L’Antonio Baños a les eleccions del 2015 i desprès de que Junts pel Si i les CUP obtinguessin 72 diputats, la va “cagar” estrepitosament. El President Mas deia que havien de ser unes eleccions plebiscitàries i Baños va confirmar que els independentistes l’havíem perdut. No va dubtar ni cinc minuts em posar els vots dels comuns podemites comunistes al costat de l’unionisme espanyol.
Baños mai va tenir raó, i avui ho estem comprovant. Nuet, l’Elisenda Alemany i d’altres potser no han volgut la independència de Catalunya, inicialment, però com demòcrates sempre han defensat el dret d’autodeterminació i fins i tot avui existeix una aproximació política i estratègica amb ERC, i una de dues o ERC ja ha deixat de lluitar per la independència, o sectors dels comuns podemites per fi han descobert que amb els espanyols unionistes no hi ha res a fer.
ERC amb Bildu i allunyats de la resta d’independentistes. Els comunistes podemites i comuns trencats. Els del PDeCAT desflorant la margarida amb la gent dels Presidents Puigdemont, Torra i Sánchez. Els de La Crida una mica indecisos, malgrat que les darreres informacions, diuen que finalment faran proposta “unitària”.
Enfangats i sense cap estratègia unitària, i menys organitzativa. Quin ha de ser el compromís durant, desprès del judici i com no quin serà el programa polític que se’ns vol proposar. De moment el més calent a l’aigüera. El que si va quedant clar és que tenim una lluita, soterrada si és vol, limitada per obtenir parcel·les de poder autonòmic. Són els mateixos que estan oblidant que l’Estat, el quart poder, amb totes les forces espanyolistes, fa estona van iniciar un procés de recentralització, limitació de competències autonòmiques, i enllestir el programa dels borbons i Franco d’una vegada. Ni federalisme, ni autonomisme ni res de res que no sigui la Espanya radial, una, i amb una sola llengua, el castellà.
En algun moment, els contraris a la unitat d’acció estratègica, i quan quedi més clar si cap, que amb Espanya i els que la maneguen no hi tenim res a fer, i quan els d’ERC, els del PDeCAT i La Crida siguin sentenciats a uns quans anys de presó, ens demanaran el que ara neguen, el clam més transversal, el de la UNITAT, dir-nos que és l’hora.
Enfangats i compromisos eteris, és el que de moment tenim. De la República catalana, estelades i mobilització permanent, de moment els més compromesos són els de la ANC. D’altres fan botifarrades.
RSS Feed
