Catalunya per saber quina és l’estratègia amb més suports, la de Junts per Catalunya o la de ERC.


0 Comments

URNES PER TORNAR A DECIDIR

12/3/2019

0 Comments

 
Picture

Ja fa estona que el mon independentista te dues o tres estratègies i si prenem el 21 D com punt de partida, l’estratègia del President Puigdemont guanya, la del Junqueras no s’imposa i la de les CUP rep un càstig extraordinari.

ERC va decidir que de desobeir res de res i l’únic camí possible és la d’obeir i eixamplar, fins i tot amb els contraris al dret d’autodeterminació, fins que una alineació astral permeti negociar i acordar amb Espanya i el seu Estat, no sabem si una millora autonòmica, o un Referèndum. Aquesta és l’estratègia de ERC i tant legitima com la pretenen els del PSOE, PP, Ciutadans i VOX, partits legals a Espanya, defensant la unitat pàtria i sagrada de la seva Espanya.

Per contra, una bona part del independentisme, que mai oblidarà la historia i els darrers esdeveniments sorgits de la sentencia d’un Tribunal, TC, polititzat i partidista sobre un Estatut validat pels catalans, continua ferm defensant els dret que com a poble tenim.

Aquesta part del independentisme, avui, és troba ven representada per uns presos politics, exiliats i per una proposta política que cada dia va prenen més valor estratègic. Junts per Catalunya va ser sens dubte la millor aposta transversal i la que reflexava una defensa més aferrissada de l’1 d’octubre.

Si, l’estratègia que encapçala Puigdemont, Torra i Sánchez, és l’oposada a la d’en Junqueras. ERC vol eixamplar amb els vinculats al 155 i als defensor de la unitat territorial des de preteses posicions d’esquerres.

Junts per Catalunya, El Consell de la República i La Crida, són les eines que proposen negociació i diàleg sense renunciar als preceptes democràtics i sobre tot al dret a decidir.

La diferencia entre les dues estratègies són evidents. Una accepta l’autonomisme i la normalitat impositiva del Congres espanyol i l’altra és rebel·la i no admet que el Parlament de Catalunya sigui un lloc limitat amb poca o gens capacitat legislativa i que qualsevol tribunal de justícia espanyol permeti que pot i que no pot fer.

A les eleccions espanyoles, que no catalanes, ningú és juga res que no sigui una possible utilització numèrica i mostrar que s’és hegemònic. L’independentisme, però pot decidir quina és l’estratègia preferida. Les eleccions espanyoles i europees definiran si Junqueras i ERC imposa la seva estratègia, o si per contra ho fa el Consell de la República, Junts per Catalunya i La Crida.
​
Unes eleccions per torna a decidir, però aquest cop per decidir quina estratègia volem, la del Carles Puigdemont a la del Oriol Junqueras. La de les CUP com sempre compten poc.


0 Comments

ENFANGATS I POC COMPROMESOS

10/3/2019

0 Comments

 
Picture

L’Antonio Baños a les eleccions del 2015 i desprès de que Junts pel Si i les CUP obtinguessin 72 diputats, la va “cagar” estrepitosament. El President Mas deia que havien de ser unes eleccions plebiscitàries i Baños va confirmar que els independentistes l’havíem perdut. No va dubtar ni cinc minuts em posar els vots dels comuns podemites comunistes al costat de l’unionisme espanyol.

Baños mai va tenir raó, i avui ho estem comprovant. Nuet, l’Elisenda Alemany i d’altres potser no han volgut la independència de Catalunya, inicialment, però com demòcrates sempre han defensat el dret d’autodeterminació i fins i tot avui existeix una aproximació política i estratègica amb ERC, i una de dues o ERC ja ha deixat de lluitar per la independència, o sectors dels comuns podemites per fi han descobert que amb els espanyols unionistes no hi ha res a fer.

ERC amb Bildu i allunyats de la resta d’independentistes. Els comunistes podemites i comuns trencats. Els del PDeCAT desflorant la margarida amb la gent dels Presidents Puigdemont, Torra i Sánchez. Els de La Crida una mica indecisos, malgrat que les darreres informacions, diuen que finalment faran proposta “unitària”.

Enfangats i sense cap estratègia unitària, i menys organitzativa. Quin ha de ser el compromís durant, desprès del judici i com no quin serà el programa polític que se’ns vol proposar. De moment el més calent a l’aigüera. El que si va quedant clar és que tenim una lluita, soterrada si és vol, limitada per obtenir parcel·les de poder autonòmic. Són els mateixos que estan oblidant que l’Estat, el quart poder, amb totes les forces espanyolistes, fa estona van iniciar un procés de recentralització, limitació de competències autonòmiques, i enllestir el programa dels borbons i Franco d’una vegada. Ni federalisme, ni autonomisme ni res de res que no sigui la Espanya radial, una, i amb una sola llengua, el castellà.

En algun moment, els contraris a la unitat d’acció estratègica, i quan quedi més clar si cap, que amb Espanya i els que la maneguen no hi tenim res a fer, i quan els d’ERC, els del PDeCAT i La Crida siguin sentenciats a uns quans anys de presó, ens demanaran el que ara neguen, el clam més transversal, el de  la UNITAT, dir-nos que és l’hora.
​
Enfangats i compromisos eteris, és el que de moment tenim. De la República catalana, estelades i mobilització permanent, de moment els més compromesos són els de la ANC. D’altres fan botifarrades.


0 Comments

ELS BORBONS SÓN L'EXPRESSIÓ FRANQUISTA

8/3/2019

0 Comments

 
Picture

Franco va voler legitimar als borbons, foragitats al 1931, i els pares de la transició la van voler democratitzar. Deien que era per tancar ferides i l’única forma de que els militars “traguessin”. No qüestionar la justícia franquista ni els cossos policials, ni als borbons, va conformar el traga-la de comunistes, socialistes i nacionalistes perifèrics.

El que és cert, és que la monarquia borbònica, i Franco ho sabia, era l’element físic, ideològic i estructural per  l’Espanya de sempre. Franco va encarregar al exercit, guàrdia civil, policia espanyola i els amos del Estat el deure sagrat de defensar al borbó i fer-ho, era i és defensar la sagrada unitat d’Espanya des de la castellanització uniformadora.

El borbó és el cap d’Estat, com ho va ser Franco i capità general de les forces armades espanyoles. “Aquest va ser el pacte de la transició; el poder del fusell i la repressió pels franquistes, el borbó, i el poder minso i espuri de l’economia i faristols, pels trepes, arribistes i vividors, que amb el temps és convertirien en els professionals de la política i sindicalisme”.

Lligar Franco i el seu regim amb el nazisme i feixisme, malgrat rentats, no costa gaire. Lligar els borbons amb el regim franquista tampoc. Al Juan Carlos el va coronar Franco i punt.

França va liquidar als borbons i fins i tot els van passar per la guillotina. Avui els pobles de la Península, segur que no seran tant dràstics, però s’ensuma una creixent desafecció als borbons i ara al segle XXI la seva liquidació serà, tard o d’hora, a traves de les urnes.

Franco va fer el cop d’Estat per Espanya, la Espanya una i uniformadora, i tot ens indica que els borbons han pres el relleu. Foragitada la monarquia franquista, igual conceptes com llibertat, igualtat i fraternitat poden tornar a ser conceptes que lligaran amb drets universals com el dret a decidir.

Espanya s’ha de reinventar i amb els borbons com element nuclear és impossible. Fora els borbons, potser i diem potser, els pobles peninsulars podrien començar a establir noves regles joc. Sense la monarquia franquista com element aglutinador espanyolista, segur s’obririen nous escenaris. El problema és que avui i de moment ni l’esquerra espanyola, ni els espais pretesament progressistes, ni la dreta democràtica espanyola en volen prescindir.
​
La Espanya amb els seus pobles aviat hauran de decidir, o amb els que defensen la monarquia com element estructural ideològic de la unitat territorial desequilibrada, o a favor de l’entesa dels pobles peninsulars des de la llibertat dels mateixos. Ni més ni menys.


0 Comments

QUI HA VOLGUT SABER-HO HO SAP

1/3/2019

0 Comments

 
Picture

A mesura que el judici farsa avança, queda pales que el relat del jutge instructor Llarena, no només és un fake absolut, és una infàmia delictiva ajustada al delicte de prevaricació comés per un funcionari públic, adscrit al poder judicial.

Ni rebel·lió, ni sedició, ni conspiració per la sedició, ni prevaricació, ni pertinença a organització criminal i punt. Ni la fiscalia ni l’advocacia del Estat ni l’acusació particular dels feixistes, fins a dia d’avui han demostrat absolutament res. Sembla que tot ho fien a membres dels cossos policials espanyols, i algunes noticies sorgides des de mitjans eminentment contraris al Referèndum i Catalunya.

Per molt que sembli que el judici farsa l’estem guanyant, cometrem un greu error si pensem que seran absolts. Espanya, el quart poder l’Estat i en concret el poder judicial, el policial, i molt menys el borbó, no és poden permetre acabar com tòxics, mentiders i usurpadors de la voluntat popular.

Si el Tribunal presidit pel jutge Marchena, al qui li van dir que tranquil que la sala la tenim controlada pel darrera, resolgués i sentencies l’absolució, al mateix temps estaria condemnant al PP com responsables politics del moment, a la Guardia Civil i policia espanyola com mentiders compulsius relators d’informes falsos. Si això passes seria una condemna en tota regla del Estat espanyol, la seva corona i el seu Estat de Dret. Queda clar que això no és possible i per tant la condemna està garantida.

Altra cosa seran els termes i la quantia d’anys, però la condemna hi serà. L’únic que ens queda és saber si en tenim prou amb assumir-ho acabant-ho tot a la justícia europea, saben que fins i tot guanyant d’aquí uns anys ni l’Estat espanyol ni la seva justícia ni la seva policia paguen preu algun.
​
Presos condemnats, anys de presó, PP, Ciutadans, Vox i PSOE contra cap Referèndum i units per defensar la seva Espanya, ens obliga a donar la resposta adequada i aquesta passa per guanyar a tots els espais  ho hi hagin urnes i no pas per gestionar les misèries que Espanya ens deixa i permet, si no per implementar la República catalana i fer-ho més d’hora que tard. Ells aniran per feina i la faran amb aparença democràtica. Nosaltres ho podem fer democràticament i legalment. La democràcia la tenim i la legalitat també, llei de Trasnsitorietat jurídica i el resultat d’un Referèndum fet l’1 d’Octubre del 2018. Doncs això anem per feina.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.