Els que van d’independentistes, alguns, volen aconseguir-la sense cap esforç i sense cap cost. Com és pot anar de la llei a la llei i al mateix temps fer i dir que la llei de la que volem desempallegar-nos és legítima i cal obeir-la.
Catalunya des de el 1978, formalment, no ha fet altra cosa que legitimar el regim del 78. El punt més àlgid i greu va ser quan per primer cop les nostres institucions desobeeixen i a l’hora alguns dels responsables politics s’entreguen a la justícia espanyola, fet que legitima la justícia de la que volem marxar.
Des de la imposició decretada per l’article 155 de la Constitució espanyola, aprovat al Senat, Camara territorial, pel PP, PSOE i Ciutadans, els de Vox encara no i eren, els partits pro independència, alguns més que d’altres, no s’ha fet altra cosa que acceptar i legitimar la legislació que emana del Congres espanyol.
Els nostres politics ubicats al territori, o són uns fariseus hipòcrites o son uns covards. Uns per obeir constantment totes i cada una de les decisions provinents de les institucions del Estat espanyol. Els altres per callar i practicar la màxima que dia passa any empeny.
Els de bona fe, creiem, no saben que a Catalunya les condicions de vida no tenen res a veure amb les del tercer mon i, això lligat amb la memòria de com les gasten els espanyols practicant el seu dret de victòria, ens fa dèbils, covards i només disposats a prendre riscos si no hi ha preu a pagar.
Poca broma, som colònia d’Espanya des de el 1714 amb una capacitat manifesta ajustada només per reformar Espanya i el seu Estat. Qualsevol altra proposta sempre ha estat tallada d’arrel.
A Catalunya no tenim justícia pròpia, per molt que la institució s’anomeni Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Concessions per semblar i donar arguments als autonomistes. Passa el mateix amb els Mossos. Catalunya només pot legislar a partir del que legisla el Congres espanyol i punt.
Poca gent deu saber qui és el que anomena als veritables controladors de la legalitat espanyola a Catalunya. Als magistrats, jutges, secretaris i interventors dels Ajuntaments, delegats del “Gobierno”, gerents o directors de les empreses publiques, aeroports, RENFE – ADIF, és el “Gobierno de España” i el seu Estat. Catalunya només te dret a fer i decidir tot allò que no afecti al regim del 78.
Que Catalunya no tingui llei electoral pròpia, s’ha convertit amb el calaix de la critica general. De fet és irrellevant tenir-ne o no. Totes les lleis electorals autonòmiques sempre compleixen la legalitat espanyola.
El fons de qüestió és que una decisió administrativa manipulada per un tribunal de justícia espanyol permet destituir a tot un President elegit per votació popular i no passa absolutament res. Ni institucionalment, ni políticament i, sense cap resposta coordinada i organitzada des de el mon independentista. El regim del 78 ho te claríssim, que facin el que facin se’n sortiran. Fins i tot diguin el que diguin els de la UE.
És igual fer les eleccions el 14F o el 30M si els que és presenten a les eleccions no ens diuen amb total claredat que pensen fer quan tinguin altra cop el poder autonòmic. Si el Govern ens digues que necessiten fins el 30M per acabar de preparar les eines d’Estat i si guanyen el que faran és implementar la República catalana ja proclamada i guardada al calaix, s’entendria el seu aplaçament i, si la justícia espanyola digues que res el 14F, quedaria clar i som dels convençuts que a les hores el triomf independentista seria esclatant.
Canviar la data amb l’excusa que no és controla la pandèmia és d’alt risc, perquè si ara no ho fem qui pot garantir que al 30M si. Excuses mal programades i que ara mateix només serveixen per emmerdar la troca.
RSS Feed
