7 D'OCTUBRE I DESCOMPTANT.
De moment, i és irrefutable, la societat civil amb el seu comportament i actituds, han traslladat i fa estona la responsabilitat del procés als politics.
Sembla que així s’ha entès, ho si més no els actes dels nostres politics i institucions van encaminats en aquest sentit. Consell Nacional de la Transició, data i pregunta, Associació de municipis per la independència, Llei de consultes no referendaries, Decret de convocatòria del 9 de Novembre, Decret d’anomenament dels membres de la Comissió de control electoral.
La demanda que de moment és objectivament majoritària, és que els catalans volen votar per arribar a la independència i que només unes votacions ens podrà treure de l’entrellat, s’ha instal·lat en les ments dels ciutadans.
El problema potser és com creuem amb claredat el que vol la societat civil amb el tacticisme permanent dels partits politics, dels seus dirigents i d’un govern tenallat per la legalitat espanyola. Herrera, creiem que aquest cop la clava; “el tacticisme electoral plana massa sobre el procés”.
No anar amb una candidatura a les eleccions europees, ja va ser un fet preocupant. És visualitzava que la unitat que reclama per aquest procés la societat civil, no era de moment assumida dins de les estrategies de partit.
Els catalans, els hi hem reclamat per activa i per passiva als politics “unitat”. La resposta i creiem que d’una opacitat a proba de bombes ha estat fins a dia d’avui, suau i de vegades a contracor . Ho sabem, els naps i les pastanagues mai seran el mateix, però en un moment donat faran un bon caldo.
L’excusa per evitar la unitat que necessita el procés, sempre ha estat la qüestió “ideològica”. Aquells són de dretes i no ens hi podem barrejar. O aquells altres són massa moderats. O, si no controlem el que diem i amb qui, podem perdre una part dels nostres votants. Després ho han tapat dient que lo social i el procés van de la ma. Hipòcrites.
Som uns quants els que creiem que la responsabilitat dels politics, a més de governar-nos, és interpretar i traslladar als seus programes politics i després a l’acció política les inquietuds i observacions dels ciutadans. Ara la societat demana unitat, que per cert no és per evitar les retallades, ni per reclamar el corredor del mediterrani, ni tants sols per reclamar l’aplicació de la disposició transitòria de l’Estatut que ens dona més diners. És demana per votat i per proclamar la independència.
Tot procés té un punt d’arrencada i un d’arribada i és pot entendre que mentrestant duri, tothom te dret a desenvolupar les seves propostes socials. Ara bé. Tot procés té un perquè de la seva mateixa existència i el de Catalunya, tothom sap perquè: per marxar d’un Estat i nació que pretén anorrear-nos i espanyolitzar-nos, i com no, per decidir-ho tot. Aquest serien els motius per una unitat política de país. Barrejar un procés que ha dia d’avui és transversal, amb el que proposen els partits en termes partidistes, és de fet una “bogeria” política i que segur els catalans tard o d’hora entomaran i creiem que no serà per quedar-se creuats de braços.
Davant d’una “descomposició política unitària”, la resposta serà sens dubta més unitat de la societat civil i com no de forma transversal, perquè al cap i la fi els catalans tenen clar que amb aquesta partida ens juguem Catalunya i ser catalans.
De moment, i és irrefutable, la societat civil amb el seu comportament i actituds, han traslladat i fa estona la responsabilitat del procés als politics.
Sembla que així s’ha entès, ho si més no els actes dels nostres politics i institucions van encaminats en aquest sentit. Consell Nacional de la Transició, data i pregunta, Associació de municipis per la independència, Llei de consultes no referendaries, Decret de convocatòria del 9 de Novembre, Decret d’anomenament dels membres de la Comissió de control electoral.
La demanda que de moment és objectivament majoritària, és que els catalans volen votar per arribar a la independència i que només unes votacions ens podrà treure de l’entrellat, s’ha instal·lat en les ments dels ciutadans.
El problema potser és com creuem amb claredat el que vol la societat civil amb el tacticisme permanent dels partits politics, dels seus dirigents i d’un govern tenallat per la legalitat espanyola. Herrera, creiem que aquest cop la clava; “el tacticisme electoral plana massa sobre el procés”.
No anar amb una candidatura a les eleccions europees, ja va ser un fet preocupant. És visualitzava que la unitat que reclama per aquest procés la societat civil, no era de moment assumida dins de les estrategies de partit.
Els catalans, els hi hem reclamat per activa i per passiva als politics “unitat”. La resposta i creiem que d’una opacitat a proba de bombes ha estat fins a dia d’avui, suau i de vegades a contracor . Ho sabem, els naps i les pastanagues mai seran el mateix, però en un moment donat faran un bon caldo.
L’excusa per evitar la unitat que necessita el procés, sempre ha estat la qüestió “ideològica”. Aquells són de dretes i no ens hi podem barrejar. O aquells altres són massa moderats. O, si no controlem el que diem i amb qui, podem perdre una part dels nostres votants. Després ho han tapat dient que lo social i el procés van de la ma. Hipòcrites.
Som uns quants els que creiem que la responsabilitat dels politics, a més de governar-nos, és interpretar i traslladar als seus programes politics i després a l’acció política les inquietuds i observacions dels ciutadans. Ara la societat demana unitat, que per cert no és per evitar les retallades, ni per reclamar el corredor del mediterrani, ni tants sols per reclamar l’aplicació de la disposició transitòria de l’Estatut que ens dona més diners. És demana per votat i per proclamar la independència.
Tot procés té un punt d’arrencada i un d’arribada i és pot entendre que mentrestant duri, tothom te dret a desenvolupar les seves propostes socials. Ara bé. Tot procés té un perquè de la seva mateixa existència i el de Catalunya, tothom sap perquè: per marxar d’un Estat i nació que pretén anorrear-nos i espanyolitzar-nos, i com no, per decidir-ho tot. Aquest serien els motius per una unitat política de país. Barrejar un procés que ha dia d’avui és transversal, amb el que proposen els partits en termes partidistes, és de fet una “bogeria” política i que segur els catalans tard o d’hora entomaran i creiem que no serà per quedar-se creuats de braços.
Davant d’una “descomposició política unitària”, la resposta serà sens dubta més unitat de la societat civil i com no de forma transversal, perquè al cap i la fi els catalans tenen clar que amb aquesta partida ens juguem Catalunya i ser catalans.
RSS Feed
