
ER no ha patit gens ni mica practicant la deslleialtat a JxCat, al President Quim Torra i al Parlament. ER ha basat la seva estratègia d’eixamplar i esperar millors temps des de la por a la confrontació i legitimant constantment l’Estat espanyol, les decisions que pren l’executiu i el legislatiu espanyol.
ER sap que Junqueras no te la tirada del MHP Carles Puigdemont. Mai farien un acte amb la mateixa resposta que va tenir el President a Perpinyà. Ni a cap de les manifestacions que s’han fet a Europa (Brussel·les i Estrasburg) i, malgrat les enquestes oficials cuinades, saben que JxCat podia tenir un resultat excepcional.
Evitar-ho és possible?, i tant. Cal però dissenyar una estratègia combinada de desgast possibilitant certes sumes i evitar-ne d’altres.
JxCat ho estava fent adequadament i sense deixar escletxes on és pugues atacar i desprestigiar la seva aposta organitzativa i política.
ER ja no te el 3%, la convergència, ni que JxCat és la nova dreta catalana, com munició de desgast, donada la composició transversal de Junts. Les darreres incorporacions o confirma. De fet, ER i els Comuns només tenen la DiBa per desgastar JxCat, fet neutralitzat pel fet que ER és la que més a pactat amb el PSOE del 155 a totes les institucions, inclòs la més important la Presidència del “Gobierno de España”.
Deslleialtat i la critica desfermada de ER a JxCat, més el boicot al Consell per la República, és el que Junts ha obtingut durant aquets darrers tres anys de Govern coa lligat. Recordem que el MHP Quim Torra ho va deixa prou clar. S’ha acabat el bròquil i anem a eleccions. Hem de reconèixer el paper galdós que ha tingut JxCat a l’hora de defensar el President.
Aquest escenari preveia que un nou tripartit d’Esquerres amb l’ajut dels socialistes no sumava i, la suma altra cop per fer un Govern pretesament independentista tornava a passar, un cop mes, per governar amb coalició. Alguns de Junts mai han treballat ni s’han cregut que és podia guanyar per majoria absoluta. Aquest escenari ha estat rebutjat internament per la direcció de ER. Joan Tardà com bon transmissor ho va deixar clar; un altra Govern amb Junts seria un fracàs.
ER mai va proposar ni plantejar fer de la destitució del President Torra un cavall de confrontació amb el “Gobierno de España”. La seva destitució, tot i el cost de no poder executar segons que, compensava la resta per ER.
Hem de reconèixer que la pandèmia ha estat l’aliat estratègic inesperat per desgastar als de Junts. Per qui no ho sàpiga, el PROCICAT és una taula tècnica on Estat, Generalitat i tots els estament relacionats amb la seguretat i són presents i, donat que és l’Estat i la Generalitat qui anomena a les seves direccions i gerències, és obvi que malgrat és digui que les decisions són tècniques, qui pren l’ultima decisió és el Govern.
Podia el Govern i, segur que amb el recolzament total del PROCICAT, haver confinat tot Catalunya, abans de festes, per evitar la tercera onada. I Tant. Que ha passat doncs perquè tot un pacte de govern per fer les eleccions el 14F és pretengui traspassar al 30 de maig, amb l’excusa de la pandèmia?
El nostre anàlisis sen se pretensions ens ho deixa molt clar:
Primer, a les eleccions del 14F sense altres propostes i, deixant clar que la coalició de Govern era on ho va deixar el President Torra, Junts guanyaven les eleccions com primera força independentista i la suma per fer Govern només és podia fer des d’un Govern independentista.
Segon, obliga’n a JxCat assumir una nova data, és visualitzava que Aragonès imposava, que dirigia i tancava la carpeta del desgovern que com tothom sap afectava contundentment a les Conselleries de ER. Sobre tot perquè és feia sense prendre altres mesures per evitar la propagació del virus. Fer veure que ets part d’un Govern i no del partit és l’avantsala del fracàs. Quan és trenca la lleialtat pactada, la governansa deixa de ser compartida i, ER ho te clar des de la no investidura del President Puigdemont.
Tercer, amb 5 mesos de coll, ER te temps per refer-se. Indults, taula de diàleg en marxa i alguns compliments més, faria que ER tornes a tenir alguna oportunitat.
Quart, el de menys és assumir que l’Illa obtindrà uns bons resultats. A ER tants els hi fa. El seu objectiu és sumar amb els Comuns, CUP i només si calgués amb els socialistes. La modificació de la data proposada des de el Govern, no te cap altra justificació que no sigui estratègica. Per uns, per tenir millor resultats i, que no hi hagi suma independentista i, per altres per fer un tripartit. El 14 de Febrer no hi havia cap possibilitat per un tripartit i el 30 de maig si.
Cinquè, ha quedat demostrat que les onades de propagació no s’han pogut evitar i sembla que en tindrem més. Per tant és obvi que l’excusa sanitària no serveix per retardar les votacions.
I sisè, JxCat ha perdut la segona oportunitat per guanyar les eleccions. La primera, no haver fet costat perquè el President Torra convoques les eleccions. La d’ara perquè l’estratègia sanitària per fer-li front, que ha proposat JxCat i, per poder fer el procés electoral amb el màxim de garanties, ha estat rebutjada pels Consellers de ER.
La cosa mai, per molt que ens ho vulguin vendre, a anat de vida, va de poder i a ER amb un d’autonòmic eixamplant per una futura República espanyola federal en tenen prou. El que no sabem és si mereix la pena intentar portar ER als postulats del 1 d’octubre. Sobre tot perquè sembla que ni volen ni tenen cap moviment de base que suposi alguna aproximació.
Per cert, cosa curiosa però de mal pensar. A l’Alcaldessa de Roses, de JxCat, se la va jutjar fa uns dos mesos pel mateix i va ser absolta, ara han sentenciat al Conseller i ex Alcalde d’Agramunt amb multa i mes d’un any d’inhabilitació per exactament el mateix. Rar igual estan necessitats d’algun màrtir.
Si s’ha de perdre, millor fer-ho amb el convenciment que les propostes politiques és puguin argumentar i justificar. Fer “seguidisme” amb el pensament de que millor un bon resultat per no deixar de ser un actor rellevant post electoral, no ajuda i, segur que el nou partit, Junts, i serà, perquè en el mon hi ha d’haver-hi de tot. Però no és això companys.