
Escoltant als tertulians a Rac-1, Tresa Conillera, Pablo Iglesias, Marius Carol, Samper i la Terribas, sembla que el terme apolític sigui nou. De fet el franquisme ja ho deia, la política no resolt res i destrueix.
Joan Fuster ho deia; Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. De fet, si ens belluguem dins espais pretesament democràtics, és a traves de la política com podem guanyar espais de drets i poder per canviar-ho tot.
El pòsit contra tota política i els politics, ja fa anys que forma part del nostre entorn. Comprovar com els poders del Estat s’imposen a les urnes, ja ho diu tot.
Escoltar, i cada dia amb més insistència; Tots els politics son iguals, estan a la política per robar i viure sense treballar. La política i els politics no serveixen per a res. Ens hauria de preocupar. Diríem que si i molt. Sense política no hi ha democràcia i sense política només i tenen cabuda les dictadures, la repressió i les armes.
La pregunta a fer-nos és perquè cada dia els “acòlits” de la no política, tenen més adeptes. Se’ns acudeix que només pot ser per dos motius. La primera és perquè ells si que en volen fer. La segona potser més objectiva és el relat que utilitzen per demostrar que els politics són el bestiari que més traïes, menteix i roba.
Aquest darrer motiu te el seu abonament am fets registrats i demostrables. Corrupció generalitzada dels partits. Compromisos programàtics conformats com contractes amb la ciutadania, que diuen blanc i desprès és negre. El cultiu el tenim servit.
Pedro Sánchez: Derogaremos la ley mordaza. Mentida. Una mesa para el dialogo donde se podra hablar de todo. Mentida. Unos presupouestos socialmente progresista i para todos los espanyoles. Mentida. I, nari nan, nari nan.
Aragonès: Treballarem per la independència. Mentida. El 52 % el nostre mirall. Mentida. Als dos anys moció de confiança pactat per investir-lo. Mentida. Mai pactarem amb els del 155. Mentida.
Junqueras; "no podem pactar amb el PSOE perquè s'han manifestat amb els de Vox pels carrers de Catalunya". Mentida. L'Aposta de ER per la taula de diàleg demostrarà que és la via per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. Mentida.
Els incompliments politics i de gestió, això si, sempre ben justificats, són la senyera per sembrar la tempesta del descrèdit i rebuig als que volen fer política. Als que ho volen fer a canvi de res i als altres.
Temps era temps quan els comerciants, pagesos i ramaders amb una encaixada de mans i paraula donada, l’acord era indestructible. Temps era temps quan el valor de la paraula tenia tot el sentit i el respecte.
Fins que no tornem a repudiar la mentida i la falsedat oral i escrita, que ningú en tingui dubtes, la fauna anti política mai pararà de créixer i els poquets que la fessin cada més contents.
Repudiar la política, seria com rebutjar les urnes i dir-nos que millor les èpoques feudals on els senyors ho decidien tot. Doncs això és el que volen els poderosos, vernís de democràcia i control total de la societat.