Cap poble al mon expressa una ideologia uniforme. Ni a les dictadures. La diversitat és la base indiscutible per progressar i millorar drets. La dificultat només existeix a l’hora de situar la decisió que tingui el màxim recolzament. Per això votar és situa com la màxima expressió democràtica on el poder del vot decideix el futur més o menys immediat.
Catalunya avui és un País convertit i segurament abocat a la seva extinció dirigida, per deixar clar que els Estats actuals no permetran que cap poble pugui decidir futurs. Igual la guerra entre Rússia i Ucrainià i que una part del Estat Ucrainià vulgui decidir on s’ubica al tauler internacional i te molt a veure.
Els catalans, que fa estona sabem el pa que si dona als escenaris internacionals, hauríem de tenir clar que una cosa són les declaracions i altre els fets. Espanya i el seu Estat sobre el poble Sahrauí, ahir deien blanc i avui el PSOE i UP diuen negre a favor del Marroc, constatant que n’és la prova del nou. I de més exemples en tenim a cabassos.
Que ens volen espanyols i que totes les estratègies dels castellans sempre han tingut l’objectiu d’espanyolitzar-nos, avui no cal demostrar-ho. Que Catalunya avui no decideix absolutament res que pugui superar la legalitat espanyola també n'és una certesa. Que poc a poc i sense que és noti l’objectiu, comprovem que la substitució del català pel castellà avui te velocitat de creuer, també n'és un fet.
Tot plegat esdevé l’objectiu i voluntat estratègica d’acabar la feina que va començar Felip V amb els “Reales Decretos de Nueva Planta”; Liquidar el poble català i la seva historia que determina la seva identitat.
Fins les eleccions convocades amb el 155, ANC i Òmnium la crida a la unitat dels independentistes havia estat constant. Al President Puigdemont se’l podrà criticar, i tant, però se li ha de reconèixer que ha estat un dels exponents que més ha fet per la unitat. Fins i tot dient-los als de ER que per les eleccions europees ell per darrera de Junqueras. Ho reclamant l’alliberament des de el seu escó d’eurodiputat. Fins i tot la seva proposta era inclusiva Junts per Catalunya. Els de les CUP tant integristes ells, que com sempre primer la revolució social i desprès la unitat.
Els fets però han determinat que la unitat avui és un objectiu allunyat dels objectius tant de ERC, com de les CUP, com d’Òmnium. El que sap greu és llegir com sapastres de ER avui i sense avergonyir-se llencen amenaces als de la ANC dient-los que estan trencant la unitat.
És ER la que ha trencat qualsevol possibilitat per construir alguna estratègia política i unitària. Ho van fer no investint al President Puigdemont. Ho van fer votant amb els del 155 per fer fora a la Presidenta Borràs, sentenciant-la abans que els jutges. Ho van fer destituint al Vice President Puigneró. Ho han fet trencant el pacte d’investidura.
I ara ho han fet pactant els pressupostos autonòmics amb els del 155 i els equidistants anti independentistes.
No hi donem més voltes, amb ER i amb els de les CUP, potser mai farem cap unitat a favor de la independència de Catalunya. Guanyem on puguem a les municipals i preparem-nos per les properes eleccions que per ER seran autonòmiques i pels independentistes han de ser de caixa o faixa. Amb aquesta direcció de ER, oblidem-nos de pactar res. Es una secta que ja han dit clarament que volen. Si guanyem nosaltres tindreu geriàtric. I sense avergonyir-se.
RSS Feed
