ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA LAURA BORRAS JA HO HA DIT

30/1/2021

0 Comments

 
Picture

Laura Borràs, ha fet dos propostes de compromís, publicades a tots els mitjans perquè tothom ho tingui clar.

La primera, i sense subterfugis, és activar la declaració d’independència si l’ independentisme obté més del 50% dels vots emesos el 14 de febrer al Parlament.

La segona que demostra generositat i que Catalunya està pel damunt de qualsevol partidisme és fer-ho des d’un Govern on ERC i les CUP hi siguin. La crida per conformar Govern desprès de les eleccions ja està feta.

Espanya, el seu Estat i tots els espanyols unionistes no esmerçaran esforços per fer d’aquest 14 el seu èxit i la nostra derrota. I no en tinguem dubtes, aniran a totes i faran de la seva unitat espanyola de dretes i esquerres, si poden la seva victòria. Demanem, potser millor, exigim a ERC i CUP que diguin públicament que accepten la proposta de Junts.

El “Gobierno de España” i el seu Estat ho saben, ho tenen clar. Saben que si guanyem els independentistes amb majoria de diputats i vots, aquest cop no podran aturar que acabem el procés. Només dependrà del compromís de ERC i CUP.

Junts per Catalunya ha fet públic acabar allò que no varem fer desprès de l’1 d’octubre. Junts s’ho juga tot i, si el resultat acompanya i Junts no compleix, Puigdemont, Borràs, Canadell, Artadi, Cuevillas, Budo, Puigneró, Erra, Puig, Madaula per Barcelona. Batet, Sala, Campdepedros per Tarragona. Geis, Madrenas, Vergés per Girona. I Tremosa, Casol, Fàbrega per Lleida. Tindran un punt i final i, segur que una majoria de catalans els llençaran a la paperera de la Historia.

Junts vol complir. Fem que el nostre vot sigui l’útil i donem-los l’espai de confiança. Cal que Junts sigui l’opció per la independència guanyadora. Junts no pretén fer cap revolució. Junts no pretén ser pal de paller de res.

​JUNTS, AMB CONSTITUIR L’ESTAT CATALÀ EN FORMA DE REPÚBLICA EN TE PROU.


0 Comments

ALGUNS PIDOLEN INDULTS I AMNISTIA, NOSALTRES LLUITEM PER LA INDEPENDÈNCIA

27/1/2021

0 Comments

 
Picture

Qualsevol poder, antic o modern, sempre ha tingut el gran privilegi d’aplicar als reus accions de gracia i perdó.

A Espanya i el seu Estat la Llei, amb algunes modificacions, la llei per aplicar indults és del 1870. Un indult significa la supressió de la pena dictada pels tribunals de justícia. En cap cas queda exonerat del delicte pel que ha esta condemnat. L’indult també és sustenta amb que el reu assumeixi que va delinquir. Altrament és fa molt difícil la seva aplicació. Però ja se sap, els interessos polítics del moment fan miracles.

L’amnistia ni és un dret ni forma part del articulat de la Constitució espanyola. És un Llei de caràcter polític que l’executiu proposa al Congres per la seva aprovació i el recorregut es limita al contingut de la pròpia llei.

Per Espanya, el seu Estat i tota l’espanyolada unionista d’esquerres i de dretes, a les presons no hi ha presos politics i, els politics que són als estranger no són uns exiliats politics, són uns “fugats de la justícia espanyola” i punt.

L’executiu espanyol, a petició d’alguna institució, de persones a nivell individual i per que alguns dels presos hi estan d’acord, fa estona va iniciar l’estudi per aplicar els indults demanats. Els tempos de concessió sembla que per alguns és molt curt i per altres ni se sap.

A Catalunya tenim disparitat de criteris. Algunes entitats politiques i socials i personatges rellevants demanen concessions d’indults, que sembla la forma més rapida per que surtin de la presó. Alguns presos diuen que accepten l’indult i, d’altres diuen que no són a la presó per limitar la seva lluita a la seva llibertat (Jordi Cuixart).

El que si tenim clar és que Espanya, executiu, legislatiu i, judicatura, s’oposen frontalment a l’elaboració d’una llei d’amnistia.

Si l’executiu proposes fer-la, només una lectura seria possible, exactament com la que es va fer per dir-nos que Franco mai va ser un colpista ni un assassí. Si de cas un home massa dur en les formes diuen els bibliògrafs espanyols.

A l’altra extrem estaríem els independentistes de tots els nivells que en cap cas hauríem comes cap delicte i el més important, que la sagrada unitat imperial d’Espanya, deixa de ser-ho.

Ens ha de quedar clar que indult o amnistia són aspectes que executa i legisla el poder del que volem marxar. Només els súbdits demanen de genolls perdó. Quan tot un seguit de lleis sotmet a un poble, aquest te tot el dret a lluitar fins els seu alliberament. Declaració dels EEUU.

Pidoleu el que vulgueu. Indults, Amnistia però els que de debò volem la independència el que farem és lluitar per la independència. Per cert els que demanen indults o una llei d’amnistia, mai han volgut la independència de Catalunya.

Recorda aquell vell temps on eurocomunistes, socialistes reciclats amb socialdemòcrates i la perifèria nacionalista cridava: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. I com ens van enredar.

Amb la transició, amb la seva Amnistia, amb la restauració del borbó, amb la bandera roja i gualda de Franco, amb la seva justícia, amb la seva guàrdia civil, amb els grisos reconvertint només la porra, amb els seus colpistes permanents, amb tota la colla d’empresaris que ahir vivien del estraperlo franquista i avui són al IBEX 35.

No amics meus no és això pel que varen morir tantes flors. Independència o serem morts coma poble. Amb Espanya i el seu Estat l’únic que hem de negociar no són indults o una llei d’amnistia. El que hem de negociar és el repartiment dels actius i passius, perquè el Referèndum ja el varem fer l’1 d’octubre del 2017 i el varem guanyar.

Ara mateix ja som República, llàstima que alguns dels que han governat els darrers 3 anys, ho mai s’ho han cregut, o senzillament sempre hi han estat en contra.
​
I per deixar-ho clar, si fóssim Estat, ara mateix no tindríem presos politics, ni exiliats ni una justícia que persegueix a catalans pel sol fet d’haver posat urnes.


0 Comments

I ELS ESPANYOLS UNIONISTES DEL PSOE DONANT PEL SAC A ER I, AQUETS SENSE ASSABENTAR-SE'N

24/1/2021

0 Comments

 
Picture

Hem de reconèixer que els que dirigeixen ER i viuen del diner públic i del partit són una pinya. Sense fissures. Sense discrepàncies. Ho tenen clar sense el “poder autonòmic” les cadires, i les soldades per ells, els amics i saludats no existirien. El preu que han de pagar és el de menys. L’objectiu de país també.

Cal però un bon relat per mantenir al auditori entretingut i si és possible convençut de que les estratègies comunicades pel partit són les millors.

No fa pas gaire ER era dels partits on és debatia internament i els contestataris que no és feien amb el poder orgànic sempre acabaven fora del partit. Alguns com l’Angel Colom o el Joan Carretero intentant crear una alternativa per la independència, convençuts que l’aparell de ER no ho feia. D’altres com el Carod o la Rahola plegaven i punt. Però dins de ER hi havia vida.

Reconèixer els defectes, és el pas necessari per fer-ho amb les virtuts. Al Oriol Junqueras l’hem de reconèixer la seva capacitat per reunir i liquidar al mateix temps dins de ER. Avui tothom sap que qui és belluga dins de ER no surt a la foto. El silenci habitual, interromput en moments clau, de la Marta exiliada n’és una mostra.

La veritat, i és cansin-ho repetir-ho, és que els de ER, direcció, representats seus a les institucions, militants, amics i votants, o una de dues, o han perdut tot sentit a la critica o són una colla de voltors on uns defensen les seves posicions i d’altres i volen arribar. Per tant la obvietat va prenen cos i, la critica, cada dia més intensa que rep ER com partit tancat i allunyat al debat és fa més inevitable.

ER desprès de l’1 d’octubre va decidir que la República era un somni a llarg termini, sense dir obertament que el seu objectiu polític és un altra, per allò de tenir entretinguts als independentistes, diuen que d’esquerres. Van decidir que l’objectiu era treballar per aconseguir un “Gobierno de España” d’esquerres i prou progressista com per desprès poder, de tu a tu, pactar el que convingui. De moment el silenci intern és l’escenari.

I van  començar amb una moció de censura per descavalcar al President Rajoy del “Gobierno de España”. Els de bona fe, no pas els que xuclen de la mamella, pensaven que Pedro Sánchez i el PSOE practicarien allò tant castellà de; es de bien nacido ser agradecido.

Doncs res, ni pels d’esquerres ni pels que diuen que són de dretes. Be, “no mentirem” i anem al gra. Pedro Sánchez va pactar solemnement amb ER una taula de diàleg, que no de negociació, amb una única concessió política. Reconeixia que existeix un conflicte polític. Mai de possibles solucions.

La taula de diàleg va sorgir d’investir al Pedro Sánchez com contrapartida. El document que és públic diu i explica uns quants continguts i deures pel seu desenvolupament. La taula pactada, només entre ER i el PSOE, si els del 155, és va negociar d’esquenes del President Torra. I és va pretendre fer-ho en nom del Govern.

La taula de diàleg es va reunir el 26 de febrer del 2020 per primer i únic cop. Una taula, que segons el document, s’havia de reunir periòdicament una vegada al mes. Des de el febrer fins avui en comptàvem 11, ni una. Tampoc s’han constituït els grups de treball per avançar sense necessitat de que hi fossin els Presidents.

El PSOE no nomes aconsegueix que la taula de diàleg no és reuneixi, sinó que obté el suport de ER al PGE, cosa que fa que el Pedro Sánchez tingui garantida la legislatura a canvi de res. Igual en tenen prou amb uns indults prèvia admissió de culpabilitat per part d’alguns dels presos politics.

Hem de suposar que tot el cercle de ER reconeixerà que la repressió judicial i policial no ha desescalat. Que l’Oriol Junqueras no és euro diputat tot i tenir els avals electorals. Que tenim presos politics i exiliats. Que el PSOE te la seva estratègia per Catalunya i sembla que ara, amb les eleccions del 14 F, queda clar que  no coincideixen amb la de ER.

ER ha fet el negoci del Robert de les cabres. Sense taula, sense President, amb els seus presos empresonats, amb exiliats i gairebé segur amb un proper Govern desprès del 14F on no tindran la Presidència del Govern, ni haurem aconseguit la independència. És per reflexionar i dir-los que així no companys que maneu a ER. Jo ho faria.

Malgrat tots els enrenous i derivades de la pandèmia, decret i dificultats per exercir el dret a vot, des de aquí continuarem demanant que Junts per Catalunya tingui la majoria de vots. Si per Espanya, el seu Estat, els espanyols unionistes i tota la “mandanga” pseudo progressista d’arrels espanyola diu que s’ha de liquidar el moviment independentista i situen al MHP Carles Puigdemont com l’enemic a batre, ho tenim clar, el 14 F, tothom amb JUNTS.


0 Comments

EL CONVENCIMENT POT ESDEVENIR SINÒNIM DE VICTÒRIA

23/1/2021

0 Comments

 
Picture

Del que és vol fer, al fet, de vegades i va tot un llarg recorregut i gairebé sempre molt costerut.

Quan l’objectiu és vol amb convenciment, creiem que és el fonament indispensable per transmetre la bondat del que és vol.

Si els poders del Estat espanyol, per necessitats del regim del 78 no ho modifiquen, les eleccions, que són autonòmiques és faran el 14 de febrer. Exactament d’aquí 22 dies.

No és banal que la juguesca per guanyar la Presidència a la Generalitat estigui als màxims. Votar i guanyar, als ulls internacionals es vulgui o no dona legitimitat i, que els independentistes tornin a guanyar el missatge que se’n desprèn és extraordinari.

Catalunya malgrat no tenir  cap poder institucional, o mínim, amb un poder econòmic molt limitat, que no disposa de les eines d’Estat, si guanyem aquestes, tornem a deixar clar que volem ser una Nació lliure. Altra cosa serà el que els guanyadors estiguin disposats a fer per executar el mandat que de moment és secret.

I quin serà el mandat. Els partits sempre ens venen que tenen un Programa que desprès, instal·lats a les cadires del poder executaran. Ve, tothom sap que fer-ho al cent per cent és impossible. Sempre sorgeixen els imponderables i les justificacions marcianes.

Si finalment les eleccions, perquè ho diu la justícia espanyola, no el nostre President, són el 14F, queda poc temps per debatre com ho hem de fer (política, pactes i estratègia), per ser lliures i tenir la República catalana en marxa.

Ens van fallar al 2017 no acabant la feina. Ens han fallat des de el 2017 al 2021 amb la incapacitat manifesta de fer el que se’ns va dir; Restitució. Ens han fallat practicant la obediència als promotors del 155. Vaja, que el saldo ens és tant desfavorable com per tenir seriosos dubtes segons com quedi el resultat el 14F.

No puc demanar, perquè no soc militant de ER, quina serà la seva proposta política per fer la independència si el resultat electoral només possibilita la majoria entre ER i JxCat.

Com no pot ser d’altra forma, i donat que si que soc militant de JxCat, públicament demano el mateix a JxCat. Amb 70 anys ni busco ni compro altra cosa que no sigui la independència de Catalunya.

Soc dels convençuts que amb ER i els cupaires mai farem la independència si ens comportem com fins ara. Ara be, vull, necessito saber que reivindicar l’1 d’octubre no és un exercici retòric. Vull saber que estem disposats a fer al que faci falta i, sobre tot vull saber quins són els pactes possibles, per fer que i, deixar clar que no estarem al Govern ni a la Mesa del Parlament per fer una “legislatura” com la que hem tingut.

La claredat m’imposarà la tasca més honorable que és pugui tenir per treballar, per lluitar i per explicar que JxCat ha de guanyar i, per majoria absoluta, si volem que la independència guanyi i que totes les altres operacions espanyoles, unionistes, dels quinta columnistes i botiflers fracassin. L’obscuritat, si més no, igual ens deixa en un estadi poc atractiu i lluny del compromís patriòtic. Que en prengui nota al qui pertoqui, aquí ja hem dit la nostra.


0 Comments

AMB AQUESTA ER NI A LA CANTONADA

22/1/2021

0 Comments

 
Picture

ER no ha patit gens ni mica practicant la deslleialtat a JxCat, al President Quim Torra i al Parlament. ER ha basat la seva estratègia d’eixamplar i esperar millors temps des de la por a la confrontació i legitimant constantment l’Estat espanyol, les decisions que pren l’executiu i el legislatiu espanyol.

ER sap que Junqueras no te la tirada del MHP Carles Puigdemont. Mai farien un acte amb la mateixa resposta que va tenir el President a Perpinyà. Ni a cap de les manifestacions que s’han fet a Europa (Brussel·les i Estrasburg) i, malgrat les enquestes oficials cuinades, saben que JxCat podia tenir un resultat excepcional.

Evitar-ho és possible?, i tant. Cal però dissenyar una estratègia combinada de desgast possibilitant certes sumes i evitar-ne d’altres.

JxCat ho estava fent adequadament i sense deixar escletxes on és pugues atacar i desprestigiar la seva aposta organitzativa i política.

ER ja no te el 3%, la convergència, ni que JxCat és la nova dreta catalana, com munició de desgast, donada la composició transversal de Junts. Les darreres incorporacions o confirma. De fet, ER i els Comuns només tenen la DiBa per desgastar JxCat, fet neutralitzat pel fet que ER és la que més a pactat amb el PSOE del 155 a totes les institucions, inclòs la més important la Presidència del “Gobierno de España”.

Deslleialtat i la critica desfermada de ER a JxCat, més el boicot al Consell per la República, és el que Junts ha obtingut durant aquets darrers tres anys de Govern coa lligat. Recordem que el MHP Quim Torra ho va deixa prou clar. S’ha acabat el bròquil i anem a eleccions. Hem de reconèixer el paper galdós que ha tingut JxCat a l’hora de defensar el President.

Aquest escenari preveia que un nou tripartit d’Esquerres amb l’ajut dels socialistes no sumava i, la suma altra cop per fer un Govern pretesament independentista tornava a passar, un cop mes, per governar amb coalició. Alguns de Junts mai han treballat ni s’han cregut que és podia guanyar per majoria absoluta. Aquest escenari ha estat rebutjat internament per la direcció de ER. Joan Tardà com bon transmissor ho va deixar clar; un altra Govern amb Junts seria un fracàs.

ER mai va proposar ni plantejar fer de la destitució del President Torra un cavall de confrontació amb el “Gobierno de España”. La seva destitució, tot i el cost de no poder executar segons que, compensava la resta per ER.

Hem de reconèixer que la pandèmia ha estat l’aliat estratègic inesperat per desgastar als de Junts. Per qui no ho sàpiga, el PROCICAT és una taula tècnica on Estat, Generalitat i tots els estament relacionats amb la seguretat i són presents i, donat que és l’Estat i la Generalitat qui anomena a les seves direccions i gerències, és obvi que malgrat és digui que les decisions són tècniques, qui pren l’ultima decisió és el Govern.

Podia el Govern i, segur que amb el recolzament total del PROCICAT, haver confinat tot Catalunya, abans de festes, per evitar la tercera onada. I Tant. Que ha passat doncs perquè tot un pacte de govern per fer les eleccions el 14F és pretengui traspassar al 30 de maig, amb l’excusa de la pandèmia?

El nostre anàlisis sen se pretensions ens ho deixa molt clar:
Primer, a les eleccions del 14F sense altres propostes i, deixant clar que la coalició de Govern era on ho va deixar el President Torra, Junts guanyaven les eleccions com primera força independentista i la suma per fer Govern només és podia fer des d’un Govern independentista.

Segon, obliga’n a JxCat assumir una nova data, és visualitzava que Aragonès imposava, que dirigia i tancava la carpeta del desgovern que com tothom sap afectava contundentment a les Conselleries de ER. Sobre tot perquè és feia sense prendre altres mesures per evitar la propagació del virus. Fer veure que ets part d’un Govern i no del partit és l’avantsala del fracàs. Quan és trenca la lleialtat pactada, la governansa deixa de ser compartida i, ER ho te clar des de la no investidura del President Puigdemont.

Tercer, amb 5 mesos de coll, ER te temps per refer-se. Indults, taula de diàleg en marxa i alguns compliments més, faria que ER tornes a tenir alguna oportunitat.

Quart, el de menys és assumir que l’Illa obtindrà uns bons resultats. A ER tants els hi fa. El seu objectiu és sumar amb els Comuns, CUP i només si calgués amb els socialistes. La modificació de la data proposada des de el Govern, no te cap altra justificació que no sigui estratègica. Per uns, per tenir millor resultats i, que no hi hagi suma independentista i, per altres per fer un tripartit. El 14 de Febrer no hi havia cap possibilitat per un tripartit i el 30 de maig si.

Cinquè, ha quedat demostrat que les onades de propagació no s’han pogut evitar i sembla que en tindrem més. Per tant és obvi que l’excusa sanitària no serveix per retardar les votacions.

I sisè, JxCat ha perdut la segona oportunitat per guanyar les eleccions. La primera, no haver fet costat perquè el President Torra convoques les eleccions. La d’ara perquè l’estratègia sanitària per fer-li front, que ha proposat JxCat i, per poder fer el procés electoral amb el màxim de garanties, ha estat rebutjada pels Consellers de ER.

La cosa mai, per molt que ens ho vulguin vendre, a anat de vida, va de poder i a ER amb un d’autonòmic eixamplant per una futura República espanyola federal en tenen prou. El que no sabem és si mereix la pena intentar portar ER als postulats del 1 d’octubre. Sobre tot perquè sembla que ni volen ni tenen cap moviment de base que suposi alguna aproximació.

Per cert, cosa curiosa però de mal pensar. A l’Alcaldessa de Roses, de JxCat, se la va jutjar fa uns dos mesos pel mateix i va ser absolta, ara han sentenciat al Conseller i ex Alcalde d’Agramunt amb multa i mes d’un any d’inhabilitació per exactament el mateix. Rar igual estan necessitats d’algun màrtir.
​
Si s’ha de perdre, millor fer-ho amb el convenciment que les propostes politiques és puguin argumentar i justificar. Fer “seguidisme” amb el pensament de que millor un bon resultat  per no deixar de ser un actor rellevant post electoral, no ajuda i, segur que el nou partit, Junts, i serà, perquè en el mon hi ha d’haver-hi de tot. Però no és això companys.


0 Comments

NO CAL QUE HO FACIN DES DE FORA, NOSALTRES SOLETS ENS EN SORTIM PROU BE

20/1/2021

0 Comments

 
Picture

Els que van d’independentistes, alguns, volen aconseguir-la sense cap esforç i sense cap cost. Com és pot anar de la llei a la llei i al mateix temps fer i dir que la llei de la que volem desempallegar-nos és legítima i cal obeir-la.

Catalunya des de el 1978, formalment, no ha fet altra cosa que legitimar el regim del 78. El punt més àlgid i greu va ser quan per primer cop les nostres institucions desobeeixen i a l’hora alguns dels responsables politics s’entreguen a la justícia espanyola, fet que legitima la justícia de la que volem marxar.

Des de la imposició decretada per l’article 155 de la Constitució espanyola, aprovat al Senat, Camara territorial, pel PP, PSOE i Ciutadans, els de Vox encara no i eren, els partits pro independència, alguns més que d’altres, no s’ha fet  altra cosa que acceptar i legitimar la legislació que emana del Congres espanyol.

Els nostres politics ubicats al territori, o són uns fariseus hipòcrites o son uns covards. Uns per obeir constantment totes i cada una de les decisions provinents de les institucions del Estat espanyol. Els altres per callar i practicar la màxima que dia passa any empeny.

Els de bona fe, creiem, no saben que a Catalunya les condicions de vida no tenen res a veure amb les del tercer mon i, això lligat amb la memòria de com les gasten els espanyols practicant el seu dret de victòria, ens fa dèbils, covards i només disposats a prendre riscos si no hi ha preu a pagar.

Poca broma, som colònia d’Espanya des de el 1714 amb una capacitat manifesta ajustada només per reformar Espanya i el seu Estat. Qualsevol altra proposta sempre ha estat tallada d’arrel.

A Catalunya no tenim justícia pròpia, per molt que la institució s’anomeni Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Concessions per semblar i donar arguments als autonomistes. Passa el mateix amb els Mossos. Catalunya només pot legislar a partir del que legisla el Congres espanyol i punt.

Poca gent deu saber qui és el que anomena als veritables controladors de la legalitat espanyola a Catalunya. Als magistrats, jutges, secretaris i interventors dels Ajuntaments, delegats del “Gobierno”, gerents o directors de les empreses publiques, aeroports, RENFE – ADIF, és el “Gobierno de España” i el seu Estat. Catalunya només te dret a fer i decidir tot allò que no afecti al regim del 78.

Que Catalunya no tingui llei electoral pròpia, s’ha convertit amb el calaix de la critica general. De fet és irrellevant tenir-ne o no. Totes les lleis electorals autonòmiques sempre compleixen la legalitat espanyola.

El fons de qüestió és que una decisió administrativa manipulada per un tribunal de justícia espanyol permet destituir a tot un President elegit per votació popular i no passa absolutament res. Ni institucionalment, ni políticament i, sense cap resposta coordinada i organitzada des de el mon independentista. El regim del 78 ho te claríssim, que facin el que facin se’n sortiran. Fins i tot diguin el que diguin els de la UE.

És igual fer les eleccions el 14F o el 30M si els que és presenten a les eleccions no ens diuen amb total claredat que pensen fer quan tinguin altra cop el poder autonòmic. Si el Govern ens digues que necessiten fins el 30M per acabar de preparar les eines d’Estat i si guanyen el que faran és implementar la República catalana ja proclamada i guardada al calaix, s’entendria el seu aplaçament i, si la justícia espanyola digues que res el 14F, quedaria clar i som dels convençuts que a les hores el triomf independentista seria esclatant.
​
Canviar la data amb l’excusa que no és controla la pandèmia és d’alt risc, perquè si ara no ho fem qui pot garantir que al 30M si. Excuses mal programades i que ara mateix només serveixen per emmerdar la troca.


0 Comments

ER I UNA PART DE JXCAT, HO HAN ACONSEGUIT

18/1/2021

0 Comments

 
Picture

ER al complert. De JxCat no n’estic segur si ha estat una part rellevant o la direcció sencera. Ens han “estafat” decidint que les eleccions convocades per la destitució del MHP Quim Torra, que ara no, millor al maig. L’excusa la pandèmia. Una excusa que no ha servit per prendre mesures quan ha calgut per evitar la seva propagació.

Gairebé segur. Si la pandèmia, l’Estat espanyol o d’altres interessos no ho impedeixen, les eleccions autonòmiques d’acord la LOREG, llei espanyola, seran el 30 de maig. 9 mesos sense President.

És difícil dir si aquesta decisió te un component polític tant potent com miserable, que fins i tot ha posat d’acord a ER i JxCat. Miserable perquè l’és estratègies són tant oposades que fan sorprenen la decisió. Sobre tot perquè no existeixen dades empíriques que certifiquin que al maig estarem millor, o que no tindrem cap col·lectiu que no pugui votat per culpa de la pandèmia. Perdoneu, el Vicepresident i Consellers, igual tenen una bola de vidre infalible adquirida recentment.

El que si que és pot certificar és el fet dictat en forma de Decret que un govern que no governa, o que te capades les seves atribucions per no tenir President i per estar en funcions, és que ha decidit canviar la data electoral i fer-ho amb arguments sanitaris. Arguments que no garanteixen el dret a la vida i que aparca el del dreta a votar.

Podem anar a treballar, podem gaudir d’uns transports públics i privats il·limitats, podem freqüentar espais d’oci i cultura, podem fins i tot dissenyar procediments per anar a residencies, CAP’s i hospitals per aplicar les dosis de vacunes adequades, i com no podem portar a la mainada a les escoles i tenir-los sense canviadors d’aire i ventilant a temperatures hivernals. PERO L’ÚNIC QUE NO PODEM FER ÉS VOTAR. És com si ens apliquessin un nou 155, però ara sanitari i pels nostres.

Sembla que a Europa malgrat les grans incidències de la pandèmia, cap país ha suspès o suspendrà cap procés electoral per elegir els membres del cos legislatiu. Ni a Portugal. A Catalunya si.

Jaume Padrós president del Col·legi de Metges de Barcelona ha rebutjat que les raons per ajornar les eleccions hagin estat exclusivament sanitàries (El Nacional. Cat 18/01/21). Deixant clar que els dispositius preparats no donaven prous garanties. Traducció tenim una colla d’ineptes instal·lats a les Conselleries començant pels Consellers. I ara tots a la mateixa alçada.

Sembla que la justícia espanyola tornarà a decidir quan fem les eleccions i, molt ens temem que el 14F hi seran. Només anirem al 30M si als unionistes els hi convé.

JxCat, si més no els seus Consellers sembla que no han entès que ja no governen i que totes les decisions reglades s’han de complir si o si, sobre tot si afecten a drets fonamentals i, acceptar un Decret en nom d’un govern que no governa presidit pel Vicepresident i signat per ell, és acceptar que mai van existir les deslleialtats de ER al MHP Torra i ha JxCat.

Ho haurem d’explicar molt be, sobre tot perquè amb la mesura decretada sembla que tenim un Govern prou cohesionat que fins i tot ens permetria acabar la legislatura encara que sigui sense President.


0 Comments

AIXÍ NO COMPANYS/ES

17/1/2021

0 Comments

 
Picture

Tots els indicadors, fins a dia d’avui, ens deien que l’empat tècnic entre Junts i ER, avui, és més que factible. També es un fet que la Laura Borràs ha dit que per fer que ER torni als camins de la independència, cal un molt bon resultat electoral de Junts.

La interpretació és obvia. JxCat, creu que no tindrà majoria absoluta i que d'els teòrics socis per governar, ER té la primera posició, i fer-ho possible voldrà dir que ER s'hà de situar altra cop sota el paraigües de l’1 d’octubre.

Som dels convençuts que la proposta de Junts per Catalunya, és hores d’ara l’opció independentista més transversal i més decidida per anar-hi. I ens ho creiem o no. Preveure públicament altres opcions és debilitar la nostra victòria.

Guanyar per majoria absoluta és hi ha de ser el convenciment majoritari que hem de traslladar als catalans. Sembla que a can ER van a totes i l’Aragonès ja dona per fet que serà el nou President. Ara tot i ser Vice president ja entrena i fins i tot es fotografia amb la Consellera Verges a la primera vacuna.

Oblidar que ER no va voler complir el pacte de Governació que investia al MHP Carles Puigdemont. Oblidar que la Mesa del Parlament va retirar la soldada als diputats electes legalment i legítimament amb els vots de ER, PSOE i Comuns – Podemites. Oblidar que van permetre que se li retires l’acta de Diputat al MHP Quim Torra i oblidar la seva destitució per una decisió administrativa d’una pancarta, ens fa blanquejadors d’unes traïdories demostrades i el que és pitjor, ens fa socis de la seva estratègia.

Potser si que la pitjor opció sigui deixar a ER que "governin" sols fins el 30 de maig. Tindrien tot el poder executiu, encara que sigui més reduït i amb menys control parlamentari, però tindrien al seu haver dos fets tant importants com esclaridors. Vaja diríem que potser definitius per dir-los a ER que així no companys.

El primer seria l’obligació del PSOE per complir tots i cada un dels acords que ara no compleix amb ER, amb l'excusa que governen amb JxCat. Fi de la re centralització. Deixar que la Generalitat és pugui endeutar. Data i ordre del dia per la Taula de diàleg. Complir immediatament amb totes les inversions previstes en infraestructures i serveis començant per REFE-ADIF. I sobre tot acabar amb la repressió judicial, policial i política alliberant als presos politics. ER el que no faria és demanar tancar la carpeta dels exiliats.

Si el PSOE mante que fer President  Salvador Illa és el seu objectiu, i ER ho accepta, només voldrà dir que la independència mai ha format part del seu objectiu i que l’única pretensió és quan toqui instaurar la III República espanyola, que segur serà molt espanyola i poc o gens federal.

Junts no pot, creiem que toca decidir, ser corresponsable d’un Govern, que en el seu moment, el President Torra ja va dir que havia acabat el seu recorregut per tot un grapat de deslleialtats. El MHP Quim Torra és destituït, no per una moció de censura, per una decisió administrativa convertida en judicial el mes de setembre del 2020. Al 30 de Maig del 2021 hauran passat 9 mesos des de la seva inhabilitació. De passada recordar que el que tocava, per molta pandèmia i responsabilitats varies, era marxar amb dignitat al costat del President Torra el mateix dia de la seva destitució. No fer-ho representarà governar amb els deslleials de ER durant 9 mesos.

Algú pot creure que les deslleialtats al si del Govern s’han acabat i, fins el 30 de maig tot seran flors i violes. Qui cregui que demostrant que som responsables i que ara no podem deixar el Govern servirà perquè se’ns valori més i tinguem més suports l’erra.

Per cert els que tenien presa per convocar eleccions era ER. Just quan les enquestes no els hi van be, ja no. Només és podien retardar amb una bona propagació de la pandèmia i curiosament els responsables d’evitar-la fan el contrari amb mesures contradictòries  com l’enganyifa del confinament a la Cerdanya i el Ripollès. Que quedi clar el 30 de maig la pandèmia hi serà i ningú sap si amb més o menys intensitat. Tota una incògnita i cap la possibilitat que algú impugni el decret autonòmic i les eleccions és facin el 14 F. Quin fart de riure i plorar que ens faríem. Per fi la justícia espanyola seria l’àrbitre definitiu autonòmic.

I Junts, com bons minyons i per demostrar que el nostre enemic és l’Estat espanyol  i la resta que no volen la independència adversaris, practicant el silenci com nova estratègia que havia de ser d’una confrontació intel·ligent. Mai la de posar l’altra galta.

Aquest cop JxCat no ha encertat el seu posicionament, creiem. Junts no controla les Conselleries de Economia, de Treball, de Sanitat ni Ensenyament. Continuar governant amb ER, és pot interpretar que és fa des de una “lleialtat insubornable” i això vol dir que tots els errors i encerts són compartits. Tot i que molt ens temem que serà JxCat que llepi més dels errors, donat que ER controla els medis públics de Catalunya.
​
Per cert seria molt perillós que s’instal·lés el relat que Junts és com els altres i que l’única pretensió és la soldada, la cadira i muntar un bon partit pel que vingui. Mantenir principis i dignitat te costos, ho sabem, però no assumir-los ens retrata i ens situaria al mateix estadi que ER que ahir eren federalistes republicans, més tard independentistes i ara altra cop republicans federalistes i si d’aquí uns quants anys tenim alineació astral i no estem contents formant par d’Espanya i el seu Estat, segur tornarien a ser independentistes.

​Pensem-hi en tot plegat. Sobre tot perquè tenim molts catalans que encara creuen que la independència és possible, i si Junts no l’esguerra, segur.


0 Comments

ESPANYA, EL SEU ESTAT I L'ESPANYOLADA UNIONISTA CONTRA EL DRET A VOTAR

15/1/2021

0 Comments

 
Picture

De moment el Pedro Sánchez s’ha la embeinat “yo hare posible que Puigdemont venga a Espanya para ser juzgado”. Més o menys. També tenim unes quantes evidencies, que no són menors, ates la rellevància que l’Estat  espanyol i les seves clavegueres han donat a la lluita contra la causa independentista, de que la justícia espanyola ha fet figa.

Aquests fets, tothom, al menys els independentistes, els haurien de tenir en compta al hora d’establir estratègies politiques i d’acció.

La justícia espanyola, hereva de la franquista, sembla que només fa justícia a Espanya, fora, respecte el tema, només rep plantofades. Euro ordres fracassades, retirades, canviades i desestimades a Europa.

Totes les mostres que tenim des de la confrontació judicial és que Espanya perd i per golejada. Les darreres han estat la del Conseller Lluis Puig i del Adrià Carrasco. I amb sentencies fermes.

Sembla que judicialment Espanya no se’n surt, i només el hi queda l’ajut incondicional dels espanyols ubicats al Parlament Europeu (PSOE, PP, C’s, VOX i UP) per deixar al MHP Puigdemont i als Consellers Comin i Ponsati sense les garanties com euro diputats per poder ser jutjats.

A Espanya creiem que mai seran jutjats desprès de la sentencia emesa pel Conseller Puig. I sobre el que dirà la justícia a Europa, si perdessin la condició d’aforats, creiem que la sabem, innocents. Sobre tot perquè a Europa posar urnes no és cap delicte.

El paperot el tindran els que van d’esquerres i progres si voten a favor del suplicatori. Substituir la justícia utilitzant els estament on radica la democràcia, només ho fan els que no creuen amb la democràcia i l’estat de dret. Fer-ho quan la justícia europea ha resolt que no hi ha delicte, és utilitzar una institució per blanquejar-ne d’altra.
​
Desitgem que tots els demòcrates de la Unió Europea votin en contra del suplicatori. Cal deixar clar que votar mai és delicte i sobre tot dir que el pilar basic d’una  democràcia te el dret al vot com element determinant i insistituible.


0 Comments

PANDÈMIA, ELECCIONS I MAJORIES

14/1/2021

0 Comments

 
Picture

Drets, vida i bola de vidre. Tot un còctel on lliurar recomanacions i sentencies és un esport d’alt risc.

Sembla que l’Oriol Junqueras el tema de les majories el domina i fins i tot ja té les previsions fetes, adjudicades i inamovibles d’acord l’estratègia que ara te ER.

Catalunya no pot ser una República, lliure amb un 50 % de ciutadans en contra. (El Nacional.cat del 14 de gener). Sembla que lo de catalans sigui un tema menor. Junqueras, com els capellans ens proposa un acte de fe. Hem de creure que el 50 % de catalans són contraris a la independència. Ens hauria d’explicar don treu aquesta certesa. La honestedat per damunt de tot.

ER ha abdicat de tot el que representa l’1 d’octubre. Europa EL CONSIDEREN i li  donen més valor. Tothom podia votar i només un Estat allunyat de la democràcia pot condemnar el dret al vot. Sembla que Junqueras per defensar l’estratègia de ER fa trampes. Sobre tot perquè de moment guanyem les eleccions i els referèndums. Altra cosa és el que fa Espanya i el seu Estat, que no deixa de ser esperpèntic, per intentar amagar-ho. Tenen la justícia espanyola per afinar-ho tot.

No serem nosaltres els que diguem que el dret a votar està per damunt del dret a la vida. Tampoc serem nosaltres els que diguem que és més important la vida o el dret al treball. Podríem acordar que sense treball l’únic que obtindrem és misèria, pobresa i segur una mort prematura.

El que no és de rebut, mai, és substituir creixement, economia i seguretat, per la democràcia i els drets basics, per cap raó. Sempre existeixen alternatives on la democràcia imperi per damunt de guerres i pandèmies. Cap militar, ni cap virus pot esmicolar les derivades de la revolució francesa; per una societat mes lliure, més solidaria i més igualitària.

I ara que sembla que la pandèmia no va com hauria d’anar i les enquestes d’intenció de vot partidista tampoc. Uns malden per retardar-les i d’altres per que és facin. Uns ho diuen defensant la legalitat i d’altres per no incrementar la problemàtica derivada de la pandèmia. I ara aprofitar-la per dir que mai s’ha fet cap independència tenint el 50 % en contra, sense poder-ho demostrar, només és pot fer per justificar que l’únic que és pretén és negociar com i quins seran els drets dins d’una Espanya, la que sigui. Llàstima perquè Espanya i el seu Estat mai han negociat drets per altres. Se’n diu dret de conquesta per imposar, espoliar i demostrar on és el veritable poder.
​
Junqueras, de part nostra pots anar a fer la ma, però els teus arguments que són de base espanyola, no ens faran desistir al que tenim dret, a la independència de Catalunya. Amb pandèmia, sense, o fins i tot amb crides de sabres.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.