ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA MARCA ESPANYA NO PARA DE FER LLUFA.

8/10/2014

0 Comments

 
Imagen
8 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.

El govern espanyol i tot el que penja d’ells, l’Estat, no només fan una distribució pressupostaria injusta, sinó que sembla que ho fan preveient que marxem.  Esmerçar i dilapidar recursos ha tort hi ha dret per col·locar la marca Espanya en primera línea internacional, tal i com ho fan els espanyols del PP i PSOE, segur que ara mateix afavoreix el nostre procés. Sobre tot perquè les accions que duen a terme el espanyols sempre van en sentit contrari a l’èxit.

Anem a pams. Europa i més enllà comencen ha preguntar-se perquè un “país suposadament democràtic”, s’oposa a que els ciutadans de Catalunya puguin votar en una consulta, no referendaria i sense repercussions jurídiques. També és pregunten perquè s’inverteix amb una xarxa de trens d’alta velocitat, quan les infraestructures per crear negoci i afavorir la competitivitat, està a les beceroles i amb un 26 % d’atur. Sense obviar que països com Alemanya o França estan a anys llum amb la xarxa de TAV. Saber el que ja decidiria el Tribunal Constitucional, ha posat al govern espanyol a nivell de països on Montesquiu brilla per la seva absència. Cal destacar per reblar el clau les sentencies on els jutges han passat de ser distribuïdors de justícia, ha ser condemnats   i expulsats de la judicatura, ¡ep, i saben que els acusats, eren culpables i corruptes, sobres i targetes de crèdit ho avalen. Cal recordar tot un grapat de malifetes que malauradament han pagat els ciutadans. Uns militars que venien amb un avió desprès de fer fines humanitàries a l’Afganistan, tots morts. Un metro a Valencia on descarrila i queda la mort com essència fonamental i la justícia espanyola se’n desentén. Recordem també l’accident del tren a Galicia, on la mort també circula i tot per estalviar amb seguretat. El projecte Castor seria un bon colofó de la incompetència de la marca Espanya, però tot sembla indicar que la marca Espanya és supera. Espanya s’ha convertit en el primer país fora d’Africa que te un, de moment, contaminat d’Ebola.

Espanya pot dedicar tots els recursos que vulgui per la marca Espanya, però no se’n sortiran. Espanya no és la marca  dels pobles de la Península i de moment tot indica que la marca és una propietat registrada des de fa 300 anys propietat d’unes elits i castes, cosa determinant a l’hora de saber el perquè els catalans volem marxar d’aquesta marca.

 

 



0 Comments

LA POSSIBLE DESCOMPOSICIÓ DEL PROCÉS.

7/10/2014

1 Comment

 
Imagen
7 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.

De moment, i és irrefutable, la societat civil amb el seu comportament i actituds, han traslladat i fa estona la responsabilitat del procés als politics.

Sembla que així s’ha entès, ho si més no els actes dels nostres politics i institucions van encaminats en aquest sentit. Consell Nacional de la Transició, data i pregunta, Associació de municipis per la independència, Llei de consultes no referendaries, Decret de convocatòria del 9 de Novembre, Decret d’anomenament dels membres de la Comissió de control electoral.

La demanda que de moment és objectivament majoritària, és que els catalans volen votar per arribar a la independència i que només unes votacions ens podrà treure de l’entrellat, s’ha instal·lat en les ments dels ciutadans.

El problema potser és com creuem amb claredat el que vol la societat civil amb el tacticisme permanent dels partits politics, dels seus dirigents i d’un govern tenallat per la legalitat espanyola. Herrera, creiem que aquest cop la clava; “el tacticisme electoral plana massa sobre el procés”.

No anar amb una candidatura a les eleccions europees, ja va ser un fet preocupant. És visualitzava que la unitat que reclama per aquest procés la societat civil, no era de moment assumida dins de les estrategies de partit.

Els catalans, els hi hem reclamat per activa i per passiva als politics “unitat”. La resposta i creiem que d’una opacitat a proba de bombes ha estat fins a dia d’avui, suau i de vegades a contracor . Ho sabem, els naps i les pastanagues mai seran el mateix, però en un moment donat faran un bon caldo.

L’excusa per evitar la unitat que necessita el procés, sempre ha estat la qüestió “ideològica”. Aquells són de dretes i no ens hi podem barrejar. O aquells altres són massa moderats. O, si no controlem el que diem i amb qui, podem perdre una part dels nostres votants. Després ho han tapat dient que lo social i el procés van de la ma. Hipòcrites.

Som uns quants els que creiem que la responsabilitat dels politics, a més de governar-nos, és interpretar i traslladar als seus programes politics i després a l’acció política les inquietuds i observacions dels ciutadans. Ara la societat demana unitat, que per cert no és per evitar les retallades, ni per reclamar el corredor del mediterrani, ni tants sols per reclamar l’aplicació de la disposició transitòria de l’Estatut que ens dona més diners. És demana per votat i per proclamar la independència.

Tot procés té un punt d’arrencada i un d’arribada i és pot entendre que mentrestant duri, tothom te dret a desenvolupar les seves propostes socials. Ara bé. Tot procés té un perquè de la seva mateixa existència i el de Catalunya, tothom sap perquè: per marxar d’un Estat i nació que pretén anorrear-nos i espanyolitzar-nos, i com no, per decidir-ho tot. Aquest serien els motius per una unitat política de país. Barrejar un procés que ha dia d’avui és transversal, amb el que proposen els partits en termes partidistes, és de fet una “bogeria” política i que segur els catalans tard o d’hora entomaran i creiem que no serà per quedar-se creuats de braços.

Davant d’una “descomposició política unitària”, la resposta serà sens dubta més unitat de la societat civil i com no de forma transversal, perquè al cap i la fi els catalans tenen clar que amb aquesta partida ens juguem Catalunya i ser catalans.

 



1 Comment

UDC NO VOL LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA COM ORGANITZACIÓ.

6/10/2014

0 Comments

 
Imagen
6 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.

No ens féssim els sorpresos ara. Els que volem la independència de Catalunya, sempre hem sabut que a casa nostra, en tenim de tots colors. Partidaris de continuar la insubmissió, partidaris d’una espanyolització lenta però inexorable, partidaris (Il·lusos), de fer una confederació, partidaris de fer una federació però on tot quedi pràcticament com ara i finalment els que volem decidir-ho tot, equivalent a ser un estat amb tots els ets i uts.

D’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA, ens esperàvem el que finalment ha succeït. Llibertat de vot pel segon SI. De fet Iniciativa, no ha sorprès ni ens ha enganyat. La independència de Catalunya mai ha format part del seu discurs. Fins i tot la gran mobilització ciutadana, que per ells és el que compta, a dia d’avui la paraula i continguts de independència els hi queda prou lluny. Altra cosa seria com és posicionarien si s’arribés ha fer la consulta i guanyes el SI i SI. Nosaltres assegurem que la seva conversió al independentisme seria immediata.

D’Unió Democràtica de Catalunya, s’esperava  d’ells que acabarien la feina que van començar desplaçant al Duran i Lleida de les seves responsabilitats. Tenia sentit, en termes politics, que UDC, tanques files al costat del President Artur Mas. Tenir dos consellers i la vicepresidència del govern de Catalunya en cap cas és qüestió menor i lleialtat obliga. Tot i així ho entenem, CiU va anar a les eleccions pel “Dret a Decidir”, en cap cas per la independència de Catalunya. El problema és que els esdeveniments relatius al dret a decidir, marquen nous estadis i noves realitats. Espanya no només diu NO a la consulta, sinó que continua amb la política espanyolitzadora, centralitzadora i ofegadora econòmicament. La resposta la veiem al carrer, al Parlament i de moment al govern de la Generalitat. Ara bé, CDC ha fet el seu sorpaso i del dret a decidir, han passat a decidir independència, i s’entén que aquesta posició és entomada pel conjunt del partit sense “fissures”, cosa que és trasllada inevitablement al si del govern de la Generalitat.

Ara i després de la resolució del consell nacional de UDC, creiem que la cosa grinyola i molt. CDC pel SI i SI obertament i sense subterfugis, UDC pel SI primer i després per la vaguetat astral. Això si, han resolt que Catalunya ha d’estar on vulguin els catalans sense que això suposi cap pronunciament clar com organització. Només ha quedat clar que Duran i Lleida no només no vol la independència, sinó que treballa aferrissadament per que el procés fracassi. La no opinió oficial al segon SI o NO de la consulta, dona com ha guanyador en Duran i Lleida dins de UDC. Per tant els consellers del govern i que són d’Unió, tenen ara una gran responsabilitat per evitar que els nostres enemics utilitzin aquesta victòria pírrica però políticament prou important per deteriorar el nostre govern.

La Vicepresidenta Ana Ortega, i els Consellers Espadaler i Pelegrí, han d’expressar el seu posicionament personal. Independència SI o NO. Si és SI tema tancat i ningú podrà utilitzar la resolució per trencar el govern. Si és  NO el President ha de re formular el govern i fer-ho rapit. Si opten pel silenci exactament el mateix. No ni ha prou treballar pel dret a decidir. Ara l’escenari reclama SI o NO a la independència i don no pot venir cap vacil·lació és des de el govern de la Generalitat. Altra cosa seria que el President és posiciones exclusivament amb el dret a decidir. Els catalans ara tenim tot el dret ha saber que vol tothom i en especial el conjunt del nostre Govern.

Postdata. Ara CDC, ERC, la CUP, la ANC i Òmnium faran campanya pel SI i SI, campanya anomenada “Ara és l’hora”. Pot ser també és l’hora de trencar una federació incapaç de defensar el mateix.

 

 

 



0 Comments

LA COSPEDAL ÉS ESPANYOLA PERQUÉ VOL, JO HO SOC A LA FORÇA.

4/10/2014

0 Comments

 
Imagen
4 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.

La secretaria general del PP, afirma que ella és espanyola pels quatre costats i que cal defensar “la pàtria espanyola com la única nació”. Que creu amb Espanya i que cal defensar sense complexos la pervivència i unitat “d’una única nació”, Espanya.

Tothom te dret ha defensar el que vulgui. Fins i tot aquells que prohibeixen els fonaments basics de la democràcia, poder votar. Dit això, la condició humana està per sobre de Nacions i de lleis. El temps de les imposicions a Europa va acabar amb la segona guerra mundial. La Declaració Universal dels Dret Humans ho avala. “Cap persona pot ser desposseïda de la seva pertinença a una nació i al mateix temps te tot el dret a canviar de nacionalitat.

Aquesta gent del PP, han descobert que la seva legalitat els permet imposar a tort  hi ha dret la seva i única veritat. Fins i tot tenen l’habilitat de reconvertir el seu autoritarisme en “aspectes democràtics”. Ho fan tergiversant la historia i sense cap tipus d’escrúpols.

Els Cospedals de torn, neofranquistes i borbons (per allò del nou diccionari de la RAE), defensors històrics de la unitat d’Espanya com concepte indestriable, està arribant a la fi del seu temps. Nosaltres ho sabem i ells comencen ha saber-ho.

La insistència amb defensar l’article 1 i 2 de la Constitució espanyola, com Dogmes de fe inamovibles, serà la seva destrucció com nació. Els pobles de la península Iberica, amb la independència de Catalunya, potser trobin el sentit democràtic i de progrés que ara mateix “brilla per la seva absència”.

No senyora Cospedal, a la Península només i conviuen 5 pobles, el portuguès, el castellà, el català, el gallec i el basc. Els andorrans estan a cavall entre la península i la resta d’Europa. Els de Gibraltar ja fa estona que han decidit ser britànics i de fet ni ells s’autoanomenen Estat, sinó una part d’Anglaterra. Els espanyols brillen per la seva absència territorial i la que diuen que tenen com sempre és imposada. La barreja de castellans, de catalans, bascos i gallecs no conformen cap individuo nou, més aviat podria ser un extraterrestre. De fet, espanyol és un concepte tant abstracte com la pintura de Kandinsky. Només les elits i castes que habiten a la península defensen aquest terme, doncs d’això depèn el seu estatus i el seu poder. El ser espanyol va ser la terminologia imperialista de l’època per definir una nova modalitat per anorrear altres realitats socials.

Espanya s’ha conformat a partir d’imposicions, guerres i conquestes colonials. Mai però, ni abans ni ara, els pobles de la península han tingut l’oportunitat de triar ni l’estat ni la nació, a excepció de Catalunya,  fet,  que vostès  han intentat amagar-lo i subvertir-lo. Ara per fi tot se sap i mentrestant vostès tenen la imperiosa necessitat de defensar permanentment la espanyolitat dels habitants de la península, cada dia que passa els pobles és van definint altra cop i no precisament com espanyols. D’aquí la vostra dèria en dir-nos que som espanyols tant si com no perquè ho dieu vosaltres i la vostra constitució.

A aquestes alçades ja n’és d’estrany de que encara no estigueu assabentats que els catalans mai hem volgut ser espanyols. Això passava al 1714 i ara al 2014 també. Per cert al marge dels catalans sembla que d’altres tampoc volen ser espanyols.

  



0 Comments

CAL CANVIAR EL GERRO DE PORCELLANA FINA PER UNA TERRISSA DE BREDA.

3/10/2014

0 Comments

 
Imagen
3 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.


Però que no ho veieu?. Volem votar, si, però perquè fer?. Per ser lliures de les decisions arbitraries d’un govern espanyol. Per ser lliures per decidir on posem les nostres carreteres. Per ser lliures i poder recaptar tots els nostres impostos. Per ser lliures per establir les politiques activadores de treball adequades. Per ser lliures per invertir al sistema basic per tenir una societat democràtica d’alt nivell, l’ensenyament. Volem ser lliures  bàsicament per decidir-ho tot,  senzillament com ho fan tots els Estats del mon. Aconseguir tot això amb una consulta no ni ha prou.

Ens han dit, explicat fins la sacietat aquets darrers mesos que la consulta no és referendaria, que no és vinculant, i que només té l’objectiu de polsar l’opinió dels ciutadans. Fins i tot se’ns ha insistit que la faríem legal. Per això és va intentar la cessió de la competència al Congrés espanyol. És volia que quedes clar la voluntat de Catalunya fen que la consulta fos legal i acordada. Res ni així. No ha pogut ser, la raó, només existeix un subjecte polític ha consultar, l’espanyol.

Ara, som on som i la legalitat espanyola ens obliga. Qui digui el contrari menteix i molt. Si no que collons fems els catalans al Congrés espanyol des de l’any 1978.

Podem, sense confondre’ns amb els altres de “podemos”, tirar pel dret i fer del dia 9 de Novembre la jornada de “rebel·lió i confrontació”, més tot el que duri la campanya, cert, ho podem fer. Tenim més del 90 % d’Ajuntaments per la consulta, tenim la societat civil per la consulta mobilitzada, tenim el govern per la consulta sense fissures i de moment la majoria del Parlament de Catalunya per la consulta i aquest estadi ens engresca, ens fa valents políticament i ens certifica que Catalunya vol exercir la democràcia. El problema és que durant més de 30 anys, nosaltres els catalans, obviant els moviments minoritaris, mai havien protestat per ser dins d’Espanya com una “comunitat autònoma”. Pretendre ara, amb dos anys canviar actituds i dir que la legalitat espanyola no va amb nosaltres, és mentir o tapar vergonyes inconfessables.

És cert que el procés ha de tenir tres potes coordinades. El govern de Catalunya i les seves institucions, el Parlament i la societat civil. Aquesta ha de ser la màxima unitària. La única pota que pot fallar és la del Parlament, on estant els partits. Tot i així al  Parlament amb una majoria qualificada en te prou per legitimar políticament qualsevol acció.

El govern no és trencarà, tot i els intents de quintacolumnistes, unionistes i espanyols sense escrúpols. La societat civil, i després de tres anys, tot indica que tampoc.

Som on som perquè tenim un President Artur Mas que compleix i que lidera el procés. Qui posi en dubta ara el paper del President ho pagarà i molt car, i atès que ens juguem el futur per construir un nou país, qui ho pagaria de debò seriem els catalans i les catalanes. Per tant, ara toca que  tothom faci costat al President, no fer-ho ens pot dur a una encreuda de difícil sortida. 




0 Comments

POLÍTICA I CARRER HAN D'ANAR DE LA MA.

2/10/2014

0 Comments

 
Imagen
2 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.

Hauríem de fer tot el possible per que la rancúnia ni l’odi ens marquin cap full de ruta. De raons i motius en tenim. Ribotades, sentencies, insults, i una gama variada d’inventives denigrants, són el pa de cada dia. Tot i així hem d’evitar caure en les provocacions que venen i vindran. La nostra força és la democràcia, reblada amb la festivitat permanent d’un pacifisme exemplar. El seu joc pervers i maldestre no ha de tenir la resposta que voldrien, cosa que utilitzarien i ens temem que de forma irracional i utilitzant tot el poder de l’Estat.

La resposta del govern de la Generalitat al dictamen del TC, ha estat el que tocava, suspensió cautelar de la campanya. La resposta política ha de venir des de el Parlament i de la reunió entre les forces politiques que avalen el procés i el govern.

Analitzar on som i preveure les accions per respondre i donar sortida política a les mobilitzacions, és responsabilitat dels politics. Deixar o abdicar d’aquesta responsabilitat, a aquestes alçades seria un error. De fet tothom sabia que els espanyols, que practiquen una democràcia de molt baix nivell, s’oposarien a que els catalans votéssim de forma legal en una consulta. Ens ho porten dient des de el Novembre del 2012. La resposta del TC serà NO primer i finalment també.

Acatem aquest primer NO del TC, només institucionalment clar. Políticament resolguem. Les eleccions autonòmiques, legals, són el mecanisme, l’únic, que pot permetre; primer saber quantes forces o partits politics volen la independència, segon saber quin és el recolzament dels catalans a la independència de Catalunya, i tercer si finalment existeix una majoria suficient, si els diputats estan disposats ha trencar amb l’Estat espanyol proclamant la Independència de Catalunya.

Les urnes són l’únic mitja que pot evitar ara el desencís i l’aprofundiment de la desafecció vers els politics i si no és poden posar el dia 9 de Novembre, posem-les al Desembre o com més tard al Gener, però posem-les.



0 Comments

ENS VOLEN DE GENOLLS I RENDITS.

1/10/2014

0 Comments

 
Imagen
1 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.

El missatge és clar i rotund. Si renuncieu ha ser catalans i os convertiu a l’espanyolisme, tindreu de tot. Com els bascos que no els afecta la llei Wert. Recuperareu el nivell d’inversions de l’estat espanyol en infraestructures. Fins i tot ens construiran el corredor del Mediterrani. No cal dir, que haurem de renunciar definitivament a la nostra llengua i historia. Això si només caldrà continuar com les formigues, ordenades, complidores i amb un vassallatge fora de dubtes.

El problema és creure’ns que aquest és el preu. Res i la historia ho demostra ens fa creure que complirien tot i les nostres renuncies. Els espanyols mai han estat generosos a l’hora  de repartir el seu poder. 300 anys en són la proba.

Intel·ligència i determinació han de ser els missatges que rebin els catalans. La frustració no hi té cabuda i la confrontació menys. Catalunya amb les nostres institucions al capdavant, hem iniciat un procés que pot ser històric i a l’hora exemplar. Ens volem autodeterminar democràticament i pacíficament. El mon hauria d’agrair que encara existeixen llocs on les diferencies no s’arreglen amb la violència. Sobre tot perquè una bona part dels conflictes armats del planeta ho són per manca de democràcia.

Tenim el camí legal per saber quines són les majories que calen per resoldre políticament les relacions amb l’Estat espanyol. Les eleccions. La nostra debilitat pot ser la nostra diversitat política, sobre tot perquè ara, ho encertem el camí ho correm el perill de malbaratar el que hem aconseguit.

Qui pensi que ara és el moment de practicar el tacticisme,  hi ho el partidisme, comet un greu error de país. Veure com ERC fa oïdes sordes a la petició de CDC per fer una campanya unitària pel SI i SI, és esfereïdor i frustrant. Tant mateix com quan les eleccions europees.

Tant esfereïdor com dir que si ara no són cridats per formar govern per garantir la consulta el 9 de Novembre, diuen que  “seria molt inquietant”. Paraules de l’Oriol Junqueras.

Que diferent seria dir; Donat la manca d’imparcialitat  del Tribunal Constitucional espanyol, ens posem a les “ordres” del nostre President.

Davant la continua ofensiva dels espanyols contra Catalunya, cal deixar que responguin les institucions i el carrer. La resposta institucional liderada pel govern i el Parlament i la del carrer per la societat civil dirigides per la ANC i Òmnium, han de ser prou potents perquè ens en sortim. Qualsevol altra opció ens dura al fracàs.



0 Comments

I SI DIEM QUE NO VOLEM SER ESPANYOLS D'UNA VEGADA.

1/10/2014

0 Comments

 
Picture


El govern espanyol i el seu tribunal han parlat, confirmant el que ja sabíem, NO. Qui pretengui esperar un dictamen objectiu, quan sigui, ajustat a dret i que respecti la legalitat catalana, del TC, va dat.

Avui i fent un acte de pur masoquisme he connectat amb 13 TV. Naturalment tots els tertulians, inclosa la Sánchez Camacho, eren espanyols i profundament anticatalans. Aquests han estat els arguments més reiterats: Los únicos que pueden ser consultados son los españoles. No vamos ha consentir que nos quiten un trozo de nuestra tierra. La constitución és la ley y hay que cumplirla.

Nosaltres sabem el pa que si dona a l’Estat espanyol. Sabem com utilitzen la constitució espanyola i la majoria PP PSOE. Ho sabem nosaltres però Europa i el mon no, o no gaire. De fet si els inversors sabessin com és dilapida els euros el govern espanyol, ni invertirien a Espanya, ni comprarien bons del tresor públic. Però malauradament a dia d’avui el poder és dels Estats, i ells són els que relaten la pel·lícula.

Si el govern de la Generalitat, far del procés, comet l’error de saltar-se la legalitat espanyola, els que hauran guanyat seran ells. A Europa ningú ens prendrà seriosament, a no ser “que plantegem una confrontació violenta” i que surti el sol per on vulgui. Però els catalans hem decidit que ho  volem fer democràticament i pacíficament i amb la legalitat de l’estat espanyol fins on és pugui.

No cal encaparrar-se amb posar les urnes el 9. Les podem posar quan ho decideixi el President i la resta de forces politiques que avalen el procés. Un 18 de Gener del 2015 podria ser tant bon dia com un altre. Cal convocar les eleccions autonòmiques. I no cal dir res més.

Els catalans volem votar i el Parlament de Catalunya i està d’acord. Com diu el President, sortir de l’entrellat on som ara, només és resoldrà votant. Fer-ho d’una forma o d’altra és pura semàntica. Al cap i la fi, els vots valen el mateix, en una consulta, en un referendum o en unes eleccions. El que pot canviar és el contingut del que és vota.



0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.