ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL PODER DE LA PARAULA

24/3/2023

0 Comments

 
Picture

Escoltant als tertulians a Rac-1, Tresa Conillera, Pablo Iglesias, Marius Carol, Samper i la Terribas, sembla que el terme apolític sigui nou. De fet el franquisme ja ho deia, la política no resolt res i destrueix. 

Joan Fuster ho deia; Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. De fet, si ens belluguem dins espais pretesament democràtics, és a traves de la política com podem guanyar espais de drets i poder per canviar-ho tot. 

El pòsit contra tota política i els politics, ja fa anys que forma part del nostre entorn. Comprovar com els poders del Estat s’imposen a les urnes, ja ho diu tot.

Escoltar, i cada dia amb més insistència; Tots els politics son iguals, estan a la política per robar i viure sense treballar. La política i els politics no serveixen per a res. Ens hauria de preocupar. Diríem que si i molt. Sense política no hi ha democràcia i sense política només i tenen cabuda les dictadures, la repressió i les armes.

La pregunta a fer-nos és perquè cada dia els “acòlits” de la no política, tenen més adeptes. Se’ns acudeix que només pot ser per dos motius. La primera és perquè ells si que en volen fer. La segona potser més objectiva és el relat que utilitzen per demostrar que els politics són el bestiari que més traïes, menteix i roba.

Aquest darrer motiu te el seu abonament am fets registrats i demostrables. Corrupció generalitzada dels partits. Compromisos programàtics conformats com contractes amb la ciutadania, que diuen blanc i desprès és negre. El cultiu el tenim servit.

Pedro Sánchez: Derogaremos la ley mordaza. Mentida. Una mesa para el dialogo donde se podra hablar de todo. Mentida. Unos presupouestos socialmente progresista i para todos los espanyoles. Mentida. I, nari nan, nari nan.

Aragonès: Treballarem per la independència. Mentida. El 52 % el nostre mirall. Mentida. Als dos anys moció de confiança pactat per investir-lo. Mentida. Mai pactarem amb els del 155. Mentida.
Junqueras; "no podem pactar amb el PSOE perquè s'han manifestat amb els de Vox pels carrers de Catalunya". Mentida. L'Aposta de ER per la taula de diàleg demostrarà que és la via per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. Mentida.

Els incompliments politics i de gestió, això si, sempre ben justificats, són la senyera per sembrar la tempesta del descrèdit i rebuig als que volen fer política. Als que ho volen fer a canvi de res i als altres.

Temps era temps quan els comerciants, pagesos i ramaders amb una encaixada de mans i paraula donada, l’acord era indestructible. Temps era temps quan el valor de la paraula tenia tot el sentit i el respecte. 

Fins que no tornem a repudiar la mentida i la falsedat oral i escrita, que ningú en tingui dubtes, la fauna anti política mai pararà de créixer i els poquets que la fessin cada més contents.
​
Repudiar la política, seria com rebutjar les urnes i dir-nos  que millor les èpoques feudals on els senyors ho decidien tot. Doncs això és el que volen els poderosos, vernís de democràcia i control total de la societat.


0 Comments

RACISME EN ESTAT PUR

21/3/2023

0 Comments

 
Picture

El “Consejo de Castilla” ho va dir i els castellans fa temps que ho executen; “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, al 1716.

Les formes variades per exercir de racistes, creiem son il·limitades. Uns ho fan tractant vilment als que tenen altra color de pell. Els tenim per exercir el dret a les seves costums. Fins i tot per pensar diferent. Però els que sempre han guanyat el concurs, son aquells que han fet servir la seva llengua per imposar-la i per liquidar les autòctones. Conquesta i imperialisme n’és el resultat.

El regne de Castella quan no era Estat, ja en va fer de les seves. Les seves colònies d’ultramar, van tastar el pa que si dona i lentament van veure com llengua i costums eren canviats per un castellà imperial.

D’acord, el context social i econòmic feia possible que tots els imperis de l’època fessin el mateix. Ara be, avui, segle XXI, on les democràcies fan lleis i declaracions contra la xacra del racisme, comprovem que només són això.

Espanya i el seu Estat són racistes de mena. Imposar una nacionalitat no volguda és racisme. Imposar una llengua per substituir-ne d’altres és racisme. Impedir que on resideix la voluntat popular altres llengües estiguin prohibides és racisme. Que és pretengui substituir historia i cultura per altra és racisme.
​
No ni ha prou amb autoanomenar-te d’esquerres i progressista, calen els fets i defensar-los. Espanya i el seu Estat només volen castellans espanyols i quan tothom veu el tracte que rebem els que no ho volem ser, d’axó se’n diu racisme i concretament referint-nos a Catalunya: “catalanofòbia racista”.


0 Comments

MORIR AMB HONOR O IGNORAT PER TOTHOM I LA HISTORIA

19/3/2023

0 Comments

 
Picture

Personatges que van morir amb honor en tenim. Uns defensant les seves idees i d’altres per convenciment patriòtic.

Joana d’Arc cremada per heretgia, amagant les victòries militars contra els anglesos i utilitzada desprès per l’Església. Però va morir amb honor i defensant el que creia.

Lluis Companys, més proper, va ser assassinat per dos qüestions cabdals, per defensar la República espanyola i per català. També va morir amb honor, però no per tothom.

I tant que l’evolució natural també la podem aplicar als coneixements i aspectes ideològics. No és neix amb el cartell de ja ets de dretes, d’esquerres, comunista, socialista, nacionalista, feixista o qualsevol altra cosa.

És l’evolució que rebem a traves del entorn, el que permet ubicar-nos tant socialment com professionalment. Per tant convindrem que ningú te la definició ideològica permanent.

Ara be, el que costa d’entendre, si no és per conduccions i pressions de tot tipus, és el fet que hagis defensat la teva posició argumentada i justificada i desprès és faci el contrari.

Personatges que van fer possible la proclamació de la II República espanyola, que la van defensar amb les armes i que desprès des de l’exili també, van decidir que aquesta historia no valia res i que millor pactar amb els vencedors franquistes i feixistes amb el motiu espuri de que millor una transició que la continuïtat del franquisme. Avui constatem que el franquisme és present i ara amb una legalitat que diuen democràtica.

Carrillo, la Pasionaria, Tarradellas són l’exponent que no només no han tingut honor, sinó que el seu record és tant petit com la seva mort. Són aquells que van lluitar contra el feixisme i desprès van pactar amb ell. Van decidir com el govern francès de Vichy, que millor amb els guanyadors que seguir lluitant.

Heribert Barrera és d’aquest personatges que volien reformar l’Estat espanyol i construir una República federal espanyola. La seva evolució personal constatada per un munt de fets, el va convèncer que no hi havia res a fer. Independència va ser l’objectiu dels seus darrers anys. Potser avui per això i per un control dels processos migratoris, ER el te al calaix de la seva historia.
Curiosament acostumen a ser els homes i dones, els que mai han tingut càrrecs ostentosos, els que amb silenci i poc a poc ens han deixat, els que han fet possible que som el que hem après. Això si, sempre amb honor, petit, però grandiós a l’hora per haver defensat durant tota la seva vida objectius que mai han estat personals.

I la Bíblia diu coses tant besties com aquestes: Segon Lluc i Mateo, si et peguen posa l’altra galta i la llei del Talió, ull per ull.

Sembla que els jueus han optat per la llei del Talió més que pel Sermó de la Muntanya.

El que si tenim clar és que només pots morir amb honor i fins i tot viure la vida amb honor, si et mantens fidel a la lluita que has desenvolupat al llarg de la teva vida. La resta traïció a tu i a la resta de companys de viatge.


0 Comments

UNITAT

14/3/2023

0 Comments

 
Picture

Cap poble al mon expressa una ideologia uniforme. Ni a les dictadures. La diversitat és la base indiscutible per progressar i millorar drets. La dificultat només existeix a l’hora de situar la decisió que tingui el màxim recolzament. Per això votar és situa com la màxima expressió democràtica on el poder del vot decideix el futur més o menys immediat.

Catalunya avui és un País convertit i segurament abocat a la seva extinció dirigida, per deixar clar que els Estats actuals no permetran que cap poble pugui decidir futurs. Igual la guerra entre Rússia i Ucrainià i que una part del Estat Ucrainià vulgui decidir on s’ubica al tauler internacional i te molt a veure.

Els catalans, que fa estona sabem el pa que si dona als escenaris internacionals, hauríem de tenir clar que una cosa són les declaracions i altre els fets. Espanya i el seu Estat sobre el poble Sahrauí, ahir deien blanc i avui el PSOE i UP diuen negre a favor del Marroc, constatant que n’és la prova del nou. I de més exemples en tenim a cabassos.

Que ens volen espanyols i que totes les estratègies dels castellans sempre han tingut l’objectiu d’espanyolitzar-nos, avui no cal demostrar-ho. Que Catalunya avui no decideix absolutament res que pugui superar la legalitat espanyola també n'és una certesa. Que poc a poc i sense que és noti l’objectiu, comprovem que la substitució del català pel castellà avui te velocitat de creuer, també n'és un fet.

Tot plegat esdevé l’objectiu i voluntat estratègica d’acabar la feina que va començar Felip V amb els “Reales Decretos de Nueva Planta”; Liquidar el poble català i la seva historia que determina la seva identitat.

Fins les eleccions convocades amb el 155, ANC i Òmnium la crida a la unitat dels independentistes havia estat constant. Al President Puigdemont se’l podrà criticar, i tant, però se li ha de reconèixer que ha estat un dels exponents que més ha fet per la unitat. Fins i tot dient-los als de ER que per les eleccions europees ell per darrera de Junqueras. Ho reclamant l’alliberament des de el seu escó d’eurodiputat. Fins i tot la seva proposta era inclusiva Junts per Catalunya. Els de les CUP tant integristes ells, que com sempre primer la revolució social i desprès la unitat.

Els fets però han determinat que la unitat avui és un objectiu allunyat dels objectius tant de ERC, com de les CUP, com d’Òmnium. El que sap greu és llegir com sapastres de ER avui i sense avergonyir-se llencen amenaces als de la ANC dient-los que estan trencant la unitat.

És ER la que ha trencat qualsevol possibilitat per construir alguna estratègia política i unitària. Ho van fer no investint al President Puigdemont. Ho van fer votant amb els del 155 per fer fora a la Presidenta Borràs, sentenciant-la abans que els jutges. Ho van fer destituint al Vice President Puigneró. Ho han fet trencant el pacte d’investidura.

I ara ho han fet pactant els pressupostos autonòmics amb els del 155 i els equidistants anti independentistes.
​
No hi donem més voltes, amb ER i amb els de les CUP, potser mai farem cap unitat a favor de la independència de Catalunya. Guanyem on puguem a les municipals i preparem-nos per les properes eleccions que per ER seran autonòmiques i pels independentistes han de ser de caixa o faixa. Amb aquesta direcció de ER, oblidem-nos de pactar res. Es una secta que ja han dit clarament que volen. Si guanyem nosaltres tindreu geriàtric. I sense avergonyir-se.


0 Comments

"DE QUIN DEPENDE LA FISCALIA, PUES ESO" PARAULES DEL PEDRO SÁNCHEZ

11/3/2023

0 Comments

 
Picture

Els socialistes espanyols no varen tenir cap recança amb fer costat al PP per aplicar-nos als catalans, a tots, el 155 i una repressió desfermada en termes judicials i policials.

Sentenciats, exiliats i multats. Alguns, il·lusos, creien o no, que la taula de diàleg recompondria enteses autonòmiques i sobre tot pactar allò que els espanyols mai acceptaran; el dret dels catalans a decidir. Se’n diu dret d’autodeterminació.

Les cessions continuades dels pretesament independentistes al Congres espanyol, no només no han suposat beneficis tangibles amb competències, sinó que fins i tot algunes han estat atacades i devaluades d’arrel.

El darrer rànquing d’inversions previstes als pressupostos espanyols ho deixen prou clar. A Madrid i la seva comunitat el 180 %, a Catalunya el 36 %. Que el “Gobierno de España” amb l’aprovació de més de 16.000 milions d’euros per nou corredor del Atlàntic, oblidant el del Mediterrani pendent des de fa més de 30 anys.

A Catalunya ni aigua i volen decididament liquidar qualsevol recordatori que pugui recordar que varem estar a punt de guanyar la partida.

No va ser menor que ER, per fer valer la seva estratègia, que impedís investir al MHP Carles Puigdemont. No ha estat menor que ER, amb els socialistes, comuns i cupaires anessin a l’una per liquidar a la MHP Laura Borràs. No ha estat menor que la judicatura hagi determinat a la seva revisió de la sentencia que les inhabilitacions impedeixin a molts fer política institucional. I sobre tot no és menor que la cacera al moviment independentista continua malgrat que algun jutge admeti a tràmit que autèntics desamats que fan de policies pugin ser jutjats per les seves actuacions repressives.

I si li ha tocat al Barça, pel que ha fet amb el procés i ara per tenir un President independentista, com faran tot el possible que la Camara de Comerç de Barcelona torni a les mans dels unionistes espanyols. Van a totes i qualsevol entitat que hagi tingut actituds solidaries amb la independència, lleparà.

Que ER hagi aprovat els pressupostos autonòmics amb els del PSOE 155 i amb els Comuns, determina varies qüestions:

La primera i més obvia és que les darreres eleccions al Parlament, mai van suposar que tinguéssim un 52 % a favor de la independència.

La segona que Jordi Sánchez la va errar i molt negociant amb ER, admeten que investir al President Puigdemont no era important i que els de ER serien lleials al pacte de govern.

La tercera és, que malgrat algun de Junts volien continuar a Govern, justificant certes mancances del pacte per governar, Junts va complir donant veu a la militància i avui ha tornat ha complir dient no a uns pressupostos que són autonòmics i acordats amb els del 155.

La quarta i potser la més important és que formalment el procés el tenim liquidat i toca reconstruir l’espai independentista, saben que l’única proposta estratègica és la confrontació i la unilateralitat.
​
Qui cregui que l’alliberament del poble català, passa per una negociació amb Espanya i el seu Estat corrupte, enganya. Qui cregui que donar suport a l’estabilitat espanyola s’obtenen redits per Catalunya l’erra i els fets ho demostren i avui tothom que vol saber-ho sap que ER a Madrid l’únic que ha aconseguit per Catalunya és la rendició.


0 Comments

CULPABLE O INNOCENT

4/3/2023

0 Comments

 
Picture

El judici i la seva sentencia hauran complert el seu recorregut. La sentència publicada pels contraris a la MHP Laura Borràs i publicada extensament ja la sabem, “culpable”. El que no sabem, però voldríem deixar-ho clar, és el seu paper polític organitzat i el del partit del que és Presidenta.

Sembla que corra la brama que la sentencia serà dura. Traduït vol dir que liquidada per fer i representar qualsevol opció política. Curiós i tornem amb allò tant just i democràtic que la justícia espanyola mai contempla, el dret a la innocència.

Si així fos, els anti independentistes i alguns que van d’independentistes, faran bona festa. Hauran liquidat l’adversària total.

Altra cosa serà quin ha de ser el paper a la política organitzada o no. És obvi que ara parteix d’una presidència a Junts, càrrec obtingut per la confiança de la militància, i que fer-la fora, seria el mateix que reconèixer la seva responsabilitat si la sentencia no és absolutòria.

Sembla que ER fa estona que fa festes amb xerinoles deixant clar que ja saben la sentencia. L’Aragonès, fins i tot, gaudeix dient-nos que el pacte amb Junts ja és historia. I sense avergonyir-se obviant que és President gràcies a Junts.

Laura Borràs, si és sentenciada, deixarà de ser la MHP del Parlament de Catalunya. Aquest fet però no impedeix que continuí fen política organitzada al carrer i al partit.

Junts pot fer dues coses, que podrien ser l’iniciï d’un viatge al no res. Una, demanar negociar la presidència del Parlament amb ER. L’altra buscar un altra Presidenta/ent pel partit. Les dues opcions són opcions de mort. La primera perquè ER no te necessitat de negociar res amb Junts. Com han fet amb els Pressupostos. I la segona perquè seria admetre que la Laura és una corrupta i delinqüent.

El resultat, tot i que no sigui d’utilitat organitzativa però si de la política, és tant obvi com elemental. Que ER faci el que vulgui amb la Presidència del Parlament i que la companya Laura Borràs continuí sent la Presidenta de Junts fins que el proper Congres digui el contrari. I punt.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.