
El govern espanyol i tot el que penja d’ells, l’Estat, no només fan una distribució pressupostaria injusta, sinó que sembla que ho fan preveient que marxem. Esmerçar i dilapidar recursos ha tort hi ha dret per col·locar la marca Espanya en primera línea internacional, tal i com ho fan els espanyols del PP i PSOE, segur que ara mateix afavoreix el nostre procés. Sobre tot perquè les accions que duen a terme el espanyols sempre van en sentit contrari a l’èxit.
Anem a pams. Europa i més enllà comencen ha preguntar-se perquè un “país suposadament democràtic”, s’oposa a que els ciutadans de Catalunya puguin votar en una consulta, no referendaria i sense repercussions jurídiques. També és pregunten perquè s’inverteix amb una xarxa de trens d’alta velocitat, quan les infraestructures per crear negoci i afavorir la competitivitat, està a les beceroles i amb un 26 % d’atur. Sense obviar que països com Alemanya o França estan a anys llum amb la xarxa de TAV. Saber el que ja decidiria el Tribunal Constitucional, ha posat al govern espanyol a nivell de països on Montesquiu brilla per la seva absència. Cal destacar per reblar el clau les sentencies on els jutges han passat de ser distribuïdors de justícia, ha ser condemnats i expulsats de la judicatura, ¡ep, i saben que els acusats, eren culpables i corruptes, sobres i targetes de crèdit ho avalen. Cal recordar tot un grapat de malifetes que malauradament han pagat els ciutadans. Uns militars que venien amb un avió desprès de fer fines humanitàries a l’Afganistan, tots morts. Un metro a Valencia on descarrila i queda la mort com essència fonamental i la justícia espanyola se’n desentén. Recordem també l’accident del tren a Galicia, on la mort també circula i tot per estalviar amb seguretat. El projecte Castor seria un bon colofó de la incompetència de la marca Espanya, però tot sembla indicar que la marca Espanya és supera. Espanya s’ha convertit en el primer país fora d’Africa que te un, de moment, contaminat d’Ebola.
Espanya pot dedicar tots els recursos que vulgui per la marca Espanya, però no se’n sortiran. Espanya no és la marca dels pobles de la Península i de moment tot indica que la marca és una propietat registrada des de fa 300 anys propietat d’unes elits i castes, cosa determinant a l’hora de saber el perquè els catalans volem marxar d’aquesta marca.