ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

AIXÍ NO COMPANYS/ES

17/1/2021

0 Comments

 
Picture

Tots els indicadors, fins a dia d’avui, ens deien que l’empat tècnic entre Junts i ER, avui, és més que factible. També es un fet que la Laura Borràs ha dit que per fer que ER torni als camins de la independència, cal un molt bon resultat electoral de Junts.

La interpretació és obvia. JxCat, creu que no tindrà majoria absoluta i que d'els teòrics socis per governar, ER té la primera posició, i fer-ho possible voldrà dir que ER s'hà de situar altra cop sota el paraigües de l’1 d’octubre.

Som dels convençuts que la proposta de Junts per Catalunya, és hores d’ara l’opció independentista més transversal i més decidida per anar-hi. I ens ho creiem o no. Preveure públicament altres opcions és debilitar la nostra victòria.

Guanyar per majoria absoluta és hi ha de ser el convenciment majoritari que hem de traslladar als catalans. Sembla que a can ER van a totes i l’Aragonès ja dona per fet que serà el nou President. Ara tot i ser Vice president ja entrena i fins i tot es fotografia amb la Consellera Verges a la primera vacuna.

Oblidar que ER no va voler complir el pacte de Governació que investia al MHP Carles Puigdemont. Oblidar que la Mesa del Parlament va retirar la soldada als diputats electes legalment i legítimament amb els vots de ER, PSOE i Comuns – Podemites. Oblidar que van permetre que se li retires l’acta de Diputat al MHP Quim Torra i oblidar la seva destitució per una decisió administrativa d’una pancarta, ens fa blanquejadors d’unes traïdories demostrades i el que és pitjor, ens fa socis de la seva estratègia.

Potser si que la pitjor opció sigui deixar a ER que "governin" sols fins el 30 de maig. Tindrien tot el poder executiu, encara que sigui més reduït i amb menys control parlamentari, però tindrien al seu haver dos fets tant importants com esclaridors. Vaja diríem que potser definitius per dir-los a ER que així no companys.

El primer seria l’obligació del PSOE per complir tots i cada un dels acords que ara no compleix amb ER, amb l'excusa que governen amb JxCat. Fi de la re centralització. Deixar que la Generalitat és pugui endeutar. Data i ordre del dia per la Taula de diàleg. Complir immediatament amb totes les inversions previstes en infraestructures i serveis començant per REFE-ADIF. I sobre tot acabar amb la repressió judicial, policial i política alliberant als presos politics. ER el que no faria és demanar tancar la carpeta dels exiliats.

Si el PSOE mante que fer President  Salvador Illa és el seu objectiu, i ER ho accepta, només voldrà dir que la independència mai ha format part del seu objectiu i que l’única pretensió és quan toqui instaurar la III República espanyola, que segur serà molt espanyola i poc o gens federal.

Junts no pot, creiem que toca decidir, ser corresponsable d’un Govern, que en el seu moment, el President Torra ja va dir que havia acabat el seu recorregut per tot un grapat de deslleialtats. El MHP Quim Torra és destituït, no per una moció de censura, per una decisió administrativa convertida en judicial el mes de setembre del 2020. Al 30 de Maig del 2021 hauran passat 9 mesos des de la seva inhabilitació. De passada recordar que el que tocava, per molta pandèmia i responsabilitats varies, era marxar amb dignitat al costat del President Torra el mateix dia de la seva destitució. No fer-ho representarà governar amb els deslleials de ER durant 9 mesos.

Algú pot creure que les deslleialtats al si del Govern s’han acabat i, fins el 30 de maig tot seran flors i violes. Qui cregui que demostrant que som responsables i que ara no podem deixar el Govern servirà perquè se’ns valori més i tinguem més suports l’erra.

Per cert els que tenien presa per convocar eleccions era ER. Just quan les enquestes no els hi van be, ja no. Només és podien retardar amb una bona propagació de la pandèmia i curiosament els responsables d’evitar-la fan el contrari amb mesures contradictòries  com l’enganyifa del confinament a la Cerdanya i el Ripollès. Que quedi clar el 30 de maig la pandèmia hi serà i ningú sap si amb més o menys intensitat. Tota una incògnita i cap la possibilitat que algú impugni el decret autonòmic i les eleccions és facin el 14 F. Quin fart de riure i plorar que ens faríem. Per fi la justícia espanyola seria l’àrbitre definitiu autonòmic.

I Junts, com bons minyons i per demostrar que el nostre enemic és l’Estat espanyol  i la resta que no volen la independència adversaris, practicant el silenci com nova estratègia que havia de ser d’una confrontació intel·ligent. Mai la de posar l’altra galta.

Aquest cop JxCat no ha encertat el seu posicionament, creiem. Junts no controla les Conselleries de Economia, de Treball, de Sanitat ni Ensenyament. Continuar governant amb ER, és pot interpretar que és fa des de una “lleialtat insubornable” i això vol dir que tots els errors i encerts són compartits. Tot i que molt ens temem que serà JxCat que llepi més dels errors, donat que ER controla els medis públics de Catalunya.
​
Per cert seria molt perillós que s’instal·lés el relat que Junts és com els altres i que l’única pretensió és la soldada, la cadira i muntar un bon partit pel que vingui. Mantenir principis i dignitat te costos, ho sabem, però no assumir-los ens retrata i ens situaria al mateix estadi que ER que ahir eren federalistes republicans, més tard independentistes i ara altra cop republicans federalistes i si d’aquí uns quants anys tenim alineació astral i no estem contents formant par d’Espanya i el seu Estat, segur tornarien a ser independentistes.

​Pensem-hi en tot plegat. Sobre tot perquè tenim molts catalans que encara creuen que la independència és possible, i si Junts no l’esguerra, segur.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.