Qualsevol poder, antic o modern, sempre ha tingut el gran privilegi d’aplicar als reus accions de gracia i perdó.
A Espanya i el seu Estat la Llei, amb algunes modificacions, la llei per aplicar indults és del 1870. Un indult significa la supressió de la pena dictada pels tribunals de justícia. En cap cas queda exonerat del delicte pel que ha esta condemnat. L’indult també és sustenta amb que el reu assumeixi que va delinquir. Altrament és fa molt difícil la seva aplicació. Però ja se sap, els interessos polítics del moment fan miracles.
L’amnistia ni és un dret ni forma part del articulat de la Constitució espanyola. És un Llei de caràcter polític que l’executiu proposa al Congres per la seva aprovació i el recorregut es limita al contingut de la pròpia llei.
Per Espanya, el seu Estat i tota l’espanyolada unionista d’esquerres i de dretes, a les presons no hi ha presos politics i, els politics que són als estranger no són uns exiliats politics, són uns “fugats de la justícia espanyola” i punt.
L’executiu espanyol, a petició d’alguna institució, de persones a nivell individual i per que alguns dels presos hi estan d’acord, fa estona va iniciar l’estudi per aplicar els indults demanats. Els tempos de concessió sembla que per alguns és molt curt i per altres ni se sap.
A Catalunya tenim disparitat de criteris. Algunes entitats politiques i socials i personatges rellevants demanen concessions d’indults, que sembla la forma més rapida per que surtin de la presó. Alguns presos diuen que accepten l’indult i, d’altres diuen que no són a la presó per limitar la seva lluita a la seva llibertat (Jordi Cuixart).
El que si tenim clar és que Espanya, executiu, legislatiu i, judicatura, s’oposen frontalment a l’elaboració d’una llei d’amnistia.
Si l’executiu proposes fer-la, només una lectura seria possible, exactament com la que es va fer per dir-nos que Franco mai va ser un colpista ni un assassí. Si de cas un home massa dur en les formes diuen els bibliògrafs espanyols.
A l’altra extrem estaríem els independentistes de tots els nivells que en cap cas hauríem comes cap delicte i el més important, que la sagrada unitat imperial d’Espanya, deixa de ser-ho.
Ens ha de quedar clar que indult o amnistia són aspectes que executa i legisla el poder del que volem marxar. Només els súbdits demanen de genolls perdó. Quan tot un seguit de lleis sotmet a un poble, aquest te tot el dret a lluitar fins els seu alliberament. Declaració dels EEUU.
Pidoleu el que vulgueu. Indults, Amnistia però els que de debò volem la independència el que farem és lluitar per la independència. Per cert els que demanen indults o una llei d’amnistia, mai han volgut la independència de Catalunya.
Recorda aquell vell temps on eurocomunistes, socialistes reciclats amb socialdemòcrates i la perifèria nacionalista cridava: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. I com ens van enredar.
Amb la transició, amb la seva Amnistia, amb la restauració del borbó, amb la bandera roja i gualda de Franco, amb la seva justícia, amb la seva guàrdia civil, amb els grisos reconvertint només la porra, amb els seus colpistes permanents, amb tota la colla d’empresaris que ahir vivien del estraperlo franquista i avui són al IBEX 35.
No amics meus no és això pel que varen morir tantes flors. Independència o serem morts coma poble. Amb Espanya i el seu Estat l’únic que hem de negociar no són indults o una llei d’amnistia. El que hem de negociar és el repartiment dels actius i passius, perquè el Referèndum ja el varem fer l’1 d’octubre del 2017 i el varem guanyar.
Ara mateix ja som República, llàstima que alguns dels que han governat els darrers 3 anys, ho mai s’ho han cregut, o senzillament sempre hi han estat en contra.
I per deixar-ho clar, si fóssim Estat, ara mateix no tindríem presos politics, ni exiliats ni una justícia que persegueix a catalans pel sol fet d’haver posat urnes.
RSS Feed
